Després de les bones sensacions viscudes ahir calia rematar el cap de setmana amb un entrenament complementari.
M’he arribat fins a Tossa. Un passeig bonic de 83 kms, que a l’estiu no deu ser-ho tant per la quantitat de cotxes.
Encara falta molt per arribar a emular els cracks d’Arenys de Munt però hi esmercerem els esforços necessaris per intentar arribar-hi.
Crònica de la 1era Marxa Mallerenga per Collserola’09
Matí de dissabte frescot. Comencen arribar les primeres espases mallerengues a l’àrea de boxes que l’organització ha desplegat a un dels lateral del Parc del Castell de l’Oreneta. Rutina d’inscripcions i lliurament de dorsals (detallàs d’en Marc!). Nervis, molts nervis. Sessió de fotos habitual amb els fidels patrocinadors. Tot apunt.
8:30AM. Puntualment es dona la sortida. S’afronten les primeres rampes camí de St. Pere Màrtir amb el grup molt compacte. En Toni corona primer i s’emporta una molt valuosa bonificació. Curta baixada i ascensió al coll de les tres torres. Primera pífia de l’organització: En Mitjà es despista i perd uns minuts d’or. Baixada per la Torre del Bisbe (algú l’ha vist?) a ritme de vertigen, i comença la tercera ascensió del dia: Sta. Creu d’Olorda. Aquesta es mereix un punt i a part.
Sembla que la Sta. Creu s’ha convertit en un lloc de peregrinatge mallerengo degut a uns manuscrits trobats recentment que fan referència a unes aparicions celestials d’algun dels seus corredors. Després d’una pujada intensa, es fa l’ofrena espiritual pertinent amb algun corredor fent l’últim tram a genolls.
La ruta encara el segon punt més elevat de la jornada, turons de Can Pasqual (470m), amb un tram de carretera neutralitzat. Neutralitzat? Nooooo!! En Marc imposa un ritme infernal de +20km/h en pujada constant del 5-6%. El grup es despenja. Sembla que el culpable és un ciclista de carretera inoportú que s’ha creuat (picat?) amb en Marc....
Baixada a Vil·la Joana, pujada al coll de la Vinassa i baixada cap a Can Borrell per esmorzar. Alguns corredors es plantegen allargar la jornada tornat a Arenys per la Serra de Marina. Alguns d’altres corrent per la línia de mar. Algun diàleg memorable: “Podríem fer la cursa de St. Iscle, crec que és a finals de Març. Recordeu l’any passat?”, replica: “Encara ho tinc molt present”. Es pren nota; data ineludible en el calendari d’enguany.
Tram final: Ascensió llarga al Coll de l’Erola. Carretera fins al Tibidabo. Segona pífia de l’organització; la parella 38 es despista i es neutralitza el punt més alt de la sortida (adéu a la bonificació més valuosa de la jornada). Arribada final compacta. Comentaris que denoten cert desencís en quant a la duresa anunciada de la prova; en Màgic es planteja seriosament tornar corrents a Arenys, per així prepara la marató de la setmana que ve i acabar la jornada dignament.
Amb la primera sortida del 2009, el calendari comença a agafar forma. Propera prova del Leòoooonide Series a St. Iscle, finals de Març.
Pep, t’hem trobat a faltar. Esperem que hi siguis a la propera!
La cursa constava de 3 especialitats: Esquí de fons (10 kms), BTT (5 kms) i cursa a peu (5 kms).
El meu resultat és decebedor. El 63è de la categoria masculina. El 67è de la general. El darrer del meu grup d'edat. (http://www.triatlo.org/competicions/edit_competicions.aspx?numero_car=947).
Però vist el nivell que hi havia d'esquí de fons, estic content.
En les curses que he participat darrerament, quedo astorat del nivell tècnic i físic dels participants.
Ha estat una experiència maca. I pel que he vist en general tothom n'ha quedat molt content.
Avui en Pep i em Marc han fet una ruta per estirar una mica les cames.. Arenys, Sant Pol, l'Esplai, Sant Martí (esmorzar), can Vives de la Cortada i Arenys. Cal comentar que arribant a Arenys de Munt s'ha arribat fins a la bassa faraònica camí de l'Urdes per arrodonir el quilometratge. Un total de 50kms i 1100m de desnivell. En arribar a casa bones sensacions per part de tots dos..
Foto de la pista que arriba a l'Esplai. Compte amb en Pep que entrena força i no hi ha manera de deixar-lo enrere..
Actitud 
Aquest matí en Pep i en Marc han fet una sortida de 35km passant per can Taxonera, Urb. Pollastre, el Corral, Creu de Rupit, Corredor, Vallgorguina, Xeremell, can Colomer i Arenys. 1030m de desnivell positiu i 13km/h de mitjana.
