Blogia
La llibreta virtual.

Salomon XM Duathlon Series

Salomon XM Duathlon Series

Dia 19 d’Octubre de 2008. Les 8h del matí. Plaça de Queralbs. Sona un petard i comença la cursa; 700 duatletes surten en direcció Fontalba (11,3km i +1000m), on deixaran la bicicleta, agafaran les bambes i el paravent, i es dirigiran al cim del Puigmal (2913m). Després es baixarà pel dret cap a Núria i seguidament trobaran una dura pujada i zona trencacames fins a Fontalba on es farà la segona transició per baixar amb btt fins a Queralbs per la mateixa pista de pujada.

Entre ells en Jose (que segueix fent base), en Ferran, en Toni i en Marc. Primer ha arribat en Ferran amb 3h 40’. Per darrere entraven junts a meta en Marc i en Jose (3h 55’), i en Toni (4h 25’) punxava a 3km del final havent de fer aquest tram a peu.

En Marc ha arribat primer a la zona de transició (1) seguit de ben aprop d’en Toni i en Ferran. A la duríssima pujada del Puigmal en Ferran s’escapava. A la baixada a Núria en Jose passava a en Marc, que gràcies a que en Jose no anava bé s’ha pogut enganxar a ell i arribar junts. En Toni els seguia de ben aprop però una inoportuna punxada el feia arribar més tard.

Esperem que aviat surtin les classificacions per poder veure els temps de cada tram i els temps dels guanyadors.

Salut Sonrisa

45 comentarios

Anònim -

Darrera hora des de la UCI.

La UCI ha resolt no continuar amb la investigació a un membre del MCT, i li ha demanat perdó per involucrar-lo en un escàndol de calúmnies.

La UCI ha resolt que, en primer lloc, es tractava d'un rumor de Radio Macuto no justificat. I seguidament no ha pogut identificar la font anònima de la que procedia el rumor.

Carles -

Poema 86:

Allà on el vent t’acarona
la pell com una melodia

Com remou els cabells
l’oratge de la mar

Com somou amb esgarrifances el cos
de cordials vibracions de plaer.

Carles -

Poema 85:

Leooonideees:

Torna’m, ah, torna’m el valor
dels espartans,
per tenir coratge en el combat
a fi de recuperar l’escut extraviat.

Torna’m el coratge,
passió que de mi va fer un altre
i que avui m’ha abandonat,
per sentir-me digne de lluitar al teu costat.

Anonim -

Història d'una parella:
Un clau, dos claus, tres calus, quatre claus, cinc claus, quatre claus, tres claus, dos claus, un clau i cap clau

Carles -

Comentaris
-El metge que era de guarda al Cap d’Arenys de Mar el passat dimecres a la nit ha estat cessat de forma fulminat per la Conselleria de Sanitat per trair el jurament hipocràtic de guardar confidencialitat sobre les cures als seus pacients.
-La UCI ha resolt arxivar l’expedient incoat contra l’esportista curat per unes lesions als genolls i ha decidit investigar un dels integrants de la mellerenga carbonera team per falsa denuncia.
-En Màgic ha cursat una petició inusual adreçada a en Leonides, perquè li doni les forces necessàries per poder estar a Platea amb els genolls ensengonats; sembla que esta fent un curset intensiu per parlar amb fluidesa amb la professora d’angles.

Salut i força.

TONI -

Entrenament d'avui:
- 7 kms carrera.

Roger, la sortida és via Anglès. Ens troben a dalt de la presa cap a les 8 més o menys. En Marc ja ha recuperat l'escut, ara només et queda a tu i segur que ho passaràs amb matrícula. La UCI ho tindrà en compte.

Marc, que entranyable veure el Ferran coronant el cim. Quin records del cap de setmana. Molt bons. Ahir demanaves nous reptes, enguany jo estic per fer les 3 proves de curses d'alta muntanya.

I aquell que no es presenta a la cursa? O patatero?

Pau i herba

Roger -

Moltes gràcies Toni i Marc per la informació. Si no hi ha cap imprevist d’última hora, faré mans i mànigues per venir.

