Ande está Wally?
Foto dels 234 que varen acabar el Swissman.
L'Uci ha confirmat que qui trobi en Wally tindrà accés al sopar del xiringuitu.
Foto dels 234 que varen acabar el Swissman.
L'Uci ha confirmat que qui trobi en Wally tindrà accés al sopar del xiringuitu.
80 comentarios
full parrokial -
Propica busca parella per fer una proba UCI per etapas al mes de gener!!!
Carles -
.- Darrers 12 dies: 178 Km caminant i corrents entre fiords, glaceres i volcans a Islàndia.
Comentaris:
.- Andreu el mes de novembre el tinc lliure. Seria un plaer fer junts el Doñana Trail el 7 de novembre.
.- No feu ni cas al Full Parrokial, a la marató de Reykyavik he quedat segon de la meva categoria.
Andreu -
Aixi que dit baixo em planejo fer:
http://www.donanatrailmarathon.com/circuitos.html
Carles si els teus compromisos amb els patrocinadors et deixen podriem fer-la junts. Entra cridant imposiblee a la meta amb tu seria epic
Salut i molta calor!
El Full ParroKial -
En Carles ha sigut finisher dela maratò de Reykyavik adjudicant-se la categoria de primer Arenyenc a arribar a meta (era l'únic participant Arenyenc) sobta que a Islàndia aquesta fita tingui reconeixament en forma de podi (a les xarxes socials parlen que es cosa de Charles Moyen)
En Carles , aliè a tot el soroll mediàtic de la Caberna i/o Central Lechera , va entrar a meta a Crits D'Imposibleeeee !! retant a tots els membres de L'UCI allà presents
Recordem que sobre en Carles planeja una sanció d'una temporada sense poder ser premiat a la Gran Gala Mallarenga , al Igual que Propica .
Pel que em pogut saver , la pròxima parada d'en Carles serà Groenlàndia per participar a la Morsa BiKE Race , una prova de resistència BTT
Pel que fà a Propica , les informacions son molt confoses , per una banda diuen diuen diuen que fart de les artimanyes d'en Charles Moyen es retirarà de la competició i es dedicarà a fer Planxer i Desbroçar males herbes
Per altre Banda , es diu , es comenta que esta ultimant el calendari de la pròxima temporada
ABR - TRANSPYR -CAPE EPIC - IRON BIKE o Mongolia Bike Race
Seguirem Informant
El Full Parrokial -
En cas de confirmar-se els suborns podria ser expulsat de la LWS.
Bufet Advocats Propika -
Per aixo i molt mes fem oficial la retirada en actiu de David Picañol i Villascusa mes conegut com Propika. Desde Asturias no ha agafat la bici i no en te intensio de frr-ho en un cur plas de temps
Roko -
Després de l'expulsió de PropiKa i en Carles per la Lluita del gran premi , he tingut un atac de bogeria i
M'acabo d'inscriure a la Ruta Minera , La Purito i la Marxa Miguel Induraín a Navarra , tot sigui per contra-restar el calendari internacional que tenen programat en Roger i el Presi , espero ara si tenir alguna opció d'endur-me un galardò !!
Salut i Gaaaass !!
El Full Parrokial -
Fonts properes a aquests organismes corruptes, mafiosos i casta, haurien acordat expulsar a en Carles i en Propika de l'edició actual de la LWS.
Les mateixes fonts veuen un comportament estrany en tots els membres. Fa dies que van a treballar amb ulleres noves.
De ser certa aquesta notícia, es tornaria a rellançar la cursa pel preuat guardó.
roko -
Divendres 10 juliol : 64kms road +800dpa
Dissabte 11 Juliol: 136km road +3100 Dpa
diumenge 12 juliol : road 72km +800dpa
Roger -
Per cert, algú pensa fer vacances? Us puc passar ofertes molt bones de 2 setmanes a la platja per descansar. Els packs d1 o 2 mesos són de ganga. Amb aquesta calor faríeu bé dagafar-ne algun, creieu-me (a veure si així, i jo seguint picant pedra, puc recuperar alguna opció destar a la gala)
Carles -
Mentre el TAS no resolgui el contenciós Propika Gate no penso fer declaracions, només entrenaments de qualitat: escalant cims nevats, pujant volcans sulfurosos, nedant per llacs gelats en aigües termals i passejant per camins bucòlics.
Felicitar en Propika, en Roger, en Marti i en Roko, la Mallerenga 13, la Mallerenga A Tots esteu en un estat de forma descomunal. Enguany el peix ja és venut. Espero neguitós el sopar d'estiu al xiringuito.
Pau i Herba!
