Replacing luck!
Sovint hem debatut al blog la existència del factor sort a nivell general, sempre a partir de males experiències fent esport, com caigudes, punxades, etc. a les quals he estat abonat una temporada.
La gent dels rellotges esportius Suunto té un lema que crec que resumeix bastant bé el que hem anat dient; Substituint la sort (Replacing luck). O sigui, fent el que faci falta per no dependre d'aquest factor que, encara que sigui en un percentatge baix, continuo pensant que té la seva influència.
Salut i... 
28 comentarios
Carles -
No ens enganyem
la relació no te futur
tu i jo ja sabem
allò que ambdós busquem.
Solsament es sexe pur i dur
amb un final prematur.
Sempre has estat generosa,
no ho negaré pas,
però ara em fas nosa,
em convé una altre mossa,
i no vull que em barris el pas.
Per tant poso en el teu coneixement
que es arribat el moment
de buscar-te un altre amant
si vols continuar endavant.
Salut i bon vent!!
TONI -
He mirat les dues pàgines web de les botigues que vares visitar, em semblen un xic senzilles pel que dius que són les botigues.
Ostres, segur que ja deus haver causat sensació per Palmer Park. Els teus companys de feina ja deuen estar acollonits dels teus recitals.
He decidit seguir el teu consell. Per demà he convocat reunions amb l'entrenador. He demanat pla específic d'entrenament per la propera temporada. M'he llogat un entrenador muscular. He demanat consell en Charly sobre pastilles i altres substàncies. He decidit demanar hora a can Eufemiano. He encarregat una tenda de descompressió per dormir-hi a partir de demà.
Ja no sé què més he de fer per poder seguir les teves roderes.
De moment ens veurem abans al sopar que en bici. Hi haurà sorpreses.
Aquest matí he vist alguna cara cansada. És comprensible a l'alçada de la temporada que estem.
Pau i herba
Roger -
Són les 17h del divendres. Acabo la jornada de feina, i abans de marxar de loficina em reuneixo amb un parell de bikers de la zona, companys de feina. Em donen les senyes dun parell de botigues referents, a on podré llogar bici+material, i a on minformaran dels millors trails i single-tracks, segons nivell i temps disponible (nota: un dels collegues em vol acompanyar en la sortida de dissabte, i mofereix tota la seva hospitalitat, però quan li deixo clar que són membre del MCT i vull entrenar SERIOSAMENT fent un 3000-3500m, em deixa per boques o boig, no ho sé, i sen desdiu)
Agafo el cotxe i em decideixo per anar primer a Criterium Bikes, després a Pro Cycling. Entro a la botiga. Brutal. És com Probike, però la penya que hi ha dins sembla que els acabin de treure dalgun manicomi. I no són pocs. No sé qui està més pirat, els de personal o els mateixos clients. Em miren malament. Llavors recordo que encara porto el mono de feina i no tinc el cabell pintat de cap color llampant. No sé si em voldran atendre.
Com no podia ésser duna altra manera, la meva intenció de passar desapercebut no funciona. A linstant se menganxen dos nois del personal, que ja no em deixaran fins que no hagi passat per caixa amb una suma considerable.
Començo a xafardejar les bicis. Totes de nou catàleg 09. Specialized, Trek, Look, Yeti (sí, impressionant, que gran que ets, Toni!). No veig ni Scott, ni Rocky Mountain (labandonament de la volta a la Cerdanya no perdona, tampoc als fabricants). Els preus no baixen de 5000USD per les de carretera, 6000USD les btt. Em sorprèn veure Orbea. Pregunto a un dels nois, i només em diu meravelles de la marca basca. És curiós, sembla que nosaltres només ens fixem en marques americanes, i ara resulta que les yankees estan amb lOrbea que no caguen (tot sigui portar alguna cosa diferent que el veí). Quedo acollonit amb les bicis dOrbea. Són caríssimes!
Pujo a la segona planta, i aquí començo a notar ladrenalina. A les parets, una infinitat de mallots dedicats i firmats pels herois de la zona, i també els més internacionals: Des dequips nacionals (crec veure gairebé totes les nacionalitats representades), a lAmstrong, Absalon, etc. Llavors lamento no haver portat el mallot del MCT amb firmes lllustres de lequip. Segur que lhaurien penjat en el lloc més preferencial, i jo també mhauria estalviat la factura que macabaran clavant...
Entro a la secció bicis demo i lloguer. Si hagués portat les meves esportives, hauria pogut llogar alguna bici de gama alta que encara tenien a disposició (demo per un dia). Però mhauré de conformar amb una Rockhopper, sense pedals automàtics (clipless), però amb uns que anomenen toeclip que permeten anar amb calçat convencional. Sincerament van prou bé. El casc i dues ampolles daigua entren dins del mateix preu de lloguer, 30$/dia. Gens malament, penso.