Voldria estar de tornada a Barcelona cap a les 6, quarts de set. Si veiés que ens retardem amb el dinar , ja tiraré pel meu compte. Parlaré amb en Ferran el mateix diumenge, per demanar-li que m’aconselli per la tornada (si és que finalment he de tornar sol)

Ara només em queda el dubte del lloc de sortida. Entenc que quedem en un dels dos extrems del pantà de Susqueda: O bé a la mateixa pressa (via Anglès), o entre Sau i Susqueda (via Vic > Sant Romà de Sau). Si no en trec l’aigua clara al blog, trucaré en Ferran demà dissabte. Gràcies!

Carles, lamento la teva caiguda. Espero que et recuperis ben aviat – Potser l’UCI encara s’animarà a allargar la temporada fins al Desembre. Però amb tots els punts que portes acumulats enguany, tu ja no necessites Platea – Jo sempre ho entès com aquell examen de revàlida per aquells que no hem passat el tall durant l’avaluació curricular (temporada :-)). Et pots quedar tranquil, perquè tu ja tens els deures fets, i a la repesca el màxim que hom pot aspirar és a un cinc peladet.

ESPARTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAANS!
-roger

Marc -

Em comprometo a la Pantans' Challenge, a esperar a l'anònim que fa comentaris grollers al blog.. No crec que pugui seguir el ritme..

Al video del duatló surt en Ferran dalt el Puigmal, amb paravent vermell. En aquell moment, tot i que no se'l sent, li dedica la cursa a en Jordi Roig, mort recentment fent excursionisme i bon company seu. Gran Ferran!!

http://es.youtube.com/watch?v=b_jYd63J5iM

Salut i a viure la vida..

Anonim -

Grafitti al wàter.- Prou que n’està de bé masturbar-se, però cardant hom fa bones amistats.

TONI -

Carles, en Ferran t'ha inclòs en la llista dels que aniràs de sortida el diumenge. Truca'l i digues-li quelcom.

Pau i herba

Marc -

Val la pena veure el vídeo de la duatló de Núria..
http://www.ocisport.net/ca/detail_news.php?news=796

Marc -

Molt greu el que ha passat al CAP aquesta setmana. La UCI ha obert un expedient a l'esmentat ciclista.

El gremi de professores d'anglès reclama la presència d'en Charly el proper diumenge.

Toni, Jose: com carai podeu entrenar? Tot just començo a caminar com una persona..

Es recullen firmes per crear el blog: poemes.blogia.com

Fins diumenge!

pep -

Toni perdre una batalla no es
perdre la guerra.
tots els campions perden batalles
Rossi, Pedrosa, Nadal, Alonso etc
això els serveix per apendre dels errors
i motivació per la propera
Carles acabo de llegir la caiguda
et trobarem a faltar diumenge
molt bo l’epitafi.
Diumenge a les 7 al kly suposo a l’hora
oficial.



TONI -

Entrenament d'ahir:
- 1.500 mtrs nedant.

Entrenament d'avui:
- 5 kms carrera de recuperació.

He trobat al gran Jose que anava a entrenar quan jo en tornava. He hagut de fer-li la reverència en reconeixement de la seva superioritat.

Pau i herba.

Carles -

Poema 83:

L’alba és el somni del dia
El capvespre, el de la nit.

CAP -

Radio Macuto informa que a un metge del CAP d'Arenys se li ha obert un expedient per falsificar certificats mèdics.

Ahir, cap al capvespre, una persona vestida amb calça curta i samarreta de tirants va entrar al centre. Anava xop, com si vingués de fer esport.

Va demanar que el metge de guàrdia l'atengués. Deia que s'havia fet mal al genolls i necessitava atenció.

Les persones de recepció estaven estranyades car a la persona en qüestió no se li observava cap feria en els genolls, però davant la insistència d'aquesta i l'alça del to de veu van accedir a avisar el metge de guàrdia.

El metge que ha estat expedientat ha confessat que en examinar al pacient no li va saber veure cap lesió en la zona que manifestava però que va haver de cedir a les pressions de l'esportista que li anava suplicant: "si us plau, si us plau, necessito el certificat mèdic de que porto un punt al genoll. Si no, no tinc excusa i hauré d'anar a Platea i puc perdre el meu escut".

