Blogia
La llibreta virtual.

MARNATON '12

MARNATON '12

Després del briefing d'ahir a la nit, els dubtes d'en Carles eren majúsculs. La seva preocupació és reflectia en la seva cara. La tramuntana bufava de valent. Havia vist les onades que feien, i la sortida de la cursa s'havia retrassat 2 hores més tard del que estava previst.

Aquest retard, no només l'afectava anímicament, si no que també afectava a la logística del cap de setmana de glòria. La sortida de la Matagalls seria més tard i la hauria de fer més recorregut de nit.

La preocupació era ben visible en la seva cara.

Durant la nit, la tramuntana bufava per entre les escletxes de la porta de de l'habitació, recordava que encara no amainava.

A 2/4 de 9 havíem quedat davant d'un forn. Ja passaven 10 minuts i en Carles no apareix. Jo he d'agafar l'autobús per anar a Cala Jugadora (no. 8?), el mateix que havia d'agafar en Carles. Miro d'alt de l'autobús i ell no hi és.

En arribar a la cala, el vent encara es fa sentir. Al cap d'una estona ens comuniquen que la sortida s'endarrereix 1/2 hora més, la tramuntana serà més fluixa. Ens criden per començar a entrar a l'aigua i continuu sense veure en Carles. S'haurà retirat? haurà preferit anar a la Matagalls directament? Això el privarà de completar un cap de setmana gloriós (i potser definitiu?).

Quan m'estic posant el neopré veig una llum intensa que baixa cap a la cala. És en Carles acompanyat d'en Leònides. Crida: "això és Esparta!".

Durant la travessa, en alguns moments, les onades eren fortetes, et movien una mica, i altres vegades els esquitxos passaven per sobre, però la tramuntana bufava a favor.

He arribat a Cadaqués en 1h 46' i en Carles ho ha fet en 2h 20' (resultats pendents de confirmar).

Una bona experiència. Ha valgut la pena nedar pel costat d'una costa tant agreste, amb molts de matisos.

44 comentarios

Carles -

Pensament 3266

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- He conegut una dona molt interessant: no té principis i prejudicis.
.- No hi ha amors il·legítims.
.- El dia que vaig llegir que masturbar-se sovint es dolent per la salut vaig deixar de llegir.
.- La mort dels homes rics te una cosa agradable: les vídues joves i riques.
.- Intentant lligar he vist coses clares i evidents, però que no eren veritat.
.- Quan hi han diners pel mig és molt difícil estimar desinteressadament.

TONI -

Entrenament secret:
- 1h carrera.

Que us vagi molt bé als que demà aneu a córrer.

Pau i herba

Xavier -

Entrenament dia 21 : 35 km Carretera +390 Dpa.

- Volta a Mata en Companyia d'en Xavi Cuadrado a ritme de pau i herba per preparar la prova de demà , la tornada desde Mataró amb molt vent de cara

TONI -

Entrenament secret:
- 4.000 mtrs nedant.

Pau i herba

Melcior -

entrenament secret 20: 30'gym, 11,km run +334dpa per corriols de la creu, 38,2km road +305dpa mata i nacional suau

entrenament secret 21: 25'gym, 33,1km btt, +696dpa amb el Xavi's, van com motos

Demà repòs, estic cuit, diumenge, gasss!!!

Carles -

Pensament 3265

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- Jo ho pensat moltes vegades, però qui ho ha escrit és en Richard Bach:“ Quan arribem al final de a vida i mirem enrere, l’únic que tindrà importància serà: ¿quina va ser la qualitat del nostre amor?”.
.- Al millor pescador se li escapa una anguila i a la millor filadora li cau el fus.
.- El meu camp eròtic és molt limitat, només puc penetrar les dones d’una en una.
.- Si cada dia penso que tinc moltes possibilitats de lligar, que puc triar i remenar, és multipliquen les meves possibilitats.
.- Quan surtis de cacera has de tenir present que, facis el que facis, elles no deixaren de ser el que són

Carles -

Comentaris:
.- Toni em volia apuntar a la Radikal Marblava, però les inscripcions ja són tancades.
.- Xavier, Melcior i companyia molta sort a les 3hores de resistència de les Franqueses.
.- Demà entrenaré per la general fen series amb bicicleta després transició corrents. Com que tenia el cos molt castigat aquesta setmana he descansat per recuperar-me.

