Es convoquen els premis Leònides
Sortida de pau i herba pels quatre representants del MCT. 35kms passant per can Framis, Corredor, Canyamars, creu de Rupit i Arenys.
Jornada de confessions; en Toni ha confessat, a instàncies d'en Màgic, que pren unes pastilles màgiques, a part del ja conegut Recuperation. En Mitjà (a partir d’ara conegut com a Charly ja que hem vist que és tot un ídol entre els escoltes) ha reconegut que em va veure a l’últim control de la marxa d’AMunt i que no em va voler passar.. Em quedo amb què va entrar un minut després, em veiés o no. I en Roger ha comentat, com qui no vol la cosa, que entrena amb bici per allà on ho fa en Kilian Jornet (Campió mundial de curses de muntanya defensant els colors de Catalunya). Brutal.
La comissió permanent del Mallerenga Carbonera Team proposa organitzar un sopar (en el que s’ha deixat clar que es pot venir amb companyia femenina en cas de tenir-ne) per fer l’entrega de premis Leòoooooonides de la temporada 2008, que finalitzarà el dia 26 d’octubre amb la sortida dels pantans. La data seria allà el novembre i promet ser un festival!
Salut i més entreno 
18 comentarios
Marc -
Ja he muntat el segon portabicis, el d'en Roger, pel duatló i el dia 26. Serà molt gran la ruta dels pantans!
Penso força amb el duatló. La incertesa per la duresa que comporta em fa estar una mica neguitós. Farà fred? Com respondré corrent (caminant) per alta muntanya? Hi haurà un Junyent al qual no arribaré mai? No, sincerament penso que arribaré al cap d'unes 5 hores fet pols però molt content d'haver acabat.
Records a tots i ens veiem el dia 26 als Pantans..
Roger -
No saps prou com he gaudit llegint el teu escrit (el d´ahir) Fins el punt que, mentre el llegia, me lhe arribat a fer meu; mha fet sentir les teves sensacions com si fossin meves. Molt gran.
He de confessar que avui és un daquells dies llargs de feina, aquells dels, qui més qui menys patim, i que tabsorbeixen fins a certa extenuació. Arribo a lhabitació de lhotel i em decideixo a repassar els emails de feina, com si no nhagués tingut prou avui. Em connecto i penso, avui primer miraré el blog. Llavors em trobo amb el gran article den Toni, i em transporta a sobre la bici i... La suor regalima galtes avall (...) Surt fum de la boca.
Decideixo no obrir lOutlook Mels baixaré i els repassaré a lavió. Men vaig a youtube i em poso el Forever Young mentre em canto una i altra vegada: Can you imagine when this race is won
I llavors penso amb el gran escrit núm. 1 den Pep: la felicitat esta en acceptar que
no ets el millor, sense deixar dintentar ser el millor. Cert, però llavors em ve aquella pregunta al cap, sempre feta en tercera persona, Perquè vols ser el millor?. A la qual jo sempre responc, amb la meva pròpia veu, i perquè no?
Bona nit
-roger
PS. No sé perquè, però dAlphaville paso a Pink Floyd i ara em quedo escoltant alguns dels seus clàssics (perquè no miro el blog més sovint?)
Learning to Fly: http://www.youtube.com/watch?v=RKwHfKHx8Sg&feature=related
Wish you were here: http://www.youtube.com/watch?v=3DXCHa9BYfE
Comfortably Numb: http://www.youtube.com/watch?v=0wtiNzci1Wc&feature=related
TONI -
Pau i herba
pep -
Collsacreu, Corredor, Collsaceu
Bones sensacions
plat petit sols pujada Bucaners
diumenge que vagui be estaré
esperant per llegir la cronica
amb detalls i temps.
Marc perfecte el portabicis,
la setmana que be ja parlarem
Escrit nº1 Tots lluitem per ser el millor.
ser el millor dona satisfacció i felicitat
però la felicitat esta en acceptar que
no ets el millor, sense deixar dintentar ser el millor
salut i desnivells
TONI -
- 7 kms carrera.
No he notat bones sensacions. Potser els nervis de la pre-cursa. No ho sé.
Pau i herba.
TONI -
La meva imaginació vola per sobre dels 2000 metres. I mentre somio la sortida a les 8 del matí, tinc fred.
Recordo el Triadó, Vilamur, Rubió, sento la meva respiració compassada amb els pedals.
La transició ha de ser ràpida.
Visualitzo els murs fins arribar al cim. La suor regalima galtes avall. Les mans s'arrapengen en els genolls. No puc abaixar el ritme. Surt fum de la boca.
Corro pedres avall. Fins veure el santuari, el verd del prat.
El camí torna a fer-se ample i amb pedres. Les cames ja comencen a fer figa. Un altre Rubió. El rellotge m'exigeix el ritme, no el baixis, continua. Llavors sento la veu de'n Ricard: "tot és qüestió de creure-s'ho". I les cames se'm fan fortes. Alço la mirada i veig revolts i més revolts, però hi ha res impossible? "Pain is only temporary, victory is forever".
Només em queda la baixada. ja hi sóc. He acomplert l'objectiu.
Amb quin temps? Realment importa? sí i no. És relatiu i depèn de com i amb què es compari. El diumenge al migdia tindrem la resposta.
I per dalt les muntanyes, prop de tocar el cel, què hi ressona? Forever Young (http://www.youtube.com/watch?v=n7CuJ8cR9sg)
I per si us interessa la lletra:
Lets dance in style, lets dance for a while
Heaven can wait were only watching the skies
Hoping for the best but expecting the worst
Are you going to drop the bomb or not?