El metge ha dit que el personatge va donar-li més i més excuses perquè li signés un certificat. "Que si els altres estaven més entrenats que ell". "Que si portava una setmana només amb entrenaments nocturns, que més aviat cansen que no enforteixen". "Que si ve la professora d'anglès i no vull donar-li el mòbil". "Que si la professora apreta, jo em conec, miri que em conec i encara tindré mals pensaments".

I una infinitat més.

Finalment el metge va signar-li el certificat veient que el personatge estava molt apurat.

Això sí, va haver de fer-li un embenat especial al genoll d'aquells que no es poden treure fins passat el cap de setmana.

La direcció del centre ha decidit posar el cas en mans de la UCI per que prengui les mesures oportunes, però és ben segur que no puntuar en una de les grans fa baixar molts llocs en la classificació final.

El sanatori

Carles -

Poema 84:

Quin nen més insuportable!!!
Tot el dia dona la tabarra i provoca mala vida
No para de fer la guitza i tocar les pilotes
Sempre fa nosa i toca el botet
No viu ni deixa viure
Constantment toca allò que no sona i dona pel cul
A tota hora fa el borinot i dona la llauna
Fa tres coses: fàstic, vòmit i pudor
En cada moment ve amb cançons i histories
Fa més mal que un porc solt
Quan porta la proa posà malat
Fa tornar el ulls verds
Es que no viu ni deixar viure

Ja m’ha inflat els nassos
prou de tocar-me els pebrots
d’ara endavant ser jo qui doni pel sac.

Anonim -


Correria, decidit,
a través dels llençols
amb la polla a punt
per penetrar el teu cos...
Correria, foll,
per apagar aquest foc
que crema i acarona
els jardins del teu cul...
Correria, animós,
per clavar-te la cigala
dins la selva del teu cony...
Correria, atrevit,
per posar-te-la a la boca
i ejacular al teu pit...

Si no fossis, o trista realitat,
una altre somni inventat
per un que se l’ha pelat.

Carles -

Poema 81:

A la biblioteca.
Cessa la pluja
darrera els vidres
foscos
del capvespre

Lentament passa l’aigua del temps,
en aquest breu instant de dol
per no poder combatre a Platea.

El patiment d’un cos masegat,
per una caiguda inoportuna,
de ben segur no es rés comparat
amb la sofrença per tan mala fortuna

Noto el respir ample de la nit,
que s’escola per la ventalla
i m’acompanya i asserena.
per superar aquesta pena

TONI -

Roger, qui sap el recorregut és en Ferran Soler, si vols et passo el telèfon.

Normalment la jornada consisteix en sortir des de Susqueda, que és on es deixen els cotxes, cap a les 8 del matí. S'esmorza pel camí. Es dina en un restaurant, no cal que portis barretes. I després es torna cap el lloc de sortida, més o menys cap a les 6.

Enguany no sé com ho ha programat en Ferran però suposo que haurà tingut en compte que a les 6 potser ja serà fosc, o sigui que a lo millor es tornarà als cotxes a les 5. No ho sé.

Carles, no és cert que el diumenge anés coix. A Núria anava tocat de cames però no lesionat. El dubte però és si hi haguessis corregut tu qui hauria arribat primer. He de tornar l'alegria a algú.

Pau i herba.

Carles -

Comentaris:
Ahir al vespre en sortir a corre em vaig fotré de lloros , amb tan mala fortuna que en ensopegar contra una pedra els genolls em varen quedar ben palats i al CAP m’hi varen posar un punt i un embenatge imobilitzador. Molt probablement no podré acompanyar-vos a la batalla de Platea i em dol perquè em feia molta il•lusió venir-hi.

Salut i força.

Roger -

Se m’ha complicat el diumenge – Però aquest cop no vull tirar del llibre d’excuses.

