Blogia

La llibreta virtual.

Arriba el moment àlgid de la temporada

Arriba el moment àlgid de la temporada

Tot i que ja són moltes les cases d’apostes que vaticinen el repoker (5/5) del gran triatleta per la temporada d’enguany, tots els mallerengos intensifiquen entrenaments secrets i reunions clandestines quadrant càbales per fer-se amb alguna estatueta.

La sortida del dissabte va confirmar un excel·lent estat de forma en general, però molt particularment d’en Pep. Que el Montseny és el seu petit jardinet de casa ja no és cap secret. El ritme que va imposar des d’un inici pujant a la Creu va causar autèntics estrèpits en el grup, i al final, encara que ell ho negui, la sortida se li va fer curta.

Ruta: http://connect.garmin.com/activity/40877856

(uns 48km, 1500dpa un cop descomptat l’últim tram Arenys de Munt Sant Vicenç)

El moment àlgid ha arribat:

  • Leònides Series Non-Stop 2010: Dissabte 7 o 14 d’agost (a confirmar)

 

  • XVI Volta a la Cerdanya PROBIKE 2010: 17, 18 i 19 de setembre

http://www.probike.es/club/activitats/any_2010/volta_cerdanya_2010/index.html

ALTRIMAN

ALTRIMAN

Ahir, 10 de juliol, a 1/4 de 12 de la nit, vaig esdevenir un Altriman.

La jornada va començar a 2/4 de 6 del matí. La natació feta en 1h 2', el 7è millor registre, va donar pas a la bici. 195 kms amb un xic més de 5000 mtrs de desnivell pels amb 6 colls i 1 port (Pailhères). 10 hores de bicicleta i entrada en el lloc 57. Finalment la marató amb 600 mtrs de desnivell feta en 5h 47', entrant en el lloc 63.

Només 89 participants vàrem prendre la sortida.

El MCT puja a Andorra

El MCT puja a Andorra

Cap de setmana de luxe per al MCT amb en Toni a l'Altriman, en Roger fent competició de llarga distància (esperem cròniques) i la resta de mallerengus pujant a Andorra.

A les 4.40h en Carles i jo sortíem del Calisay amb la motxilla per deixar a la furgoneta de suport, amb l'esmorzar i coses per dutxar-nos a Andorra. A les 5 tocades sortíem més de 35 socis del club tots uniformats cap a Collsacreu.

Fins a Hostalric, on el llum ja no feia massa falta, jo anava darrere fent-me una sèrie de preguntes (sense buscar resposta) sobre la necessitat de fer aquestes bestieses. Però des que tinc bici de carretera aquesta era una cita ineludible. Tothom anava fent fotos amb el mòbil, la càmera.. perquè la veritat és que feiem molt de goig tots junts. Cal destacar el gran suport d'en Francesc, en Lluís Clopés i la Sheila; s'anaven aturant i ens oferien plàtans, ens canviaven les ampolles.. estaven allà quan els necessitaves. Un plaer pedalar amb aquesta gran ajuda.

Vam anar pedalant fins a Anglès, arribant prop d'Olot on vam fer una primera parada per fer un cafè i menjar pastes. La propera parada, per esmorzar, seria dalt del Coll de Canes, que anava molt bé per descansar una mica. Després baixàvem cap a Ripoll, direcció Ribes de Freser i encaràvem la Collada. Una pujada maquíssima on el grup es va anar estirant i ens vam reunir tots a dalt. Tothom va pujar bé, al seu ritme, intentant guanyar posicions.

Dinar al poble de la Molina que va sentar genial i baixada cap a Alp. Seguim direcció la Seu d'Urgell i últim tram de 'fals pla' fins la Frontera. Foto just passada aquesta i arribada al pavelló de Sant Julià de Lòria, amb dutxa més que desitjada.

La calor va apretar de valent però no ens queixarem de tenir un dia tan fantàstic, amb molt bon ambient i una de grossa per recordar.

A la foto els mallerengus dalt de la Collada.

(Més info a www.ccarenysdemunt.cat)

Marc.

