Blogia
La llibreta virtual.

V Stelvio Gran Fondo by Santini

V Stelvio Gran Fondo by Santini

El Passat  Diumenge a la població Italiana de Bormio és va celebrar la cinquena edició de la Gran Fondo Stelvio , una de les proves cicloturistes més dures d’europa on no hi va faltar la representació Mallarenga .

En Roko va completar els 151 kms i els +4200 Dpa amb un temps de 6h 55’ arrivant exhaust a meta després d’una etapa al estil Giro d’itàlia pujant el Mortirolo i el Passo Stelvio arribant als 2800 metres d’altitud

35 comentarios

Carles -

Entrenaments:
.- Dimecres 17: 13km trotant amb la Keta, 45' gimnàs.
.- Dijous 18: 45' gimnàs, 1h massatge.
Comentaris:
.- Roger el 24 i/o 25 de juliol em va bé fer sopar i/truiterada mallerenga. La setmana següent surto cap a Butan a fer la sherpaman.

full parrokial -

Ens confirman que aquest any hi haura representacio mallerenga a Tracks Astur Nonstop

Roger -

Veig que costarà quadrar agendes. Com que l’Andreu no torna fins el 19, i en Carles serà per Islàndia (?), proposo divendres 24 per sopar xiringuito o dissabte 25 matí per fer truiterada.

Roger -

Avui aniré a tornar el segon mallot. Ja no en tinc més.

Carles -

PREGARIA A LEÒNIDES

Seguiré sempre el teu exemple.
T'ofereixo, Leònides, el meu cos, fes-lo incansable.
T'ofereixo la meva vida, fes-la fecunda.
Pren els meus ulls, fes-los visionaris.
Pren els meus cansament, fes-los teus.
Pren els meus dubtes, fes-los seguretats.
Pren les meves mentides, fes-les veritat.
Pren els meus entrenaments, fes-los fructificar.
Pren els meus reptes, fes-los realitat.
I ensenya'm a gaudir del dia a dia,
dels petites proves que em regales,
com fer la Ronda dels Cims una brevet de 400 Qm pels Pirineus d'Andorra.
Permete'm complir fidelemnet
la missió que m'has encomenat
sabent sempre anar una mica més enllà.

Amen.

Carles -

PREGARIA ESPARTANA

Et demano, Gran Leònides, poder ser mereixedor de ser un digna espartà. Que els meus pensaments siguin sempre nets i clars, Que de la meva boca només surtin paraules sinceres i d’encoratjament. Que el meu camí sigui recta, i la meva actitud valenta. Que el meu cor sigui generós per donar i prudent per rebre. Que tingui voluntat per complir amb el meu deure i força per aconseguir-ho. Que pugui ajudar als altres si em necessiten i ser-los útil si els es menester. Que m’il•lumineu en el dia de la meva vida amb el vostre exemple radiant i alliçonador, Gran Leònides.

Carles -

PREGARIA A LEÒNIDES

En nom d’en Leònides, el Fort, el Valent
Alabat sigui Leònides, Rei d’Esparta
El molt Valent, El molt Fort
El Senyor de tots els mallerengos
A Tu només ens encomanem i a Tu només demanem ajuda!
Guia’ns pel camí recte i sense dreceres
Dóna’ns força per fer tota la travessa sense defallir
I espera a amb musica i xerinol.la l'arribada d'en Toni a la Sissman.

anonim -

Espeluznante, Absolut ament esfaraidor, acollonant...