Agrairia si algú em pogués explicar en què consisteix la jornada en sí, per poder organitzar temes logístics. M’agradaria saber quina és l’hora prevista de tornada i, si el dinar és opcional (és a dir, al lloc de sortida/arribada). Jo estic pensant d’anar directament al lloc de sortida. Algú sap d’on sortim, i a quina hora (a les 7h al Calisay, per ser a les Xh a on)?

Carles, grans poemes. Els trobàvem a faltar.
- roger

Marc -

Estic a la biblioteca i acabo de veure al gran Màgic, el poeta. Agafa uns quants llibres més de poesia i fuig corrents. Dissabte té una cursa de no sé quants quilòmetres corrents. Diumenge a per ell!

Carles -

Poema 80:

Corro pel passeig.
L’horitzó del cel,
allà on el sol llepa la mar,
es bell perquè es lluny
i te les ales adormides.
No es fàcil resseguir el camí
que pot dur-me a la pau
de l’espai sense fi.
Sua la mar i suo amb ella
Suo llibres encara per llegir
Suo desitjós penjats en el temps
Suo amors per descobrir
Suo espais virginals inexplorats.
Si miro dins meu
creixen deserts profunds
plens de nous horitzons.
Una profunda soledat reparadora
omple tots els espais vitals
amb renovades energies.

¿Qui pot arribar a l’horitzó
si no es fa temps i espai?

Carles -

Poema 80:

Ahir somiava
que era aigua
que era terra
que era vent
que era llum
que era temps
que era espai
que era foc
que era oblit i
no recordava,
oh memòria!,
què era jo.

Carles -

Poema 79:

EPITAFI:

Aquí descansa en Màgic,
mort contra la seva voluntat.

Carles -

Poema 78:

Tot es belluga
quan corro pel bosc.
Remuga el temps
bressol de ventades.
Escolto un instant
l’esclat de l’aire.
El temps s’escola
en regalims de suor.

Tot el que visc i sento,
i palpo i oloro
potser es record
de tot el que no he viscut,
sentit, palpat i olorat.
Penso en allò que no penso,
penso el que no he pensat.

Com suportar l’allau de vent
que m’és tan fràgil
i es dissol en el temps
que m’és tan fugisser.

Ara, mes que mai,
ofereixo la meva generositat
a l’aire

Anónimo -

Poema 79:

A l'hora que el sol es pon
corrents cap al pont
he gaudit dels secrets
de la terra misteriosa













Carles -

Poema 78:

¡Els premis Leonides son convocats!
Un jurat imparcial
Per la UCI designat
En acabar la temporada
Farà públic el resultat.
Tothom pot ser candidat
Però solsament un serà escollit
En cada modalitat
Per unanimitat del jurat.
Les votacions han començat
En la més estricte intimitat
Filtracions no hi hauran
Fins el dia assenyalat.

Carles -


Poema 77

¡Tremoleu espartans!
Leonides ens espera
El diumenge
A Platea.
Per l’honor
I la gloria
Del cant
D’un ocell.
Per la llibertat
D’escollir
Allò que
Volem ser.
Tots a les vuit
Diumenge al Calisay
Camí a la batalla
Amb l’escut ben alt

Carles -

Comentaris:
-Pep com tu lluito cada dia per millorar; la vida no es un destí, es un camí
-Marc es totalment encerta la decisió del TAS, però pensava que abans havia de resoldre la UCI
-Algú pot sortir a corre o en bici dimecres o dijous?
-A mi em sembla be quedar diumenge a les 7 al Calisay, ja direu quelcom. Portaré el cotxe amb dos porta bicis
-La Mare de Deu quin entrenament heu fet per estar apunt a Platea!!!

Carles -

Poema 76:
Desconec les bases genètiques de l’amor
Ignoro quanta oxitocina segrego en copular
Crec disposar d’un nivell de testosterona suficient
No se si el transmissor neurològic te prou vasopressina
El mecanisme de plaer disposa de dopamina i serotonina
La química de les feromones segueix el seu curs
Els altres estendards hormonals no se com estant
Amb causa tristó que sigui la química qui marqui la pauta
Que els sentiments, passions, desitjos i emocions siguin formules
Pensar que el que soc, sento i crec es fruit d’una reacció neuronal

Marc -

Carles, el TAS, a petició de la UCI, ha estudiat el teu cas i en no haver-hi cap prova gràfica t'ha otorgat 0 punts al duatló de Queralbs. Tens fins el dia 26 (inclòs) per presentar al·legacions.