Salut Sonrisa

Perfil etapa Arenys de Mar - Andorra

Perfil etapa Arenys de Mar - Andorra

Pujada a Andorra: 250km, 3.523m de desnivell acumulat i molt bon ambient. Aquesta és la gràfica d'ahir, amb els colls de Canes i Collada de Toses ben remarcats.

Triomf català a les 24doce de Madrid

Triomf català a les 24doce de Madrid

Des de l’inici del blog això ha estat un festival esportiu amb proves, entrenaments i botifarrades de tot tipus. Avui és un dia en què rebem un nou cop de pal d’aquest País que tant ens estima, deixeu-me barrejar la política amb l’esport per una vegada. Vull reivindicar que els catalans vam lluitar a Madrid, i aquí teniu la prova de les Massaies, amb la Núria del CC Arenys de Munt, que diumenge al matí pujaven al lloc més alt del podi. Si tinguessin llicència de la Federació Madrilenya serien campiones de la Comunidad de Madrid, però no caldria, oi? També cal dir que ens va agradar celebrar el gol de Xile davant la pantalla gegant del bar del circuit..

L’Arenys de Munt va aconseguir un cinquè lloc i un onzè lloc. En aquest segon equip hi havia en Marc i en Santi, dos Mallerengos convençuts. A veure quan fitxem a en Xavi C i en Vadó. En cas de no haver-se suspès per culpa de la pluja (decisió controvertida i no ben portada a terme ja que es va tallar de cop sense deixar contar volta a la gent que s'havia currat la volta i els faltava passar pel xip de meta) la idea era avançar posicions per entrar dins el top ten tranquilament, dels 105 classificats que hi havia. A l’equip dels ’cinquens’ hi havia en Patiño, que es marcava una volteta a 26’ i els hi donava la volta ràpida, una màquina.

Mengen a part en Tendo, també Mallerengo, i en Xavi Víudez, que van participar com a individuals. En Tendo començava rotllo non-stop fent voltes a 34’ fins que li vam dir que baixés el ritme, que anava massa fort.

Les 24doce començaven amb molta molta i molta calor, un circuit fantàstic amb una pujada al mig que es feia amb plat mitjà però patint. La baixada era molt divertida però ràpida i amb pedres, i la Creu Roja s’anava enduent ferits.

Les sensacions de pedalar de nit van ser fantàstiques, i ens quedem amb les ganes de pedalar amb la sortida del sol a poques hores d’acabar. El bon rotllo va ser genial i vital per aconseguir aquests resultats. També clau va ser la col·laboració desinteressada d’en Pitu, en Joan i en Martori, que van treballar molt i amb molta eficiència, i sense els quals no hagués estat possible aquest resultat.

Moltes felicitats a tots!

Dissabte a la tarda cronoescalada, jo hi aniré però no vull rebentar el cor com l’any passat. Al matí espero fer carretera, sortint de l’Ateneu.

Dissabte dia 10 pujada a Andorra, aquest dijous pujaré a la reunió del club.

Toni, moltes felicitats per arribar a l’Europeu, estic segur que ben aviat tornaràs a tenir resultats boníssims.

Carles, ja has fet crono pujant al Preikestolen (Púlpit)? No sé de què va però he fet un google i penso que ets capaç d’anar-hi.. He de dir que pel box de les 24doce es comentava que xulo hagués estat tenir-te per allà amb els nonstopers.

Roger, brutal el teu temps.. vas com una moto. Primers d’Agost cap al Cadí!

Salut!

 

DECEPCIÓ A VITÒRIA

DECEPCIÓ A VITÒRIA

A les 7 del matí agafo l'autobús per anar cap al Pantà d'Ullibarri per fer la part de natació i la primera transició.

A mig camí del pantà, noto un fort moviment intestinal. Això ja és normal. Però un cop para l'autobús me'n vaig corrent, una manera de dir, cap al lavabo. La descomposició és gran i ja no m'en moc fins gairebé 1/4 abans de començar la cursa.

Per un moment he pensat de no prendre la sortida. Però decideixo continuar tot guiat per la veu que em deia: "no pots abandonar".

He fet els 4 kms. i tot just arribat a la transició he hagut de tornar al lavabo. Ja no sé què era el sortia, segurament l'aigua que m'he empassat del pantà.

