Sortida de pa amb tomàquet
Crònica de la 1era Marxa Mallerenga per Collserola’09
Matí de dissabte frescot. Comencen arribar les primeres espases mallerengues a l’àrea de boxes que l’organització ha desplegat a un dels lateral del Parc del Castell de l’Oreneta. Rutina d’inscripcions i lliurament de dorsals (detallàs d’en Marc!). Nervis, molts nervis. Sessió de fotos habitual amb els fidels patrocinadors. Tot apunt.
8:30AM. Puntualment es dona la sortida. S’afronten les primeres rampes camí de St. Pere Màrtir amb el grup molt compacte. En Toni corona primer i s’emporta una molt valuosa bonificació. Curta baixada i ascensió al coll de les tres torres. Primera pífia de l’organització: En Mitjà es despista i perd uns minuts d’or. Baixada per la Torre del Bisbe (algú l’ha vist?) a ritme de vertigen, i comença la tercera ascensió del dia: Sta. Creu d’Olorda. Aquesta es mereix un punt i a part.
Sembla que la Sta. Creu s’ha convertit en un lloc de peregrinatge mallerengo degut a uns manuscrits trobats recentment que fan referència a unes aparicions celestials d’algun dels seus corredors. Després d’una pujada intensa, es fa l’ofrena espiritual pertinent amb algun corredor fent l’últim tram a genolls.
La ruta encara el segon punt més elevat de la jornada, turons de Can Pasqual (470m), amb un tram de carretera neutralitzat. Neutralitzat? Nooooo!! En Marc imposa un ritme infernal de +20km/h en pujada constant del 5-6%. El grup es despenja. Sembla que el culpable és un ciclista de carretera inoportú que s’ha creuat (picat?) amb en Marc....
Baixada a Vil·la Joana, pujada al coll de la Vinassa i baixada cap a Can Borrell per esmorzar. Alguns corredors es plantegen allargar la jornada tornat a Arenys per la Serra de Marina. Alguns d’altres corrent per la línia de mar. Algun diàleg memorable: “Podríem fer la cursa de St. Iscle, crec que és a finals de Març. Recordeu l’any passat?”, replica: “Encara ho tinc molt present”. Es pren nota; data ineludible en el calendari d’enguany.
Tram final: Ascensió llarga al Coll de l’Erola. Carretera fins al Tibidabo. Segona pífia de l’organització; la parella 38 es despista i es neutralitza el punt més alt de la sortida (adéu a la bonificació més valuosa de la jornada). Arribada final compacta. Comentaris que denoten cert desencís en quant a la duresa anunciada de la prova; en Màgic es planteja seriosament tornar corrents a Arenys, per així prepara la marató de la setmana que ve i acabar la jornada dignament.
Amb la primera sortida del 2009, el calendari comença a agafar forma. Propera prova del Leòoooonide Series a St. Iscle, finals de Març.
Pep, t’hem trobat a faltar. Esperem que hi siguis a la propera!
6 comentarios
Carles -
Avui, festa de Carnestoltes he fet de comparsa, però no us refieu. Fer la cursa de Sant Iscle a finals de març per a mi genial.
Salut i força aparicions.
pep -
Jo aquest mati encara he visitat 3 vegades can Felip el Cent wc etc a la tarda me trobat millor i amb la bici de pau i herba he anat fins a la Pedra de la Ferradura, bones sensacions, dema a mig mati sortiré a fer una volta per mantenir la forma,
Salut i a Sant Iscle no fallaré
Marc -
El MCT ja té un vi negre, exclusiu i d'edició limitada (gran detall, Mireia ;-)) que es prendrà quan sigui oportú. És a dir, després d'aconseguir un gran repte. Qui podrà obrir la primera ampolla? Jo el començaré a posar en fresc..
(Pep, tinc la teva ampolla guardada, ja te la donaré).
Demà espero sortir a pedalar una mica a mig matí. Ens veiem la setmana que ve..
Gràcies i a pensar en nous reptes.. salut!
TONI -
- 8000 mtrs piscina.
- 30 kms carrera.
- 40 kms BTT.
Pau i herba
TONI -
D'entrada reconèixer el treball que ha fet en Roger tot preparant la sortida. Tot ha estat impecable, tan el traçat com l'organització i informació facilitada, el lloc d'esmorzar, tots els comentaris turístics de la zona (ermites, punts topogràfics, etc) Per cert, m'he perdut la torra del Bisbe.
Un cop arribats al lloc, la primera sorpresa ha estat la d'en Marc que, com a membre associat de l'organització, lliurava els pitralls als corredors amb números que ja fan història i aviat esdevindran mítics (jo els assenyalo sempre quan faig l'Euromillon).
Per acabar el detall de la Mireia i en Roger. Tinc l'ampolla guardada al celler perquè envelleixi de cara al sopar de final de temporada d'enguany. Serà un gran moment per destapar-la. Moltes gràcies.
Pel que fa a la crònica de la cursa està bé el que ha escrit en Roger llevat d'un parell de detalls.
El primer. He coronat primer a St. Pere Màrtir utilitzant l'estratègia Màgic i la benvolença d'en Roger. He aprofitat per arrencar quan en Roger li mostrava a en Marc la vista esplèndida de Barcelona.
La segona és que el Tram del Tibidabo ha de ser puntuable. Malgrat haver tirat cap una altre direcció, la distància que em portàveu era inabastable per a mi.
Pel que fa a la sortida en general, hi anava molt acollonit perquè s'entreveia molt dura i el meu estat de forma en bici no és el més òptim.
Reconèixer la superioritat d'en Roger, amb un estat de forma molt bo i que em fa tremolar de cara a la cursa de St. Iscle. També en Marc ha marcat paquet tot i haver començat la temporada fa poc. Ja em diràs què et prens.
En definitiva que he passat un matí molt agradable, no se m'ha fet gens pesat i tampoc he sortit amb la sensació d'haver estat humiliat.
Ara toca preparar la la cursa de St. Iscle.
Gràcies altre cop.
Pau i herba
Roger -