Passo per caixa, i quedo en recollir la bici a les 8AM del dissabte - Obren cada dia de 8AM-8PM. Sí, molt capitalistes aquests americans, però jo com a fidel consumidor (qui no?) em trobo encantat.
Dissabte, 8AM. Fot un fred que pela, però no hi ha cap núvol. A mig matí farà caloreta i tot, penso. En Lance no es presenta en el lloc acordat, i decideixo deixar el Pikes Peak per una altra ocasió. Em deixo aconsellar per la botiga i em dirigeixo cap al Palmer Park. Un cop allà, tinc una infinitat de circuits per escollir. Tots molt divertits, entre 10-15km cadascun. No hi ha grans pujades, però al cap de dues horetes començo a sentir-me petat. Tots els circuits són molt tècnics, amb trams espectaculars amb una orografia típica del southwest americà crec: Sorra endurida amb el temps, derivant amb formes molt corbes pel laigua i el vent (tipus Montserrat?)
Acabo la jornada prometent-me que la propera vegada em mentalitzaré per latac al Pikes Peak, i portaré lequipament de casa adequat (excepte la bici). Ara, men vaig al primer Steak House que trobi a la cantonada i em fotaré un Stripe de 18oz com a mínim :-)
No deixeu dentrenar. És un consell.
Fins aviat!
-roger
Roger -
Sí, les notícies publicades al blog són certes: Estic preparant la temporada 2009 al màxim, i mhe permès de venir a la meca del ciclisme en ruta i del mountainbike. La propera temporada es presenta molt exigent, i no escatimaré esforços ni dedicació per assolir els objectius marcats. Sí, ho podeu llegir com una declaració dintencions. Ho és, no us equivoqueu. Shan acabat les floretes. Deixem-nos de romanços.
Aquest matí el dia sha aixecat amb un temps formidable, però en Lance sha desdit de lintent datac al Pikes Peak. Lexcusa era que a partir dels 3000m la previsió meteorològica anunciava força neu i fred. Tonteries. Però al final mha convençut per fer una ruta menor.
Em sap molt de greu no poder acompanyar-vos a la clàssica dArenys de Munt de demà. Una llàstima, però tinc un pla molt ben marcat pel 2009, i ara toca alçada i més alçada.
Molta sort per demà! Estaré pendent dels resultats al blog!
-roger
pep -
provar-lo he fet tres voltes a ritme de pau i herba
i tenia ganes de fer voltes i voltes sense parar
però pensant en dema he decidit descansar.
Espero dema estar igual de motivat
Carles la sortida es a les 10h.
Salut i desnivells
Carles -
Vora deu anys casats
Amb dos fills de curta edat.
Finalment shan separat,
sense cap crisi, de bon rotllo.
Quin ha estat el problema?, res dimportància
Només els diners, la feina de casa i el sexe.
Aquesta història serveix dalguna cosa?
Carles -
Vora deu anys casats
Amb dos fills de curta edat.
Finalment shan separat,
sense cap crisi, de bon rotllo.
Quin ha estat el problema?, res dimportància
Només els diners, la feina de casa i el sexe.
Aquesta història serveix dalguna cosa?
Carles -
Vora deu anys casats
Amb dos fills de curta edat.
Finalment shan separat,
sense cap crisi, de bon rotllo.
Quin ha estat el problema?, res dimportància
Només els diners, la feina de casa i el sexe.
Aquesta història us recorda alguna cosa?
Carles -
Que vull?.... Oh, que?... Son tantes coses que delejo.
Ni la llàntia dAladí
ni la vareta màgica de la fada
em poden assedegar aquesta set de vida.
La urgència es aquesta: viu!.
Avant! Sense temor ni dubte
Que vull?
Doncs tot, ho vull,
i amb plenitud completa.
Carles -
aquest alè de llum i vida
aquestes ganes dentrenar
aquest desig de millorar.
Aquestes camises al armari
aquesta mira tendra
aquest treball a punt dacabar.
Aquets llibres que esperen ser llegits
aquesta fotografia plena de records
aquesta veu dolça.
Aquesta són que et vol vèncer
aquesta tardor que dorm al bosc
aquestes ganes de continuar enamoradament enamorat.
Carles -
El veredicte del jurat de lUCI del premis Leooonideees no es farà públic fins el gran sopar de gala. El que si es pot avançar son les categories i trofeus dels diferents premis que es lliuraran. Al brillant guanyador del premi a la regularitat se li donarà un bonó setmanal de viatge en tren a Barcelona, per disposar dun mitja de transport alternatiu en cas de pana o desorientació. El màxim campió serà honorat amb el premis Leooonideees i se li farà entrega duna versió completa de la pellícula 300 i un casc despartà. Lhonorat premi Aristodemus serà retornat a qui ha recuperat lescut amb tots els honors i como no pot ser daltre manera se li farà entrega de lespasa. També hi ha els premis esparta, termopiles, Xerxes........
