XVII Volta a la Cerdanya 2011
Primer de tot, la més sentida enhorabona als campions d’enguany, parella #1 – Martí i David: Bravo, us ho mereixeu!
http://www.youtube.com/watch?v=jnkALkUS0oU
La representació Mallarenga s’ha quedat amb una (mai menyspreable;-)) 6a posició. Mal sabor de boca pel què podria haver estat (somiar és gratis), però sabedors que aquí no es regala res; tot suma, o penalitza severament. I precisament això eleva encara més el nostre respecte als grans guanyadors, i a les altres 4 parelles que han entrat per davant.
Destacar molt especialment l’èpica d’en Melcior durant els dos dies, amb un esperit de lluita, sacrifici i superació admirables de debò. Tot i estar molt minvat de forces (confesso que jo, en el seu lloc, amb un còlic ni hauria començat), en cap moment va donar el braç a tòrcer – Gràcies Melcior per haver fet parella amb mi, per l’experiència viscuda i per no desistir mai (quan el més fàcil hauria estat deixar-ho córrer). Si mai ens donem una altra oportunitat, segur que no la desaprofitarem! (ergo, espero poder repetir aviat!)
Last not least, ENHORABONA en majúscules al gran Mitja. Has fet que la VC (i qualsevol altre gesta) quedi petita, petita al teu costat.
CRÒNICA
Divendres, 4PM – En Melcior em passa a buscar per casa i sortim cap a Prats de Molló. Primer contratemps: Agafant els túnels de Vallvidrera per escapolir-nos de l’embús a la ronda de dalt, tot xerrant (planificant l’estratègia) ens passem la sortida de l’AP7 i anem a parar al mig de Terrassa (?) Anem bé: La part d’orientació la portem fluixa.
Segon contratemps, aquest ja major: Trucada d’en Toni. Se’ns informa escrupolosament dels últims rumors apareguts al bloc, i es confirma allò que inicialment no semblava ni un remot intent de mitjanada. Doncs sí, va de debò. Aquest cop serà molt i molt grossa, i casualitats o no, coincidirà just aquest cap de setmana (?). En Roures treu fum, i en Moyen ja va de cul.
Amb el neguit al cos, arribem a Prats de Molló i iniciem el ritual de cada any: Salutacions varies, recollida de dorsals i obsequis (jersei dixit Probike VC), i el sempre esperat briefing (monòleg). Sopar a l’hotel i retirada.
Dissabte, 4AM – Sona el despertador. Mentre ens vestim mig adormits, un únic pensament: Seran veritat els rumors del bloc? Val la pena que ens presentem a la línia de sortida? Total, potser haurem de baixar per la gala aquesta mateixa nit...
Dissabte, 5:42AM – Sortim. Primera pujada de 25km i +1500 que ens porta fins el Pla Guillem just quan comença a despuntar el dia. Coincidim ja amb la que serà la nostra parella de ball durant tot el cap de setmana (encara no en som conscients). Baixada fins al C2 i pregunta de rigor: Primers? La 1 (bé). Qui més per davant? Tres parelles.
La ruta segueix el seu curs passant per Vernet, Fillols i la segona ascensió llarga del dia fins a Prat Cabrera (+1100). Al C3 contactem amb els boletaires (Sergi i Ricard, que acabaran tercers), mentre la parella de ball ens trepitja els telons per darrera. Un copa a dalt, tram d’orientació (amb roadbook): pasturant una hora llarga per la muntanya fins a baixar (despenjar-nos) a Vallmanya. Els boletaires ens agafen uns segons i se’n van abans d’arribar al C4. Iniciem la crono fins al C5 amb els altres dos (que acabaran quarts finalment) a uns metres per davant. Durant la pujada al C5 “intimem” amb aquesta parella de ball (sense més comentaris). Al C5 ens confirmen la 1 segueixen primers (bé), i rodem cinquens (posició que no deixarem fins a meta, entrant a les 14:40). Desil·lusió a l’arribada: La 1 ha quedat finalment segona. Com? Però si anaven primers... Tot dinant (menú de luxe en una terrasseta a la mateixa recta d’arribada), en Martí i en David ens expliquen que han punxat roda i el final s’ha decidit per pocs minuts. Recuperable.