Malgrat el sol de les 12 fantàstic per anar a buscar el diari passejant per la riera, aquest matí feia molt fred. El termòmetre marcava 1ºC, tot i que baixant a Vallgorguina la temperatura de sensació havia de ser molt baixa. Feia temps que no passava tant fred..
A l'arribada bones sensacions per part de tots dos, amb ganes que arribi alguna marxa per posar-se a prova amb la competència..
Foto de la vista des del Corral.
Salut! 
Dates encara per confirmar
Aquest matí en Pep i en Marc han fet una sortida per fer base de 38,5kms, passant per ca l'Arquer, cal Peraire, esmorzar a Vallgorguina, Corredor per la pista i Arenys. El temps, com molt bé anunciaven ahir, ens ha respectat.
En Pep ha fet de cap de files marcant un bon ritme per anar fent base, suau però constant (13,5km/h). Continuo pensant que la pista del corredor és un dels millors llocs per posar-se a to. No hem trobat gaire destrossa d'arbres però sí molta aigua que brolla per totes les vessants del Corredor. Aquest estiu no hi haurà sequera!
Salutacions, fins aviat!
Matí fresc, 7 graus a l’hora de començar la cursa, però molt bon ambient. Cares més conegudes i alguna amb moltes ganes de fotre-li canya. Malauradament ha quedat en això, en les ganes. Estan molt forts.
En Quini ha quedat el 12è amb un temps de 1h 29’. En Vicenç, de La Moto, 86è amb 1h 41’. Jo he fet el 116 en 1h 47'.
Encara queda molt per recórrer però ja m’hi estic acostant. Estic content perquè he rebaixat el temps respecte a l’any passat, malgrat que els 3 darrers kms eren més suaus que no pas l'edició anterior.
Entreneu-vos que després no serviran excuses de si fa tant de temps que no netejo la bici, que si avui he hagut d'anar a Madrid, i d'altres tipus.
Records d’en Quini a tota la penya d’Arenys de Munt. Està molt fort i té opcions de revalidar el títol de campió.
Aquest matí en Jose, en Carles i en Toni hem participat a la mitja marató de Terrassa.
Des d'un principi el peix ja estava venut. La posició de cada corredor ja es presuposava i per aquest motiu l'anada fins a Terrassa a estat distesa. Xerrant i explicant l'objectiu que cadascú teníem en la cursa.
El matí era bastant fred. L'uniforme de cadascun dels tres corredors ja ha fet la primera distinció entre homes, homenets i cagamandurries. En Jose vestia amb camisa de tirants i pantaló curt, com tota l'elit. En Carles amb malla i camisa de màniga curta, i en Toni, amb pantaló llarg, samarreta i jersei de màniga llarga.
Mitja hora abans de l'inici s'ha fet el crit Espartà: " ua! ua! ua!". I des de les hores ens hem separat per acabar de preparar, cadascú en solitari, la cursa. Ja no ens hem retrobat fins a l'arribada.
Com us podeu suposar quan ens retrobat al final la primera cosa que es preguntava era: "Quin temps has fet?".
A l'espera que surtin les classificacions oficials, el temps d'en Jose ha estat de 1h 27'. En Carles 1h 36. I en Toni 1h 40'.
En Leònides ha estat satisfet amb els resultats d'aquest primer test, de preparació per a la marató i de mitges distàncies.
El diumenge per fer base pujada al Matagalls
molta gent va pensar el mateix i arribant a Collformic
per aparcar vaig tornar a baixa 1km.
molta neu i dia molt clar, a la baixada la meva filla
es troba a faltar un pal de caminar i per entrenar
tornada al cim a marxa rapida.
A la 13 h en arribar a Collformic no avia vist mai
tanta gent i cotxes els mossos posant ordre i
casi 1 h per baixar fins el poble de Montseny.
tot i això valia la pena pujar
entreno. dema començaré a fer (rodillos)
salut i corriols
Dimarts 6 de Desembre, 7:30PM del vespre. Fred de collons amb només +1 C, plovent (potser aiguaneu?). Truquen a la porta, i em trobo en Ferran corrent pel carrer de casa amb un temps infernal. Evidentment no ha sortit solsament a cremar toxines, com li agrada dir a ell. S’està preparant durament per algun repte que li ronda pel cap. Serà la mitja de Terrassa?
Tinc la sospita que en Ferran és un més del gran nombre de “lectors” anònims que té aquest blog, i que mica en mica anem enxampant amb entrenaments secrets (fins i tot en dies tan intempestius com avui). M'ha donat el vist-i-plau per publicar el seu entrenament secret, però jo vull afegir la següent rubrica: “Toni i Carles, prepareu-vos”.
Em diu adéu, enfilant carrer amunt cap a la Carretera de les aigües... potser només vol anar a tocar neu.