propica -

Part 2 de Terra de Maquis els Origens
Sopant van haber comentaris de tot tipus, algun d ells que l etapa d avui ni a la Iron Bike, no va haber molta gresca ja que la gent anava cançada, l ultim que recordo avans de tencar els ulls es el regal que li van fer a l habitacio a un d ells, una inscripcio a no se quina proba al montblanc de 325km i 8000+ nonstop de road, recordo mirar al noi amb questio i dir-li amb amics aixi no cal enemics jajaja
Ens aixequem d hora i ja tinc sorpresas ja esmorçant veig algu que no s ha canviat, a l hora de sortir no som mes de 25!!!! Moltes baixes pero jo em col.loco buff mallerengo i m encomano a leonides!!!
Sortim i fem pujada a les pistes pero aquest cop una vegada dalt agafem la pista de baixada fins que trenquem a l esquerra i agafem un curriol bona part d ell es fa de baixada i algun repetxo de tant en tant, la majoria del curriol es cicable i es xulo xulo, agafem algun enllaç de cami i la veritat la pluja ha deixat camins amb molt de fang, durant el dia no se quants cops tinc que parar per treure fang de les rodes ja que em toca el basculant.
Despres de fer la baixada i creuar un riu per sobre les pedres arribem a una pista, a partir d aqui el dia d avui passa per camins i alguna carretera que no passava ningu, no sense de tant en tant ens trobem algun rampot camp a traves que ens obliga a ficar el peu a terra. Fem dinar a prades amb pasta fruita i fuet i ens fiquem a fer els ultims 20km, al principi per una pista bastant dreta per passar a planejar amb uns paisatges del pedraforca al nostre costat, aixi fins arribar a un altipla on ens llancem per un corriol que ens du a una casa on va neixer el caracremada l ultim maqui. Els ultims km els fem pujant la pista que ens du a rasos altre cop. L etapa molt menys dura que la del dissabte pero tot i aixi surten 57km i 2400+.
I deixat pel final una anecdota que em va passar, en una aturada tecnica per recollir aigua d una font natural un noi em pregunta:
-tu ets el picañol
-si
-tu ets mallerengo veritat
Em vaig inflar com un gall indi quina manera mes bestia de que et coneguin. El noi en questio es un Pro amb cognom sanchez, te un conegut d arenys ;)
Aquest ha estat un cap de setmana per recordar, per recorregut, duresa i companyia a la fi no sempre tinc el gust d anar al ritme dels pros, m ho hi passat de conya
Pau i herba

Carles -

PREGÀRIA A LEÒNIDES

Aquí, en el món terrenal, l'un és fort, l'altre és dèbil; el fort s'enorgulleix de la seva força; el dèbil, en canvi, potser se'n deleix i enveja l'altre. Però aquí, en la teva presencia, Senyor del mallerengos, tots som febles; perquè aquí, com en altre temps a Esparta, Tu ets l'únic poderós, Tu ets l'únic fort. Oh quina meravella és creure en Tu! És meravellós que Tu siguis precisament qui ens diguis: el dia 20 de juny, a la Swissman, en Toni no pot fallar. Quin amor més gran!

Carles -

PREGARIA A LEÒNIDES

Ajudem a millorar
ensenyem el camí per canviar:
la colera pel perdó,
l’orgull per la modèstia,
la hipocresia per la simplicitat,
l’avarícia per l’alegria.
Condueixi-se’m de la desesperació a l’esperança,
de la mort a la vida,
del conflicte a la pau.
Ensenyem a veure el cel com el meu pare,
la terra com la meva mare
i totes les coses com els meus germans i germanes.
Deixa que l’amor ompli el meu cor,
el meu món,
el meu univers.

Carles -

PREGARIA A LEÒNIDES

Leònides, Gran Rei d'Esparta, calma les onades dins d'aquest pit, fes amainar la tempesta! Pacifica aquests neguits que em torben i esvaeix les ombres que m'ofusquen. Dóna'm la força i el coratge per vèncer les pors i trobar la Pau interior. Fes del meu cos el teu temple. Ensenyem a superar-me dia a dia, a viure en Tu a cada instant. Torna'm a fer sentir que ets dins meu per tal que pugui seguir el teu camí. Per poder pregar com convé, et demano per damunt de tot una cosa: que m'ajudis a creure en Tu i a confiar-hi, que facis créixer la meva força de voluntat, que m'inflamis d'energies i em purifiques si defalleixo.