Decideixo agafar la bici i que sigui el que en Leònides vulgui. Tot just sortir trobo el primer avituallament i agafo un plàtan i l'Isostar. Al cap de 3 kms m'he hagut d'aturar al marge. No podia aguantar més. Un parell de quilòmetres més i ara m'he d'ajupir en un camp de blat. 20 quilòmetres molt a poc a poc, intentant aguantar. Gràcies al Recupat-ion m'he refet un xic i m'he permès apretar una micar, fins arribar al pavelló Buesa Arena on he abandonat. No podia menjar res sense el risc de treure-ho. Encara em quedava una volta de 70 kms en bici. He decidit retirar-me.

No sé si ha estat el plat de mongetes que vaig menjar al vespre o l'esmorzar del matí. Encara que els metges que m'han atès no descarten que sigui el fet de portar el maillot de la selecció espanyola "la roja".

És la primera triatló que abandono. Ha estat un cop dur per la moral i caldrà aixecar-me per afrontar amb garanties el darrer entrenament abans la gran prova del Pirineu.

Últim entrenament abans de Madrid

Últim entrenament abans de Madrid

Aquest matí no hi havia ganes de patir més. Ahir van caure 140kms i 2070m asc. per carretera. Vam pujar el Coll de Ravell, Seva, Collformic i Arenys. En Pep no té aturador i en Carles sap patir com ningú.

Ens hem trobat a can Serrador a fer una truiteta i a comentar la jugada, on hem saludat en Ferran i l'Òscar. S'ha entrenat i tothom està molt fort, però amb això no n'hi haurà prou. Caldrà tenir cura del menjar, de descansar bé.. Divendres al matí cap a Madrid, dissabte i diumenge a donar-ho tot. A fondo.

Roger, podi?

Carles, has descansat bé avui..?

Salut Guiño

L'experiència Zarauz

L'experiència Zarauz

... la segona transició la faig una mica més ràpida. Vorejo un edifici i baixo una rampa. Ja sóc al "malecón". Quedo acollonit. Impactat. Un altre passadís de gent aplaudint, animant, cridant... ostres, avui em sento el rei.

Una primera passejada pel "malecón" i altre cop cap a dins del poble. Un altre bany de masses. L'adrenalina em surt per les orelles. No sento cap mena de dolor. Vaig a ritme de 4'15", "però si jo no he corregut mai així", penso.

Els carrers a vessar de gent. Els hi miro les cares, estan contents, motivats. No importa que siguis un xixarel·lo, t'animen com al primer. A la fi surto del poble i puc baixar el ritme. A aquest pas hagués abandonat a la primera volta. Hi ha una zona deserta d'un parell de quilòmetres i m'agafa el mono de gent. He abaixat el ritme i necessito motivació. Torno a entrar al malecón, aquesta vegada per la banda contrària i altre cop gent i més gent fent un passadís. Les terrasses dels restaurants i bars plens de gent, no fa mal temps, aplaudint i animant. Agafo la primera goma de les 3 que s'han de fer. I torno a entrar al poble. Qué gran que és això. No puc fallar, he d'acabar. La veritat és que em trobo bé, no abandonaré perquè física i mental estic bé. Torno a omplir el dipòsit d'energia emocional i enfilo la segona volta. Quan veig la tercera goma, la darrera, sento una gran emoció. Ja només em queden 2 quilòmetres per acabar. La gent va cridant el meu nom: "aupa, aupa, Antoni, que ya estàs macho. Eres un campeón". Ja em queda poc per sortir del somni i tornar a la crua realitat de ser un xixarel·lo. Abans de tornar a entrar al poble trobo un noi que des que he sortit en bici no ha parat d'animar amb un megàfon. És fàcil reconeixe'l. Em paro i l'aplaudeixo i li dono les gràcies, s'ha passat 5 hores animant al corredors. Em respòn: "eso vosotros, que sois los grandes".