Xavier -

Entrenament dia 21 :

- 23 km Btt + 470 Dpa

- Avui Novament entrenament curtet ja que la roda del darrere perdia pressió i la he tingut que deixar al mecànic

- Demà posiblement sortida de carretera de pau i herba amb en Marc (Si és concreta penjaré hora al Bloc per si algú és vol apuntar) ja que Diumenge amb en Melcior, X. Cuadrado i la gent de Muntbikes participarem a les 3h de resistència del Corró D'Amunt (Les Franqueses)

Carles -

Pensament 3264


PENSAMENT PENSAMENT


Pensament Positiu Pensament Negatiu
Pensament Lent Pensament Ràpid
Pensament Limitat Pensament Immens
Pensament Divers Pensament Un
Pensament Pesant Pensament Lleuger
Pensament Ara Pensament Sempre
Pensament Encadenat Pensament Lliure
Pensament Convex Pensament Còncau

Carles -

Pensament 3263

LES ORELLES

Les orelles per mirar
les orelles per riure
les orelles per plorar
Serveixen també per escoltar?

Carles -

Pensament 3262

NO VAIG VEURE

No vaig veure la llum
vaig veure passar
les ombres.

No vaig veure els anys
vaig veure caure
els cabells.

No vaig veure la vida
vaig veure arribar
la mort.

Carles -

Pensament 3261

FLORETES

.- Si la vida em concedís un desig, desitjaria tornar-te a conèixer.
.- Si tu ets el pecat, disposat estic a complir la penitència.
.- Si Adam per Eva es va menjar una poma, jo per tu em menjaria una fruiteria.
.– Bo és viure, trist és morir, però més trist és encara estimar-te i no poder-ho dir.
.- Tu ets l'excepció que confirma la regla que ningú és perfecte.
.- Tant de bo fos borratxo per veure't doble.
.- Qui va dir que les flors no sabien caminar?.

Carles -

Pensament 3260

FLORETES

.- Si la bellesa matés, no tindries perdó de déu.
.- Voldria ser sol per il•luminar el teu dia, i lluna per vetllar els teus somnis.
.- En una illa deserta m'agradaria estar i només dels teus petons poder-me alimentar.
. - Què fa un estel volant tan baixet?.
. - Una paraula s'oblida ... una llàgrima se’n va ... un petó s'esborra ... però el teu record, mai s’oblidarà.
. - Qui fos guenyo per veure't dues vegades.
.- Qui fos rellotge per ser amo del teu temps.

Carles -

Pensament 3259

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- Quan ella et faci una proposició indecent rumia-t’ho a poc a poc. Et farà més profit.
.- Cada dia estic més convençut que amb els canvis generacionals els homes cada cop estem més captius i indefensos davant allò que elles ens volen fer creure i ens volen fer fer.
.- De vegades em resigno i accepto que no tinc prou temps per lligar-me-les a totes... però només de vegades.
.- Quan ella et digui que hi ha mil raons per plorar; demostra-li que teniu mil i una raons per riure.
.- Dir el que vols o explicar el que sents és limitar el teu desig.

Carles -

Pensament 3258

ESCRIPTOR OCASIONAL

Els escriptors de wàter
son poetes d’ocasió
buscant entre la merda
fonts d’inspiració

Carles -

Pensament 3257

EL CAGASUTRA

.- Una novia sense tetes més que una novia és un amic.
.- Sigues solidari... masturba un manco.
.- Tu pots ser el resultat d’un condó defectuós.
.- Tira de la cadena dos cops. La cuina és a prop
.- ¿Perquè serà que a l’hora de cagar tot el món es posa a filosofar?
.- No tiris les burilles a la tassa; es mullen i son molt difícils d’encendre.
.- L’important no és pixar molt sinó fer espuma.
.- El futur és a les teves mans.
.- Fins i tot la dona més guapa planta els seus pins de caca.

TONI -

Felicitacions a tots, esteu fets uns grans esportistes.

M'he apuntat a una altre travessa, radikalswim.com, per anar cloguent la temporada.

Pau i herba

Xavier -

Entrenament dia 20 :

- 13 km BTT +400 Dpa

Carles -

Pensament 3256

PROU

Prou, no ho aguanto n’hi un minuts més,
t’ho haig de dir d’una vegada per totes.
Què són aquestes paraules sense cor?
Què són aquests ulls sense vida?
Aquestes paraules em fereixen sense tocar-me,
aquest ulls em mortifiquen sense veure’m.

Estic adolorit de suportar, cada dia,
aquestes paraules amb to de retret,
aquests ulls amb mirada perduda,
que volen donar-me lliçons
sobre el que haig de dir,
el que haig de fer i
el que haig de pensar

A vosaltres maleïdes veus,
a vosaltres nefastes mirades;
us maleeixo i us escupo,
ho faig sense rancúnies
ni ànims de venjança,
amb la mà a la butxaca
i una veu i una mirada d’esperança.

Carles -

Pensament 3255

ÉS POSSIBLE?

