Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Julio de 2009.

Preparant Andorra

20090712175943-dsc05858.jpg

Avui en Carles i jo amb el grup cc Arenys de Munt emb fet una sortida de 130 km, em sortit direcció Tordera, Massanes, Sta Coloma, Sant Hilari, Arbúcies. Coll de Orri, Breda, Batlloria Sant Celoni, Vallgorguina, i Collsacreu.

La pujada de Santa Coloma fins a Sant Hilari 20 km la més forta i la baixada fins Arbúcies amb puntes de 65Km/h, jo he agafat una rampa a la cama he parat 10 minuts però he arribat bé, total hores del meu contador 4h 37m.

 


1 MALLARENGU A VITÒRIA

20090714075301-img238.jpg

Després de vàries hores de cotxe arribem a Vitòria. Directament anem cap el Buesa Arena, lloc de recent bon record en el bàsquet blaugrana.

 

El lliurament de pitralls es fa amb puntualitat i després demanem com arribar al pantà on es farà la prova de natació i si és molt lluny. Un noi, de Vitòria, ens diu que no massa lluny, 10 minuts en cotxe. Li pregunto pel traçat en bici i em respòn que no m'ha de donar pistes si demà jo seré un competidor seu.

 

Tot anant cap el pantà, em dóna la impressió que fa bastanta pujada. En arribar al pantà resulta que allà és la "platja" de Vitòria. Moltíssims cotxes aparcats a les vores de la carretera.

 

I ja veig participants i bicis. Com sempre unes bicis impressionants, els corredors que fan por. Una altre jornada que tocarà patir. Un cop deixada la bici, cal arreglar alguns altres detalls i no oblidar res. Una paraula se'm repeteix en el cervell: "supervivència".




SUPER BICIS.

20090715092628-img-1517.jpg

Començo el tram en bici. Em sento bé. No estic massa cansat. En els primers quilòmetres hi ha gent a les vores de la carretera que anima.

També em trobo amb ciclistes que han sortit a fer la botifarrada del diumenge, que quan els passes se t'enganxen. El trànsit no està del tot tancat. Motos d'oficials de la cursa amunt i avall. Tolerància cero amb xupar roda.

En la primera volta he d'aprendre'm el traçat i no vull gastar masses energies. Ja em comencen a passar corredors a unes velocitats molt altes. Aguantaran el ritme? Estic concentrat mirant la carretera, de sobte un soroll eixordidor darrera meu :"uuuuuuu", em passa un ciclista amb una cabra i unes rodes lenticulars. És el número 71, el seu ritme és brutal.

Van caient els quilòmetres, corredors del meu grup d'edat em van passant. Em començo a desesperar. No sé quants en porto davant, però calculo que no més de 20 encara.

M'acosto al Buesa Arena per completar la primera volta i torno a enfilar el pantà. Al Buesa ja hi ha més gent que anima i pels pobles que hi ha fins arribar al pantà també. Els que animen ho viuen: "Aupa, aupa, xavalote", "dale, dale".

El tram fins al pantà se'm fa menys pesat del que em pensava. Les cames les tinc prou bé. Ja he cobert la mitad del tram. Al començament de la segona volta ja no hi ha tants de corredors, però ara estant apretant moltíssim. Me n'han passat més del meu grup. Decideixo que a partir del quilòmetre 80 apretaré més. He passat un parell de noies de l'elit. I encaro el tram més sinuós del traçat. Tot era un pujar i baixar constant, sense massa desnivell però.

Els darrers 10 quilòmetres se'm fan eterns. Ja no sé on posar el cul. Ni tampoc els braços.

Ja veig el Buesa Arena, 4 quilòmetres i faig la transició. He fet els 120 quilòmetres en menys de 4 hores (3h 48'). No vaig tant malament.