Quan la gent et veu que portes la goma de color blanc, la darrera, et felicita, t'aplaudeix, et fa sentir únic, et sens gran. El millor estimulant via l'oïda. El més gran calmant via la vista. No sento el dolor, no estic cansat, el meu cervell està embriagat d'emoció, d'alegria. Les endorfines m'han pujat al núvol, corro un pam per sobre l'asfalt. Em resten 500 metres, els vull assaborir, aquest seria l'estat ideal. Estic borratxo, sí, ho admeto, borratxo de glòria malgrat que el meu temps final, 5h 17' és molt alt. Volia baixar de les 5 hores. No ho he aconseguit i altre cop en Leònides ha marxat cansat d'esperar. Malgrat tot, vaig millorant. He corregut el tram a peu sense parar-me cap cop, ni als avituallaments, i sense caminar. És la primera vegada que ho faig en una cursa de mitja/llarga distància.

Continuo en estat de xoc emocional. Descriure l'experiència de Zarauz és difícil sense sentir tota una glopada de sensacions al cervell. Sense que l'estomac faci un tomb cada vegada que hi penso. Una vegada a la vida s'ha de gaudir de l'experiència Zarauz.

Al vespre, sopar amb l'equip. Un bon "chuleton" per començar a recuperar, i després festa. (http://www.youtube.com/watch?v=P1XnnewhM1k)

com en el Tour

com en el Tour

... de sobte miro endavant i el que al matí era un carrer amb dos carrils s’ha convertit en un passadis estret on dues bicis de costat no passen. Sembla com una etapa de muntanya del Tour. Els ànims de la gent fan pujar l’adrenalina. Els seus aplaudiments fan que s’abandoni tota la racionalitat. T’aixeques per anar més depressa.

En bici, per començar, es fan 2 voltes de 30 kms amb uns desnivells aproximats als de Collsacreu. En la primera volta em passen la mitad dels que havien sortit darrera meu, i en la segona l’altra mitad. És desesperant.

Aquest primer tram té llocs molt bonics, com ara la carretera de Getaria a Zarautz vorejant el mar.

A l’inici de la segona volta la gent encara anima amb més força. Saben que ja es va cansat, i no es pot defallir davant l’afició. Energies extres inmaterials. Injeccions de moral directes al cervell. Força emocional als quadríceps. Quan s’acaba la segona volta es continua cap a l’esquerra a buscar el "Alto de Aia". Aquí espera "el mur". Un tram d’uns 5 kms de pujada amb un parell de rampes de 100-200 mtrs ams un desnivell del 18-23%.

Quan arribo a la primera hi ha un munt de gent. Els crits m’esperonen, una veu em xiuxiueja a l’orella: "ara no pots baixar". Ningú ho fa. Tots els que estem pujant ho fem drets a 3 kms/h clavant les cames al pedal i empenyent ben fort avall. "aguanta, aguanta, que ya queda poco" va repetint la gent.

És increïble la quantitat de persones que hi ha en aquest tram. Corono el Coll d’Aia. Aprofito per menjar-me l’entrepà. La baixada és ràpida. No veig la meravellosa bista de Zarauz amb la badia al fons. Tampoc he escoltat el cant de la mallarenga. N’hi ha?.

L’entrada a Zarauz és espectacular. Gent a dreta i esquerra del carrer aplaudint, donant ànims per acabar els 82 kms- El meu temps ha estat el 279, però ara ja de menys corredors perquè n’hi ha de desqualificats i d’abandonaments. Encara em queda el més dur per a mi, però alhora serà el més emocionant ...

(http://www.youtube.com/watch?v=qlErcSMUtBU)

ZARAUZKO TRIATLOA '10

ZARAUZKO TRIATLOA '10

Córrer, córrer ... i més córrer. A les 9 esmorzar amb l’equip. A les 10 briefing a l’Ajuntament de Zarautz i recollir el pitrall. A les 11 dinar d’equip. A migdia ultimar els detalls: beguda, menjar, recanvis, espelmes, medalles de la Verge ... fins ara l’ambient és el normal de qualsevol triatló, participants per tot arreu i la gent local amb la rutina torbada. Els de l’equip ja m’han avisat però: "quan agafis la bici quedaràs acollonit".

Tot seguit cap a boxes, deixar el material ben preparat. Pujar a l’autobús per anar a Getaria, des d’on se surt nedant.

De moment el temps, malgrat estar ennuvolat, vol respectar-nos i no plou. La temperatura ideal, ni fred ni calor.