El Full Parrokial -
Sembla a ser que va anar al Domicili d'en Carles on el va recollir i van cargar l'equipatge per desplaçar-se cap a L'aeroport del Prat
Els nostres redactors han pogut esbrinar que en Carles en aquets moments esta a les Illes KayMan , un conegut paradis Fiscal , bebent Mojitos i Caipirinhas i fumant "Habannos"
Pel que fa al PropiKa Gate , el recurs interposat pels abogats de Propica ja ha estat enviat al TAS , que de moment li ha donat la Cautelar per així poder representar als Mallarengos fins el dia del Judici .
esperem una resolució en els pròxims dies
full parrokial -
full parrokial -
Gabinet premsa Crish Horner -
Atentament i resto a la vostre disposicio Crish Horner
Roko -
Desde aquí vull mostrar el meu suport a Propica , injustament expulsat dels mallarengos per el tot poderòs Charles Moyen , estarem atents a la ressolució del TAS .
Sembla a ser que en Carles per ordres del seu advocat ha decidit no fer declaracions i esta en parader desconegut per així evitar la persecució dels periodistes del Full ParroKial
full parrokial -
Bufet Advocats Propika -
De totes formes el nostre representat se sent orgullos dhaber dut el nom dels Mallerengus arreu de l eestat i part d estranger.
Pau i herba
Charles Moyen -
Després de tenir una gran deliberació amb mi mateix .. el comité esportiu de L'UCI ha decidit expulsar a Propica de l'èlit Mallarenga
el Motiu ? ser un rival molt perillòs per en Carles de cara la gran Gala
Charles Moyen
Lausanne 6 de Juliol de 2015
TONI -
Roko, estàs intractable. Em sembla que enguany ja has donat la volta al compte quilòmetres i als desnivells.
Roger i Martí, sense mots per anar a una prova on es va suspendre la part més dura degut a la calor que s'esperava.
Aplostloflant!!!!!
Pau i herba
Roko -
- Dilluns 29 de Juny : Road 45.5km +687Dpa
- Dimarts 30 de Juny : Road 60km +913dpa
- Dijous 2 de Juliol : Road 62.4km +732dpa
- Divendres dia 3: BTT : 26.4km +1.035 Dpa
- Dissabte dia 4: BTT : 56.4km +1.658 Dpa
- Diumenge dia 5: BTT : 95.3km +2.712 Dpa
- Gran setmana d'entrenaments amb Mini Stage amb CuadraTTi per el Pallars sobirà on em pogut disfrutar de la duresa i els paisatges de l'alt Pirineu
Així doncs tanco la setmana amb un total de 346.4km + 7.737mts dpa i 17h 27min d'entrenaments .
Aprofito per felicitar a Propika per la gesta conseguida a Asturies i al Roger i Martí per la seva gran actuació a la Vip Extrem
propika -
Us dire un secret, durant tot l any estava esperant aquesta proba, per caracteristiques i logistica on es feia i dates somiava despert pensant que podia arribar un bon resultat.
Una quarantena de participants es presenten a la sortida jo ja se que soc l unic de Catalunya, unic Dosriuenc i unic Mallerenyo cosa que em dona un plis de presio. Abans de sortir ens informen d alguns canvis com el recorregut esta marcat cap problem.
A les 8h es dona la sortida, els primers 8km transcorren per la senda del Oso tot pla inclus cara avall, anem tots amb grup i jo decideixo estar davant de tot, aixi fins que entrem a fer la primera pujada d uns 3km per carretera i just al mig es puja pel mig de les cases on esta formigonat mollat i relliscos, amb un parell de rampots que marca mes del 20% aqui em deixen enrrera calculo que dec anar el 8, la entrada al curriol del bosc es amb 200m de fang (ho havia fet el dia del reconeixement) aixi que quan es queda enganxat el de devant meu demano pas apreto dens i gassss, apreto fort i em posola patata a mil pero aconsegueixo passar sense quedarme parat, aqui aconsegueuxo obrir un fforat i acabo coronant sol. Em tiro avall a tota ostia i de cop em trobo a tothom tirant amunt, nos hemos pasado es por arriba!!! Jo els hi dic que van be que era un dels canvis i tiro avall, tothom gira i avall.
Anem els 7 o 8 en grup pero hi ha un que no aguantara gaire porta nucli roda cascat i no pot deixar de pedalar. Ens posem a pujar el segon port i em torno a quedar enrrera, aqui cal destacar els rampots descomunals que hi ha, fico peu a terra i vaig pujant a peu, el garmin ea torna boig, 25, 30, 34, 38 --% i deixa de marcar desnivell penso amb Italia pero aqui son mes llargues i sostingudes aixo si tot amb formigo. Em paso tot aquest tram amb dos nois de Madrid que cada cop que marxen es perdent i els atrapo altre cop. La veritat entre track marcatge i tot plegat tothom inclos jo anem de cul.
Els de madrid em deixan enrrera i l altre noi d asturies que venia bora nostre en una baixada romana feta pols punxa, jo casi la faig tota a peu estava molt feta pols i no era questio de matarse al final de tot veig al parell de madrid i apreto per agafar-los pero despres d un revolt veig senyalat un trencall a l esquerra estic segur que no l han vist es un curriol xulissim pero al final arriba altre cop a la carretera, anant per alla segur han anat mes rapid.