Diumenge, 5:45AM – Sona el despertador. Plou i les temperatures han baixat ostensiblement. Al còlic d’en Melcior se li afegeix lumbàlgia i principi de refredat. Les ganes per sortir són molt minses, però com que no tenim notícies de Montserrat, decidim intentar-ho. No queda altre.
Diumenge, 7:05AM – Sortim. Primer tram de carretera idèntic al dia anterior. Abans d’arribar a La Presta (Km#7, +300), en Martí i en David ens passen com una exhalació (havien sortit minuts després). “Avui guanyen”, penso. Comencem la pujada per pista i aviat ja tornem a estar els de sempre: Rodem cinquens amb els quarts, i els tercers a tocar. Els segons i primers mengen apart, una altra lliga. Comença el tram de sender pesat, i un cop coronem la collada de Siern, comença el nostre via crucis: El portamapes s’acaba de trencar del tot (ho sento Marc, te’n compraré un d’igual!) i toca orientar-nos per prats en mig d’una boira molt espessa. Estem a tocar del C8, però aquest no arriba mai. Ens hem perdut miserablement. Reculem i desfem el camí fins que comencem a veure totes les parelles que venen molt per darrere i ara ens marquen el camí. Amb la moral per terra, afrontem el segon tram de l’etapa amb molt de fred (portem gairebé una hora “pasturant” i se’ns ha calat la humitat) i ganes d’acabar. En la última ascensió tornem a entrar en calor i recuperem sensacions. Baixada a Prats, un parell més de pèrdues “ràpides” de propina i entrada a meta a les 11:10.
Etapa 1: http://connect.garmin.com/activity/115343331
Etapa 2: http://connect.garmin.com/activity/115343208
PD. La nova dels Coldplay no m’ha deixat en tot el cap de setmana. Se m’anava reproduint una i altra vegada (cert dé-jà vu de la VC 2008 amb Viva la Vida?):
Live: http://www.youtube.com/watch?v=zvr4CRF7Idc
Piano cover: http://www.youtube.com/watch?v=3pFQEf9Rhhs
16 comentarios
Xavier -
Entrenament dia 24 : 45 Km amb Bici de Carretera Passats per aigua i un fort vent Huracanat sobretot per la NII a L'altura de St Pol, per flipar.
Salutacions !!!
Marc -
Melcior, ja has demostrat el teu nivell durant tot l'any i has pogut entrar al TOP 10 de la VC. A la propera més i avall!
Roger, llegeixo això del reactor i en el fons m'hagués agradat viure-ho.. però entenc que les pulsacions deurien anar a tope i mereixes 5 punts. Si haguessis dut el maillot mallerengo en serien 10 però potser els teus contertulians no ho entendrien... Per quan la corbata del MCT????
A casa hi ha posat el PARADISE de ColdPlay i sona en mode replay.. la jugadora nº 8 no escolta res més, i a mi també m'encantaaaa.
De cara a la Gala, el dia 15 o 21, el dia 22 tinc un compromís.
Salut i molta força als ironmans de la secció veterana del MCT ! Diumenge vinent ens veurem per la NII!!
Salut ;-)
Roger -
Melcior, gatillasso? Molts voldríem fer el paper que vas fer a la VC amb les condicions en què et trobaves!
Carles, ahir vaig estar a Amberes i les estatuetes encara no estan apunt. Dallà encara les hauran denviar a Ginebra pels últims retocs. Ho veig justet per loctubre, però miraré què podem fer.
Toni, molt interessant la ressenya de la Contra LV (en sóc força assidu). El riff de guitarra de lsnow (red hot) em ve al cap més duna vegada quan pujo pulsacions. Que potser estàs entrenant fort, molt secretament? :-)
Crònica dels boletaires (dues parelles dins el top 5 a la VC): http://boletbike.blogspot.com/2011/09/seny-rauxa-i-sentido-jedai.html
Bon cap de setmana!
