Felicitats Ironman!
En Carles celebra els seus 53 anys mentre ja té el cap posat a la Challenge de diumenge.
Felicitats i bona Challenge!
En Carles celebra els seus 53 anys mentre ja té el cap posat a la Challenge de diumenge.
Felicitats i bona Challenge!
15 comentarios
SANTI -
Aquest diumenge em vas sorprendre per la teva gran capacitat fisica i mental per superar aquesta gran prova i sorpres també amb el temps aconseguit. Ets un crak!!
Em va agradar veure't passar amb la bici ( encara bo que ens vas cridar tu perquè sinó ni et veiem). Em va agradar mes veure't corrents perquè veia així el final del teu somni complert. Quin final més emocinant!!! llàstima que no vas pensar en tocar les trompetes!!! ja ja ja
MOLTES FELICITATS!!!
Carles -
- Són les 3 de la tarda i començo la marató. Em costa molt acostumar la musculatura al corre, em sento cansat i tinc molta set, doncs el sol pica de valent. Ràpidament madono que la resta de la prova es únicament de supervivència, doncs durant les properes quatre hores es continu el nombre de corredors que trobo marejats, estirats pel terra, caminant com autòmats o simplement estirats pel terra. Mimposo una tàctica conservadora per no acabar com ells. Em paro a cada avituallament per veure i menjar, per continuar a un ritme constant de 10 Km/h. Cada cop madono més que avui la faré grossa, però em costa moltíssim no baixar la guàrdia. Larribada cada cop és més a prop io tinc la impressió que avui si que veure en Leònides.
Carles -
Voldria poder escriure una petita crònica de la meva experiència dahir, però en aquests moments solsament em veig amb cor de fer-ne unes breus pinzellades:
- 2/4 de sis del matí en arribar a Calella, veient el que fan els altres corredors, soc un mar de dubtes: haig dinflar les rodes? convé que em posi més vaselina? tinc tot el necessari a les bosses? quan em poso el neoprè? porto prous aliments a bosseta de la bicicleta? .......
-3/4 de 8 del matí donen la sortida al meu grup per iniciar la natació. Talment com un passerell soc a primera línea i tot just entrar a laigua els altres atletes em passen pel damunt com una terrible piconadora. Trago dues o tres glopades daigua salada i rebo un munt de cops i petades, passat un minut em costa un munt agafar el ritme, soc lúltim i em plantejo abandonar. Poc a poc em recupero i converteixo tots els corredors amb barret groc amb els meus contrincants. La resta de la cursa serà una caça i captura de qualsevol atleta que porti un número que vagi del 200 al 400.
- 9 del matí estic molt satisfet del meu rendiment nedant, doncs he anat de menys a més i ràpidament faig la transició a la bicicleta. A lentrada dArenys saludo en Quim, a la Movisa veig en Toni amb luniforme de la mallerenga carbonera team, això em dona unes ganes i una força que majuden a aguantar un ritme viu i intens. Poc a poc em van avançant bici-taures, però jo continuo amb la meva creuada particular contra els del meu grup dedat; cada cop que en localitzo un em torno com un poses ple de ràbia per deixar-lo enrere. Els quilometres van caient i lobjectiu es fer un promig de més de 32 Km/h. Quan porto 90 Km mespanta pensar que encara men queden 90 més, però sense adonar-men ja soc a Calella per fer la segona transició.
quim montmany -
Felicitats: Ja ets FINISHER, i amb un tiempazo.
Carles -
Diumenge 4 doctubre de 2009: 3.800 nedant a mar obert, 180 Km bicicleta de carretera, 42 Km corrents.
Comentaris:
- La veritat es que estic molt satisfet de com mha anat la Challenge. Inicialment tenia previst fer més 14 hores, però lhe acabat amb 11h 41, a la posició 750 de la general (han finalitzat 1411 atletes) i 22 de la meva categoria sobre un total de 83. No vull pecar de vanitós ni de sobrat però crec que em va sortir una cursa quasi perfecta tenint en compte les meves possibilitats. En el moment descriure aquesta crònica estic força baldat.
- Primer de tot voldria agrair a en Toni el suport que em va donar en tot moment durant la cursa, la seva presencia era un espero per no defallir, un estímul per persistir en lesforç, un alè daire fresc que feia desaparèixer el cansament cada cop que el veia. També vull fer extensiu aquest agraïment a en Santi, En Tendo, lAnna, la Montse, el pare den Marc i ha molts daltres que em varen acompanyar donant-me ànims i coratge. Moltes, moltes gràcies.
- Desprès escriure una crònica més pausada, ara tan sols em queda felicitar en Roger, el flamant guanyador del premi Leòoonides, que va demostrar ahir perquè és el millor.
quim -
La victoria es teva.
Moltes felicitats Carles.
TONI -
Des del matí que he seguit l'evolució. M'ha sorprès quan a 2/4 de 10 passava per la Muvisa. Volia dir que el seu temps nedant havia estat increïble.
