La llibreta virtual.

S’acosten els plats forts de la temporada i, seguint la tònica d’altres anys, entrem en una voràgine del tot s’hi val. Alguns amb els deures fets (i potser ja amb algun guardó al sarró, segon anuncien els altaveus de la central lechera), i d’altres que s’hi estan posant molt fort (fent bona aquella dita castiza del “no por mucho madrugar...” i que a més d’un li entri un altre mal de ventre més). Les cases d’apostes treuen fum i les travesses es mostren molt obertes.

En Roures ja no sap on posar els calés per centrar l’atenció de l’audiència: Que si podi del gran mestre a Mataró (es comenta que productores californianes ja estan rodant “El retorn del Jedi, part II” inspirades en la seva recuperació ), que si sortida mallerenga ultra secreta (amb alguna aparició reveladora), que si mega entrenament del triatleta, que si non-sleep sorpresa empalmant sessions de dissabte a diumenge, que si estrenes de mitja de rècord, ....

Les farmàcies esgoten existències de vaselina i d’altres substancies dubtoses. Els despatxos treuen fum amb impugnacions i reclamacions cada cop més estrambòtiques (sortir amb calçotets mallerengos computen amb 10pts extres? un cubata de més a les 3 del matí puntua doble? etc etc) Crisi institucional a la UCI, denuncies de conspiracions, maletins amunt i avall...

S’obre el teló

Quiz: Qui va fer la foto? (a) ningú, estem al s.XXI i totes les càmeres són automàtiques, (b) una fada del bosc enviada pel Leònides, (c) un senglar, (d) cap de les anteriors

Aquest Matí ens em trovat a la parada del Bus en Marc, Pep, Xavier, Andreu i els companys del club Alejandro, Pruna, Patiño i en Luis.

Em començat pujant Collsacreu i ens em dirigit cap a Sant Celoni per anar a Buscar la Carretera de Santa Fè.

Poc a poc ens em anat separant dels companys del Club en L’ascensió del Port.

Al Xavier se li ha tret la cadena, perdent el grup capdavanter, per sort s’ha trovat L’Andreu que li havien caigut les Ulleres hi han fet la pujada Plegats a ritme trànquil saven que sería imposible atrapar als companys del club.

Un xic més enrere venien en Marc i en Pep tambè a Ritme Trànquil.

Un cop coronat Santa Fè a uns 1600 mts D’altitud, en Xavier i L’Andreu han sentit com unes veus els cridaven i els hi deien que tenien que pujar al Turó de L’home si o si !!! Sería la veu d’en Leònides ??

Després de meditar-ho durant uns 30 segons han aceptat el repte i han decidit esperar en Pep i en Marc per si els volien acompanyar.

Com que en Pep tambè havia pensat en Pujar-hi, ràpidament hi ha hagut "Cuorum" i després de omplir D’aigua els Bidons, els Mallarengos han decidit atacar el cim del Turó de L’home.

Després d’uns 6 Kms de dura Pujada amb pendents de gran desnivell em coronat el Port

En Pep a proposat pujar fins la casa que hi ha al Turó, que si accedeix per un camí de Terra ple de pedres i de forta pendent on ha calgut posar-nos la Bici a les espatlles.

Un cop a Dalt foto de rigor tot contemplant unes vistes espectaculars.

Tot seguit tocava fer el descens, avui molt perillòs per les fortes ratxes de vent i per el mal estat de la carretera, plena de forats i pedres.

Acavat el Descens em seguit la Marxa per la Costa del Montseny, Mosqueroles, Sant Celoni i per acavar em pujat Collsacreu.

Com marca el calendari mallarengo de curses, avui cita obligada a Cabrils on Pep i Melcior ens hem dirigit a donar-ho ABSOLUTament tot i més.

De camí ens hem creuat Rockosa, inhumà, insaciable, no en va tenir prou amb la pallissa d'ahir, admirable.