full parrokial -

Ens arriba a la redaccio la noticia que han denunciat les croniques de rocko i propica amb l intencio de que no siguin tingudes en comte per la puntuacio d enguany.
Hi ha gent molt nerviosa i els despatxos treuen fum ben aviat

Carles -

Entrenaments:
.- Dimarts 16: 12 Km trotant amb la Keta, 50' gimnàs.
Comentaris:
.- Desprès de llegir dimarts passat la crònica d'en Roko Truko del Gran Fondo Stelvio pensava que el premi Leònides 2015 ja estava adjudicada. Avui, desprès de llegir la crònica d'en Propica de Terra de Maquis els Orígens penso que enguany tornarà a produir-se un empat tècnic... i això que encara queda una segona part. Sempre podré dir que un dia vaig ser la parella d'en Roko a la Transpyr i que a Lanzarote i la Romagna vaig acompanyar en Propica.
Amen.

Roger -

Avui mateix passaré per les oficines a tornar el mallot, no en sóc digne
(al·legaré desavinences amb la directiva, rotllo Cruyff)

Anónimo -

ESPELUZNANTE ..........

propica -

Cronica Terra de Maquis els Origens (part 1)
El divendres carrego el cotxe i marxo cap al refugi de rasos de peguera, quan arribo ja veig alguna furgo i autocaravana, en poc menys d una hora m instal.lo soc un privilegiat m han ficat amb el club outcat els que fan terra de maquis. A l hora de sopar ja som 40 boixos!! Un bestiar digne d estudi, fins hi tot han vingut 2 paios de san sebastian, sopem la fem petar i marxem a dormir.
Ens aixequem ben d hora ja que la hora prevista de sortida es a les 7, 30h. Sortim una mica mes tard i pujem el primer km i mig per carretera fins a les pistes a partir d aqui comensa la festa, el track puja pel mig de les pistes l imatge de veure pujar uns 45 bikers fent la serp es espectacular, la majoria incluent-mi a mi acabem pujant a peu. Un cop d alt les imatges son espectaculars, rodar per alla dalt pel mig dels arbres i prats es favulos, a l oritzo podem veure els nuvols per sota nostre, fem un corriol de baixa molt espectacular pero a l hora perillos, el terreny es mollat i les pedres i arrels alla son per tot arreu, estic a punt de caure dos o tres cops i un munt de cops fico peu a terra allo nomes ho poden baixar els elegits, fem infinitats de curriols tant de pujada com baixada pero el promig no es molt alt, penseu que havien previst un promig de 8km/h!!!!
Els paratges son espectaculars i en un enllaç de pista primer avituallament. Mes senders mes disfrute, un munt de fotos alla tothom disfruta de la ruta, fem un curriol de pujada enmig d un bosc frondos amb unes zigazagues brutals que ens du a una ermita enmig del bosc, alla el raul fa un truc per veure com esta el temps al pic de la gallina pelada en algun moment l hem vist tapat, ens confirment que dalt pradell plou ho sigui que fem avituallament avans per decidir si retallem. Arribem al dinar per una pista d alta muntanya on tinc que parar un parell de cops a treure la pilota de fang de les rodes.
Dinem hi alla ens diuen que cadascu faci el que vulgui, es veu que a dalt es tot tapat. Arranquem i comencem a enfilar coll de pradell per carretera esfaltada i la veritat pica una mica, fins que arribem a la cruilla on uns quants decideixen tornar per carretera al refugi jo amb un acte reflex decideixo tirar amunt i no mirar enrrera, pujem una pista bastant dreta i a l esquerra tenim in gran torrent i es veu la carretera de pujada del pradell, la sorpresa be quan ens fan fer un gir de 180 graus i tirem avall fins la carretera altre cop!!! D alla si ja enfilem amunt on ens espera una pujada dura dura amb senyals de trafic del 20%!!! Jo m encomanu a leonides i tiro amunt recordant la zeus i turo de l home, molts companys van fent zigazagas i ficant peu a terra i jo puc arribar dalt agafant un ritma de xinoxano.
Una vagada coronat tirem avall pero en res girem esquerra i agafem gr per pujar pic de la gallina pelada, al principi es cami ample pero esta tot desbroçat i no es pot pedalar pels branquillons, peu a terra i amunt!!! La cosa es va enpinant mes i arriba l hora que em veig amb la bici a l esquena pujant cada cop mes amunt, aqui començo a pensar si no era millor haber marxat jo tambe al refugi, el cami era molt tecnic tenies que mirar com ficar cada pasa, fins I tot vaig haber de llençar la bici amunt per salvar salts de paret, literalment estavem grimpant i jo malaint-ho tot. Ens vam ajuntar 3 elements i vam anar fent fins dalt, arribar dalt ens va dur mes d una hora amb la bici a coll pel mig d un torrent i jo pensant que si ens fot un xafac d alla no ae com sortirem, pero despres de molt esforç arribem dalt d uns prats on encara que no hi havia cami fet i era dretno puc mes que pujar dalt la bici i pedalar. Alla ens trobem el marc sixto on immortalitza la notre arribada amb fotos espectaculars d alla fins el pic de la gallina pelada ens queda un troç pero ja es pot anar pedalant attrams i pasem davant refugi on el regent comenta a un company que mai havia vist una bici aquell indret, 10 minuts mes i vam arribar dalt el pic a 2400m
La baixada no va ser gaire millor, vam baixar per un torrent aixo si avans d agafar i tirar avall un xafac amb pedre inclosa ens va deixar ben xops. 5km de baixada pel torrent anant bona part a peu fins agafar un corriol ja cicable i una pista que ens va dur a l ultima i no menys dura rampa fins dalt pista d esqui de rasos de peguera just on al mati haviem pujat pel dret, d alla ens vam deixar caure per carretera fins el refugi, tencavem la ruta amb 63km i 3100+ un dia d aquells per recordar sempre. Jo i vaig ser, el buff mallerengo va estar dalt pic gallina pelada!!!