Suposo que diumenge s'ha de portar l'equipació de gala del MCT, oi?
Canvi d'hora de dissabte a diumenge. A les 7 al KLY?

Fins dijous no crec que pugui entrenar gens, tinc les cames tiesses com un tronc.

Roger, aquests entrenaments intersetmanals amb bona temperatura dónen vida, eh..

Algú s'apunta a fer el Half de calella per relleus?

Salut

Carles -

Entrenaments:
Setmana passada: 3 dies al gimnàs mitja hora i mitja hora de cinta.
Dilluns 20: 20 Km. en bici, 7 Km. corrents, 1h. al gimnàs, 20’ de sauna.

Comentaris:
- Primer de tot felicitar els 4 duatletes per la seva excel•lent actuació a Queralbs: Ferran el teu temps corrents senzillament brutal, Marc i Jose un crono memorable que us posarà molt difícil poder-lo rebaixar l’any que be si troneu a participar, Toni has demostrat un cop més que ets digna del teu patiment; radio macuto m’ha informat que a Núria anaves visiblement coix, la teva voluntat es certament espartana.
-En les classificacions oficials resulta que en Mitja va arribar un segon desprès d’en Marc, al lloc 226. Que diu el reglament de la UCI sobre aquest afer? S’ha de tenir en compte el resultat “oficial” en el moment d’atorgar els premis Leoooonideees?
-Toni el teu somni del dia 15 fou una premonició del que va passar el dia de la cursa, Marc has recuperat l’escut amb tot els honors, però encara queda la batalla de Platea, Roger més cançons, ara les entono mentre faig esport.

Salut i força.

Roger -

Entrenament secret matinal per Collserola; bones sensacions (m’he retrobat amb la bici nova, que fins ahir no la vaig poder recollir); dia esplèndid amb una temperatura de 24C. Quin privilegi viure a la vora de la mediterrània!

Banda sonora? :-) Vertigo, U2
http://www.youtube.com/watch?v=JNV0AML1nUo

Apa, ara a treballar una mica
-roger

P.D. Impressionant les fotos. Quins pros que esteu fets tots!

Marc -

Fotos xules del duatló:
http://www.ocisport.net/ca/detail_news.php?news=791

Camino com un pingüí i baixo escales agafat a la barana.. Però estic super satisfet del resultat i m'és igual.

Avui és dia de pensar en nous reptes.. Quins? Quan? Compte, s'ha recuperat l'escut i ara cal mantenir-lo..

Salut i...

TONI -

Roger, no em va agafar cap "pàjara" perquè vaig anar bé tant de menjar com de veure. Sí que a Núria vaig prendre'm un Glucosport però en general em vaig trobar bé.

El problema va ser que em pensava que estava prou entrenat. Vaig convoca (desafiar), com un mihomes qualsevol, a qui tingués pebrots a venir i allí en parlaríem.

Heus aquí el resultat. Les duatlons d'alta muntanya no tenen res a veure amb les normals.

No obstant, si puc i tot va bé, la propera temporada espero poder-ne fer una altre.

Pau i herba

TONI -

Avui les cames són la meva penitència. Quan baixo les escales, unes punxades finíssimes em recorden que ahir no vaig estar a l'alçada.

Espero poder entrenar una mica de cara a diumenge.

Pau i herba.

TONI -

Pep, veig que no afluixes i li vas fotent. Diumenge seràs temible.

Pel que fa a la punxada. No penso que hagi estat ni bona ni mala sort. El camí era ple de pedres, així és que ja coneixia el risc que hi havia. Per esgarrapar alguns segons vaig decidir baixar més de pressa del que havia fet altres vegades, sabent que això podia implicar una punxada, com així va ser.

Estant a 3 kms de l'arribada vaig haver de decidir si canviar la càmara o bé baixar corrent i em va semblar que el temps entre una cosa i altre seria similar i vaig prendre la darrera opció.

Pau i herba.