Carles -
En Pau Megias te un blog on ha publicat algunes frases que ell considera interessants. Aquí en teniu un mostrari:
.- Sigues el canvi que vols veure al món
.- Viure en comunitat és important, però sense perdre la pròpia identitat
.- Juguem a créixer, a construir, a tenir cura i a ser lliures, a fer temps
.- Tothom dóna el que rep i rep el que dóna
.- Les persones positives troben respostes als problemes, les negatives veuen problemes en cada resposta
.- Pensa amb el cor i sent amb el cap
Carles -
ELS COLORS DE LA VIDA
Acabo de fullejar un llibret titulat Els colors de la Vida on hi ha un recull de frases, algunes dingènues, sobre lestimació. Aquí en teniu un petit recull:
.- "L'amor provoca gelosia. I la gelosia acaba amb l'amor que la provoca"
.- "No pots fer que t'estimin, però et pots fer estimar"
.- "Quan algú pateix massa per l'amor que té a l'altre, és que no es té gaire amor a si mateix"
.- "La carícia és el millor complement del silenci"
.- "Les lliçons que aprèn la raó no són suficients per al cor"
.- "Qui s'enforteix amb el primer desegany, amb el segon no pateix dany."
.- "Qui no troba la manera d'estimar-se no troba la manera d'enamorar"
.- "Una dona ben estimada sempre estarà enamorada"
Carles -
CITES SOBRE EL TRIOMF
.- Jean de la BRUYÈRE: Al món només hi ha dues maneres de triomfar: per la pròpia capacitat o per la incapacitat dels altres. Aliena.
.- Tomás de KEMPIS: Estigues preparat per a la batalla si vols aconseguir la victòria. Sense esforç no hi ha pau, sense lluita no hi ha victòria.
.- FRIEDRICH *HEBBEL : Qualsevol cosa que l'home guanyi ha de pagar-la cara, encara que no sigui més que amb la por a perdre-la.
.- GREGORIO MARAÑÓN.: Enmig del clam dels aplaudiments l'home intelligent tancarà els ulls, i amb la ment demanarà als quals li aclamen: Perdó per haver vençut.
.- Althea GIBSON: Qualssevol que hagin estat els nostres assoliments, algú ens va ajudar sempre a aconseguir-los.
.- Màxim GORKI: Per triomfar en la lluita per la vida, l'home ha de tenir o una gran intelligència o un cor de pedra.
.- André MAUROIS.: En tota batalla, en tot assumpte, existeix una ocasió, de vegades molt fugaç, de ser vencedor. Hi ha molts secrets per triomfar. En la pràctica totes les teories s'esfondren. Tot es redueix a la sort d'una llarga paciència.
.- Santiago RAMÓN Y CAJAL.: La glòria és com la dona cobejada: la perseguim si ens menysprea; la menyspreem si ens prefereix.
.- George Bernard SHAW: L'home pot grimpar fins a les més alts cims, però no pot viure-hi molt temps.
Carles -
ALS MALLERENGOS
.- Un mallerengo dubtós i vacillant no es pot concentrar en el camí ple dobstacles dels premis Leònides.
.- Cada cursa on podíem aconseguir punts, si finalment no hem pres la sortida, són punts que hem perdut.
.- Per guanyar un Leònides un ha de creure que nés mereixedor. Aconseguir-lo sense esforç, és com triomfar sense glòria.
.- La primera regla dun mallarengo és intentar superar-se constantment. La segona és complir amb la primera regla.
.- Ser mallerengo és afrontar els reptes que ens hem fixat, no buscar excuses per defugir-los.
Carles -
REFLEXIONS DESPRÉS DE LESFORÇ
.- El que més sorprèn quan arribes és que , no obstant tots els dubtes i patiments, es podia arribar.
.- Les grans gestes saconsegueixen amb petits esforços.
.- Estem fets per resistir. Així descobrim qui som.
.- Reconeix els teus defectes, també el de la vanitat i la supèrbia, abans que els altres els exagerin.
.- Recorda que la teva constància i voluntat per entrenar i millorar és més important que qualssevol afalac.
