Primer de tot, la més sentida enhorabona als campions d’enguany, parella #1 – Martí i David: Bravo, us ho mereixeu!
http://www.youtube.com/watch?v=jnkALkUS0oU
La representació Mallarenga s’ha quedat amb una (mai menyspreable;-)) 6a posició. Mal sabor de boca pel què podria haver estat (somiar és gratis), però sabedors que aquí no es regala res; tot suma, o penalitza severament. I precisament això eleva encara més el nostre respecte als grans guanyadors, i a les altres 4 parelles que han entrat per davant.
Destacar molt especialment l’èpica d’en Melcior durant els dos dies, amb un esperit de lluita, sacrifici i superació admirables de debò. Tot i estar molt minvat de forces (confesso que jo, en el seu lloc, amb un còlic ni hauria començat), en cap moment va donar el braç a tòrcer – Gràcies Melcior per haver fet parella amb mi, per l’experiència viscuda i per no desistir mai (quan el més fàcil hauria estat deixar-ho córrer). Si mai ens donem una altra oportunitat, segur que no la desaprofitarem! (ergo, espero poder repetir aviat!)
Last not least, ENHORABONA en majúscules al gran Mitja. Has fet que la VC (i qualsevol altre gesta) quedi petita, petita al teu costat.
CRÒNICA
Divendres, 4PM – En Melcior em passa a buscar per casa i sortim cap a Prats de Molló. Primer contratemps: Agafant els túnels de Vallvidrera per escapolir-nos de l’embús a la ronda de dalt, tot xerrant (planificant l’estratègia) ens passem la sortida de l’AP7 i anem a parar al mig de Terrassa (?) Anem bé: La part d’orientació la portem fluixa.
Segon contratemps, aquest ja major: Trucada d’en Toni. Se’ns informa escrupolosament dels últims rumors apareguts al bloc, i es confirma allò que inicialment no semblava ni un remot intent de mitjanada. Doncs sí, va de debò. Aquest cop serà molt i molt grossa, i casualitats o no, coincidirà just aquest cap de setmana (?). En Roures treu fum, i en Moyen ja va de cul.
Amb el neguit al cos, arribem a Prats de Molló i iniciem el ritual de cada any: Salutacions varies, recollida de dorsals i obsequis (jersei dixit Probike VC), i el sempre esperat briefing (monòleg). Sopar a l’hotel i retirada.
Dissabte, 4AM – Sona el despertador. Mentre ens vestim mig adormits, un únic pensament: Seran veritat els rumors del bloc? Val la pena que ens presentem a la línia de sortida? Total, potser haurem de baixar per la gala aquesta mateixa nit...
Dissabte, 5:42AM – Sortim. Primera pujada de 25km i +1500 que ens porta fins el Pla Guillem just quan comença a despuntar el dia. Coincidim ja amb la que serà la nostra parella de ball durant tot el cap de setmana (encara no en som conscients). Baixada fins al C2 i pregunta de rigor: Primers? La 1 (bé). Qui més per davant? Tres parelles.
La ruta segueix el seu curs passant per Vernet, Fillols i la segona ascensió llarga del dia fins a Prat Cabrera (+1100). Al C3 contactem amb els boletaires (Sergi i Ricard, que acabaran tercers), mentre la parella de ball ens trepitja els telons per darrera. Un copa a dalt, tram d’orientació (amb roadbook): pasturant una hora llarga per la muntanya fins a baixar (despenjar-nos) a Vallmanya. Els boletaires ens agafen uns segons i se’n van abans d’arribar al C4. Iniciem la crono fins al C5 amb els altres dos (que acabaran quarts finalment) a uns metres per davant. Durant la pujada al C5 “intimem” amb aquesta parella de ball (sense més comentaris). Al C5 ens confirmen la 1 segueixen primers (bé), i rodem cinquens (posició que no deixarem fins a meta, entrant a les 14:40). Desil·lusió a l’arribada: La 1 ha quedat finalment segona. Com? Però si anaven primers... Tot dinant (menú de luxe en una terrasseta a la mateixa recta d’arribada), en Martí i en David ens expliquen que han punxat roda i el final s’ha decidit per pocs minuts. Recuperable.
Diumenge, 5:45AM – Sona el despertador. Plou i les temperatures han baixat ostensiblement. Al còlic d’en Melcior se li afegeix lumbàlgia i principi de refredat. Les ganes per sortir són molt minses, però com que no tenim notícies de Montserrat, decidim intentar-ho. No queda altre.
Diumenge, 7:05AM – Sortim. Primer tram de carretera idèntic al dia anterior. Abans d’arribar a La Presta (Km#7, +300), en Martí i en David ens passen com una exhalació (havien sortit minuts després). “Avui guanyen”, penso. Comencem la pujada per pista i aviat ja tornem a estar els de sempre: Rodem cinquens amb els quarts, i els tercers a tocar. Els segons i primers mengen apart, una altra lliga. Comença el tram de sender pesat, i un cop coronem la collada de Siern, comença el nostre via crucis: El portamapes s’acaba de trencar del tot (ho sento Marc, te’n compraré un d’igual!) i toca orientar-nos per prats en mig d’una boira molt espessa. Estem a tocar del C8, però aquest no arriba mai. Ens hem perdut miserablement. Reculem i desfem el camí fins que comencem a veure totes les parelles que venen molt per darrere i ara ens marquen el camí. Amb la moral per terra, afrontem el segon tram de l’etapa amb molt de fred (portem gairebé una hora “pasturant” i se’ns ha calat la humitat) i ganes d’acabar. En la última ascensió tornem a entrar en calor i recuperem sensacions. Baixada a Prats, un parell més de pèrdues “ràpides” de propina i entrada a meta a les 11:10.
Etapa 1: http://connect.garmin.com/activity/115343331
Etapa 2: http://connect.garmin.com/activity/115343208
PD. La nova dels Coldplay no m’ha deixat en tot el cap de setmana. Se m’anava reproduint una i altra vegada (cert dé-jà vu de la VC 2008 amb Viva la Vida?):
Live: http://www.youtube.com/watch?v=zvr4CRF7Idc
Piano cover: http://www.youtube.com/watch?v=3pFQEf9Rhhs
