La mallerenga ha posat els ous

"La mallerenga, quan canta així, és que ha posat els ous". Amb aquest comentari en Carles il·lustrava als seus humils companys de sortides. Avui, cosa poc habitual, en Carles s’ha dedicat a escoltar el cant dels ocells i a gaudir de les inacabables tonalitats de verd que el Montnegre oferia.. fet sobre el qual esperem una disertació aviat en aquest blog.

Amb una sortida de poc més de 50 kms passant per l’Erola i Sant Martí del Montnegre ha quedat demostrat que tothom està motivadíssim. Un Roger que ha sortit com una bala i que sospitem que ha cambiat els entrenaments de Collserola per els Alps, un Toni molt humil però que està molt fort i ens farà patir molt aquest any, un Mitjà amb un nivell de motivació espectacular (no sabem si això té a veure amb algun dels efectes secundaris que provoquen els electorestimuladors) i un Marc que està per allà davant però patint..

A la foto veiem en Roger, en Toni i s’intueix la presència d’en Mitjà allà darrere..

Salut i entrenaments nocturns

4 comentarios

[Roger - 07 de junio de 2008 - 23:54]

Amb la calma del pare que acaba de deixar les seves nenes dormint dolçament, em planto davant del l’ordinador i llegeixo una i altra vegada el gran titular de la jornada – Em pregunto qui coi és aquesta mallerenga que ha eclipsat en Carles de tal manera que, per primer cop des que l’acompanyo en bici, se’m despreocupa totalment de pulsacions, temps parcials, estratègies, atacs sorpresa, ...

Probablement m’he tornat a perdre l’essència de la sortida. Ara m’adono com m’hauria agradat explicar a l’Abril i a l’Ona algun conte de la marellenga aquesta nit, i com canta quan ha posat els ous; tal vegada, podent-me reconèixer amb el mateix vincle i instint maternal/paternal...

Però la meva negligent escala de valors no ha permès que fos així – De fet, la meva sortida senzillament és resumeix amb “ara em poso a roda; ara dono relleus fins a Calella; a Pineda em trobo trencat, baixo plat; augmento pulsacions, comença la pujada forta; aguanto el ritme d’en Toni; em poso davant però no tinc bones sensacions; en Marc se’m posa al costat i tremolo; ... ascensió a l’Erola, en Marc se’m posa a xiular; pujo pinyons i cremo últims cartutxos; arribem a dalt, em recupero, però en Toni em recorda que això només ha fet que començar...”

No segueixo, perquè ja veieu que tot plegat és superflu i banal... De fet l’únic que he sentit avui és el silenci infinit d’una Rocky Mountain. Punt. Res més.

D’acord, he tingut el meu dia de glòria. M’he trobat bé, i m’he sorprès a mi mateix aguantant 50km. Estic cofoi, com diu en Toni, i vull gaudir del meu moment de glòria perquè sé que això d’avui no es tornarà a repetir: En Marc, amb un parell d’entrenaments, ni el veuré; en Toni, un cop arribat Juliol i deixades unes quantes triatlons més enrere, no em donarà opció; i en Carles?...

En Carles mereix punt i a part. Avui una nova lliçó. I entre lliçó i lliçó, segur que hi haurà nous atacs explosius, noves provocacions, més reptes, armes secretes, etc.

Uuuuuf, quin rotllo (serà el vi que m’he fotut per sopar?) Què faig, publico l’article? Perquè? Total, només ho llegim nosaltres i ja hem comentat la jornada... Ah, potser en Pep s’ho llegirà. Doncs va, 2+2 = 4, publicat.

[pep - 07 de junio de 2008 - 20:57]

Demà a les 8 al Calisay
(si no plou)
avui tinc un sopar aniré a dormir tard, ja m'anira bé escoltar els ocellets de bosch
salut

[Carles - 07 de junio de 2008 - 18:14]

Com des de bon començament m'he adonat que les coses no havien canviat, m'he dedicat bona part de la sortida a inventar-me excuses per explicar el retard en arribar a cadascun dels punts de trobada.

Mentres en Roger feia ús d'un extens repertori de disculpes per justificar la seva pletòrica actuació, mentres en Marc amb la seva mirada em deia que enguany tornara a ocupar la primera plça del caixó, mentres en Toni deixava pales que no tenia cap possibilitat de pujar al podi, jo m'inventava les mil i una disculpes.

La més agosarada ha estat voler fer creure als companysque escoltava el cant dels ocells.Que la mallerenga carbonera que té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques, el dors gris verdós i per sota és groguenca amb una ampla franja negra em meravallava amb el seu cant agut de despres de la posta dels ous.
Com suposo que amb
les presses ni en Toni ni en Roger ni en Marc ha pogut gaudirde la dolçor d'aquest cant aqui tenen una adreça d'una web on poder escoltar allò que avui els hi ha passat per alt http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/mallerengacarbonera.htm

Pep si demà vols podem quedar a les 8 al Calisay perque se d'un paratge on posa els ous la mallerenga blava que té un cantun xic més agut que el de la carbonera
Salut i força.

[TONI - 07 de junio de 2008 - 15:55]

Tomasi di Lampedusa deia que: "per que les coses canviïn cal que sembli que no canvia res". O a l'inrevés: "per que les coses no canviïn, cal que sembli que tot canvia.

Aquesta darrera afirmació és el que ha passat avui. Hi ha hagut moltes coses: ritme, decisió, atacs, conservadurisme, realisme, intents, etc, però en realitat no ha passat res.

El podi continua igual, malgrat que en Marc ha hagut de suar de valent per mantenir-lo i en Roger és un esglaó més amunt. Darrera venim la morralla que ens quedem en l'intent.

Però ha estat una sortida gratificant, que recorda la dels vells temps. Potser ha estat premonitori haver vist en Jeremy tot just a l'inici de la sortida.

Tarda de recuperació a mitges.

Potser el de l'arma secreta ja deu estar totalment recuperat i a punt per la sessió doble.

Pau i herba