Km 48 i ja veig que anem desquadrats de km i perfil estem duent mes km. A la entrada d un poble deixo de veure les marques aqui tambe hi havia un cambi pero veient que no m ensortiria decideixo recolar i ficarme dins del track no hi han marcas pero fent una ullada de xiripa veig avituallament!!!!! M acosto i la sorpresa ve quan em preguntan ells com hi arribat alla, tothom va perdut al cap de 10 minuts reprenc la marxa i intento tornar al recorregut quan miro gps veig que marxo del track aixi que reculo fins avituallament i els dic que jo segueixo track original encara que no hi hagi marques, aixi em trobo pujant un port i despres agafant una pista tot sol, ja dono per perduda qualsevol esperança de fer un bon resultat, començo a pensar amb els Maquis qyan vaig sol saltant tanques i amb be al pensament el lema mallerengo!!! La vida es una actitud i aixi em tiro mes d una hora sol amb fang i verdises de companyia, arribo a una carretera i enfilo amunt vaig dins del track pero cap marca em trovo, al arribar enmig unes cases taxant!!!! marcas al canto segueixo amunt i de cop despres d un revolt em trobo 4 participants, eren d els ultims, aqui reconec que m entra una mica de mala ostia pero que hi farem, m ajunto amb una noia la unica que participava i un altre i tirem amunt per fer la pujada a la Cobertoria, pujada i vistes espectaculars hi ha moments que em marxen una mica pero sempre els atrapo vaig fent la goma aixi fins arribar al avituallament.
Aqui be una Sorpresa amb MAJUSCULES, nomes han passat 7 corredors!!!!! Els madrilenys companys de la noia ni han passat, la noia arranca l altre noi tambe jo m acabo cocacola em foto un platan i arrenco amunt darrere d ells moralment em vinc amunt atrapo el noi rapid i el deixo enrrera i en fico darrere la noia que puja francament be, coronem junts i fent una baixada tecnica la puc passar i marxo fent una baixada bastant rapida i perillosa amb pedres i unica traçada, despres curriols dalt de la muntanya i giro cap i no veig ningu al darrere, repetxo dels bons fico peu a terra i aixecu cap i veig 2 corredors mes m encigalo i els atrapo rapid, anem els tres a bon ritme pero m adono que un va madur, trabessem una tanca i patam!! Dos corredors mes alla qye no sabien que fer mirem a la dreta i alla veiem una pujada de les que fan por de veritat inclus em paro a fer-li foto i aixi es com tots 5 anem a fer pujada Angliru als 100metres ficu peu a terra allo es infumable pedre suelta i desnimell que no baixa del 20% tot i anar caminant els agafo uns metres de ventatge i arribo tot sol dalt, pero allo no es el final, ens fan anar per la vall plena d herba i pedres on unica traçada l han fete les baques alli present, no hi han marcas ni cami pero jo vaig sobre el track fins que arribo a una especie de vall i el track em marca anar a l esquerra pero alla nomes hi ha una altre muntanya no em crec que tinguem d anar alla, despres de pensar-mo tiro amunt com marca track els de darrere em diuen que no pot ser cardant crits, amplio i reviso track si tiro recta com ells diuen tirarem avall i no veig empalme amb track, els dicvque no que jo tiro amunt, baixo de la bici i amunt, no veig cap marca pero el track m ho marca, despres de fer unes eses veig una cinta, els cardo un crit i que tirin amunt que anem be. ( una vegada acavada la prova en van donar les gracies). Quan corono veig el parquin Angliru i avituallament pero sembla que estigui alli mateix i seguint cami encara em van sortir 3 repetxos made in proleg Romagna.
Soc avituallament i quan vaig a sortir arriben dos nois un d ells el que havia deixat al principi quan anava amb la noia, surto sol i em dic perque no? Em paro i faig dues fotacas a la bici a la placa Angliru i tot seguit em tiro avall a tot drap, renoi quina baixada!!! Casi arriban a baix sento un crit m arrambo i em pasa el noi com un avio!!! Jo baixava rapid i el tiu em va passar folladissim era boig!!! Al cap de deu segons un altre, joder no m ho podia creuere, la gent no te enteniment!!! Jo no anava parat!! Els segueixo a la distancia fins que ens sortim del track, apretant les dents atrapo al noi que haviam anat junts i com es de la zona es coneix el recorregut, ens queden uns 10km per carretera, fem un portet d uns 3km on les cames ja fan mal i el deixo enrrera em fot un crit en el desvio a la izquierda, la veritat es que esta marcat, afluixu una mica perque m atrapi a partir d aquifins el final es tot pla I baixada amb algun repetxo que es fa amb inercia, el nano va apretar fort fins a meta i jo ja no tenia ganes de gresca total els ultims km em va dur ell aixi que no vaig ni voler disputar-li res, es igual quedar 5 o 6.
