Èpic Cabrerès
Les dues sensacions d’Arenys del moment, Toni i Carles, han anat aquest matí al Cabrerès. A falta de la crònica oficial per part seva, a quarts de vuit enviaven una foto on se’ls veu esmorzant suposadament després de fer uns quilòmetres.
Esperem que els hi hagi anat molt bé i segueixi la seva progressió de cara al podi.
Com ha acabat la classificació?
Salut 
26 comentarios
pep -
intentaré estar a l'altura
salut
marc (un humil ciclista) -
Disculpeu la meva desconnexió absoluta de la bicicleta durant aquesta setmana i la que ve. Aviat estaré aquí intentant deixar en evidència a alguns que veig que estan molt segurs de les seves forces..
Mentrestant us desitjo molt bones sortides i que penseu que aviat el de la Rocky tornarà per aquí..
PD: Demà surto a estirar les cames a la marxa, cosa ràpida.
Salut
TONI -
Davant de tant nivell intel·lectual i físic. Davant de tanta capacitat filosòfica, racional i muscular, no em veig capaç d'estar al nivell i he de cercar refugi en altres activitats.
L'únic que em resta és apretar les dents, mentalitzar-me del sacrifici a fer per poder seguir la vostra estela, si més no la física, car en la part intel·lectual poca cosa hi tinc a fer.
Que vagi molt bé demà, si no plou.
Pau i herba.
Carles -
Salut i força.
pep -
Carles i Toni us mereixeu els punts de dues o tres sortires
"normals" .
Veig que pedals de foc ba en serio, tinc moltes excuses per no participari.
diumenge jo sortiré, tornaré a mirar la libreta per si surt algu.
salut i força
Anónimo -
Avui no estava massa inspirat per redactar l'ùltima PAC del semestre , em faltva aquell estat d'embriagesa que fa que el boligraf prengui vida i escrigui sol. El pas del Temps s'em feia etern.Per atzar ha caigut a les meves mans un llibres de poemes on hi ha escrit el següent:
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és lúnica qüestió. Per no sentir lhorrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, d'esport, de poesia o de virut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre el seient de la bici en el cim de les muntanyes, sobre lherba verda dun prat verd, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda lembriaguesa,
pregunteu al vent, a lona, a lestel, a locell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, lona, lestel, locell, el rellotge, us contestaran: És lhora dembriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, d'esport, de poesia o de virtut, com més us plaga.
Salut i força.
Carles -
La zona oberta és la que un mateix coneix i la que coneixen també els altres, la zona que és coneguda per mi i no pels demés és la la zona d'intimitat, la tercera és la zona coneguda pels demés i no per mi, l'anomenada cega i finalment la zona que no és coneguda ni per mi ni pels demés, és la zona del subconscient.
Be no foto més rotllos i vaig a ser productiu, no fos que s'em tanques la finestres pels morros.
salut i força.
Roger -
A Barcelona està caient un ruixat, i no em dona la impressió que vulgui parar en breu No sé si pujar a Arenys. Potser millor mestimo assegurar i sortir demà ara et truco.
Fins ara
- roger
Roger -
Roger -
Demà a les 11h al Calisay La ruta em sembla bona.
Toni,
Estàs més que disculpat. Jo ja fa temps que he entès que estàs en una altra lliga.... Molta sort el diumenge Objectiu: Quedar entre els 19 primers?
- roger
Carles -
Un professor, davant els seus alumnes a la classe de filosofia, sense dir ni una
paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de
golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants
van estar d'acord a dir que sí.
El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins el pot.
Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El
professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van
tornar a dir que sí.
Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot.
Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va
preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants van
respondre amb un sí unànime.
El professor, ràpidament, va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i,
efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants
reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:
"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida.
Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la
salut, els amics, l'amor,sortir en bici o anar a corre, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que
perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les nostres vides encara
estarien plenes.
Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el
cotxe ...
La sorra és la resta de petites coses.
Si primer posem la sorra en el pot, no hi haurà espai per als perdigons, ni per
a les pilotes de golf.
El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les
coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants.
Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els
teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar,
practica el teu esport o afecció preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la
casa, per reparar la clau de l'aigua, ...
Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen.
Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.
El professor va somriure i va dir:
" Que bé que em facis aquesta pregunta! El cafè és per demostrar que encara que
la teva vida et sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de
cafè amb un amic, despres de la sortida amb bici."
Carles -
Salut i força.
TONI -
El diumenge tampoc em va bé. Encara tinc viu el record de la darrera sortida amb tu i en Carles i la pallissa que em cardàreu, i encara em cou, així és que em queda molt per entrenar.
Desitjo que tingueu una bona sortida i que sumeu molts punts que no fos cas que al final us fessin falta.