Arribant ben d'hora doncs treure dorsals, cafetó en vena i a escalfar una mica. Quan ens hem volgut donar conta hi havia ja una cua sota l'arc de sortida que feia por, i a més, la sortida s'ha relentitzat pel tema del xip-control de pas.

Foto d e rigor i espera, per davant 42km i +1500dpa que prometien ser exigents.

Tret de sortida i doncs això, cadascú a fer el que pogués.

Malgrat perdre's tothom per rebre la organització un estúpid sabotatge desmarcant una part del circuit paperàs de la MCT, Pep dels 60 primers i ajusticiant al tram final i Melcior entrant 1er.

Picotada de punts i a seguir sumant.

Avui sortida de Gran Fons amb els companys del club.

A les 7h del Matí ens em trovat a Arenys amb en Melcior, Andreu,Pruna, Martí, Alejandro i un servidor.

Desde la sortida ens ha acompanyat un fort vent de cara molt intens, que no marxava Mai ens ha durat fins passat Sils.

A Blanes en Melcior i en Pruna han girat cua, en els próxims dies tenen compromisos importants i haver fet L’etapa sensera avui haguès sigut una autèntica Mitjanada.

Em Pujat per Cal Coix a Bon ritme i a Sils L'Andreu a girat cap a casa.

Així que em quedat jo, L'Alejandro i en Martí hi hem continuat fins trovar-nos amb en Patiño que estava per Girona.

Més tart tambè s'ha afegit un company d'en Pati que ens ha portat a esmorzar a un Bar al Costat del Llac de Banyoles on casualment i solia anar el Gran Xavi Tondo.

Fem un tallat i reanudem la Marxa, queden uns 18 km per arrivar a peu del Port de la Mare de Deu del Mont, el terreny és molt trenca-cames i comença a Xispejar una miqueta, per sort no gaire.

Arrivem a una Cruïlla i girem a l'esquerra per agafar la carretera que porta a la Mare de Deu del Mont, el company d'en Pati gira cua i continuem els 4.

La Pujada, es de uns 17 Kms, els Primers 6 combinen repetxonets i plà i es van alternant continuament és fan sense cap dificultat.

Després comença a Pujar, es una carretera a L'estil Gualba però més Llarga i fent ferradures mooolt tancades i de forta pendent (com la Volta de la Paella de Collsacreu)

Els últims km són durs , però especialment els 3 últims  durissíms ja que el desnivell no baixa del 9 - 10 %

Jo aquets últims 3 kms els he pujat a 10km/h Brutaaal.

Per fí coronem amb 117 Km's a les nostres cames , foto de rigor i cap avall ja que fà fred, molt de vent i el cel està molt emboirat.

A acavar la Baixada, parem a fer coca-cola i tornem per on em vingut

En Pati ens acompanya fins passat Girona on tè el cotxe i amb en Martí i L'alejandro ens disposem a tornar a casa

Per sort el vent bufà a favor agafem velocitats per sobre dels 40 km/h fins arrivar al km 200 on pujem per Cal Coix aquí s'hem han atragantat una mica els dos repetxons que hi han.

Però un cop coronat, baixada i gasss tornant a casa a tota Llet amb 232 Kms a les Nostres Cames i +2.300 Dpa

Avui crec que la sortida ha estat èpica, fer tants de quilòmetres amb només 4 persones fent relleus tè Mooolt de Mèrit.

A manca dels resultats oficials, el que sí que ha estat clar és l'ordre d'arribada dels 3 cracks de la foto.

En Ricard, com sempre, manté un estat de forma molt alt. Sense despentinar-se ha assolit un molt bon temps.

En Toni ha arribat en segon lloc, i l'Andreu ho feia poc després.

Més comentaris més endavant.

Amb molts dubtes sobre si la meteorologia aguantaria... de bon matí, a dos quarts de set el Grandisssim Triatleta em recollia per casa disposat a ABSOLUTament tot!!

