El MCT al podi de la Ironman 70.3 per relleus

Ahir en Marc, la Laia i jo vam participar a la Ironman 70.3 de Calella – Barcelona amb l’equip Kobe Team a la categoria de relleus mixtes. En Marc, que corria, va arribar expressament d’Alemanya on està fent el Doctorat, i anteriorment havia estudiat a la ciutat japonesa de Kobe que donava nom a l’equip.
El dissabte al migdia anàvem a buscar les inscripcions i vèiem l’ambient; Calella era triatleta i Ironman era una marca visible per tot arreu. A la tarda portàvem la bicicleta al parc tancat, sopàvem aviat i intentàvem descansar. A les 5 sonava el despertador, esmorzàvem i cap a Calella per aparcar i estar preparats per la sortida de la Laia a partir de les 7. La música i els més de dos-mil triatletes amb neoprè a la sorra davant la zona de bicicletes creava un ambient espectacular. La Laia sortia al grup de 45’ per indicacions de la organització, i anava avançant molta gent. El mar, a diferència d’altres edicions, estava força pla. Amb 23’ sortien els primers PRO, uns taurons que acabaven de nedar els 1.9kms i corrien cap a les bicis. Amb un temps de 38’, clau per la bona marca global, la Laia pujava corrent cap a la zona de transició.
La part de bicicleta era on més temps es podia perdre. A Collsacreu i dalt de la Costa del Montseny els temps eren els esperats, i calia fer una tornada ràpida. Gairebé tota la cursa anava agafat a baix del manillar per estar més concentrat. Al final mitjana de 31km/h i 2h 53’ per fer els 90 kms.
En Marc era una garantia corrent. L’anàvem veient i animant, a aquella hora ja feia força calor però el ritme que portava era molt bo. Va clavar un 1.28’ per fer la mitja marató i vam entrar a meta eufòrics, corrent agafats de la mà.
El temps final, sumant les transicions, era de 5h i 5', resultant ser el millor temps de la categoria.
Felicitar a tots els triatletes per l’ambient i l’esforç. En especial a un home austríac guanyador del grup d’edats 75-79, que havia entrat a meta amb 8h 29’ i 54’’, a 6’’ de quedar fora de cursa per temps. Tothom es va aixecar per ovacionar-lo, i va voler dir unes paraules: “Entreno cada dia, però això no fa que cada dia sigui més ràpid, sinó més vell.”
Gràcies a tots per els ànims! Fins aviat