Carles, faig la meva sol·licitud per fer d'escorta teu a la volta a la Cerdanya. Seré el Sancho Panza, ara catalanitzat com diu en Bilbeny. Serà un honor anar darrera teu.
Marc, que ja no surts? si vols a la motxilla puc portar-hi uns bolquers, així amb més pes també entrenaré.
Pau i herba.
Carles -
Marc la XIV volta a la Cerdanya que organiza Probaike pel més de setembre encara no te oberta les inscripcions. Si en aquestes dates el cos encara m'aguanta m'hi apuntare, i espero que et busquis una bona parella, no fos que la tortuga guanyes la llebre.
Salut i força.
marc -
Us emplaço a tots a La Volta a La Cerdanya que suposo es farà al setembre.. sinó és qüestió de tirar de cartografia..
A veure si falla algú, tot i que la gent es prepara moltíssim per la Pedals de Foc.
Salut
Roger -
Ah, i tenint en compte el que vareu fer el darrer cap de setmana, crec que és un error no apuntar-se a la categoria dOr.
A mi aquest dissabte em va bé, però com sempre en el meu horari habitual (11h al Calisay). O bé diumenge a les 8h si hi ha quòrum... Ja em direu el què.
- roger
Ah, entrenament secret davui: 28km. :-)
TONI -
Bé, espero que no s'esborri ningú.
Pau i herba
Carles -
Aquest dissabte surt algú?.
Salut i força.
TONI -
Ahir vaig veure que ja s'havien exhaurit les 300 places i que hi havia una llista d'espera.
Però bé, si ens donen la plaça ho haurem de fer. Quin remei.
Per què sempre m'hi embolico?
Pau i herba
Carles -
El text del correu electrònic que he tramès es el seguent:
Sabedor que els propers dies 27, 28 i 29 de juny de 2008 organitzeu la 3ª edició de la Pedals de Foc Non Stop voldria fer la preinscripció dels corredors Carles Mitjà i Sarvisé i den Toni Ribas. Quan es pugui fer el pagament vindrem personalment a la botiga de PROBAIKE del carrer Viladomat 310 de Barcelona, per portar els diners i confirmar que volem participar a la classificació de Plata.
Espero que acuseu recepció daquesta preinscripció.
Salut i força.
TONI -
Pau i herba
Carles -
Marc, Roger, Toni, Pep, Jose, Ferran.....us participo que la 3ª edició de la Pedals de Foc Non Stop, ja té dates confirmades, aquesta prova única dins el món de la btt, se celebrarà els propers 27,28 i 29 de juny. Aquest és un raid de BTT amb llibre de ruta de 230 quilòmetres amb 6000 metres de desnivell positiu, seguint major majoritàriament litinerari estàndar de PEDALS DE FOC.
El participant haurà de triar, en el moment de fer la inscripció, quina modalitat vol fer:
La classificació OR NonStop és aquella en la que el participant passa pel Km. 150 abans del temps límit (21:00 h.) i acaba a Vielha on dorm plàcidament. Desnivell acumulat de 6000 metres i entre 14 i 22 hores de recorregut aproximadament.
La classificació de PLATA consisteix en arribar al Km. 150 després dels temps límit (21:00 h.) i dormint a Espot. Desnivell acumulat de 4200 metres i 16 hores de recorregut aproximadament. El diumenge 29 a les 8.30 h. reprendran el camí fins a Vielha, fent els 70 km. i 1800 metres de desnivell restants.
El BRONZE serà pels participants que arribin al Km. 105 i es queden a dormir. Desnivell acumulat de 3000 metres i 13 hores de recorregut aproximadament. El diumenge 29 de juny reprenen el camí cap a Vielha a les 5.30 h., fent els 115 Km. i 3000 metres de desnivell restants
Tothom que ho desitgi pot fer una pre-inscripció fent-nos arribar un e_mail a pedalsdefoc@pedalsdefoc.com
Per més informació.http://www.bttgarraf.com/modules.php?name=News&file=article&sid=4
Evidentment encara no tinc clar si serà posible plantejar-se seriosament participar-hi, però per si de cas em reservo aquestes dates. Roger ja pots començar les negociacions familiars, Pep espero que no et necessitin per fer muntages en cap festa popular, Marc en aquest cap de setmana no podras anar de gresca, Toni demana al preparador que et proposi un entrenament especial, Jose si vens suposo que a l'hora d'esmorzar encara no seras a casa teva.
Atès el nivell de dificultat de la prova proposo una puntuació de 40 punts pel guanyador.
Salut i força.
TONI -
http://www.cabreresbtt.com/imgWeb/cabs/ClassRLlarga_Cab08.pdf
Roger, això és el que hem de fer per intentar estar a l'alçada teva, de'n Marc, de'n Pep, etc...
Però ara ja tinc ganes de sortir un dia amb vosaltres. Marc, potser vindré sense motxilla, ja ho veuràs.