Quan entro a la recta de boxes la gent continua animant. Ja hi sóc. No trobo el meu lloc. M'he equivocat de passadís, estic a l'altre costat, però decideixo penjar la bici a la barra i passar per sota per anar més ràpid. De sobte em trobo una jutge que m'ensenya una targeta groga. Havia d'anar pel meu passadís. Una segona groga i estaré desqualificat.

Començo la cursa a peu. 30 quilòmetres davant meu. Encara puc aconseguir baixar de les 8h 9'. Entro al Buesa i hi ha bastanta gent en una part de les graderies. "Animo, ánima, venga, venga campeón".

Ja sóc al tram final. Només queden 3 hores.


ESTIC PER SOTA DE LES 8 HORES

p7aaynDhaVc20090716082315-img-1519.jpg

Enfilo per entrar al Buesa Arena. La primera de les 3 vegades que he de passar-hi abans d’encarar la recta a meta. Quin neguit, però ja només em queden 3 hores, pel cap baix. Miro el crono, aviat farà 5 hores que m’he llençat a l’aigua.

Els primers quilòmetres els faré tranquil, he de recuperar les cames de l’esforç de la bici. És la primera volta al circuit i me l’he de conèixer.

Tot just surto del pavelló noto l’escalfor del sol que està caient. Tranquil, de moment és suportable. Primer quilòmetre i primer avituallament, buuuuuuffffff, el que em queda encara.

Mica en mica he acomplert la primera volta (56’). Torno a entrar al Buesa i, per uns moments, gaudeixo de la fresca que hi fa.

Començo a notar els genolls. Recordo els ensenyaments de’n Leònides. Torno a agafar el ritme. Em comencen a passar altres corredors, aquest cop 2 del meu grup. Maleït sigui el meu ritme. Ara em passa en Johanesenn, és l’únic danès que hi participa i és fàcilment reconeixible. Faig el cor fort (http://www.youtube.com/watch?v=p7aaynDhaVc).

Ja no sé en quin lloc vaig, no puc perdre aquesta gran oportunitat. “Som-hi, som-hi, va, va” em crida l’Aristodemus.

Segona volta (1h 3’). Encara hi sóc, puc acabar abans de les 8h 9’. Si més no, aconseguir aquest objectiu.

Ep, en Johanessen s’ha aturat, està ajupit i comença a vomitar. No està acostumat a la calor.

En la tercera volta em passo molta estona corrent sol. No he pogut passar a més de 4 corredors, mentre que a mi me n’han passat un munt. Enfilo la penúltima recta en solitari. Passa un cotxe pel costat i comencen a animar. Tombo a la dreta i ja veig el Buesa, enfilaré la recta d’arribada. Vaig saludant als que m’han estat animant agraint-los-hi tot el suport. Sí, sí, sí, aconseguiré baixar de les 8 hores, però per si de cas accelero que no fos que tingués alguna sanció de temps per la targeta groga.

Ja hi sóc. He acabat !!!! Ara em cal mirar en quina posició he quedat. Estic neguitós per saber si estic entre els 20 primers.

 

No hay comentarios. Comentar. Más...

NO SERÉ A L'EUROPEU :-(((

20090716083023-vitoria1.jpg

Un cop dutxat, m’apresso a veure els resultats provisionals ... El meu temps ha estat de 7h 59’ 47”. He aconseguit rebaixar les 8h i 9’.

La meva classificació en el grup d’edat és el 23, a 10 minuts del tall de la 20a posició. Quina desil·lusió!!! No he aconseguit la classificació directe per l’Europeu de l’any vinent. (http://www.triatlonvitoria.es/resultados09/grupos_mas-1.pdf).

L’experiència de Vitòria ja és història. He acabat i a la motxilla hi he carregat més experiència. Estic a un pas de la gran cursa, la dels mites, la de ser un Ironman.

Moments:

- A part d’en Johanessen, vaig veure un parell de corredors més que vomitaven pel camí.

