Quan jo era petit i anava als "hermanus", un cop l’any es feien unes estades d’una setmana aproximadament on convivíem tots els de la classe. S’hi feien excursions, misses, etc.
Aquest matí el pare marista Roger ZP ha tret en Carles malhermano i en Toni trapella a fer una sortida de convivències. La sortida era d’aquelles de bon rotllo, pau i herba, explicar vivències, etc.
L’excursió volia seguir el recorregut que demà faran els participants a l’Open Natura.
Mentre el pare marista anava comentant les meravelles de la ruta, en Toni i en Carles, però més en Toni, anaven esbufegant darrera el pare marista. De cop el pare marista ha perdut en Toni i abans d’arribar a Collsacreu, on hi ha un avituallament, ha estat en Carles el que també s’ha perdut. El pare marista veient la responsabilitat que li queia a sobre ha tingut a bé a esperar als dos que li anaven darrera, gairebé ja sense esma. S’ha hagut de tirar de la llibreta d’excuses com ara punxar una roda, etc.
Mentre es canviava la càmara en Roger ZP ha tingut un atac de sinceritat i ha confesat que no havia planificat bé la pujada perquè havia volgut aguantar tota l’estona amb el plat del mig i que potser en endavant ho pagaria.
Un cop ha estat arreglat el reventon s’ha continuat tirant del llibre d’excuses: que si s’havia d’arribar a una hora, que si s’havia d’anar a estendre roba, etc.
El pare marista s’ha aborrit. Mentre baixàvem en Roger ZP anava descrivint les meravelloses qualitats de’n Carles i de’n Toni, llàstima que avui no les han pogut demostrar, o no els hi han deixat.
Resum de la sortida: En Roger està molt fort. Comença a agafar la forma. Sortida de tràmit. Marc tremola. En Carles no ha tingut temps d’escalfar el turbo, tot just 14 kms i ja hem tornat. En Toni retorn a les velles sensacions, aquelles que remeten a més entrenament si vol ser quelcom.
