Open Natura ADM 2010 - MCT

Gran ambient avui a Arenys de Munt. El de les grans ocasions. Circuit força entretingut, i una organització impecable. Destacar el molt bon rotllo, sobretot per part dels incombustibles del CC Arenys de Munt. El seu stand era, de llarg, el més concorregut per curiosos, pros i periodistes.

Després de molts rumors de refredats, cagarrines i cagaleres varies, al final l’MCT ha fet pràcticament ple; a excepció del gran triatleta, que ja es troba gaudint de les merescudes vacances.

Oficiosament la sortida era de Pau i Herba; el CC Arenys de Munt ha imposat un pacte de no agressió. Llàstima que no tots els mallerengos l’han sabut, o pogut, acomplir...

Alguns fidels asseguren que la llum d’en Leònides s’ha deixat veure  a la mateixa línia d’arribada (la llum que irradiaven els ulls d’un mallerengo en particular només es pot explicar a alguna poderosa força divina, sobrenatural).

Fotos: http://www.flickr.com/photos/llibretavirtual/sets/72157625059013049/show/

12 comentarios

[Carles - 20 de octubre de 2010 - 14:15]

Pensament 1827

CONFESSIONS D’UN LLIGON XXXI PART

En rellegir clàssics de la nostre literatura m’adono amb complaença que no he estat l’únic lligon que ha fet confessions sobre l’art d’estimar. Crec que fou Ramon Lllul qui va escriure: “Digues, foll: si et demanava el teu Amat, ¿que faries? Respongué i digué que estimaria a fi de morir, per tal com desamor és mort i amor és vida”
Amen

[Marc - 19 de octubre de 2010 - 00:17]

Melcior, pots parar????? L'efecte dopant de les couldines no et deixa parar ni el dilluns..
Jo encara em sento les cames del cap de setmana.
Fotos molt xules, ahir m'ho vaig passar molt i molt bé. I diumenge pantans!!!
Salut i peles,

[Melcior - 18 de octubre de 2010 - 20:04]

Tremendes confessions, tremendes. Les llegeixo varies vegades per "assaborir-les" degudament.
Carles, m'agradarà veure aquesta normativa de la UCI, però per mi val, per la gran admiració i respecte que et professo em resuta suficient només perque ho diguis tu.

Avui han sortit les classificacions de l'open, a mi m'han posat com a primer enlloc de segon, i a la llarga a tots els hi han sumat almenys 5ó6' de més, en Joan Pons ( el primer ) va fer el circuit en 1h19', i en Roger deuria baixar de l'hora i mitja segur.
També les distàncies són "errònees", sobre mapa són 28km i +884dpa.
Ho sé pequè tinc el track que em van passar de compegps, i avui he fet el recorregut llarg de l'open també amb l'aparell de compe.

entrenament secret: 28km btt +884 dpa
( open natura llarg ), sentint-me bé de cames he pensat, va fés-lo a veure què tal... l'he fet en 1h35'. Males sensacions, passat Canyamars quan apretava pujant arribava al "fallo muscular" massa ràpid i sense força pedalant, les cames picaven de valent.
Igual demà reposar anirà bé...
I

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 19:03]

Pensament 1826:

CONFESSIONS D’UN LLIGON XXX PART

.- En l’art de la seducció el premi a la constància és la constància i moltes coses més.
.- Massa sovint es parla de l’art de la seducció passant per alt que la seducció no és nomes un art, i ni tan sols una emoció estètica, sinó una possibilitat de coneixement que et permet aprofundir en la vida d’altres persones.
.- ¿De que serveix trobar respostes a les diferents preguntes científiques si cap d’elles incideix en els nostres problemes sexuals i afectius quotidians?
.- Les desitjo sense saber perquè ni quan, les desitjo totes complertes, sense condicions ni perjudicis, així les desitjo perquè no ser desitjar de cap altre manera.
.- No hi ha res tan interessant com una conversa a les fosques entre el cos de dos amants en un profund silenci.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 18:49]

Pensament 1825:

CONFESSIONS D’UN LLIGON XXIX PART

.- Amb les dones sigues pacient: mai en el curt espai d’un dia, madura el fruit ni l’espiga grana.
.- Seduir les dones més que un entreteniment és un estil de vida.
.- Gaudeix dels teus fracassos amorosos, no rebutgis el plaer de ser rebutjat.
.- Cap bon lligon veu les dones com són en realitat, si ho fes deixaria de ser un bon lligon.
.- No sempre facis a les dones el que t’agradaria per a tu, a elles els poden agradar coses diferents.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 16:54]

Pensament 1824:

BUSDISME I ESTOICISME

En la historia del pensament humà s’han formulat les mes diverses doctrines per assolir la tranquil•litat i la pau interior, cosa que suposadament es el nostre gran objectiu existencial. En les cultures orientals una d’aquestes vies és el budisme, en les occidentals l’estoïcisme. El budisme ens proposa assolir el nirvana, que implica l’alliberament definitiu el sofriment de l’existència despullant-nos de tot; l’estoïcisme, per la seva banda, proposa assolir, a traves de l’autocontrol i el domini d’un mateix, l’apatheia, l’absència total de passions, per obtenir l’ataràxia, es a dir la tranquil•litat, serenitat i impertorbabilitat. Malauradament aquests dos suposats alliberaments ens porten a un punt mort on no s’hi troba res i aquesta no es la mena de pau interior que jo busco.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 16:24]

Pensament 1823:

SOBRE LA BELLESA FEMENINA

Quan era jovenet m’agradaven les senyores madures i guapes. Quan era madur m’agradaven les noies jovenetes i guapes. Ara, a les portes de la vellesa, m’agraden les dones alegres, siguin joves o madures, i no cal que siguin guapes. A la meva edat una dona alegre genera una bellesa interior que omple qualsevol mancança.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 14:48]

Pensament 1832:

ALZHEIMER EMOCIONAL

A mesura que avançant els anys i m’endinso en la profunditat de la maduresa, tot albirant les portes de la vellesa, constato que la memòria, la capacitat de recordar s’afebleix dia a dia. En aquesta fase inicial els meus oblits, selectius i limitats, enterboleixen molt seriosament la meva capacitat afectiva. En prendre consciència de l’inici de l’ocàs de la meva plenitud eròtica, surt del meu interior una necessitat visceral d’estimar, de compartir amor i sensualitat. Temps enrera m’agradaven la fornera, la cambrera, la dependenta, la veïna o aquella senyora de l’anunci publicitari, Ara les desitjo, les estimo, me’n enamoro bojament encara que siguin unes absolutes desconegudes. Però tan bon punt surto del forn de pa, del bar, de la botiga o deixo de veure la veïna, oblido instantàniament la passió afectiva que cremava en el meu cor, per abocar novament en una altre desconeguda tota la meva il•limitada capacitat d’estimar. Al cap del dia em puc enamorar bojament vint, trenta, quaranta vagades i em desenamoro tantes altres. Pateixo Alzheimer emocional.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 14:34]

Pensament 1831:

CONFESSIONS D’UN LLIGON XXVIII PART

.- Per ser un gran seductor no cal lligar-se dones extraordinàries. N’hi ha prou en seduir les ordinàries però amb una exiquisidesa extraordinària.
.- Un dels objectius de qualsevol lligon és obrir constantment noves finestres per les quals observar a les senyores.
.- Sexe, sexe, sexe, més sexe per favor, que tot en la vida és sexe i els somnis eròtics sexe són.
.- L’únic lloc on he trobat sexe sense esforç és en el diccionari.

[Carles - 18 de octubre de 2010 - 14:25]

Comentaris:
.- Melcior per sumar punts cal ser mallerengo i per mallarengo cal ser investit la Nit de la Gran Gala amb el mallot. La teva temporada ha estat brutal, digne del més gran dels espartans, però les normes de l’UCI s’han d’acatar sense discussions possibles. Et puc avançar que per unanimitat del Comitè Executiu s’ha decidit acceptar la teva candidatura; l’any que ve segur que optaràs a varies estautes.
.- Toni estic molt satisfet de la cursa d’ahir, anant de menys a més gaudeixo observant les cares dels altres corredors, especialment adreçant comentaris als coneguts. Amb la Nuri, la dona del mosso, i en Navarro va ser l’hòstia.
.- Hauríem de lligar detalls tècnics per la sortida del proper diumenge als pantans.
Salut i força.

[Roger - 17 de octubre de 2010 - 22:53]

Entrenaments secrets:
Dissabte 16 d’octubre, 35km +1100 per Collserola
Diumenge 17 d’octubre, 30km +1000 a l’open natura d’Arenys de Munt

A l’open d’avui he anat de menys a més. Jo sóc dels que no tenia cap mena d’intenció d’afegir-me al pacte de germanor (pau i herba?), però he d’admetre que durant les primeres pujades m’he penedit de no haver dedicat la jornada a buscar bolets. Afortunadament, després d’una parada tècnica baixant a Canyamars, m’he sentit molt millor i he fet la segona part del recorregut amb bones sensacions.

Com no podia ser d’altra manera, per mi el millor ha estat la botifarrada final. M’ha fet especial il•lusió portar el mallot oficial del club, i tot un honor rebre’l en mà per part del seu president (per cert, friso per veure el vídeo des de la webcam d’en Martí!)

Bona setmana!

[Preparador Roger - 17 de octubre de 2010 - 22:52]

Què és això d’excuses d’estar per casa? Espero que en Roger deixi de queixar-se; que si es perd, que si te feina, cagarrines, vòmits, ... Espero que això li serveixi de toc d’atenció i no em vingui amb tonteries d’aquestes la propera temporada. Li estic preparant un calendari exigent, i no li permetré més mariconades.