- Quan era apunt d’acabar vaig veure una ambulància al costat del camí. Un corredor estava estès a terra, tapat amb una manta tèrmica. Com vaig recordar els entrepans que m’havia menjat anant en bici.

- Quan era dins del vestidor, va entrar l’Abilio, acompanyat per un amic que li repetia: “Te sientes bien? seguro que estás bien, Abilio?”. El pobre Abilio no tenia benzina. No podia ni asseure’s. Va anar al lavabo. Si va estar força estona. Per un moment vaig témer que no s’hagués desmaiat dins. Va sortir i va entrar a les dutxes. No varen passar ni 5 minuts que estava vomitant al lavabo.

- Al número 71 ja no li vaig veure més el pèl.

- La noia que s’havia deixat el pitrall és una de les top 10. Va poder córrer perquè li varen portar el pitrall al darrer minut.

- Quan ja sortia del pavelló per anar a recollir la bici, entrava el noi que el primer dia no em va voler explicar el traçat de la bici.


Arribar a aquesta fita m’ha costat uns quants mesos. He fotografiat alguns dels valors que estan penjats a les portes del Buesa Arena. Tenint-los tots es pot començar qualsevol repte. Però per acabar el repte n’hi ha dos que són únics: mètode i cap.

Dissabte que ve ens veiem a Les Angles. Faré la prova del Capcir, una triatló olímpica i després a entrenar per la primera gran fita de la temporada mallarenga.


ANDORRA 2009

20090719124323-p1010183.jpg

Aquest dissabte a les 5h del mati sortíem direcció Andorra, enfilant a Collsacreu a ritme tranquil per anar despertant i escalfant el cos, fins la sortida del sol molt fred en alguns moments 8 graus de temperatura, sempre circulant amb grup, excepte alguns trams de pujades com la Collada de Toses de 25 Km que cada un a pujat al seu ritme, jo particularment pensava que seria mes dura, desprès de dinar a la Molina , baixada llarga fins Alp per anar pain el dinar, a partir d’aquí ja es notaven les ganes d’arribar i el ritme de marxa era rapit i el grup ha arribat a la Seu d’Urgell i faltant pocs km per Andorra única incidència del dia dues punxades, un cop reparades arribada a Sant Julià de Lòria dutxa reconfortant al pavelló municipal i baixada amb autocar.

Voldria felicitar als integrants de la furgoneta que han fet el seguiment i desinteressadament han ajudat amb l’avituallament i donant ànims a tots,

i als organitzadors perquè a funcionat tot com un rellotge

Marc a nen Carles a la duana no li han trobat res ja s’ho havia menjat tot

Dades de la sortida desnivell acumulat 3200 m  247 km  entre 26.5 i 27.5 Km/h

 

Salut i desnivells

 


Pedalant per Suïssa

20090725154051-2009-07-25-suissa-black-lake.jpg

Aquesta setmana he fet una escapada ràpida a Suïssa, per temes de feina, on he pogut pedalar una mica.. He estat al poble de Schwarzenburg, a uns 20 minuts de Berna. Aprop de Schwarzenburg hi ha Freibourg, poble on té la seu Scott (a nivell mundial). Mig món de la bici té la seu europea a Suïssa, suposo que també influïts pel tema fiscal. La foto és del black lake (llac negre), ressort d'esquí a l'hivern. El llac queda amb una capa de gel d'uns 60cm on es pot fer patinatge, hi aterren helicòpters, etc..

Estic pendent d'algunes coses per pujar el dia 8, tot i que espero ser-hi.

Demà a les 8h al KLY? Sortida llarga? Al vespre miro el blog, sinó mòbil.

Salut, esteu tots molt forts!!

Roger, vas passar controls anti-gripA? Et trucaré aviat per si pugem el dia 9 en comptes del 8 (si et va bé..)

Toni: S2-Challenge.ch  -  29 d'Agost de 2009. Si t'hi apuntes i vols, t'hi acompanyo. Són 9h de cotxe.. El paisatge és insuperable, és el paradís.

