La Transcatllaràs la definiria com una ruta gourmet especialment indicada per paladars refinats. Tampoc és el que el meu ho sigui, però he gaudit molt d’un recorregut fet amb molt bon gust, traça i dedicació. La ruta és exigent degut a una orografia molt accidentada i, per tant, cal guardar forces per assaborir-la plenament.
Em vaig assabentar de “La Transcatllaràs” (http://www.latranscatllaras.com) en la darrera edició de la ja-clàssica marxa de BTT “La Catllaràs” (http://www.lacatllaras.com). Ja fa uns quants anys de la meva primera participació i ,des de llavors, la meva fascinació pel massís/espai natural del Catllaràs no ha fet més que augmentar. Gran part de la culpa la tenen els qui hi ha darrera de la marxa de BTT i, sabent que són els mateixos que ara engeguen aquesta nova proposta, em vaig dir que no me la podia perdre.
M’arribo fins a les oficines de Pedratour a Berga (http://www.pedratour.com) i em faig amb el forfait bàsic: Mapa alpina amb tot detall del recorregut, mallot i GPS amb els tracks carregats per fer-ho en dues etapes segons la meva petició. També m’hi inclouen unes barretes/gels i el carregador del GPS. Es palpa la il·lusió d’arrencar aquest nou projecte: tot és cortesia i amabilitat!
L’inici natural de la Transcatllaràs és des de St. Julià de Cerdanyola. M’hi arribo des de Castellar de n’Hug per carretera, tot baixada fins la Pobla de Lillet i ascensió per la tranquil·la carretereta que puja al santuari de Falgars. A les 9 sóc al centre del poble i, tot i haver-me tret la son de sobre pujant la collada Sobirana, decideixo fer un cafè amb llet. Surto del bar ara sí disposat a iniciar la marxa, i em barallo uns minuts amb el GPS. Amb això que se m’acosta una bona ànima caritativa i m’ofereix ajut: amb 10 segons em deixa el track carregat amb totes les opcions per tenir la navegació més idònia. Encara no arribo a poder articular un “moltes gràcies” que em fa un briefing de la ruta al màxim detall - He tingut la p. llet de topar-me amb en Gepi, el qui ha parit tot plegat, i amb tota la generositat del món em facilita el seu núm. de mòbil per si em passa res o tinc algun dubte durant la travessa. De tant bocabadat que estic em descuido de demanar-li una foto junts.
Els primers kms són d’ascensió per pista ample que es fan amens per entrar en calor. Un cop dalt la Serra del Mill ja deixem la banda de St. Julià per iniciar el descens cap a Malanyeu per un corriol que es la més genuïna carta de presentació de la travessa. De Malanyeu arribem a la Nou de Berguedà, però abans d’entrar al poble, el recorregut ens porta a fer una volta espectacular encerclant el Sobrepuny, on el massís es presenta amb el seu relleu més abrupte i accidentat. És una volta que permet fer un tast dels paratges que visitarem més endavant, a tocar de Sant Romà de la Clusa i amb vistes privilegiades sobre el Castell de l’Areny. Tornem cap a la Nou fent un descens deliciós, malgrat exigent i tècnic, per un corriol/PR que ens deixa al bell mig del poble. Moment de reposar forces i omplir dipòsit. Estic exhaust i només he fet 40km, invertint prop de 4h malgrat la sensació de no haver fet grans desnivells; i una declaració d’intencions prou contundent: De la Nou a Vilada poc menys de 15km que inverteixo en 1:30’, la majoria dels quals per un corriol/PR puja-baixa amb vistes esplèndides sobre el pantà de la Baells. Finalitzo la primera etapa a Vilada amb 5:21’ per fer els 56km dels 53 teòrics (efectes d’adaptació al GPS que m’han fet fer algun km de més buscant la traçada correcta) i +2190 dpa. Aquí m’oblido de fer la volta integral en dues etapes. Seran tres.
Per reprendre la marxa des de Vilada faig els 40km que em separen de Castellar per la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. A excepció del coll de la Bataiola no presenta gaire desnivell i em planto a Vilada amb 1h30´. Quina diferència serà la tornada cap a la Pobla, amb els mateixos kms però invertint gairebé més del doble de temps. Aquesta 2a etapa es presenta més rodadora que l’anterior i, a banda d’un corriolet encisador sortint de St. Jaume, la pràctica totalitat del recorregut és per pista. L’encant recau en els paratges i en el testimoni romànic de Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç de Castell de l’Areny i el més magnificent de Sant Jaume de Frontanyà. Finalitzo l’etapa amb 3:31’ per fer 39km amb +1360 dpa.
Com diu la dita, el millor es fa esperar. La tercera i darrera etapa l’inicio des de la Pobla per la pista que puja cap al Xalet del Catllaràs. El track suggereix fer un curt cul de sac fins el mirador de la Roca de la Lluna; me’l conec i decideixo seguir cap a Ardericó on aprofito per saludar en Kun, el guarda, i fer un petit mos per agafar forces i omplir aigua (fins a Sant Romà de la Clusa ja no tindré cap altre “avituallament”, 3h més tard). La traca final comença a partir del Pla Fondo, on hi arribo després d’una curta però intensa ascensió des de la collada de Montclús. A partir d’aquí, el delit absolut pedalant per prats i corriols a més de 1600m d’alçada. Primer seguint cap a l’est, coincidint en sentit invers amb la Ruta de l’Ermità (http://rutaermita.com) fins la Creu Melosa, després voltejant el Serrat Espatllat just damunt de Sant Jaume de Frontanyà, i finalment remuntant cap a l’oest per retrobar el Catllaràs més autèntic amb el Puig Lluent i Grau Pedrís. La baixada fins a Sant Romà per GR és senzillament espectacular. Omplo dipòsit per encarar l’últim tram que depara una darrera ascensió per la Clusa per anar a buscar llocs tan emblemàtics com la Roca del Catllaràs i el Camp de l’Ermità. La baixada cap a Sant Julià s’entreté per un últim corriol que ens deixa a la Sobirana i d’allà fins a Coll de Jou per fer l’últim descens per pista fins al centre del poble. Tanco la 3a etapa amb 5:31’ per fer 54km i +2055dpa. Ara sí, aconsegueixo fer-me una foto amb en Gepi, a qui agraeixo novament l’amabilitat de venir-me a trobar. Tot plegat espaterrant.
/roger