Arribo a Getaria. Els nervis són arreu, especialment a les cantonades. Qualsevol lloc serveix per fer-hi un riu. A la fi, un moment de repòs. El lloc és tranquil. Tinc un instant pel recolliment interior en mi mateix i l’aprofito per fer les pregàries tot demanant protecció i gràcia al tot poderós que em guia i em dona força. (http://www.youtube.com/watch?v=A3LSrcKksCo)

La mar està calmada, sóm en el port i les conegudes onades dels surferos no es veuen aquí, no serà fins més endavant, gairebé arrivant a Zarautz que no les trobarem.

Són 2/4 i mig de 2 i ja criden a les noies. Sortiran 1/4 abans. Quan els hi donen la sortida els aplaudiments ressonen dins la cala natural que forma aquesta petita platja al costat del port.

Ara ja ens criden a nosaltres. Els pros a la dreta i amb barret de color diferent. Hi ha tensió. Tothom està preparat per pitjar el botó del crono tot just s’escolti la botzina. El silenci és total, fa mal, tensa, eixordeix els timpans. El campanar del poble toca les dues. El toc de campana ressona ben fort. Claror enmig la foscor. Ja és l’hora. No sé com, però em sento alliberat, una mena d’energia m’envaeix. Sí, avui ell és aquí. (http://www.youtube.com/watch?v=piMODx-_KYk&feature=PlayList&p=4B083128AC010C42&playnext_from=PL&playnext=1&index=2)

Després de nedar 2,5 kms arribo a Zarautz. Arribo el 122 de 487 que hem pres la sortida

La platja és plena de gent. Les escales fins al box és un túnel de crits. Encara no m’he tret la son de les orelles. Transició un pèl lenta. Despenjo la bici del cavallet i enfilo cap a la sortida, fins a la línia on es pot pujar. Faig la primera pedalada i ...

Pujant a l'estany de Ratera

Pujant a l'estany de Ratera

Aquest cap de setmana en Marc i la jugadora nº8 han fet un entrenament de 4h 30’ i +700m caminant des de l’aparcament de l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes fins a l’estany de Ratera, passant pel llac de Sant Maurici i el salt d’aigua de Ratera. Un dissabte assolellat i fantàstic per gaudir d’aquest meravellós entorn.

En sortir el divendres al migdia una confusió em va fer agafar l’AP2 en comptes de l’A2, havent de fer un tram pel mig del Penedès entre vinyes fins enllaçar a Igualada. La jugadora nº8 llavors, mapa en mà, va dubtar de la meva orientació i es va negar a fer el coll de Pal i passar per la mítica localitat de Rubió, on la parella 40 no va arribar mai. Llavors vam pactar pujar per la banda de la Pobla de S. i cap a Sort, on venen loteria i disposen de servei de taxi.

A la foto dos isards que vam observar sense fer soroll, just sota l’Ermita de Sant Maurici.

Bona setmana Guiño

IRONCAT '10

IRONCAT '10

Puntual a les 7 del matí començava l’Ironcat a L’Ampolla. Un
matí bastant fred i amb molt de vent.

3,8 kms per nedar, amb unes onades que, a estones, costava agafar aire. 2 voltes a un circuit en forma de rectangle, i, per acabar, entrada al port i un parell de ziga-zagues pels molls fins a la zona de transició. He acomplert. 1h 2’. Dins del temps marcat.

I a començar els 180 quilòmetres de la bici. Pujadeta/baixadeta per anar fent boca. Passo una rotonda i ja enfilo cap a Camarles. Una altre rotonda i cap els arrossers. Encaro la primera recta. Ja em comencen a passar els bons. Si jo vaig a 40 kms/h, a quant van aquests? Ep, aquí hi ha gat tancat. No apretis que després s’ha de tornar i si el vent ara és a favor, després serà en contra. Dos girs de 45 graus, amb les seves rectes i directe cap a l’avituallament on hi ha el canvi de sentit. Confio en la meva estratègia. De tornada en bici, ja pica el vent. Cops de vent que si bado se m’emporten. Un gir i una recta. Tot seguit, puja pinyons que el vent apreta molt. El de davant meu va tombat com la vela d’un vaixell. La darrera recta abans la rotonda d’entrada al poble és infernal, la velocitat m’ha baixat fins a 16/18 kms/h. Una altre rotonda i ja enfilo cap al poble per completar la primera volta. A l’arribada hi ha gent que anima força. Primera volta he mantingut el promig que vull fer: 30 kms/h. En voltes successives el vent apreta molt més, fins un moment que he arribat a anar a 12 kms/h. A la 5a volta em doblen els primers, quines bèsties. Quan jo començo la darrera volta en bici, n’hi ha que ja estan corrent la marató. Els temps de pas de les voltes ha anat augmentant. No he mantingut els 30 kms/h de promig que volia. Al final 6h 45’ per fer els 180.

