Exec summary
M’he fet amb un pedaç de roba que posa <9h (foto) i que representa que l’hem d’estampar al polo que ens regalen a la Transcatalunya. Dissabte quan ho explicava en Pere al briefing vaig pensar: quina collonada. Avui no paro de mirar-me’l i encara no m’he decidit a quin lloc del polo l’estamparé. És curiós com canvia la perspectiva en unes poques hores. Fins al punt que és molt possible que aquest estiu només em veieu amb aquest polo posat... Ja ho veieu, encara no se m’ha passat la tonteria.
Crònica, versió del director (que normalment entenc com a súper llarga que no acaba mai)
Dissabte tarda: La Mireia, l’Abril i l’Ona em deixen a La Molina a les 19:10. Arribo 10 minuts tard al briefing, però com que aquest any ens donen el track estic la mar de tranquil; fins que recordo que tinc un Garmin i la mare que el va parir. Llavors m’entren els nervis i començo a anotar tots els comentaris d’en Pere fil-per-randa al roadbook. Acaba el briefing i el meu roadbook és intel·ligible amb tants gargots. L’opció GPS torna a agafar força.
Dissabte: M’han posat al refugi Pere Carné (molt acollidor), que queda una mica més amunt del village de Probike (alberg). Serem uns 50 i no conec a ningú. Per una vegada aniré a dormir ben d’hora ben d’hora, penso. Però el tema s’anima a l’hora de sopar i acabo parlant amb un i l’altre fins a quarts d’11. Entro a l’habitació i el meu company ja dorm com un soc. No ronca, anem bé. Preparo la roba, trastos i ginys varis (em pregunto perquè els porto, sóc un zero en mecànica). En Juanma segueix dormint, de manera que decideixo deixar el llum obert i donar un últim cop d’ull als gargots del roadbook. No m’entenc ni la meva pròpia lletra. Ho deixo i em poso a somiar despert: I si la pogués fer amb 9hores? Somiar és gratis, de manera que em poso a calcular els parcials que m’hauria de marcar a cada control per assolir les 9h: C1, 1:30, C2, 3; C3, 4:30; C4, 5:30; C5, 6:30; C6, 7:30 i C8, 9. Sí, m’he deixat el C7. Faig càbales i càbales, no em quadren i no sé què apuntar al C7. Ho deixo, em dic que del C6 al C8 tinc 1:30. Punt. A dormir.
Diumenge 3:00AM: M’aixeco una hora abans d’esmorzar. En Juanma s’ha posat el despertador a les 4AM, just a l’hora d’esmorzar. A les 4:15 ell ja està esmorzat i dalt de la bici, i jo encara he d’anar al WC. Espero agafar un altre ritme a partir de les 5AM.
Diumenge 5:00AM: Vaig a signar ràpid i em faig un lloc a primera fila sota l’arc de sortida. Arriben els mossos, breu ritual d’en Pere i a les 5:03 arranquem. Als 500m en Zamora i company ja ens demostren que els 350 restants només podrem disputar el tercer calaix. Ascensió fins a Masella per asfalt, mantinc contacte visual amb els mossos (impossible veure els dos màquines en la negror de la nit) i començo a despenjar gent. Em noto bé. Es curiós, les bones sensacions les notes de seguida. Prego que durin, em dic.
Amb poc menys d’1h corono el coll de Pal (15km +800dpa). L’últim tram el tornem a fer en asfalt i recupero el contacte visual amb el cotxe d’en Pere (obrint cursa). Merda, amb la foscor no he anat mirant les ppm i, si encara els veig, vol dir que he anat per sobre del què em correspon. Baixada i arribo al C1 tercer. Ara sí que sense rastres per davant (màquines!), però tampoc per darrera.