Let us die young or let us live forever
We dont have the power but we never say never
Sitting in a sandpit, life is a short trip
The musics for the sad men
Can you imagine when this race is won
Turn our golden faces into the sun
Praising our leaders were getting in tune
The musics played by the madmen
Forever young, I want to be forever young
Do you really want to live forever, forever and ever
Some are like water, some are like the heat
Some are a melody and some are the beat
Sooner or later they all will be gone
Why dont they stay young
Its so hard to get old without a cause
I dont want to perish like a fading horse
Youth is like diamonds in the sun
And dimonds are forever
So many adventures couldnt happen today
So many songs we forgot to play
So many dreams are swinging out of the blue
We let them come true.
Admiradora, no tot és entrenar. Quan el dia de la batalla s'apropa imaginem com aconseguirem la glòria. Quan es va a la batalla no s'hi va amb por, si no amb respecte. Quan està a punt de començar a la batalla cal que l'esperit estigui convençut que hi arriba amb la feina feta. Quan la batalla s'acaba, s'aconsegueix la glòria tornant amb l'escut o sobre d'ell.
Entrenament d'avui: 8 kms carrera per muntanya deixant que el vent m'envolava pel camí i els arbres fessin de cors de la meva música.
Pau i herba
Marc -
7kms de running suau amb la companyia de la lluna plena. Bones sensacions abans del meu primer duatló de muntanya..
He trobat en Quim que venia de St Pol. Veig clar que ens va donar peixet a la cursa d'Arenys de Munt. Ja l'he informat del premis Leònides, diu que estem una mica pirats.. jiji.
Salut!
TONI -
- 2.000 mtrs nedant.
Pau i herba.
Marc -
En Roger m'ha deixat un portabicis, de manera que pel dia 26 als pantans podrem anar amb les dues bicis a dalt amb el meu cotxe!
Salut i escales!
TONI -
Espero que en Jose podrà aconseguir el pitrall. Jo li ho veig una mica magra.
Doncs avui deuria ser el dia
dels germans Canals. Nosaltres hem trobat en Joan, però no sé si s'estava preparant per la sortida del dia 26. Potser també.
Pau i herba
pep -
Jo al recorregut de Fontalba, Puigmal, Núria, Fontalba
le fet caminant, el 1º tram fins al Puigmal es de fort
desnivell, 2º tram fins Núria molta pedra i de Núria a
Fontalba, pujades i baixades suaus,
Núria 2000 m alt aproximat Fontalba 2000m aproximat
Jo avui he sortit amb el grup de la font 7,30 h
pujada i esmorzar Corredor, i me trobat un conegut
vostre fent entrenaments secrets Carles Can
ha confessat que esta preparant la sortida del 26
Salut i entreno
Marc -
1r classificat: Kilian Jornet (Independent) amb 2h 37'.
1a classificada: Núria Picas (Independent) amb 3h 24'.
Salut
TONI -
Brutal el nivell que han imposat en Marc i en Ferran en la pujada de Sta. Mònica. A la baixada també han apretat de valent. O sigui que m'ha tocat anar al darrera.
En el tram de carrera. En Ferran com aquell qui no vol la cosa, va fent i fent. He pogut aguantar darrera seu però perquè anàvem esperant en Marc que si no, m'hagués deixat tirat.
A la baixada des de Can Jalpí en Marc ha imposat un ritme alt i m'ha costat molt seguir-los.
Avui humilitat i aprendre la lliçó dels mestres.
Pau i humilitat.
Marc -
25kms btt passant per Santa Mònica i creu de Rupit + 11kms running passant pel Remei, zona industrial i can Jalpí.
Conclusions:
1- Al duatló del Puigmal es patirà de veritat.
2- En Toni està molt fort i ho aguanta tot. La seva mentalitat i la resistència dels duatlons el faran estar a dalt.
3- En Ferran es defensa molt bé amb bici i corre de nassos. Té experiència en córrer per muntanya, i allà és on guanyarà molts minuts.
4- En Marc va bé amb bici però em sembla que la part a peu se li farà llarga llarga. Té l'últim lloc assegurat dels de la colla.
Ja m'he posat en contacte amb els d'Alpina i amb el servei de taxis del Puigmal per si de cas..
Salut i encara més entreno
Carles -
Pensava que en moda esportiva
res ja no em sorprendria.
Però quan consideres que estàs curat despants,
quan creus que no queda res de nou per inventar
tot duna, quan menys tho esperes, la gran novetat.
Avui ha estat un daquestes dies delirants
primer he pensat que els ulls mhavien enganyat
però desprès dobservar amb atenció
he tingut la total convicció que
en Roger shavia desmadrat.
El seu culot era dun sexy pujat,
com les calcetes duna madame de bordell
picant i sensual com el dun xaval
per una peculiaritat molt especial:
una part de darrera transparent.
on una fina tela deixa veure
amb tota claredat
un cul poblat per pel rebel.
Sort que lautoritat no ens ha denunciat
per lespectacle impúdic que hem donat.
Tanmateix,ara que hi rumio millor,
potser es un model de culot en experimentació
perquè quan facis de ventre ventilis millor.
o potser es una tàctica més per rebaixar pes
o potser es un model per servir de reclam
o potser esta pensat per distreure el contrincant
o potser............
pep -
Que vagui be
salut
TONI -
Pau i herba
pep -
Diumenge estareu cansats de la sortirà de pau i herba
del dissabte
Sortirà algú ¿
Carles algun escrit molt bo continua
Salut i superació