Començo la marató a conservar, però em trobo bé i faig un parell de voltes per sota de 6 minuts/km. Però a la 3a volta ja noto el cansament. 3 voltes de passa com puguis i a la quarta torno a engegar. En un avituallament me n’adono que només em queda 1 volta i mitja per acabar, llavors sí que decideixo cremar les naus.

A l’arribada en Leònides ja ha marxat feia estona. Ha deixat una nota que havia d’anar a Llavaneres tot passant pel Castanyer de’n Cuc, i no volia que se li fes tard.

Però jo ja sóc un IronCat.

Mallerengos a Sant Feliu de Guíxols

Mallerengos a Sant Feliu de Guíxols

Avui hem fet una bona sortida per anar fent entendre a les cames que a partir de juny els hi tocarà pringar. Gran ambient entre en Tendo, Carles, Pep, Santi i jo. En Santi no ha tornat, ja que s'ha quedat a treballar per allà. El comitè de 'pelació' ho està estudiant. En Carles no ha fet la tornada per Sant Iscle, i ha continuat des de Sant Pol per baix. Degut als seus atacs brutals no se li retiraran punts.

El calendari Mallerengo està ple, esperem la crònica d'en Toni de l'Ironcat, brutal. Roger, que vagi molt bé a Llavaneres, arrasaràs.

Demà sortida per btt a veure si arribem al cuc aquest o si retirem abans d'hora..

Salut i força, Guiño

 

Salt d'aigua al Montnegre

Salt d'aigua al Montnegre

Aquest matí sortíem a tres quarts de vuit des de l’arbre de Gernika direcció la Creu. Una volta tècnica per allà i direcció al Montnegre, passant per l’Erola i Sant Martí (Tendo endavant amb la descripció del traçat). La foto és d’un salt d’aigua on en Tendo ens ha portat, de difícil accés i fantàstic per parar una estona a fer una barreta.

Un molt bon entrenament, amb en Santi apretant tot el recorregut. Una llàstima tots els arbres caiguts que encara hi ha a tants racons del Montnegre, que obliguen a fer trams a peu.

Un total de 62kms amb una mitja de 14,3km/h.

Avui diumenge  hem sortit a 2/4 d 8 del mati ,hem  sortit 4 bikers, en SANTI,CARLES F.,PEP S. i jo en, TENDO direccio  a can JALPI per trobar-nos amb 2 bikers més,  en MARC T. i en MARC . Un cop tots junts hem decidit anar direccio a CAN SALA DE DALT per anar a la CREU DE CANET, un parell de senderillos ràpids ,de per alla,(no podem perdre temps) fins que hem baixat pel senderillo dels Gossos per anar surtir a la urbanitzacio de Vistamar i arribar a la carretera que va de Sant Pol cap a Sant Iscle. La creuem, seguim pel costat del camp de golf per anar a pujar per les basures de Calella i sortir a la carretera de Horsavinya. Seguim pujant fins arribar a una esplanada i agafem una pista que surt a la dreta, tot de baixada , fins arribar a la riera de Pineda(Can Pallofa).Girem a la dreta i ara  pujem per una pista al costat de la riera (casi un riu, de l’aigua que baixa). S’acaba la pista i agafem un senderillo a l’esquerra de la riera i seguim pujant com podem.Per aqui tambe hi ha molts arbres pel mig . Pero seguim pujant, ara cap a la dreta, tot pujada fins arribar a una esplanada que ens recorda la FONT DE LA MILANS i d’alla surt un altre senderillo a l’esquerra i seguim pujant i saltant arbres fins que, per fi!!!, hem arribat al SALT D’AIGUA .Hem quedat bocabadats, quina  meravella en mig del nostre MONTNEGRE. Es flipant!!!!!
Fem un kit kat (barretes,platans etc)i les fotos de cortesia Tornem enrrera fins arribar a l’esplanada. Aqui ens abandonen 2 companys,en CARLES i en MARC, ells tornen per carretera per que tenen pressa.Nosaltres ara continuem per  una pista de pujada  fins arribar al restaurant els Senglars. Ara seguim direccio a la urbanitzacio de can Solé, l’atravessem i arribem a la pista que puja fins a l’ermita de l’ EROLA. Pujem i pujem fins arribar a l’Erola,seguim fins l’esglesia d’ Horsavinyà, per continuar fins l’esplai i  tota la pista fins a SANT MARTI. P