-roger
Avui hem quedat amb en Toni a quarts de dues a l'entrada de la piscina de Mataró. La meva sorpresa ha estat quan he vist que arribava corrent, completant els 10kms amb uns 47 min, crec.
Hem anat a entrenar una mica; ell ha fet 1500m i jo 1000m. Puc afirmar que neda molt ràpid, no és estrany si tenim en compte que als trams de natació es repassa a la majoria de triatletes que justament avui estaven allà entrenant. Jo no podia fer massa més, m'he limitat a aprendre del mestre i a apuntar-ho a la llibreta de cara a la propera sortida en bici.
Molt divertit, merci Toni!
Avui hem sortit a les 9h mati i a ritme tranquil
caminant sense presa i sense pausa hem arribat
al cim del Montalt tots han seguit el ritme de la marxa
de la mes petita fins al mes gran.
Sortida molt ben organitzada per Ricard i la Montse
Salut i bones festes
Dissabte 20 de desembre. Temperatura força agradable. Les 10,30 al Calisay i en Roger proposa un Sant Martí. Automàticament en Carles diu que es pot pujar per les escombraries de Calella i en Toni afegeix que es podria escalfar fent la Creu per començar. L'objectiu estava clar: humiliar a un Marc força desentrenat..
El resultat ha estat un Roger intractable, com és habitual, un Toni atacant fort a la Creu i deixant-se anar una mica més després, un Marc que ha respòs molt bé al 'repte', i un Mitjà que ha tirat de dòpping al final de la sortida.
Les dades: 50kms, 1260m de desnivell positiu i una mitjana de 17,5 km/h, potser la dada que reflecteix millor el gran esperit nadalenc que s'ha viscut en tota la sortida, a la que només s'ha parat en bifurcacions complicades i per fer la foto. Per cert, moltes gràcies a la Mireia (per la idea) i a en Roger (per la logística) per fer possible aquesta foto tan xula!
Bones Festes i un gran 2009!
Foto de Collformic llàstima que no portava la bici
entreno dimecres 20 km “rodillos”
Dissabte jo no sortiré el diumenge algú sortirà ¿
Salut i torrons
Toni com pots veure també vaig trobar neu
el mati passejant per Collformic.
entreno tarda 1.30 h de bici fen base
Carles veig molta motivació per rebaixa temps
pensa que els altres també rebaixen.
Roger veig que no pares de entrenar.
Marc estàs fen el descans del guerrer ¿
José sempre estàs en forma
el 26 Sant Esteve pujada Santa Fe
sortida de la Costa del Montseny.
Bones festes amb Pau i Herba i torrons
Aquest matí volia fer un esmorzar diferent als dels altres diumenges i se m'ha acudit d'anar a menjar l'entrepà a St. Joan de les Abadesses.
Aquest era l'aspecte a 2/4 de 9 del matí. Començava a nevar amb ganes.
Finalment han decidit anul·lar la cursa, però l'entrepà ja no me'l treia ningú.
Porompompero porompomporompompero... Ahir a la nit es va fer el sopar de Nadal del club ciclista, en el que a partir de les postres l'Alejandro va agafar la guitarra i va començar el recital de cançons de nivell dubtós però que tots vam cantar amb la copa de vi a la mà. A mig sopar havia aparegut en Palomino, protagonitzat per un integrant del club i que va triomfar fins i tot amb la gent d'altres sopars.
El festival va seguir al Kalitja i després a l'Alkimia, d'on la redacció d'aquest blog ha rebut una foto anònima d'en Tendo i en Martí força comprometedora..
Una nit molt molt divertida!
Salut i fins aviat
Entrenament secret, diumenge 7 de desembre: 40.5km, +1370m
Durant la tan esperada gala dels premis Leònides d’enguany, vaig tenir l’oportunitat de sentir alguns comentaris que ajudaran a mantenir la meva motivació al 100% de cara al 2009 – de moment em quedo amb “aquest any no faré reserva d’hotel a Espot”, però aniran sortint d’altres emblemàtics que es van deixar anar durant el sopar.
Reconec que sense tot això, difícilment trobaria la motivació necessària per entrenar. I potser precisament per això em va sorprendre sentir, en nombroses ocasions, una cert desencís de cara als propers mesos d’hivern – “ara fa massa fred per agafar la bici”, o bé, “de cara els mesos de calor em plantejaré la bicicleta de carretera”.
De manera que, aprofitant que algun il·lustre mallerengo sembla voler baixar la guàrdia, m’he decidit intensificar els entrenaments "al fred": Avui he desafiat la neu i els zero graus a les 8:30AM, amb el convenciment que els primers punts de la temporada s’estaven forjant en la jornada d’avui.
-roger