El seu nivell de bici ha estat fortíssim. Sempre se'l veia bé.
L'he vist quan començava la darrera volta de la marató, i seguia igual, amb cara de póker.
Al final, a l'entrada ha explotat d'alegria. I l'emoció ens ha abraçat a tots. Felicitats per la gran cursa que ets fet, i sobretot per ser la primera triatló.
Roger, em trec el barret en la teva cursa d'avui. Sempre entre els millors. Llàstima de la pàjara final, si no, segur que desbanques a l'Hermida. Felicitats!!!!!!
Pau i herba
Marc -
BRUTAL 22a posició en categoria Master 50-54. De moment uns 66 classificats.
Algú sap què hagués pogut passar si en Carles hagués fet natació des de fa un any?
Salut
Marc -
Si dius entre 35 i 45 vol dir que has entrat el 15.
Esperarem cròniques del gran Iron.. quina llàstima no haver pogut ser-hi..
Bona setmana,
Roger -
Recorregut molt guapo, i cursa força ben organitzada. Malauradament no he tingut molt bones sensacions al final, però he gaudit molt pels corriols de la Molina. El meu temps ha estat de 3:35, i crec que hauré entrat entre el 35 i 45, no ho sé del cert (crec que els resultats finals es publicaran a la web).
El primer tram de cursa, 10 km de planejar mhan anat força malament. Pujant a la Molina mhe trobat bé, i a la segona pujada al pla de les Forques millor. He tingut el meu moment de glòria en lúltim control, quan mhan comunicat que anava 12è. Llavors mhe crescut i he pensat (somiat) que potser podria recuperar alguna posició més.
Però en el tram final, que només consistia en una baixada llarga i tècnica, he hagut de tirar del repertori dexcuses que sembla que magrada utilitzar força aquest any. El colofó final però ha arribat als 10km dAlp fins a Puigcerdà (desnivell zero) Pájara monumental, com en recordo de poques; mhe enfonsat mentre veia que tothom em passava a tota velocitat, i el perfil de Puigcerdà a lhoritzó no sapropava. Sincerament crec que no he sabut patir prou en els últims 10 miserables quilòmetres per intentar aguantar alguna posició digne.
Em queda molt per aprendre, però tinc la sort de poder agafar les gestes mallerenges com a referent. I no són poques.
Roger -
Avui és un gran dia pels més fidels seguidors de la religió mallerenga Avui 4 doctubre en Leònides a tornat a la terra i sha re-encarnat amb un corredor de la challenge. Ara lamento més que mai no poder estar a la línia de meta per beneir al gran campió, i glorificar la gran figura que sha erigit amb la gesta davui.
F E L I C I T A T S!!!!!!!!!!!!!!!
(resto a lespera de la crònica del Full Parrokial amb reportatge fotogràfic i pòster desplegable central; així com tots els pensaments, observacions, i demés ressò mediàtic que de ben segur centraran tots els informatius dels propers dies entorn aquesta gran gesta)
Marc -
Avui el MCT està de glòria. Ja tenim un IRONMAN.
Felicitats Carles!
quim montmany -
Carles que et vagi molt bé, ( que t'hagi anat) aquest repte tant, però tant béstia. em poso de genollons davant teu.
quim montmany.
TONI -
Demà només hi ha una premisa.
Després de 4 mesos d'entrenament dur, de donar-ho tot per a una il·lusió, aquesta esdevé realitat.
Demà només una consigna.
VICTÒRIAAAAAA !!!!!
La darrera lliçó és de franc.
Demà al matí, quan la campana s'acosti a la teva sortida, quan el preus freds per la sorra de la platja vulguin recordar-te la dificultat de la contesa, contempla el mar, mira la seva grandesa i fes teva la seva força. Cavalca amb el vent i vola damunt la terra.
No miris les cares dels altres, només hi veuràs el dubte i la por. Tu en canvi n'estàs convençut de per què estàs allà davant.
Demà hi ha molt a perdre però molt més a guanyar.
Demà, quan acabis, la satisfacció, el premi i l'orgull esdevindran el més gran que mai has fet i aconseguit. Per endavant molt de temps per gaudir de la feina feta i de l'objectiu acomplert.
Demà recorda que només el que es creu el que va a fer, ho aconsegueix.
Demà només hi ha una consigna: VICTÒRIAAAAAAA !!!!!!!!
Pau i herba
pep -
Entrenaments
Dilluns 16 km btt per can Gelpi
Dimarts pujada a la Creu de Canet
Divendres pujada Pedra Ferradura
A la Creu de Canet vaig trobar fen entrenament secret un vell conegut de tots de Canet de Mar que es preparava per la sortida dels pantans, encara que no estava mol segur de venir jo li vaig assegurar que era una sortida de pau i herba, i que aniríem tots junts però no el vaig deixar massa convençut,
Bon cap de setmana a tots
Salut i corriols