Pep, Carles, Jose.. demà ens veiem..?

Guiño


SORTIDA DE KRAKS!!!!!

20090726195534-img246.jpg

Avui era el gran dia. Des d’ahir al vespre els fans de la parella 40 esperaven al Calisay poder veure per fi una de les estrelles, en Marc. La nit s’ha fet llarga entre els fans. Els més habituats ja hi van en parella, un dorm al Calisay per guardar lloc davant de tot i l’altra fa cua a la Krusan per comprar els croasants i els cafès en llet.

 

A 2/4 de 8 l’expectació era màxima. Comencen a escoltar-se els primers rumors, xiuxiueigs, sembla que ja arriba l’estrella. Oooooh! primera desil·lusió, no era en Marc. Es en Carles,el primer krac del matí i es rebut amb forts aplaudiments. En Carles està cridat a la glòria espartana, ser el primer Challenger-Ironmai de la colla mallarenga. Atenció! ara sí, ara sí, arriba el krak!!!! ooooooooh! no aquest cop era en Toni. Ningú se’l mira, ni tan sols un comentari. Però, ara, ara síiiiii. Oooooooh! és en Pep que ha vingut ha donar el bon dia i se’n va a fer bici de carretera. Rebut amb aplaudiments després de la seva gran cursa a la pujada a Andorra. Atenció, atenció !!!!!! que sí, que sí, que ara va de debò. Els fans s’amunteguen a la línia de sortida, sembla que ara sí, l’expectació és màxima i les primeres lipotímies comencen a afectar les seguidores més jovenetes. Xisclets d’histèria per l’arribada, directament des de Suïssa, on ha estat entrenant la darrera setmana. Oooooooh! Desil·lusió màxima, fins i tot entre els més fidels. No és en Marc, és en Tendo, el segon krak de la sortida d’aquest matí.

Ja són 3/4 de 8 i en Marc no s’ha presentat. Les cares de desolació són evidents entre els seguidors de l’estrella més mediàtica de la parella 40 (el Full Parrokial ha difós el rumor de que farà un anunci amb en Cristiano Ronaldo de cera per a depilacions masculines).

Així, que en 1 minut el Calisay ha estat evacuat pels fans i els 3 participants enfilen cap a Arenys de Munt. En Carles ha proposat la ruta: Ca l’Arqué, St. Martí, Ramió, Fuirosos, escombraries de Calella, St. Cebrià i tornada.

Quan hem arribat al desviament de Ca l’Arqué, en Tendo rep una trucada. S’afegeixen els altres dos kraks: En Quini (enguany campió de Catalunya del circuit de Duatlons de muntanya) i en Monti (dels grans campions de Canet).

El camí s’ha fet a un ritme viu. Es modifica lleugerament el traçat i en Tendo ens ha ensenyat un camí preciós cap a Olzinelles que et deixa fora de St. Celoni ja encarats per anar a Ramió. La pujada als Fuirosos ha estat amb molt de ritme. En Carles ha intentat una escapada de les habituals. Un intent de deixar tirat a l’únic que li podia arrebassar el 4rt lloc. Però no ha reixit i abans d’enfilar les primeres rampes més dures ha estat caçat per en Quini. Els tres altres participants han fet equip i han contactat amb els dos escapats.

Al final tots amics. En Quini ha demostrat perquè porta els galons. En Monti la seva progressió. En Tendo té una base molt consistent. En Carles progressa moltíssim i no ha deixat de veure el cul a tots els que anaven davant. I en Toni ha aguantat el tipus com ha pogut.

Els quilòmetres finals han estat 60 (estimats) i + 1.214 de desnivell, a un ritme de 16 kms/h.

L'estat físic d'en Marc continua essent una incògnita a 2 setmanes del primer gran repte.


ARE YOU READY?

20090726222101-rutaermitanonstop.jpg



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris
Plantilla basada en el tema iDream de Templates Next