Al final de tot aquest xorro de resum nomes per dir que vaig quedar 1°Master i 6°general assol.lint el meu primer podi!!!!!
P.d. resum a vegades si piques pedre acaves tenint una recompensa, tic molt content.
La prova molt dura em van sortir 110km 4000+ pujant ports mitics per la muntanya.
Roger -
propika -
31km fent reconeixement part recorregut nonstop
Entrenament secret dia 3-7-15
35km pels voltants de salas
mallarenga13 i mallarenga-A -
Després d'una setmana de dur entrenament diari (matí i tarda) en un campus de gimnàstica rítmica, avui he partitcipat a la cursa MARESME 5k d'Arenys de Mar. El temps ha estat 28:54, la segona en arribar de l'equip.
Mallarenga-A
Fa més d'una setmana que estic de repòs degut a una tendinitis que haig de curar per estar bé per la Cavalls del Vent. De totes maneres, avui participació en la MARESME 5k d'Arenys de Mar. Feia molta calor i ha estat dura. Temps: 28:58.
Cal dir que la Mallarenga13 ha arribat abans, ha fet una bona cursa, tenint en compte que venia cansada del treball físic (campus de gimnàstica)de tota la setmana. Està animada i ja espera la següent cursa.
full parrokial -
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Ho sap. Que m'agrada
Ho sap. Que la desitjo.
Ho sap. Que em fa trempà.
Ho sap. Que me la follaria.
Ho sap. Que sóc casat.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Quina pau infinita, només meva i només per a mi, quan l'orgasme masturbatori s'acaba.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Pell suau
Mirada seductora
Pits prominents
Cony saborós
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Al llit elles sovint diuen frases per aconseguir just l'efecte contrari del que demanen:
No ho facis, No tant endins, Més a poc a poc. Para o m'escorreré.
Aquesta última especialment.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Arriba un moment que
t'adones que tot erotisme és un somni
i que només el que es preserva
en aquestes confessions
té alguna possibilitat de ser real.
full parrokial -
Si no acaba seria una estocada mortal pel grup mallerengo, ningu s imagina aquesta situacio despres de la desfeta del carles la semana vinent, les borses es preparen per un dilluns que pot ser molt dur....
propika -
Carles -
.- Diumenge 26: 0 patatero
.- Dilluns 27: 0 patatero
.- Dimarts 28: 0 papatero
.- Dimecres 29: 0 patatero
.- Dijous 30: 0 patatero.
Comentaris:
.- El preparador macaba de dir que no entrenar a covards, la Keta ja no vol sortir a corre amb mi, els mallerengos no volen fixar data pel sopar del xiringuito, els del club de petanca no ha acceptat la meva alta com a soci, els companys del gimnàs em donen lesquena, la massatgista no té hores disponibles fins lany 2017, a Caritas no volen el meu mallot mallerengo.... La resta tot va bé.
.- Ànims Propica, segur que enguany et corones com els més digne entre eles espartans.
Roko -
és una Gran LLàstima que finalment no t'hagi pogut acompanyar en aquest Repte .
Ànims i Gaaaass !!
propika -
propika -
Avui 70km road amb btt ajusticiant a una grupeta arribant a calella.
Dema m espera 6m cubics de formigo i tot seguit 1000km per anar a Asturias......
;)
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Lestupidesa dalgunes dones és molt més fascinant que la seva intelligència. La intelligència té límits.
.- Magraden les llargues passejades, especialment les de les dones que em fan la guitza.
.- Qui menja maltractaments, paeix ràbia i caga venjança.
.- El propòsit de qualsevol relació és gaudir duna relació amb propòsit.
.- A voltes sexpliquen infidelitats conjugals tan estimulants, que a un lhi entren ganes de ser un cornut.
Carles -
.- He presentat el meu currículum per fer de cambrer al sopar del xiringuito. És lultima opció que em queda per ser prop vostre en el sopar destiu.
.- Això de fracassar és perillós, genera un estat deufòria per deixar de patir que es pot encomanar a altres reptes.
.- Roger fas por, fins ara eres rei de les botifarrades, ara aspies a ser el puto amo de les proves extrem.
.- En Martí esta desbocat, els entrenaments fets durant els darrers dos mesos en btt són ABSOLUTament inhumans.
.- Corren rumors que en Toni ha fet la Swissman espontzoritzat per AGUANTA FORTE. La multinacional estava segura de la pujada de les accions a la borsa si lesparta acabava la cursa.
.- Roko, Quadratti, Mel, Andreu, Santi, Tendó, Pep, Jose, Laia, Anna, Clara... quin dia feu el sopar destiu?
TONI -
Acabo de mirar les accions d'Aguantaforte i no paren de pujar.