Carles -
A aquesta alçades de la temporada
no es hora de pensar en el temps passat
sinó dhissar la vela del vent del futur
que pot ajudar-te en cada proper combat.
Ja veus com nés de fàcil de millorar;
i de possible
tan possible com créixer,
tan fàcil com esforçar-se.
Sinó us agrada el que dic
penseu que aquest poema
mai no sha escrit.
Carles -
ETAPES DE LA VIDA
No puc............
Si pogués........
Puc, però.........
Si, però puc.....
No puc si........
Si pogués.......
No puc...........
Carles -
Demà tres hores a parelles a Arenys de Munt
enmig del bosc de Can Jalpí es va voltant
per una ruta tècnica i interessant.
Abans diniciar la carrera
vull deixar la porta oberta
a qualsevol possibilitat
fins i tot la de quedar darrera.
Marc encara que li fotis canya
et penso deixar enrere
tot esperant el que mespera
que es fotret molta llenya.
Pep tu i jo anem-hi piano piano
que tres hores poden ser eternes
tot esperant el que mespera
que es anar-hi xino-xano.
Salut i bon vent!!!!
Carles -
El secret rau
en copiar
sense imitar
ni la pròpia rima
ni el tema buscat.
Aquesta és la clau
del poema ben copiat
perquè hi pugui haver
qui tel copií
como ho has desitjat.
Anònim -
refrega el cuixot
besa els pels de lentrecuix
busca el forat darrer
per fer una penetració
fins al fons de la garota.
Amb la mà
acarono la pitrera
i la cosa sexcita
en arrapar-me al rocam.
Desdoblo i et penetro pel davant
el cep llisca ufanós
per les parets humides
de la castanya de mar
penetrant tot complet.
La cosa saccelera
els dos sexes bategen frec a frec
les boques comparteixen llengües
els moviments son ràpids.... frenètics.
De cop la tempesta
el bram temporal
el gemec bestia
lorgasme total.
TONI -
- 6 kms carrera pim pam.
Lali, ho sento però jo no vindré. De moment no toco la bici de muntanya potser d'aquí a 2/3 setmanes.
Espero que demà podré venir-vos a veure a la cursa. Prepareu-vos bé aquesta nit.
Marc, per anar a la sortida nocturna de Pineda no cal portar la manta ...
Pau i herba
LALI -
Us escric per recordar-vos que demà hi ha una marxa nocturna amb BTT a Pineda. Jo no l'he fet mai, però se de gent que s'ho han passat molt bé, a l'arribada sopar.
Ja se que a en Toni no li agrada ciclar de nit, però potser algu altre s'anima.
Surt a les 7 de la tarda de devant l'Ajuntament.
http://www.ciclismepineda.com/
Charly Moyen -
Els premis Leooonideees es varen fallar en la sessió extraordinària del Comitè Executiu del passat 4 de novembre i en cap cas es faran públics abans del sopar del dia 5 o 6 de desembre. Tanmateix, si voleu, poder escoltar radio macuto o be connectar amb Colorado Springs. Desprès de diverses deliberacions es va decidir utilitzar el sistema de puntuació que sutilitza a la Universitat en corregir els exàmens penalitzant els abandonaments amb la retirada de cinc punts . Aquest sistema ha comportat un seguit de sorpreses que es desvetllaran la nit de la gran gala. Si me la meva agenda mho permet us penso acompanyar la nit del sopar.
Salut i Força.
TONI -
- 1.500 mtrs nedar.
Marc, ara no entreno cada dia. Però vist el què hi ha, no toca cap més remei que sortir a entrenar si no vull ser l'últim de la fila.
Per cert, què vol dir 10 kms a pau i herba? Això és a 3'30" el km? o a 5'?
Quan es farà pública la llista de guardonats per l'UCI?
Hi ha molt de nerviosisme i també s'està preparant la nit de la gal·la amb sorpreses.
Quin dia anirem a sopar?
Demano públicament al president de l'UCI, Charly Moyen, que digui la data del sopar.
Pau i herba
Marc -
Carles, el proper cop que entrenem junts ja intentaré cansar-te una mica més, sinó t'avorreixes i has de trucar a en Toni.. Demà a les 8h anem a marcar el circuit i fins al migdia correré per allà, marcant o fent voltes.
Roger, canya a l'Amstrong!