Em demanes que t’estimi tal com ets
però jo estic enamorat de tu tal com eres:
innocent, desinteressada,tendra, sincera.
Possiblement jo tampoc soc el que era:
divertit, atent, xerraire, enamoradís, juganer.
No es excusa pensar amb altres que els hi passa el mateix,
ens cal recuperar la il•lusió perduda , tornar a ser com érem:
Saps tu com fer-ho? Creus que encara és possible?

Carles -

Entrenaments:
.- Dimecres 19: 30’ gimnàs, 11 Qm corrents.
.- Dijous 20 matí: 70 Qm bicicleta de carretera; per la tarda mes.
Comentaris:
.- Sense comentaris, ara només toca serra les dents i complir amb el que mana el preparador.

Anónimo -

Pensament 3254

POEMA D’UN LECTOR A EN KUANPUK MALATOKO

¿Que què en penso, jo, de les dones?
¿Què sé jo què en penso, de les dones?
Hi pensaria si estigues avorrit i sol.

¿Quina idea tinc de l’amor?
¿Quina opinió em mereixen aquestes confessions?
¿Que he meditat sobre les relacions de parella?
No ho se. Per a mi pensar en això es perdre el temps.
Es buscar la cinquena pota del gat.

¿El misteri de l’amor? ¡Que se jo que és un misteri!
L’únic misteri és que hi hagi que pensi en aquest a mena de misteris.
¿Quin amor senten les plantes, els microbis o els insectes?
No saben per què viuen, ni tampoc si estimen.
Ho saps tu pot ser? Hi si ho saps per a que et serveix?
Estimar , saber o saber que estimes no serveix de res.

Carles -

Pensasment 3253

NOMS SENSE IMPORTÀNCIA

... Dir-se Toni, Melcior, Roger o Pep no té cap importància. L’important és que en Toni, en Melcior, en Roger o en Pep, per no mencionar en Marc, en Roko o en Carles, tinguin un ideal i un objectiu comú i que es moguin, lluitin i treballin per millorar dia a dia...
¡Glòria a Esparta!

Carles -

Pensament 3252

VIURE

Viure
Viure com una flor,
Viure com una flor, sol i lliure.
Viure com una flor, sol i lliure. Viure fraternalment
Viure com una flor, sol i lliure. Viure fraternalment com viuen les flors.
Viure com una flor, sol i lliure. Viure fraternalment com viuen les flors d’un jardí.

Melcior -

Carles, el nostre paper es ben discret despres de la nova exhibicio de fortalesa mental oferta per tu el cap de setmana, brutal.

Malgrat tot considero que vam fer un bon paper, i crec que si els tercers no haguessin sigut amic David i Marti potser hauriem buidat tot, vull dir que amb en Roger teniem clar que per apretats que anessim amb ells no els disputariem el tercer lloc: es un tema d'amistat, respecte i jerarquia, no hi ha mes.

Estic content perque han sigut dues etapes dures, i he tornat "fresc" i amb ganes de seguir pedalant. Suposo el meu inconscient sap que si vull una invitacio per a la gran Gala haig d'intentar donar-ho tot i mes, treient gal.lons i justificant el premi Esparta de la darrera Gran Gala.

Entrenament secret 17: 1h15' rodillo / 24,6km btt +760dpa amb Rocko, qui no va tenir pietat i em va mostrar que segueix amb molt bona forma
Entrenament secret 18: 7,1km +233dpa run muntanya ( des de la half no trotava, les noves salomon by Andrew una delicia ) / 58,6km +255dpa road amb els muntbikes, mitja de 37,1km/h ( caprabo, vilassar, argentona, nacional, st pol i 4 carreteres i cafe i oxigen al ziam )
Entrenament secret 19: 25,4km btt, +733dpa, movent cames despres del profund massatge d'ahir d'en Reverter, on per primera vegada vaig patir, i es que estic bastant cuit

Avui tenia descans, pero, amb la pluja del mati no haver sortit a trotar pel bosc o amb la btt a gaudir hagues sigut un sacrilegi, despres de mesos de calor i pols aixo es un premi. Dema mes, suposo.

P.D: be per Collserola ve per aqui... Crec que toca truiterada ja!!!!!

Carles -

Pensament 3251

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- Tots busquem una dona i quan la trobem, en volem una altre.
.- Si sembres una rosa en el cor de les teves amants ben aviat et florirà la primavera.
.- No omplis la teva vida d’amants; omple les teves amants de vida.
.- Per saber quins són els teus límits amorosos has d’intentar sobrepassar-los.
.- L’objectiu d’aquestes confessions es que arribis a ser el lligaire que pots ser amb el que ja ets.