Andreu -

Brutal cronica rocko!

M'ha faltat algun rocko trucko durant al carrera...

El dia 19 de Juliol torno a casa. Podirem compartir algun dia una truiterada i fer petar la xerrada una mica.


Andreu

Roko -

Brutal !! Suïssa - Islàndia - Itàlia ??

sóc totalment acollonit !! aquet any l'èlit mallarenga està conquerint el continent Europeu i part de Llatino-Amèrica ... sense Mots

Súper Toni !! que vagi molt bé per Suïssa , savem de sobres que vas a la cursa super - ben preparat així que nómés toca disfrutar de l'experiència i a treure tot el Fuuuuuuaaaaaaaaaa !!

Aquet any la gala dels leònides és celebrarà a Paris ?

Per la xarxa es comenta que diferents ciutats europeas estan lluitant de valent per ser la seu de la Gran Gala , es parla D'Oslo , Estocolm , Paris i Vaduz

Carles -

Entrenaments:
.- Dissabte 13: 11km trotant amb la Keta.
.- Diumenge 14: 18 Km trotant amb la Keta.
Comentaris:
.- Ordres d’aquest matí del meu preparador: No tocar la bicicleta durant el mes de juny, entrenar corrents a pas de tortuga, reforçar la capacitat de patiment amb noves estratègies de distracció mental, res d’entrenaments secrets, saber gaudir de la companyia de la Keta.
.- Toni tots sabem que no es menester que et desitgem sort, perquè no existeix, però si que et puc dir que el dissabte 20 de juny em llevaré a les 4 de la matinada per encendre una espelma a l’altar de Leònides de casa i resaré una pregaria perquè Ell t’acompanyi en la dura aventura de la swisman (http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.suixtri.com/en/&prev=search )
.- Roger malauradament tinc l’agenda molt plena per compromisos esportius. El mes juliol seré a Islàndia per fer una volta a l’illa. Em fa il•lusió fer el sopar del xiringuito, proposaré una data alternativa.
Salut.