Avui 10km corrent a ritme de paaaaau i herba. Diumenge a sak!
Salut
TONI -
El tomb que ha fet el temps en dos dies ha sigut brutal. S'ha passat d'una temperatura primaverenca, 20ºC, a una totalment hivernal, 0ºC.
No obstant això, no és cap impediment perquè en Roger i en Lance surtin a entrenar.
La connexió en directe mostrava els dos ciclistes apunt d'agafar la bici de muntanya per fer una ascensió al Pikes Peak de 4.300 mtrs.
Colorado Springs és a 1800 mtrs. La pista que segueixen té un desnivell aproximat d'un 6 % i són uns 40 kms fins dalt del cim.
El problema principal és la baixada, que amb una temperatura inferior al 0ºC, pot ser criminal. La pujada la faran en un no res.
Pep, no entrenis tant que si no no et podré seguir.
Pau i herba.
Carles -
Voldria que el meu pensament
paris una idea potent
per fugir de la nit
i no caure en loblit.
Voldria explicar-vos la més bella faula
sense ni tan sols dir una paraula,
viure intensament cada hora
deixant totes les misèries fora.
Voldria escriure mil i un vers
a ser possible plens de misteri divers,
pregar pel temps que sen va
i posar veu a daltres mons del més enllà.
TONI -
Cal esmentar el valor i coratge del mestre. Després d'anar 2 hores en bici, va venir a córrer.
Des de temps immemorials sempre havia volgut córrer per poder sortir a entrenar amb el Gran Mestre, però, fins fa una any, aquest terreny m'era vedat.
El cap de setmana passat i ahir a la tarda vaig poder fruir de córrer al costat del Gran Mestre, que tot hi havent sortit en bici, va venir a donar-me una altre lliçó.
Marc, pel que fa als entrenaments encara intentava gaudir del descans d'una temporada molt moguda i motivadora. Però m'he hagut de posar les piles.
Els mitjans de comunicació en general en van plens: Lance Amstrong ha decidit tornar a córrer el Tour. És increïble la fermesa, voluntat i seguretat d'aquesta persona.
L'altre dia vaig llegir un article sobre la pretemporada d'ell. L'està fent a Colorado Springs. L'acompanyava una foto, i darrera d'ell, bastant decantat, amb la discreció que el caracteritza, hi havia una cara coneguda.
Era l'impressionant Roger. Després d'entrenar la temporada passada per on ho fa en Jornet, no n'ha tingut prou d'exhibir el seu domini abassegador, que, ara que la temporada afluixa una mica, està cercant nous reptes i motivacions al costat dels grans campions.
Aquesta setmana les sessions es fan a Colorado Springs. L'han enxampat, perquè els entrenaments són secrets. La propera setmana potser seran a París, o potser a Budapest, o a Frankfurt, fins i tot s'especula amb Collserola. Probike ha preparat una sortida de 65 kms per la serra de Barcelona i potser, tot i anar-hi d'incògnit, hi serà en Roger i en Lance.
Marc, pel que fa a la sort. Un afegitó al darrer paràgraf del teu article. Estic d'acord amb tu que hi ha un percentatge que no depèn d'un mateix i que no pot controlar. El que penso és que el que sí s'ha de fer és preveure'l i estar preparat per si passa a fi de minimitzar els efectes que pugui tenir.
Pau i herba
Carles -
Un tenia dents de llet, laltre dents de rata i un tercer dents de cavall. Varen demanar una dotzena de dents dall i mitja de dents de fava.
Carles -
Avui no estic inspirat
em manca agilitat.
Com rimar indigna i signe
amb signa i insigne?
Com versar raó i desvari
amb claror i arbitrari?
Com lligar mirada i carrer
amb pensada i darrer?
Avui finalment ho he deixat
per un dia que estigui més encertat
Carles -
Ahir per la tarda
quina mandra ..
sortir en bici a fer un vol,
però per sort no anava sol.
Amb en Marc, en Ferran i companyia femenina
he fet el circuit de la cursa en hora vespertina.
Enmig del bosc de Can Jalpí es va voltant
amb pujades, baixades i algun parany;
això si, la ruta es tècnica i interessant,
convé anar en compte i no caure en lengany
de fotres de lloros en un tombant.
Cal anar per tant a bon ritme, però sense excés dafany.
Desprès he anat amb en Toni a corre una miqueta
però deu nhi do quina volteta,
ha imposat un forta velocitat
que en prou feines he aguantat.
Oh Toni com voldria emular-te,
i si pogués, perquè no, guanyar-te.
Marc -
Amb en Mitjà hem fet 4 voltes al circuit, és molt molt divertit. Dissabte al matí a marcar i després unes voltes més.. Diumenge a sak!
SSSalut