Carles -

Entrenaments:
.- Dilluns 17: Descans.
.- Dimarts 18: 2h massatge: IM-PRE-SIONAN-TE, malauradament sense final feliç.
.- Dimecres 19 matí: 2000 piscina amb un temps de 44’
Comentaris:
.- Roko el Pensament 3246 és un Crit per la llibertat i un Manifest contra el racisme. En rellegir-lo he tingut la impressió que es pot mal interpretar. Desconeixia que el teu Nino s’havia convertit en motiu de peregrinatge turístic.
.- Roger i Melcior grandíssim paper a la Volta a la Cerdanya, llàstima del vostre nivell d’autoexigència: amb quedar quarts de la general no he teniu prou. Aquesta és la diferencia entre els que jugueu a primera divisió i els que estem a tercer regional, nosaltres amb acabar estem megasisfets.

Carles -

Pensament 3250

APUNTS PER A FUTURS PENSAMENTS.

.- Aquella fotografia feta en un basar de Turquia és colpidora: una cega davant un mirall.
.- No hem d’oblidar que el futur, el present i el passat són contemporanis.
.- La rosada volgué ser núvol; jo, que em torbava absort, en soc testimoni.
.- La nit avança lentament i jo, mirant al buit, vull veure el no res.
.- Penses en excés. I tu respires massa.

Carles -

Pensament 3249

ESPERMA A LA BOCA

M’he despertat
amb esperma
a la boca.
Te sabor agre:
els somnis eròtics
de la passada nit
han donat fruits
llefiscosos.


El Ninu d'en Rocko -

Agraïments :

Voldría donar les Gràcies als Mallerengos Melcior i Roger, per la petita visita que vaig rebre el passat Diumenge m'entres ells disputaven la Volta Cerdanya, quan van passar per Cortals D'ingla.

Em va fer molta il.lusió que ús recordesiu de mí i del meu creador

PD : Em podrieu portar una bufanda i roba d'abric per no passar fred al Hivern ?

Xavier -

Entrenament dia 17 :

- 26.6 km Btt + 756 Dpa
- 1h 35 (pedalant) + 1h xerrant
- 16.7 km/h

- Avui sortida en principi per estirar les cames amb el Gran Melcior(estava fresc com una rosa jejeje), em començat xino xano pujant per el Remei tot comentant les peripècies Mallerengues d'aquest impresionant cap de setmana.

- Tot moolt tranquil, fins que li he volgut ensenyar al Melcior un petit corriol de pujada que vaig descobrir el passat Dissabte.

- Apartir d'aqui ens em encigalat una mica pujant per Can Cata, Ctra del Pollastre - Corral després un xic de pista i alguns corriols per acavar baixant cap Arenys de Dalt, on ens em trovat el Presi i després en Fuga i em tingut una bona tertulía Bttera de la volta a la Cerdanya.

- Em quedo amb la cara de (perpexibilitat) del Presi i en Fuga al veure en Melcior pujat sobre la Bici com diría aquell ......

- En dos Palabras IM-PRESIONANTE

- Carles impresionant el Pensament 3246 bastant Hardcore per cert jejeje

Carles -

Pensament 3248

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- Pot ser no totes les dones són malvades, però la immensa majoria volen tres coses. Que els donis seguretat, controlar-te i quedar-se amb tot..
.- Pot ser un bon lligaire no es dedica a escriure confessions per donar consells,. Sinó que simplement es dedica a fer allò que millor sap: lligar. .
.- Pot ser pensareu que només un boig pot escriure aquestes confessions, més des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
.- Pot ser també vosaltres heu estimat en algun moment de la vostra vida. Hauríeu de saber quan: si una hora, dues hores, tres hores; un minut, dos minuts,tres minuts.

Carles -

Pensament 3247

NOTA EN UN PÒSIT A LA NEVERA

Montse:
T’estimo tant
que no se viure
sense pensar-te.
Petonets

Carles -

Pensament 3246

PUTES DE CARRTERA

Una puta negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és una puta.

Un puta blanca, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és una puta.

L'un i l'altre,
la negre i la blanca,
fan el mateix somriure
quan des de la carretera
t’ofereixen els seus serveis
per fer-te una fel•lació

Cada llepada és un miracle.
Perquè és única.
Dos boques poden assemblar-se,
però mai seran iguales,
cada mamada és diferent i irrepetible

El sexe, justament, és aquest miracle.
Aquest desig permanent i canviant,
que mai no et fa sentir el mateix.

Parar a peu de carretera,
és una aventura, és una bella troballa
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix,
no importa que ella sigui negre o blanca

Carles -

Pensament 3245

CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE

.- El record de les meves relacions amoroses no em fa tornar al passat. Al contrari: fa tornar el passat al present.
.- El principi de llibertat en la relació de parella no pot exigir que un amant sigui lliure de no ser lliure. No és llibertat poder renunciar a la llibertat.
.- Sempre la dona dels nostres somnis ens espera en algun lloc, però a condició que no anem a buscar-la.
.- Quan surtis de cacera fes cas a aquest advertiment de Sèneca: “Qui persegueix dues llebres no n’agafa cap”
.- El més molest a l’hora de lligar és que les dones superficials estan segures d’elles mateixes i les interessants són plenes de dubtes.