propica -

Entrenament secret dissabte 13
63km 3100+
Entrenament secret diumenge 14
60km 2400+
Finisher Terra de Maquis els Origents
Cap de setmana escandalosament brutal.
Avui amb anecdote inclosa, s ha m ha acostat un paio i em pregunta:
-tu ets en picañol?
-si perque
-tu ets mallerengo veritat...
M hi inflat com un gai d indi, es un honor per mi que em coneguin per ser mallerengo, el paio es diu Sanchez algu d arenys el coneix....
Quan tingui rec sanguini faig cronica

Roger -

Setmana fluixa d’entrenaments. Seré prudent i no faré el ridícul d’anotar-los ara en aquesta entrada.
Si no m’equivoco, el proper cap de setmana tenim el gran triatleta defensant la senyera a la Siwssman. Pausa.
Paraules majors – molta sort, Toni!

PD. Com ho tenim pel dissabte 11 de Juliol per fer xiringo?

TONI -

Entrenaments secrets de la setmana:
- 24 kms corrent.
- 230 kms en bici.

Encara estic assegut a la tassa.

Pau i herba

roko -

Entrenaments setmanals:

Dilluns : 12h de viatge Bormio - Arenys
Dimarts :road 50.6km +428 dpa
dijous : road 35.3 km +461 dpa
dissabte : road 190kms +2400dpa
diumenge: road 41.5kms +353 Dpa

mallarenga13 i mallarenga-A -

mallarenga 13
setmana passada:
dilluns i dimecres: 1.30 h gimnàstica rítmica.
dijous: entrenament amb l'equip
dissabte: caminant per terres de Lleida
diumenge: participació a la cursa The color run by Desigual.

mallarenga-A
dijous: entrenament amb l'equip
dissabte: caminant per terres de Lleida

Aquesta setmana:
mallarenga13:
dilluns i dimecres: 1.30h gimnàstica rítmica.
dijous: entrenament amb l'equip.

mallarenga-A
dijous: entrenament amb l'equip
dissabte: caminada per provar les bambes noves per la Cavalls del Vent.
diumenge: Marxa popular de Sant Cebrià: 11,4km, tamps 1.30h.

Bona setmana a tothom

propica -

Que no escric res perque no faig ni l ou. Ultim cop que vaig agafar la bici va ser en terres italianes, per fer ni li he tret dorçal a la bici encara.
Aixo si, aquesta tarde m hi inscrit a tracks asturies nonstop, i dema marxo tot el cap de setmana a fer Terra de Maquis els origens nomes el dissabte el track ens marca 63km i mes de 3000 +!!!! Pujant pic de la gallina amb la bici a coll!!!!

Carles -

Entrenaments:
.- Dimecres 10: 19 Km +450 corrents. 1h gimnàs.
Comentaris:
.- Excuseu-me però haig de tornar a la tassa.

Marc -

Brutal crònica Roko! Pell de gallina com diu en Toni.. Orgull Mallerengo ;-)

Diumenge no vaig poder correr a Canet, però em va agradar ser a l'arribada per anar-vos veient, Roger, Marti, Sergi, Fuga, Cuadratti..

Tema sopar potser voto mes al juliol, però va bé els dos. Aquest juny sóc més fora que a casa. Records des del Vueling a Alacant..

Fins aviat!

Carles -

Pensament 4748

CONFESSIONS D’UN LLIGAIRE

.- Les dones són com el cafè o les castanyes a l’hivern. Sempre tenen més bona olor que gust.
.- Un amant intel•ligent és aquell que sap amb quina dona vol anar al llit. I més intel•ligent encara ho és aquell que sap amb quina no hi vol tronar.
.- Practicar sexe ens donarà vida. Prendre consciencia lasciva ens donarà sexe.
.- Nomes m’agraden dos tipus de dones: les rosses i les altres.
.- En un futur, quan publiqui l’edició complerta d’aquetes confessions, qualsevol xitxarel•lo voldrà ser un lligaire durant quinze minuts.