Què caldrà fer enguany per tenir una invitació pel sopar. Jo encara no he rebut la invitació del xiringuito i consta que a alguns ja se'ls hi ha enviat.
N'hi haurà prou amb les Dolomites? Serà suficient l'Illa Maurici? I l'Ironbike?
Som a mitad de temporada i sembla que el bacallà encara està per tallar.
Pau i herba
Roger -
Diumenge 21 Juny, XI BTT Vall del Corb, 11km fins que vaig fer tall a la coberta i a prendre pel c. Bones sensacions a la sortida que em va permetre rodar amb els 2 de davant. O petava jo o la roda. Em vaig inclinar per la segona opció, queda més bé.
Diumenge 28 Juny, XIII La Catllaràs, 42km +1700dpa amb 2h42 que em va permetre esgarrapar un top10 pels pèls. Mai milloraré posició de la meva primera participació amb una Scott dalumini ni mileurista i parant a tots els avituallaments. Però seguirem creient en allò de la cultura de lesforç, va.
Dissabte estic inscrit a la ViPxTREM. Tocarà patir calor. Arribo a Juliol i no porto la preparació desitjada (ni de bon tros) per afrontar el meu objectiu de lany: http://en.trans-schwarzwald.de/
Roger -
Carles -
.- Totes les curses no poden acabar bé, però segur que hi ha alguna cosa bona en tots els curses.
.- Si no pots aconseguir el teu objectiu sempre tens una segona oportunitat. I aquesta es diu... demà.
.- Encra que l'objectiu sembli difícil, no canviïs d'objectiu. Busca un nou camí per arribar-hi.
.- Hi ha moments on cal saber dir prou encara que se'ns parteixi l'escut en dos.-
.- No donis la culpa a la manca de sort quan el problema és la falta d'actitud.
Carles -
.- Mai deixis que una mala cursa et faci sentir com si tinguessis una mala vida.
.- El fracàs en una prova és l'oportunitat dintentar-ho de nou, però aquesta vegada amb més intelligència.
.- Al final tot sortirà bé perquè si no ha sortit bé aquest cop, és que encara no és el final.
.- Difícil, és la paraula a la que sovint ens aferrem per no intentar l'impossible.
.- No es tira endavant celebrant els èxits sinó superant els obstacles.
propika -
Carles -
Desprès dun fracàs no és bon moment per prendre decisions, però desprès duna catàstrofe cal ser contundent, per això he decidit el següent.
.- No faré, durant la primera quinzena de juny, els 2.700 km de la volta en bicicleta a Islàndia.
.- No participaré lúltima setmana de juliol en la sherpaman de Butan.
.- Donaré el culot, els mallots i bufs mallerengos a Caritas.
.- Em faré soci del club de petanca dArenys de Munt.
.- Resaré una pregaria a Leònides demanant-li disculpes.
Amen.
Melcior -
Enguany crec que sino es demostra el contrari Grandissim Gran de Grans ha calat fort i profund amb el seu brutal swissman, sense moTs.
Roko -
Ara a recuperar i a per un altre repte
Salut
TONI -
"Leonid dat tibi gloria".
Pau i herba
Carles -
Fracassar no és res.
No haver-ho intentat és la catàstrofe.
Carlesc -
Tenia tanta por a fracassar, a no assolir lobjectiu que mhavia marcat, que he sentit un gran alleujament, un immenses descans, quan he fallat; doncs al menys he deixat de patir pel fracàs.
Carles -
.- Donar el primer pas és tot un èxit. Si a Ronda dels Cims he fracassat és perquè ho he intentat.
.- Els fracassos són unipersonals?
.- Hi ha més fracassats al món per manca dobjectius que no pas per manca de resultats.
.- L'experiència de la que parlen alguns no és més que el cementiri dels seus fracassos.
.- Ah!, si pogués escollir els meus fracassos.
Carles -
.- Carles no thas de culpar pel fracàs a la Ronda dels Cims, però tampoc permetis que aquest error es repeteixi.
.- Quan fracasses potser no ho entens prou bé al principi, però més endavant, quan ho analitzes més endavant, saps perquè havia de ser així.
.- Els qui han fracassat en aconseguir un objectiu esportiu important poden endevinar millor el sentiment de fracàs daltres esportistes
.- Si haig de fracassar, prefereixo fracassar ràpid.
.- En aquestes alçades de la temporada nomes em queda un camí: Acumular nous fracassos fins el fracàs final.
Carles -
.- Divendres 26: 50 Km +4200 caminant a la Ronda dels Cims.