Roger -

Carles, perquè no vas tornar de Montserrat amb bici? Jo de tu acomiadava el teu preparador.
Andreu, moltes felicitats. Ara ja sabem on estava ELL aquest cap de setmana: Ni a Cadaqués ni per la Cerdanya. T’esperava a tu al km 61. Aquestes són les proeses que enganxen. Per moltes més!
Toni, espectacular el teu temps. Estàs molt fort, cap novetat.

Entrenaments – 18a Volta a la Cerdanya
15.09 1a Etapa, Guardiola-Bellver, 110km +3500
16.09 2a Etapa, Bellver-Guardiola, 70km +2500

Un altre gran cap de setmana bttero dels que fan afició. Ha estat un plaer compartir-lo amb en Melcior, Martí, David, Sergi i Carles. Tal i com em recorden l’Abril i l’Ona, són les meves colònies de l’any i sempre les espero amb molta il•lusió.

Crònica:
Arribo divendres al village de Guardiola amb la família, i quan em lliuren el roadbook i els mapes de la volta, m’aixeco un pam de terra al reconèixer la pràctica totalitat del recorregut. La meva levitació es veu estroncada als pocs minuts: Per davant del village comencen a desfilar els Zamora, Mateu, Tri-bikes & Co (què passa, que no n’hi havia cap altre en tot el país i han de venir a la “no-competitiva”? ;-)
Salutacions de rigor: L’un que no entrena des de finals dels 80, l’altre que arrossega una pulmonia amb 40 de febre, l’altre que porta dues intervencions al genoll en un any i aquest cap de setmana decideix provar la bici, un altre que no ha dormit en 5 nits seguides perquè al nen li surten les dents...
Briefing tradicional, sense novetats. En Pere s’ho curra fent-la dos dies abans i ens descriu la flora i fauna de la ruta pam a pam. Aquest any només som 50 parelles. Crisi o superàvit d’ofertes?
Sopem a l’hotel assignat, se’ns afegeixen els bolets (“aquest és un mal any de bolets”, ens diuen) i anem a dormir amb un excés a l’estómac (“calia menjar-me 3 pollastres, 1kg de macarrons, 4 iogurts i mitja dotzena de plàtans?”). Toc de diana a les 4:45, esmorzar a les 5 (encara tinc el pollastre a l’esòfag) i sortida a partir de les 6AM. Comencen pel 24 (sorteig), de manera que nosaltres (11) tenim 10-15min d’espera (cada 20s per parella).

Etapa 1
Sortim. Els primers 500m tal qual s’acabés tota la volta al poble del costat. Els nervis, ja se sap. Comencem pujant cap el cementiri (mal rotllo) i enfilem primer cap a Sant Joan de l’Avellanet per després començar la llarga ascensió al coll de Torn (+1400 en 25km). Gaudim d’un descens entretingut i ràpid, i esmorzem al C2 (Josa).
Pujant el coll de Jovell en Melcior comença a donar mostres del seu avorriment i ja comença a passar per davant. Baixada pesada fins a Cornellana on enllacem amb uns 4km de carretera picant amunt. Aquí a en Melcior ja no el puc retenir més i se’n va a ritme de +30km/h “per enllaçar amb un parell que tenim per davant”. Fem un GR molt guapo de pujada fins el C3 (dinar), on comença el tram d’orientació. Allà ens trobem els de Cabrils (a la meva travessa els posava en el podi segur, però sembla que no estan al 100%), i fem l’orientació junts. Badem al no trobar un sender que baixa per un marge i pasturem una estona fins que tornem enrere i trobem la bona traçada que ens durà fins el coll de Vanses. Salvats: A partir d’aquí m’ho sé tot. És aquell tram trencat de la non-stop de l’any passat que ens durà fins al santuari del Boscal, on just abans d’arribar, fem ofrena de rigor en el prat del FUA (l’endemà farem el mateix pujant per la vall de l’Ingla amb el ninot). Arribem al C4 (Ansovell) i baixada ràpida fins Arsèguel. Pugem el Coll de Jou a ritme (més aviat jo intentant no despenjar-me gaire d’en Melcior) i baixem fins al C5. Trams dels búnquers fins a Martinet, seguim per ruta Transpyr (etapa 2 al revés) fins a Bellver i entrem a meta amb sorpresa final travessant el Segre.