Entrem al Catllaràs. Jugo a casa, em conec aquest indret com en Pep es coneix el seu jardinet. Visualitzo la pujada i entro ràpid en cadència. Sensacions bones. Arribo a Ardericó i faig la última pujada fins al C2... però no hi és! Resulta que l’han mogut fins a peu de la ctra. de St. Jaume de Frontanyà (aquest tram del briefing me’l vaig perdre). Però no s’ha actualitzat correctament en el perfil i m’entren els dubtes. Faig la baixada i amb els dubtes em foto per on no toca (sí, ja sé que aquesta excusa és molt recurrent, però la meva imaginació és molt limitada). A la poca estona, el GPS em diu que estic com un pop en un garatge, que tiri enrere (aquí se’m reprodueixen tots els malsons de la tracks). Desfaig, baixo per on toca i arribo al C2. Allà em cau el món a sobre: el “cuyo-nombre-no-quiero-acordarme” se m’ha colat per davant. Em dic que és un càstig massa sever per haver perdut poc menys de 5min. Just arribo per fitxar que ell surt. No he pogut obrir prou forat en el meu tram favorable, i ara que toca rodar, ni el veuré. El deixo anar i aprofito per fer canvi de roba, preparar barretes i omplir bidó. Surto i just per darrera arriba en Francesc (un tio molt trempat), que gairebé ni para.
Amb en Francesc encarem la riera de Merlès i, entre baixada i baixada, se me’n va perquè jo em torno a dedicar a buscar bidons (sí, l’altra excusa recurrent). El tram rodador fins el C3 se’m fa força feixuc, rodant 5è i una mica desanimat perquè creia que fins el C2 anava força bé. Un cop al C3, em desvio al control per anar a carregar combustible. Mentre carrego veig que pel creuament (uns 300m) arriba un boletbike i ni para. Em dic que aquesta és la meva, m’he d’enganxar a ell. Dit i fet. L’atrapo i l’hi pregunto si és en Raimon. Ens presentem i l’hi explico que en Ricard (boletbike) m’havia parlat d’ell fent bona premsa. Comencem una llarga relació que ens durà junts fins al final (Jordi, si llegeixes això: tranquil, la nostra aventura a la tracks va ser mooooolt més intensa!). Irònicament, en Leònides em torna a ajuntar amb un que porta el mateix model de Garmin i no té cap problema de navegació (com pot ser, si el meu és una p. merda? d’acord, masses coincidències: sóc jo)
Posem velocitat de creuer: Del C3 al C5 mantinc les pulsacions a 140-150ppm, menjo bé (sí, estic aprenent a menjar barretes sense parar!) i el coco es comença a plantejar allò que vaig pensar just abans d’anar a dormir. Del C5 al C6 atrapem en Francesc (ha patit rampes però sembla que es recupera) i rodem junts fins Sant Llorenç Savall, on arribem a les 12:45. Segons el meu somni, 15min per sobre. Aquí em desanimo, perquè no veig factible fer el C7 i C8 en 1:15 (ja no ho veia clar amb 1:30, uff). Però les cames responen, i em noto bé. Passo una mica per davant i quan entro a Castellar del Vallès em perdo pels carrers. Sort que als pocs minuts veig passar en Raimon i en Francesc per uns carrers més avall i ens tornem a agrupar. Arribem al C7 i els hi dic que no parem: Tenim poc més de mitja hora per uns 18km. Haurem de rodar a 35km/h, primer en baixada ràpida i després en “lleugera” baixada. Ens ho creiem i comencem a moure plat a sac. Pujo pulsacions (no m’ho crec, em poso a 175ppm en pla i després de 8h dalt la bici – la ment mou muntanyes). Els últims 8-10km es fan llargs però cada cop ho veig més clar.
Veig el camp de futbol de Ripollet, el reconec perfectament de l’any passat. A uns 500m intueixo el C8. Miro el meu crono: 8:51h, OR. Aixeco els braços i em deixo anar els darrers 200m. Poc menys de 10 segons de dedicatòries personals, records... i somnis; foteses petites, insignificants, però somnis al capdavall.
Roger
PD1. Com sempre, i per sobre de tot, em quedo amb la convivència amb el company de fàtigues de torn, en Raimon. Un autèntic plaer haver rodat amb ell.
PD2. Ara les vostres cròniques, que aquest cap de setmana ningú s’ha quedat a casa!