Comentaris:
.- Divendres a les set del mati a Ordino prenc la sortida de la Ronda dels Cims; el repte és fer 171 Km i 13.500 de desnivell positiu el Pirineu andorrà en menys de 60 hores. Els primers quilometres vaig dels últims, això és molt llarg cal dosificar-se. Fins els primer control al refugi de Soreteny al quilòmetre 21 la cosa va perfecte, tinc bones sensacions i sóc optimista. Aviat la calor intensa, superem de llarg els 30 graus, i la dificultat tècnica d'alguns trams de la ruta, tot son pedres i més pedres, em fan rellentir la marxa. Una lleugera indisposició gàstrica m'obliga a parar dos cops per anar de ventre. Supero la Portella de Rialp, l'estany Esbalçat i passo el segon control a la Coma d'Arcalís en el punt quilomètric 31 dins l'horari que m'havia marcat. D'Angonella al Refugi del Pla de l'Estany on hi ha el tercer avituallament en el quilòmetre 44 la cosa encara va bé, són les set de la tarda. faig un bon berenar-sopar i enfilo la pujada més dura de tota la cursa: el Pic del Comapedrosa. Per fer tres quilometres amb 850 positius tardo dues hores i mitja. Enfilar una tartera descomunal em fa veure la padrina, el cervell es començà a ratllar, les forces m'abandonen, m'haig de parar deu minuts i prendrem un gel. De baixada cap al quart control se'm fa de nit i caic un parell de cops. En arribar al refugi són les onze de la nit i vaig els 234 de la general, però em sento cansat. Per endavant tinc el Bony de la Pica i uns descens molt tècnic i complicat fins a La Margineda i encara em queden 120 Km i 45 hores de cursa. Reposo cinc minuts, valoro pros i contres i decideixo abandonar quan nomes porto fets 50 Km i 4200 positius en 15 hores. Un altre cop serà.
Roko -
- Dilluns 22 de Juny: Road 40.8kms +608Dpa
- Dimarts 23 de Juny: Road 59.2km +574Dpa
- Dimecres 24 de Juny: Road 116.4km +1.222 dpa
- Divendres 26 de Juny: Road 27.6km +402dpa
- Dissabte 27 de Juny: Road 121.7km +1.809dpa
- Diumenge 28 de juny: Road 45.2km +383
Tanco la setmana amb 411kms +5000 mts Dpa en un total de 14h 46' d'entrenament
Marc -
Dema mati fare btt, suau + esmorzar.. Massa suau per a vosaltres potser. Despres miro bloc per aixo.
Salut!
El Full Parrokial -
Felicitar al gran Carles per la seva participació en una cursa només a l'abast dels escollits.
El Full Parrokial -
Els nervis comencen a fer-se palesos.
El Full Parrokial -
Ja porta 12 hores en cursa, i s'encaminava cap el pic més alt d'Andorra, el Pic de Comapedrosa.
Esperem la propera connexió amb el nostre corresponsal.
El Full Parrokial -
Esperem notícies del nostre corresponsal.
propika -
Toni -
Som-hi!
Pau i herba
Carles -
Roko -
Salut
RoKo -
Recordo perfectament quan en Marc em va parlar per primer cop del blog , jo l'hi havia fet unes fotos quan estava pujant per Cal Paraire a la Primera edició de la Transmaresme , un dia m'el vaig trobar pel carrer i li vaig dir que li tenia que passar
Ell em va dir amb un grup d'àmics tenim un blog on apuntem els nostres entrenaments ,les cròniques a les butifarrades de la zona i les nostres vivències , han passat els anys i de fer pedalades de poble s'ha passat a anar a l'extranger a competir , això parla molt bé de l'esperit de superació Mallarengo
Ara li toca al Presi que ben aviat marxa cap Itàlia per participar a L'IronBike , i en Mollen amenaça en fer la volta a Islàndia amb Bici de carretera i L'ultra Trail de Bután !! sense Mots
propika -
Vinga Pruna mica en mica hi amb coratge i gasss
Melcior -
PruneTTi, et volem veure repartint estopa, gassss
David Pruna -
tot i lo lent q es..... veig el final del túnel
David Pruna -
Nomes comentar q a tots aquells que em donaven per finiquitat i acabat.....jijiji.... doncs tinc males noticies per ells....
Ni una tendinitis a la ròtula.... ni dues costelles trencades a la Rioja poden amb les ganes de lluitar de'n PRUNETTI
TONI -
- Dissabte 13 de juny. La cursa publica al facebook les banderes de les nacionalitats de tots els participants en l'edició d'enguany. Hi surt l'estelada.
- Dimarts 16 de juny. La direcció de cursa m'envia un correu instant-me a canviar la bandera de la nacional degut a que han rebut correus d'instàncies polítiques. M'ofereix la possibilitat de participar com a andorrà degut a que inicialment em vaig inscriure així.
- Dijous 18 de juny. Viatge a Suïssa. Tot just arribar a l'hotel veiem que la previsió del temps pel dia de la cursa ha canviat radicalment. De bon temps passem a pluges.