Parem a fer una coca cola.Mentres estem allà han arribat 2 bikers d’ARENYS DE MUNT en JORDI R. i el IVAN.

Continuem tots junts,  ara baixem per el GR fins arribar a una pista que ens portarà fins  a CA L’ARABIA.La pista esta be fins arribar a la casa,pero un cop passada,t’hi kagues, tot es fa a peu per culpa dels arbres que hi han per terra, fins arribar a un altra  pista un pèl més neta.que ens porta fins  la cruïlla de  cal PERAIRA. Un cop aqui continuem cap a COLLSACREU, tot per pista.  Travessem la carretera i baixem  cap a can COLOMER per les ESSES D’EN SANTI. Arribem a la riera de LOURDES i tot baixada fins a casa

Són les 13:15.  Tenim gana i estem cansats.

 

Cabrilenca 2010 - 16a Pedalada de Muntanya de Cabrils

Cabrilenca 2010 - 16a Pedalada de Muntanya de Cabrils

Ruta (cortesia d’un participant): http://connect.garmin.com/activity/31172326

 

Breu Teletext

 

Degut a la devastació causada per la nevada del mes de Març, el recorregut s’ha escurçat uns pocs quilòmetres i el desnivell s’ha vist reduït molt considerablement (els +1450 inicialment anunciats s’han traduït en poc menys de +1100). Tot i així, organització perfecta i corriols guapos en molt bon estat. Dia esplèndid.

 

Molt digne paper de l’MCT, avui representat per en Carles, Pep, Marc i Roger. La temporada enfila cap el punt àlgid, i els mallarengos comencen a agafar el to de forma. Tots han entrat per sota de les 2:30’. Malauradament l’organització no ha donat temps ni ordre d’arribada, de manera que haurem de donar fe als cronos de cada corredor (?). Per alguns el recorregut s’ha quedat curt i menys dur del previst.

 

Propera botifarrada: Llavaneres, 16 de Maig; http://www.xlcolors.com/

Fotos: http://www.flickr.com/photos/llibretavirtual/sets/72157623938582944/show/

botifarrada

botifarrada

Entrenament diumenge

 

A les 8h sortíem en Carles i el que escriu direcció el Remei, Sant Vicens de Montalt can Bruguera, ens em trobat uns ciclistes que feien la marxa de Sant Jordi i em decidit fer-la desprès de fer voltes per les muntanyes de Dosrius i Orrius em arribat al Parc Forestal de Mataró on era l’arribarà i desprès de menjar pa amb botifarra baixada per Mataró a buscar la N-II i tornada per carretera total 56 km

Bona preparació per Cabrils

Bones sensacions

 

Salut i corriols

 

 

 

Taipei 101

Taipei 101

Hola a tots,

Entrenaments zero des de fa massa dies. Espero sortir divendres. Algú té lliure? Demà espero convèncer a en Roger per sortir el cap de setmana, ja informarem. Demà farem una visita a la Mireia, és genial que ja sigui a casa.

Per TW tot bé, he penjat aquesta foto del Taipei 101, un edifici que havia estat el més alt del món fa uns anys. Les vistes des de la planta 84 eren espectaculars.

M’hauré de posar en sèrio a entrenar, em sembla que sempre dic el mateix. Fets, no paraules.

Ens veiem diumenge al KLY?

Salut!!

Marc.