Etapa 2
Sortim amb l’ordre invers d’arribada del dia anterior. Just per davant la parella de ball de l’any passat. Per darrera en Martí i en David. Pugem els cortals de l’Ingla amb en Martí (Melcior i David uns metres per davant). Em trobo molt còmode de cames, però baix de pulsacions (que de moment atribueixo a l’hora del dia). Arribem al C6 i baixem fins a Riu, seguim fins a Das i iniciem pujada a Masella per asfalt. Pulsacions que encara no pugen, mal símptoma. Baixem cap a Alp per enllaçar amb la pista que puja a l’estació d’esquí, i abans d’arribar al C7 em menjo una barreta (per veure si arrenco, em dic). C7 i tot pujada cap al coll de pal (+1000). Les cames responen bé, però em noto cansat i aviat decideixo despenjar-me per agafar un ritme un o dos punts per sota dels altres tres (o 5 o 10 ;-) Corono Pal i baixo fins el C8, on m’espera en Melcior. Aprofito per menjar alguna cosa i tiro de molta cola abans d’iniciar el descens per la vall de Gavarrós (segona pujada de la nonstop d’enguany). Un cop a baix, última pujada del dia que me l’agafo amb tota la filosofia del món. Portava tota l’etapa turmentat amb aquesta pujada, la visualitzava tal i com recordava haver-la fet fa uns tres anys. Pujo a ritme de 7km/h (o 8 com a molt) i constantment em pregunto si no aniria més ràpid a peu. Tot i així, procuro mantenir-me dalt la bici fins a la darrera rampota, que la faig a pota. Corono el p. coll de no-sé-què i em trobo en Melcior fent la migdiada en un prat. Baixem fins a l’últim control i d’allà a meta en 20min.

El cap de setmana, esportivament parlant, es podria resumir amb un dels comentaris que en Melcior deixava anar de tant en tant mentre pedalàvem: ”Aquest va molt cuit. Aquest altre em pensava que estava més fort. El de més enllà segur que no ha entrenat, és una bèstia i aquí no tira...” Melcior, ets tu que estàs fortísssssssssssssssssim!!!!!! Si no t’arribo a penalitzar, hauries fet molta pupa enguany.

Pel què fa sensacions, em noto sorprenentment fresc. Parlaré amb el meu preparador. Potser no donarem la temporada per acabada encara.;-)

Carles -

MATAGALLS MONTSERRAT.

A ¾ de 6 de la tarda del dissabte 15 de setembre prenc la sortida a la Matagalls Montserrat. M’ha costat deu i ajuda poder arribar a Collfonnic des de Cadaquès abans no tanquin el control, però ara m’haig de relaxar i gaudir de la meva vuitena Matagalls. Els primers 13 Qm, fins Aiguafreda els faig trotant a ritme de Pau i Herba amb la boca reseca per l’aigua salada que he tragat en quantitats industrials a la Marnaton; durant tota la travessa no pararé de fer pets i rots per treure l’aire acumulat a la panxa. Soc conscient que d’aquí quinze dies corro la Challange i em convé reservar-me en tot moment però no caure en el mateix error de l’any passat. Poc abans d’arribar al segon avituallament ja s’ha de fet de nit i he passat quatre corredors d’Arenys de Mar (el farmacèutic i tres companys) que havien sortit vint minuts abans que un servidor, em comenten que s’ha d’estar molt tocat de l’ala per fer dues proves de resistència el mateix dia. Els quilometres passen lentament , a les pujades camino i a les baixades troto avancen a poc a poc molts, moltíssim, corredors. Passada la mitjanit arribo a Sant Llorenç Savall força sencer on em trobo en Ton Bretxa i un companya seu, el germà del de la benzinera, que sembla força tocat. Desprès d’una breu parada tècnica enfilo camí a la Pujada de la Mola que se’m fa molt llarga i dura, els quilometres cauen lentament. Reposo energies al punt d’avituallament dels donuts i poc desprès em trobo en Jordi More amb qui faig un breu trema plegats.

Fins arribar a Vacarisses camino més que no pas corro, especialment en el trams de baixades tècniques que en fer-los cansats són molts perillosos. D’aquí a Monistrol el camí és més fàcil en ser força planer, però l’ascensió a Montserrat se’m eterna, tinc la musculatura força cansada, però gracies a la il•lusió per acabar pujo sense fer cap parada. En arribar a la plaça de Montserrat, desprès de més de catorze hores de fer camí, sento una fiblada de passió al cor mentre una sobredosi de dopamina envaeix el cervell: Ho he aconseguit, soc un finisher.