- Divendrs 19 de juny. Durant l'esmorzar prenem la decisió de comprar algun accessori pel fred. Al mateix hotel hi ha varis corredors allotjats. Coneixem en Bill, un americà resident a França. Ens explica que la seva darrera cursa de llarga distància va ser fa 30 anys. El Swissman l'ha atrapat i en els darrers 100 dies no ha fet res més que entrenar i dormir. Comenta que el seu entrenador és un ex-coronel dels Navy Seals. Com a entrenament ha fet 3 vegades el circuit de bici. El Furka és molt dur amb un promig del 10% de desnivell.
Al briefing coneixem l'Ildefonso, un andalús que porta una pròtesi de meluc. Els seus entrenaments de carrera per la cursa s'han cenyit a 30' setmanals corrent. Increïble. Diu que el millor era preparar-se pel tram de bici.
Després del briefing es procedeix a la presentació de les nacionalitats participants. S'anomena Andorra i lluim l'estelada.
Ara els nervis ja es fan més palesos. A les 11 de la nit per l'hotel la gent encara està preparant coses.
- Dissabte 20 de juny. El despertador toca a 3/4 de 3. Amb prou feines puc empassar-me un briox. A 2/4 de 4 ja hem deixat la bici i vaig cap a la sortida. Registre tot pujant al vaixell, ja no puc baixar d'allà.
En arribar a l'illa de sortida i entrar a l'aigua, el cel ja comença a clarejar.
A les 5 es dóna la sortida de la 3a edició del Swissman. Els primers metres són fatals per a mi. No tinc ritme i l'angoixa m'atrapa. La respiració és fatal i recordo la sensació viscuda a l'Iroman d'Austria, per uns moments tinc al cap parar-me o plegar. La sensació d'ofec és inaguantable. Sense gent al voltant aconsegueixo agafar ritme de respiració i em refaig. He superat el primer escull psicològic. Faig els primers km a ritme mig i accelero el darrer km. Completo la natació en 1h15' sortint en la posició 30.
La transició no és ràpida. M'he de posar roba còmode per tot el trajecte.
Els primers 43 kms són de pujades i baixades sense desnivell excessiu. Em comencen a passar bicis a un ritme acollonant.
L'acostament al primer port, el Gotthardpass, són 20 kms amb un pujada en la que he de posar el plat petit i el pinyó gran. Em neguitejo, si ja ho estic fent servir tot, a les pujades seriores què passarà?
A Tremola comencen els 8 kms d'ascens fins al Gotthar. Dues rampes dures donen la benvinguda. 6 kms seran amb llambordes. Ara ja fa fred. M'he abrigat més. En algun moment espurneja. En alguns trams el vent de cara és fort. La velocitat de la bici no passa de 10 kms.
L'ascens es fa dur però la visió de la carretera fins a dalt i un cop allà és espectacular. El vent és més fort a dalt. Hi ha neu. Canvi de roba i més abric per afrontar els 10 kms de la baixada.
El descens és ràpid malgrat que la carretera estigui mullada.
Encaro el segon port, el Furka. Serà el punt més alt de la cursa, 2436 mtrs. Aquí les rampes ja són més empinades. Una parada per canviar altre cop la roba i cap amunt. Alguna pujada és durilla peró les cames me les noto bé tot i anar a ritme de cargol. Els 12 kms d'ascens em costen i l'arribada a dalt és un bàlsam, malgrat els 2 graus de temperatura, neu granulada i el vent que incrementen la sensació de fred.
Canvi de roba i som-hi cap avall. Mentre baixo repasso com estic físicament. Anem bé. La boira ralentitza el ritme en algun tram.
La baixada, tot i els núvols que hi ha, és espectacular. Veig la glacera del Furka i al fons de la vall es distingeix una estació de tren. Allà començara el darrer port del recorregut, el Grimsel, 10 kms més de pujada amb pluja i vent. Ja no m'he canviat de roba no passo pas calor.
Després d'una hora, arribo a dalt. Hi fa sol però el vent no perdona. Encaro la 3a baixada, la més llarga ben abrigat. Tot just deixar el pas, entrava a la boira i més avall un bon ruixat ja no em deixa fins que no arriba el pla. Però vaig bé.
Els darrers 30 kms de bici són plans, però tampoc estic per tirar coets. Arribo a la T2 amb 30' de marge del tall horari marcat per l'organització. El desnivell positiu acumulat és de 3.700 mtrs
Em sento bé i els temps ja és millor, sol i núvols i temperatura agradable.
Tot just sortir a la cursa a peu s'ha de fer una pujada de 2,5 kms amb un desnivell del 8%. La recompensa és que un cop arribat a dalt es passa per sota d'un sal d'aigua. Molt maco.
A partir d'aquí i fins al km 15 es tot baixada i pla pel costat del llac Brienz. Molt bones vistes. Tranquil.litat.