Carles -

Entrenaments:
.- 21,5 Km corrents.
Comentaris:
.- Porto cinc hores que no puc aixecar el cul de la tassa. Sóc estupefacta. Felicitats Mega Roko Truko.

Roger -

La foto és espectacular. Jo veig un tio pujant assegut senes immutar-se, i pel darrera altres corredors esllomant-se i fent esses a tort i a dret. O la foto està manipulada, o la crònica la ha escrit un reporter de guerra retirat ;-)

Roger -

Aplostrofant, Roko. Gran crònica que ens apropa molt a la teva gesta. Enhorabona.
PD. No sé qui ha copiat aquí el meu comentari d’ahir. Botifarrades i altres tonteries no mereixen estar en aquesta entrada. Em pregunto qui tindrà collons de publicar res ara (alguns pensaments del lligaire fins a final de mes, i poc més)

Roger -

Ahir em va tocar patir a la Corriols de Canet com feia temps que no recordava. Circuit molt divertit però a la vegada exigent. Canvis de ritme constants que sumats a la primera onada forta de calor d’enguany em van deixar algun déjà-vu de Maquis – Menys mal que tot és va quedar en poc menys de 2h per completar 26km, la qual cosa confirma que enguany no passaria del 1er avituallament...

Molt content de coincidir amb en Sergi i en Fuga. A en Sergi no el vaig poder seguir, em rendeixo al seu gran estat de forma. En Fuga va patir un viacrucis de caigudes i punxades, altrament hauria entrat dels primers. I sense oblidar-me d’en CuadraTTi: Top10. Em va treure uns 10min, el mateix que em va clavar fa 15 dies a les Guilleries però ahir amb la meitat de Kms. Nohasefaltadisirnadamas.

Molta ilu trobar en Marc a l’arribada, i el luxe de fer els últims kms acompanyat d’en Martí (no feia ni 12h del seu tute a la tracks i rodava més fresc que una rosa). Dos detalls que em van fer oblidar el mareig de cop.

PS. Proposo o bé el cap de setmana del 20-21 Juny o el del 11-12 Juliol per sopar estiuenc o esmorzar.

Toni -

Crònica bruuuuuuutal!!!!!
Pell de gallina.
Grande Roko!!!!!!
Una experiència acollonant.
Barret i genuflexió!

Pau i herba

Roko -

- Gran Fondo Stelvio -

- 173 kms +4200 Dpa (151kms de la prova +21kms de baixada de l'stelvio)

- Diumenge se'ns dubte vaig participar a la prova d'un dia més dura que he fet fins ara .

- A les 7:30 és donava la sortida desde la Plaça de Bormio on hi havien 3000 participants.

- Nosaltres estavém al segon calaix , per tant vam tardar gairebé 5 minuts a creuar l'arc de meta per iniciar la prova .

- Els primers 40kms pràcticament van ser de baixada (Mala senyal quan es baixa tant) amb Arnau i Jordi Vazquez vam agafar un ritme tranquilet , inclús fent una parada de Pis Stop .

- al km 46 vam fer la primera pujada del dia El Teglio , que segur que per Molts havia passat desapercebuda , però jo investigant per la xarxa dies abans vaig poder comprobar que allò no seria una simple " taxuela " 7kms al 6.5% , amb rampes descomunals i carretera estreta , va ser espectacular , llàstima que per la poca habilitat d'alguns corredors vam tenir que posar peu a terra en algún moment .

Després de coronar , vam iniciar un descens llarg , i molt tècnic , ràpid amb força curbeig , per cert els Italians estan molt boixos

Poc a poc ens anavèm acostant al mitic mortirolo , 11kms al 10.6% allò es un mòn apart .

Les rampes són inhumanes , duresa constant , hi ha molt poc descans i als últims dos quilòmetres hi han dos sectors emporlanats on no saps com fer-ho per pedalar .

Allà va ser un moment critíc , durant tota l'ascensió al Mortirolo vam anar avançant gent sense parar , i als trams de Porland vam tindré que posar a prova la nostra habilitat per no tenir que posar el peu a terra , ja que havia molta gent a peu i pel mitg de la carretera .