Carles -

LA MARNATON
En arribar a Cadaquès el divendres dia 14 per la tarda el vent bufa de valent i la mar esta molt picada. En el brífing m’agafa canguelis en adonar-me del nivell de preparació dels participants i de les previsions meteorològiques pel dissabte, ja que la tramuntana continuarà bufant fins passat el migdia. Per raons seguretat els organitzadors retardant la sortida dues hores; la qual cosa em neguiteja perquè em farà molt difícil ser a Collfornic a l’hora de la sortida que tinc assignada per fer la Matagalls.
Desprès de sopar amb en Toni i la seva família, en el que ens expliquem mil i una histories, passo una mala nit: al canto de l’Hotel hi ha una discoteca i els sorolls em desperten constantment. A l’hora convinguda per agafar l’autocar l’espero en una rotonda equivocada i en adonar-me’n haig de corre per no quedar-me fora de cursa. Ja a Cap de Creus els nervis són a flor de pell i els minuts d’espera es fan eterns; poc abans de prendre la sortida ens trobem amb en Toni i els taurons que l’acompanyen del Club Natació de Mataró; em sento un nan envoltat de gegants.
Quan donen la sortida em col•loco darrere de tot, no vull que em passi aquella marabunta de més de sis-cents nedadors pel damunt. Tinc molt clar que el meu objectiu es acabar ja que mai he fet més de 3.800 metres a mar obert. En principi em costa agafar un ritme de bracejada constant i regular, però a poc a poc em sento còmode. El més difícil es orientar-me i veure les boies en mig d’un mar força encrespada, especialment en alguns trams del recorregut on la tramunta bufa de valent, el que provoca que em desorienti en alguns moments i fa que em desvií del traçat marcat i hagi de demanar ajuda a les barques de suport per saber la ruta a seguir; en algun tram faig més de dos-cents metres en sentit equivocat. Procuro no capficar.-me i mantenir un ritme regular a pesar de l’aigua salada que aniré tragant al llarg de tota la travessa. Passo el primer i segon control sense aturar-me a veure i quan enfilo l’entrada a Cadaquès em sento ple d’energies i eufòric per saber que la meta es a prop pel que faig els últims mil metres a ritme de cursa, la qual cosa em permet avançar altres nedadors. En ser a l’arribada corro a recollir la bossa i els recordatoris, no tinc temps per assaborir el fet d’haver acabat, són dos quart de tres i les quatre hauria d’estar a Collfornic. Com hi pujo?

Andreu -

Dissabte: matagalls-montserrat

El dissabte vaig sortir de collformic a les 16.40 h amb els nervis a flor de pell i amb la moral ven alta. Tenía en ment la recorregut i sabía que havia de aprofitar els primers 17 km de baixada per pujar la mitja de velocitat i intentar no deixar'm-hi els genolls. Els 30 primers quilómetres els vaig assolir en 3 h, protava un bon ritme i em notava les cames bastant descansades. A partir del qulómetre 40 va començar el patiment amb alguns problemes musculars, vaig tindre la sort de trobar-me amb un noi i junts em vam donar suport psicològic durant més de 15 quilómetres. Arribats a aquest punt el noi amb el que anava va petar haguent de parar i vaig estar un rato amb ell per veure si es recuperava i al finam em va exigir que continues sense ell. Aquí va començar la devallada psicològica. Arribant al camí del moliner al quilómetre 61 vaig haver de parar a replantejar-me la cursa doncs ja no era capaç de correr més i quedaven 4 h ben bones de caminar sense parar. Després de parlar amb els meus pares i saber que m'estaven esperant i Vacarisses i després de concienciar-me a mi mateix vaig sentir la crida del espartants i vaig treure el cop de fuaa, hem vaig aixecar i vaig seguir caminant. Finalment arribats a Monistrol els meus pares em van acompanyar la última pujada fins a montserrat a un ritme de pau i herba i compartint un rato agradable amb ells. Finalment a les 6 del matí arribava a montserrat. La sensació de haver aconseguit fer aquesta travessa tan dura hem dona força per assolir nous objectius.

-Carles, hem trec el barret. La teva força mental és inhumana. Tens una capacitat de sufriment que no està a l'abast dels mortals com nosaltres. He d'apendre molt de tu. Felicitats.
-Toni, ets el tauró mallerengu. Impressionant temps en aquesta travessa i a més a més amb la mar en contra.
-Melcior i Roger, sou els reis de la BTT. Esteu a un 2 o 3 nivells per sobre dels altres i 10 per sobre meu.
-Rocko, la mercè se't va quedar curta.

Ara toca descansar algun dia i buscar el nou repte.

He pogut acabar el gran repte d'aquest any la matagalls-montserrat.

Melcior -

Gran de grans, bruutal!!! Entenc que el teu temps es dels bons, i es que s'ha dit en mes d'una ocasio que nedar es un dels teus punts forts. Celebro hagis posat les coses a lloc.