Melcior -
Carles, le meva temporada al teu costat fa riure, de pà sucat amb oli, el que has fet enguant ratlla lo increible, escapa als mortals. Fins el cap de setmana passada jo creia que l'insaciable triatleta tenia opcions al premi, ara ja no. Ets just vencedor premi LWS'11 per unanimitat, i de no ser així, si per error l'estatueta caiés en mans d'algú que no siguis tu no tinc dubte que no l'acceptaríem i te la lliuraríem, almenys, jo és el que faria.
Miraré les dates per assegurar assistència a l'espectacular Gala.
Després d'una setmana on representa que no hauria d'haver tocat la bici, voluntàriament l'he agafat mirant de retrobar sensacions i sense exgir-me. M'ho he passat bé, és el que compta.
pep -
El 15 o 22 octubre per mi perfecte.
Toni laltra dia simplement hem vaig posar el primer que vaig trobar.
Carles avui aniré a dormir tard i dema sortiré també tard, tinc intenció de fer Calella Masnou espero ens veiem per la N-II.
Entrenaments
Dimarts 36 km carretera Collsacreu Palautordera.
Dimecres 1h corrons
Dijous 42 km per la carretera de Mata, i pujada a Collsacreu
Bon cap de setmana a tots espero ens veiem el 15 o el 22
Carles -
MEMENTO MORIS
Diuen els historiadors que en la seva arribada a Roma, els generals de limperi, després duna campanya militar gloriosa, acantonaven les tropes als afores de la ciutat; i per rebrels en una desfilada triomfal, el Senat els autoritzava la seva entrada. En el camí de la via Apia fins a lescalinata del Senat rebien el suport de les masses embogides pels milers de morts que permetien ampliar les fronteres de limperi. Vestits de gala i sobre un carruatge conduit per un auriga, un acompanyant els hi aguantava la corona de llorer que coronava el clatell de lhomenatjat mentre els hi repetia memento moris (recorda que ets mortal) i memento totalitas gloriae fluxa ( recorda senyor, qualsevol gloria és efímera). Aquells que ha tingut la fortuna de gaudir del somriure de lèxit haurien de recordar allò que els hi repetien als generals romans victoriosos.
Carles -
.- Dijous 22 St. Maurici: 70 Km bicicleta de carretera, 2000 piscina, 1h 15 arama secreta.
Comentaris:
.- Proposo els dissabtes 15 o el 22 doctubre per fer el sopar de la Gran Gala, minteressa per motius esportius que lEverst Trail puntuí per la propera edició dels Leònides. Ja direu si aquestes dates us van be i les podeu reservar en les vostres agendes tant atapeïdes.
.- Melcior has fet una campanya brutal, soc del parer que aquests any la cosa esta entre tu i en Toni, però cal estar amatents als entrenaments no publicables den Marc, que al final pot ser la gran sorpresa de la temporada.
.- Pep dissabte entrenaré 3 hores de bicicleta fent series a per la general, si vols podem quedar a les 7 al Kalisay.
Melcior -
Carles, jo si fós tu em sentiria molt gran. Permete'm també matitzar-te, el paper al Canigó ha sigut discretíssim, molt. També resaria, en el moment que petis, si petes, s'haurà acabat tot, de la mateixa manera que la la Challenge et sembla una vulgar costellada baixar a buscar el pà podrà esdevindre infern. Esperem que compleixis els objectius que et resten sense problema, malgrat que en podries prescindir, el premi LWS ja és teu i els excessos "absurds" poden tenir nefastes conseqüències.
Leònides no va aparèixer, no hem sigut dignes, i potser la pèrdua al mig de la boira va ser la manera de dir-nos que ja estàves a Montserrat i que nosaltres sóm un xixarel.los.
Toni, el gatillasso al Canigó ha sigut monumental, no t'ho pots imaginar. Una cosa és no tenir el dia, un altre és punxar, sense més. De tot se n'aprèn i lo únic positiu és que deixant el llistó a un nivell tan assequible si l'any vinent hi ha opció a repetir millorar-ho serà tasca fàcil.
Ara que en Carles és el nou premi LWS d'enguany, ara que no hi ha res en joc seria el moment per fer una truiterada de les bones.
Carles -
.- Dimarts 20: 70 Km bicicleta de carretera.