Un cop coronat vam parar a l'avituallament on hi havia Pizza , nutella , maduixes etc super complert

El descens del Mortirolo és super tècnic , molt ràpid i amb molt de curbeig (Tornanti) , imagineu-vos trovar-vos constant-ment curves com la de la paella de Collsacreu però més inclinades .

Un cop fet el descens , per cert sense poder descansar ja que la baixada i la tensió no t'ho permet vam iniciar la tornada cap a Bormio per anar a buscar el Stelvio

Van ser uns 30kms de constant pujada on vaig patir rampes , per sort poc a poc em vaig anar recuperant , però aquí vaig començar a tenir que tirar de Testa (cap)

Amb Arnau i Pitillo arribem a Bormio , passem per un tram adoquinat , els Tiffossis aplaudeixen , agafem una carretera amb un fort repetxo i ens plantem al Passo stelvio .

Un port Mitic que arriba als 2758 metres d'altitut , és el pas més alt amb asfalt dels alps Italians

Aquí vaig decidir anar al meu pas , no estava tenint bones sensacions , així que vaig mentalitzar-me per poder emular en Carles i en Propica ,tenia que acabar pels meus collons si o si , no hi havia elecció

el repte era estratosfèric , una pujada de 25kms i +1600 dpa , comences a 1230mts d'altitud i acabes gairebé als 2800

Una pujada assesina , on gairebé bé pots tocar el cel amb els dits o fer una ascensió al Infern

La pujada és durissima , 25kms al 7.5% desde Bormio , afrontant rampes del 10% constant-ment , amb els seus 40 revolts i un paisatge espectacular .

Anava molt just de forces , amb mal d'esquena , així que vaig posar un ritme suau per afrontar la pujada (Tampoc podia fer gaire més ) poc a poc anava avançant ciclistes , m'entres començava a veure baixar molts participants de la volta curta i alguns de la llarga que ja estaben baixant (Això desmoralitza molt)

Els kms passaven molt lents , vaig començar a anar molt tocat , casi al límit però en cap moment em vaig venir a avall , vaig veure i menjar el màxim posible , m'entres anava veient molta gent caminant o sentada al voral de la carretera .

Allò era un cementiri de ciclistes , va ser dantesc , tinc imatges que em quedaran grabades per sempre

Els Ultims 8kms son Infernals , no hi ha tant de curbeig la pujada es mes lineal pero no baixa del 8% , hi ha una part d'un km i mitg que et dona la sensació de descansillo pero en realitat te un 5% , allà hi havia l'última avituallament on vaig omplir l'almorratxa (Bido)

A falta de 5kms pasem per un desviament que et portaria a la vertent Suïssa del stelvio (Stilfserjoch en alemàny)

L'ascensió a L'infern continua , no baixa del 9% , als vorals de la carretera hi han uns blocs de gels descomunals , queden 10 revolts per coronar , en prou feines podia superar els 7kms de velocitat , estava apunt de conseguir-ho , tot-hi anar fos em va venir un subidón espectacular d'urant l'últim km on em vaig enrecordar de molta gent , estava realment emocionat

Un cop vaig creuar la meta , la sensació d'esgotament va ser brutal , però amb una felicitat inmensa.

Gracies a la bona organització vam poder portar roba de recanvi per la baixada , i ens van donar una gorra de Finisher que la guardare a la meva vitrina de trofeus , al costat del Leònides i el Premi Esparta .

La baixada amb Jordi i Arnau va ser força tranquila , fins l'hotel.

Amb L'expedició Muntbikes vam anar 6 ciclistes i els 6 vam ser finishers amb menció especial per en Vicenç que és va guanyar la meva admiració de per vida .

Va patir com ningú , ja que fa setmanes el van tirar a terra i li van destroçar el canell , cada baixada per ell era un suplici però va demostrar tenir una casta i collons a l'abast de molt pocs (Carles + Pica)

Brutal Parrafada !!