MARATO DE BARCELONA - 1 ESGRAÓ MÉS

MARATO DE BARCELONA - 1 ESGRAÓ MÉS

Puntual a les 8 em trobo amb en Xavi, un fondista de Pineda i un company seu de feina. Queda poc per la sortida i les il·lusions i la moral estan a tope. En Xavi farà de llebre. Té molta experiència acumulada en les seves cames i al coco.

 

A 2/4 de 9 es fa la sortida i llavors veig la quantitat de gent que ha sortit al carrer a animar, serà una constant durant tota la cursa, especialment als darrers 3 quilòmetres.

 

El pas pels quilòmetres 10, 20 i 30 han estat els correctes per arribar en 3h 30” i fins aleshores tot bé, cap problema, la il·lusió i la moral continuen intactes, i més veient que vaig bé.

 

Diuen els maratonians que a partir del quilòmetre 30 hi ha un gran mur. Un mur que en algunes ocasions es fa insalvable. En d’altres, superar aquest mur és molt difícil i complicat. Al quilòmetre 32 se m’ha fos el fusible del físic, ja no podia aguantar el ritme que marcava en Xavi. Durant gairebé 2 quilòmetres els he tingut a la vista però després han desaparegut. He intentat aguantar un ritme com he pogut, però al quilòmetre 38 el quadre del físic s’ha rebentat del tot. He hagut d’anar caminant molta estona, les cames em feien mal i cada petjada era una punxada de dolor. Però la il·lusió i la moral continuaven intactes. I malgrat el retard de 16 minuts, he acabat la meva primera marató. El temps final 3h 46’ 30”.

 

Vull donar les gràcies a en Xavi, ens ha portat com un rellotge suís, i això que no portava ni pulsòmetre ni GPS, impressionant. També agrair-li que hagi estat a la cursa car el divendres va patir una sotragada personal molt forta. Durant el trajecte tens molt de temps per pensar i segur que en molts moments ho ha tingut present però no s’ha desconcentrat. El millor homenatge és la dedicatòria de la carrera. També gràcies a en Joan, els darrers quilòmetres sort que corries/caminaves al meu costat. Hem tingut temps de planificar la resta de la temporada. I sí, hi ha il·lusió, molta il·lusió.

 

A PUNT!!!!

A PUNT!!!!

Ara sí que ja estic en capella. Aquest matí he recollit el pitrall i ara ja només cal esperar que arribi el diumenge.


Aquest matí he gaudit de les darreres instruccions del gran maratonià Arcadi Alibés. També espero les darreres lliçons del mític maratonià Carles Màgic (ja em diràs el número de compte per fer la transferència).


No estic nerviós però sí que tinc molt present que no acabar en 3h 30' seria un petit un fracàs. Malgrat això, un temps superior a aquest no serà tant decebedor que faci abandonar la temporada, si no que servirà per aprendre'n i superar els que vindran més endavant.

Aquest és el primer dels grans reptes d'enguany. Cal ser fort i, mirant enrera, sé que hi vaig bastant ben preparat. No vull deixar res a la sort, així és que, per aquells imprevistos que no controlo, he decidit portar recanvis de sabates, no fos cas que se'm trenqués un cordó o un sola. També porta una muda sencera, puc caure i estripar-me la roba. Un bidó de 5 litres d'aigua, per anar-me hidratant, puc tenir set entre avituallaments. Un lligament i una ròtula de titani per si em trenco. I no sé si alguna cosa més. Ah!!! i també porto una espelma i una estampeta de la Verge de Montserrat. Si se us acut quelcom més dieu-m'ho.

 

Perseguint el senglar

Perseguint el senglar

Aquest matí en Pep i jo hem fet uns 46kms amb btt, passant per can Vives de la Cortada, Font del Montnegre, Sant Martí del Montnegre, cal Peraire, can Carcasès, Casa Nova i Arenys. Desnivell acumulat aprox. +1250m.

Un dia pre-primaveral molt bo per pedalar, amb una mica de vent dalt el Montnegre. A la zona de can Carcasès hi havia batuda del Senglar, i a Vallgorguina hem vist l'arribada de la prova de 24kms corrent per muntanya.

Fins aviat i bona setmana Sonrisa

Marc.