La sort d'aquí és que la distància entre els punts d'enllaç amb el cotxe de suport són de 4/5 kms i permet establir petits objectius per anar a un ritme del trote cochinero, fins al km 22.
Apareixen les primeres rampes. Des del km 22 fins al 33 s'han de pujar 400 mtrs de desnivell. Ja no puc ni anar al trote cochinero. Arribar al km 28 és complicat i tinc dubtes de si acompliré els talls horaris que demana l'organització.
Els corredors que no m'han passat en bici ho fan corrent. Dec anar dels últims. Sóc una cuca.
Del 28 al 33 se'm fa difícil córrer. Intento mantenir un ritme de caminar alt. Em costa déu i ajut.
Ara ja tinc dubtes de si arribaré a dalt.
Un parell de rampes més per acabar d'arribar a Grindelwald. Ara ja només queden 8 kms per acabar però sòn els més durs de la cursa a peu. S'han de pujar 1000 mtrs de desnivell.
He arribat amb mitja hore de marge sobre el tall horari. El suport, en David, s'afegeix. Em portarà la motxilla tota l'estona.
Les primeres pujades són rampes d'entre el 15 i el 25% de desnivell. El ritme és lent. Tinc 2h 30' per arribar a Kleine Sheidegg, el final de cursa.
La paret de l'Eiger ens queda al davant. És espectacularment vertical. Grindelwald va quedant mica en mica al fons de la vall.
En David em vol fer incrementar el ritme però no n'estic segur de poder-lo aguantar fins a dalt.
Es fa fosc i no arriba l'avituallament a mig camí.
El camí va fent pujada. No hi ha cap tros per descansar.
Finalment trobem l'avituallament. Hem estat 1h15' per fer els primers 4 kms. En David m'estira per no quedar-nos massa estona parats. Tenim 1h 15' per fer els darrers kms. En David em diu que a partir d'ara el camí és millor, rampes fortes però amb descansos.
Ara ja ho hem d donar tot si vull arribar dins l'horari. Incrementem el ritme. Passem algun corredor. Es veuen les llums de l'arribada, queda poc temps i en David m'estira. Incrementa el ritme. En el meu cap escolto el tic-tac del poc temps que em queda.
Després d'una pujada al tombar a l'esquerra apareix l'estació de Kleine Sheidegg. Fem la darrera pujada. Ens queden 20' de marge. Ho hem assolit.
Entrem a l'arribada lluint l'estelada. Ens han sobrat 13'
L'endemà al lliurament de samarretes de finishers em trobo en Bill. M'havia semblat que em passava a la cursa a peu i el felicito. Però em diu que no era ell. Comenta que va passar un fred horrorós en bici. Els descensos els feia molt lent i a la cursa a peu va petar.
Va arribar 15 minuts tard al tall de Grindelwald i ja no el varen deixar pujar.
220 corredors varen arribar a dalt. Alguns fora d'horari. 14 no varen arribar al tall de Grindelwald, no obstant l'organització va decidir considerar-los finishers degut a les condicions extremes de la part de bici.
16 corredors varen abandonar.
Aquesta ha estat la cursa més dura que he fet fins ara. Vaig acabar-la arrossegant-me com una cuca. Però ha estat una experiència fantàstica
Pau i herba.
propika -
Dia 24 sortida btt a les 7:30h i acabo fent 51km i 1400+, fent castell de burriac per les dues cares com tambe turo cireres amb rampots que superen 30%, anant fins orrius i fins mirador de sobre teia.
propika -
Toni -
M'he fet petit i millor no fer el ridícul.
Pau i herba
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- No es pot ser un lligaire famós sense que elles se nassabentin.
.- El matrimoni és un naufragi en que, a darrera hora, només es salva la barca.
.- Convé no fer massa cas a les dones dels altres, especialment quan hi ha poques possibilitats de portar-nos-les al llit.
.- Mai els hi donis explicacions. Les teves amants no les necessiten, i les ex no se les creurien.
.- Totes les dones són iguales. El que no se és a qui.
Carles -
En dues paraules: im possible
Andreu -
Be sino almenys haurem de nar tu i jo a fer una sortida mallarenga i podem acabar amb un vermut si s'escau abans de que marxis.
Andreu
Carles -
Que em doni força la pregaria!
Jo sóc fill de la paraula.
Que em doni força el teu exemple
Jo soc fill del teu missatge.
Carles -
Carles -
25 - 28 juny 2015
Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac. Ti-Tac. Tic-Tac. Tic-Tac.
Andreu -
Toni esta de regreso!
Im-pre-si-o-nan-te!
Toni estas inconmensurable!!
Toni no tin mes paraules!!!
Per cert...el dia 1 de juliol torno a casa per navidad...pero el 20 de juliol m'envaig a sevilla...
Podriem intentar avansar el dia de la truiterada/sopar.
No m'agradaria perdrem una nit amb moyen/roco/cuadratti on fire!!
Andreu