Pau i herba
Roger -
El que vareu fer el darrer cap de setmana és descomunal, immens, colossal, imponent, enorme, grandiós, sobirà, majúscul, astronòmic, titànic, ... i no segueixo tirant del diccionari de sinònims. Sí Marc, èpic em sembla la paraula més adequada.
Crec que teniu un problema: La pedals de foc ja no us presenta cap mena datractiu. Si quan feu base feu més de 150km (+3000 m acumulats?) en el cas den Carles 70 + 44km corrent, em costa molt de creure que la pedals de foc es pugui presentar com a repte algun.
Mimagino que a partir dara haureu daprofitar les sortides del diumenge per anar a buscar bolets (diu que aquests dies es fan corrioles, etc.), portar algun llibre per llegir dalt de la bici, etc. mentre ens espereu.
Em deixeu acollonit. Ara que hi penso, mhan sortit tota una sèrie de compromisos fins Setembre i crec que fins llavors no podré sortir Ja puc anar pensant de tirar del llibre dexcuses, però crec que se macabarà ràpidament.
- roger
Carles -
En Toni ha estat superior en tor moment en la cursa BTT del Cabrarès. En el primer avituallament, despres d'esmorza, ja m'ha hagut esperar 10 minuts. En alguns moments he petit de valent, si be de mica en mica he anat milloran.Poc abans de l'arribada en un riu he netejat la bici, per no tornar-la a enfangar he fet un tram per carretera, i per això he passat la meta abans que en Toni.Sense cap tipus de discussió els 10 punts són per en Toni.
Avui era un d'aquells dies per agafar odi al fang, hem passat per camins i corriols on pedelejar era un autèntic suplici. En les baixades la bici no es podia controlar doncs el terra argilos lliscava perillosament. En les pujades la roda es clavaba a terra i l'unic opció era empenyar. Com sempre em sol passar quasi no m'he adonat de l'espectacularitat del paissatge ni de la frondositat dels boscos.
D'aquesta cursa recordare el lloc on m'ha passat en Toni despres del primer avituallament. Era un pujada llarga, d'uns 300 metres, en veure que tots els participants la feien a peu pel seu nivell de dificultat he començat a empenyer la bici. En Toni m'ha avançat en la primera rampa i un a un ha anat passant, pedelajant sobre la seva bici, un darrera l'altre tots els corredors, coronat la pujada sobrat de forces.
No se si aquesta sortida es pot dir que ha estat de Pau i Herva, però jo m'he recorda't de la meva padrina i m'he panadit una i altre vagade de no haver-me quedat adormit.
Salut i força.
TONI -
El dia s'ha llevat ensopit, gris, com si no volgués que la marxa d'avui es fes.
Però el primer símptoma que això no seria així era la temperatura, baixa però no freda. El segon símptoma: les ganes de posar-nos a prova després de la sortida d'ahir.
Hem sortit a 1/4 de vuit, els primers compassos eren de tempteig, estudiar als adversaris, definir l'estratègia tot pensant en els kms que ens quedaven, finalment hem pensat que el millor era una sortida de pau i herba, anar fent amb un sol objectiu: ser a casa a dinar cap a 2/4 de 3.
la sortida no podia començar millor. Ens enfilàvem cap el singles des d'on es podia apreciar un mar de núvols blancs, i com a fons un cel gris.
Tot passant per camins coneguts de les nostres sortides als pantans, sentia una gran enyorança pels records inesborrables de les excursions fetes amb tot el grup.
Hem arribat a esmorzar cap a 2/4 de deu. De moment l'horari s'acomplia. Hem decidit despertar en Marc tot enviant-li una foto per fer-li dentetes. Però segur que ell encara jugava per entremig dels llençols.
A partir de Rupit es decidia si es volia fer la ruta llarga o la curta. Tot just acabat de decidir que seria la llarga, ja ens hem trobat amb el camí ple de fang i aigua, un bon tou de fang que bé tapava una mica la roda, o bé la feia relliscar. A voltes el peu s'enfonsava en un bon toll de fang.
La resta de la ruta ha estat així. A les baixades s'havia d'anar molt en compte perquè el fang feia relliscar la bici i era fàcil predre'n el con control.
Al tercer avituallament ens hem tornat a juntar però en Carles s'ha tornat a endarrerir.
Finalment quan he arribat a meta, m'hi he trobat en Carles. No sé per on ha passat ni com s'ho ha fet però ha arribat abans que jo.
Malgrat la dificultat del segon tram, el camí era molt bonic, dels que li hagués agradat en Roger.
Hem trobat a faltar la companyia de la colla mentre esmorzàvem però, per altra banda, ens esperonava a tirar endavant pensar que en Pep estaria fent els seus entrenaments per Collsacreu. En Roger retrobant-se amb el plat petit, i en Marc agafant forces per la propera sortida.
Pau i herba