Arribar, treure dorsal, cambiar-nos, preparar les màquines i cafetó de rigor. Molta gent, per davant, un entrenament dels que no s'oblida.

Grandissim Triatleta, de cap a la curta, el perquè, doncs perque volia córrer en acabar la cursa, BRUUTAL. Melcior, dubtós i rebent watsapp de Pons tildant-me de gallina, no volia ser menys tampoc i córrer en acabar la cursa serien uns punts eXXXtres més.

Finalment Grandissim Triatleta a la curta i Melcior a la llarga, 165km +2856dpa amb calamarssada al final que feia moolt de mal. Temps i classificacions crec que han dit albecam.com, però és lo de menys, la gent va mooolt forta i nosaltres hem donat la cara i ressistit l'endanada.

En qualsevol cas, una més al sac!!!!!!

Demà és un dia Molt Important per un dels Integrants del MCT.

En Marc compleix 30 anys i desde aquest Blog, els teus companys, àmics i la gent que t'apreciem et volem desitjar molta Felicitat i molts d'èxits sobre la Bicicleta.

PD : A la foto podem comprovar que desde ben Petit ja apuntava Maneres amb la Bici.

Enguany, malgrat la galopant crisi galopant que vivim, les cases d'apostes fan el seu agost i tenen més moviment que mai, a hores d'ara, no hi ha res clar i els aspirant al premi apreten més i més i més.

Un Pep que ja va surt de nit amb la regadora i passa llargues estones al seu jardinet.

En Carles que ha donat la volta a una situació adversa per gaudir del descans que li mancava i afinar una bona punta de forma.

Un Marc que com les formigues suma i suma, cada vegada que surt, amb maillot botifarra i mallarengos suma serioses picotades de punts.

Un Sr.del Desnivells que es dedica a empaitar els isards per Castellar i suma desnivells esgarrifosos que fan mal de veure en aquests enllaços que penja del "connect.garmin"....

Un Grandissim Triatleta que planifica fins i tot el dia de descans, que entrena amb una precisió i una motivació pròpia d'un "pro".

Un Rockosa que està molt fort i està esperant el moment per consagrar-se i trinxar-nos a tots.

Uns Tendo i Santi que igual que el mar de fons, en silenci, sumen, i el seu punt de forma comença a ser envejable.

Un Melcior que només fa que sumar per mirar d'estar a l'alçada dels grans.

En general el nivell és ja estratosfèric, facin apostes senyors, és tot obert i n'hi ha per tots els gustos. Queda molt i aquí ningú perd pistonada.

Gassssssssssss

En la propera reunió de l'UCI podria aprovar-se la data del sopar de la Gran Gal·la per lliurar el premi.

Hom indica que podria ser la setmana vinent.

En un dia perfecte en quan a condicions climatològiques, malgrat el canvi d'hora ( ha costat matinar ) ens hem trobat Roger i Melcior amb ganes de gaudir d'un matí de btt a la cursa de Llavaneres i sobretot fer un bon entrenament de cara a la gran cita d'enguany per els dos, la Transpyr. Per suposat, i com qui no vol la cosa... uns puntets més a la saca!!!!

Hem arribat amb temps, així que hem pogut col.locar-nos i xerrar una estona. La sortida, res de l'altre món i a partir d'aquí a trobar ritmes i sensacions.

Finalment, el Garmin d'en Roger ha marcat 34km i +1250dpa aprox, hem coincidit que se'ns ha fet curta així que hem fet una santa Mònica i un trosset de corriolet direcció perdra de la Ferradura per tal de completar un bon entrenament.

A falta de confirmació de temps i posicions, crec que en Roger ha fet 11è i Melcior 7è, demà podrem consultar temps i posicions a la web dels organitzadors.

Feliciar el gran David que ha guanyat la cursa, Victor Ubeda ho duia tot de cara però una inoportuna punxada a la darrera baixada li ha servit en safata la victòria. Felicitats!!!!

A seguir entrenant, hi ha masses coses a pulir encara!!!! Gassssss