Carles. No importa els temps i/o si gran de grans t'ha etzibat una minutada, novament el mes valuos es el teu poder mental que mai ens deixa de sorprendre, aquest cap de setmana ho has fet per doble partida.

Rocko, bona cursa. Descafeinada pels aspectes que puntualitzes, pero tu, anar sumant, una mes a la saca. Pim pam. Per quan una mitja??

Andrew, gran. Has plasmat i constatat el teu bon estat de forma. En llarga distancia el cap t'ha de portar en els moments dificils, aguantar i guardar es denominador comu. No tenia dubte que acabaries, i a mes ho has fet amb nota. Has deixat el llisto alt, tens moolt de recorregut.

Enhorabona tambe per David i Marti, sempre constants i a un molt bon nivell. Enguany no han guanyat, pero segueixen abonats al podi de la volta a la cerdanya ;-)

Em confirmen que el tema de la puntuacio ha esdevingut un autentic caos, res clar, cada cop queda menys.

P.D: trobo ens faria be a tots sortir a sopar i comentar anecdotes diverses d'aquestes darreres setmanes, tambe servira ( a alguns... ) per escalfar i entrenar de cara a la grandissima gala.

Carles -

Entrenaments:
.- Dissabte i diumenge dies 15 i 16: 7000 metres nedant a la marnaton de Cadaquès amb un temps de 2h 30’ en el lloc 540 dels 597 que han acabat. 84,800 Qm + 2600 trotant a la Matagalls -Montserrat amb un temps de 14h 27’, desconec el lloc a la classificació final.
Comentaris:
.- Agrair a en Toni la seva companyia a la Marnaton de Cadaquès i felicitar-lo per la marca excepcional que ha fet . Em cal fer moltes, moltíssimes hores de piscina per poder-li fer ombra.
.- Agrair a en Miquel que penses en mi per deixar-me participar a la Matagalls, volia baixar de les 14 hores però m’han fallat les forces, tanmateix he acabat prou sencer i motivat per embarcar-me a nous reptes esportius.
.- Agrair a en Roko que em vingués a rebre en l’arribada a Arenys; em va fer sentir com un d’aquells esportistes que desprès de guanyar una medalla a les Olimpíades arriba a casa en mig del fervor popular. Felicitar-lo doblement per participar a la curs de la Mercè amb un bon temps i per anar-hi ben acompanyat.
.- Felicitar l’Arew per les seves 13 h a la Matagalls , temps només a l’abats del escollits i en Roger i en Melcior per la brillant participació a la Volta a la Cerdanya. Esperem cròniques.

Xavier -

Entrenament dia 15 :

- 44.2 Km BTT +1020 Dpa
- 2h 13' (19.9 km/h)

- Molt bones sensacions, anava desbocat.

- Entrenament dia 16 :

- Cursa de la Mercè :

- 10 km Run amb un temps de 53'

- Avui he participat a la masificada cursa de la mercè, erem 16.000 participants i la veritat que era una bogeria, semblavem un ramat de ovelles descarriades per la ciutat de Bcn .

- Al Km 1 ja hi havia un home atès per la creu roja, curant-li les ferides per una caiguda, molts de nervis, massa gent, jo m'obria pas a crits de Paaanduuulooo i com Podía.

- El recorrègut molt aburrit, massa monòton, corrents per les amples Avingudes de Bcn, tot plà fins el últim quilòmetre que picava cap amunt.

Xavier -

Leòooonideeeeeessssss !!!!

-Moltes felicitats a tots companys per la gran actuació que heu fet cada un de vosaltres a les proves en que heu participat aquest cap de setmana.

- Em sento molt orgullòs de formar part dels Mallerengos i poder compartir amb vosaltres les vostres i les meves vivències esportives i dies com avui són un clar exemple.

- Així que Carles, Toni, Roger , Melcior , Andreu, Martí i els companys del club presents a la Vc, David, Sergi i Fuga Moltes Felicitats de tot cor, em trec el Barret.

- Queda clar que als Mallerengos res els atura, ni la Tramuntana , ni onades fortes, ni dubtes durant la cursa o algún problema mecànic poden amb Nosaltres, sempre seguim endavant !!!

Glòria a Esparta !!!!!!

TONI -

Temps definitius de la Marnaton '12:
(http://www.smmediasolutions.com/descargas/marnaton/Resultados_Marnaton_Cadaques_2012.pdf)

Toni: 1h 46', Carles: 2h 30'

Avui una altre gran jornada mallarenga.
Felicitats a tots. Andrewwwww! per haver tret el fua, en Roko per la seva cursa a la Mercè, la parella dels homes de negre a la VC, i del gran mestre Carles pel seu cap de setmana apoteòsic.

Enhorabona a tots.

Pau i herba