.- Dimecres 21: Descans per prescripció mèdica.
Comentaris:
.- Roger i Melcior desprès de llegir la vostre crònica estic ABSOLUTament convençut que heu fet un actuació brutal a la VC. Tanmateix em sorprèn que no feu referència a les diferents aparicions den Leònides al llarg de la cursa, en coronar el Canigó, en mig de la boira, en arribar a la meta.
.- Tant dimarts com avui, en anar en bicicleta a la feina, mhe sentit cansat, impotent, com si portes una motxilla amb milers de quilos, com si un ploms passats fossin enganxats a les cames. Tinc adormit el quàdriceps de la cama esquerra. El dia 2 doctubre faré un ridícul espantós; he tirat per la borda quatre mesos dentrenament.
.- Roger a lestiu, durant el sopar mallerengo al xiringuitò, ja vaig manifestar que enguany faria la Matagalls- Montserrat, que malauradament coincideix en la mateixa data que es fa la VC. La decisió de pujar corrents fins a Collfornic és única i exclusivament imputable al meu preparador. Encara em dura lestat de gracia pel que vaig fer el cap de setmana passat, la meva supèrbia em passarà factura, soc arribar a un punt que la Challange em sembla una simple costellada.
TONI -
I l'altre fent una gesta a la mateixa alçada.
Es podrà superar això?
Ara mateix em sembla que no. Veurem.
Roger i Melcior, novament felicitar-vos. Assolir un 6è lloc per a mi és brutal. Imagineu si no arribeu a perdre-us, que estaríem dient ara? Podi?
Carles, encara estic fent l'onada.
Melcior, ja sembles en Carles. Si l'entrenador diu que no s'ha d'entrenar, doncs NO S'HA D'ENTRENAR.
No entenc que estiguis tant negatiu. Sí que entenc les teves sensacions després de la cursa i pel fet de no arribar-hi en bones condicions. Aquestes curses són així, si el dia D no estàs bé, el cabreig és monumental, perquè el sacrifici dels entrenaments és molt gran.
T'adjunto aquest enllaç per si és del teu interès:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110909/54213913374/lo-que-pensamos-varia-nuestra-biologia.html
Roger, m'ha agradat la cançó de Coldplay. T'adjunto la que a mi se m'ha enganxat aquest cap de setmana.
http://www.youtube.com/watch?v=fmXLzY8kbYA&ob=av2e
Pau i herba
Melcior -
Tot i que Blanchart parlant ahir em va dir que no toqués la bici, la mala llet generada pel gatillasso al Canigó m'ha obligat a sortir. He sortit de casa a GASSSS, si després de la transpyr el crono s'havia quedat en 18'08'', avui s'ha quedat en 17'22'' ( són 5,5km i +223dpa el tram en qüestió, del bar St.Carles a la Creu ), i amb un pèl més de descans i fent net espero baixar de 17'. Anar ativorrat a couldines i ibupofenos igual m'ha ajudat, no ho sé, però les sensacions d'avui força bones ( no del tot, petita molèstia lumbar encara i cames no al 100% ) no les vaig tenir en cap moment al llarg del cap de setmana. Això em genera un GRANDÍSSIM mosqueig, que juntament amb alguns flaixos ( actituds d'alguns, comentaris,etc ) de la volta mentre pedalava ha fet que completi un entrenament d'elevada qualitat.
entrenament secret: 27km, +802dpa, 1h29'57'', 157ppm mitjes, amb força corriol per la creu la primera mitja hora
P.D: "CONVIDO" a tots els lectors del blog i companys a la "A.D.MUNT WORLD CUP", crono que va del bar St.Carles a la creu ( 5,5km +223dpa ), passant per Can Sala, Can Roig, etc. el meu humil temps és de 17'22'' amb il.lusió de poder-lo rebaixar algo. Els bons, podeu liar-la, així que GASSSSS
P.D 1: comanys mallarengos, fixem ja data per la Gran Gala? entenc que en Carles a hores d'ara té el discurs preparat i té la vitrina a punt per lluir el flamant premi Leònides de la temporada d'enguany.