Marc -

Classificacions Duatló Alta Muntanya Queralbs (Provisionals)

Lloc Dorsal Nom EQUIP CAT. T.META

1 6 FREIXA, JOAN INVERSE DITEC T. VILANOVA ABM 2:39:55
..
147 49 MARTIN PATIÑO, FERRAN CENTRE EXC SANT CELONI ABM 3:41:04
225 66 TORRES BADOSA, MARC CC SANT GREGORI ABM 3:56:41
226 388 MITJÀ I SARVISÉ, CARLES INDEPENDENT V2M 3:56:42
398 19 RIBAS I ARENAS, ANTONI INDEPENDENT ABM 4:26:01

Es classifiquen 598 duatletes.

Cal destacar el gran temps d’en Charly, sense baixar de l’autobús.

Seg.1 Seg.2 Seg.3

FREIXA, JOAN 0:49:49 1:34:53 0:15:13
MARTIN PATIÑO, FERRAN 1:10:47 2:10:53 0:19:24
TORRES BADOSA, MARC 1:09:57 2:25:16 0:21:28
MITJÀ I SARVISÉ, CARLES 1:14:57 2:20:20 0:21:25
RIBAS I ARENAS, ANTONI 1:10:07 2:41:52 0:34:02

Roger -

Enhorabona campions – Avui tots sou els meus herois!

Marc, crec que la teva progressió en carrera és espectacular. M’alegro molt pel teu temps, crec que és magnífic.

Toni, pels que som mortals això que t’ha passat avui se’n diu “pájara” Però, tal i com deixes entreveure amb el referent musical, em temo que això de “tenir un mal dia” en el teu vocabulari no existeix, i el teu afany de superació et portarà a fites més inabastables encara. Benaurats aquells que et puguin seguir en els teus propers reptes...

P.D.1 Zero entrenaments en 8 dies; mandra + ampli repertori del llibre d’excuses...

P.D.1 Dido? El millor, crec que amb Eminem :-) http://www.youtube.com/watch?v=K5me9QJm8Gs&feature=related

I amb Enimen em quedaré avui, pensant en nous reptes:
http://www.youtube.com/watch?v=95YjoSM0AXg
“Look, if you had one shot or one opportunity
To seize everything you ever wanted in one moment
Would you capture it or just let it slip?“
(...)
You can do anything you set your mind to, man”

pep -

Acabo de llegir la crònica
Temps molt bo per tots Toni
Llàstima de la punxada la sort
També influeix alguna vegada.

Jo avui ruta en solitari de preparació
sortida Arenys de Munt direcció
Arenys de Mar, Llavaneres, Santa
Mònica, Canyamas, Creu de Rupit,
Corredor, Vallgorguina, pujada per
can Mora, cal Paraire, Collsacreu,
I baixada per can Colomer
Sortida 8h arribada 12h

Divendres vaig parlar amb Ferran
I amb preguntava si Carles vindria
arem quedar a les 7h sortida Calisay

Salut i desnivells


Marc -

Toni, Dido té cançons bones com aquesta, Life for rent..

Fotos d'avui al blog:
http://trimariona.blogspot.com/2008/10/duatl-de-queralbs-2008.html
Música de fons molt xula.

Marc -

Toni, penso que la valoració que fas d'avui és massa dura. En cas de no punxar haguessis fet poc més de 4h, que és un gran temps. El que és cert és que en Ferran és un màquina corrent per muntanya, en Jose està molt fort i jo m'he trobat bé.

A les 6h del matí tenia 0 ganes de presentar-me a la sortida. Tenia por del que em trobaria, estava neguitós, em notava cansat després de la farra de divendres nit.. Pujant al Puigmal a peu he vist que anava bé, en part perquè m'he reservat tement una pàjara històrica més endavant. Agraeixo la col·laboració del Sr. Gluco Sport.

Ens veiem el diumenge 26 a Platea (No confondre amb discoteca gironina). Demà espero trucar a en Ferran Soler.

TONI -

La faula de la jornada.

- La guineu i la serp.

Una serp dormia sota una arbre. Una guineu va veure-la i va quedar parada del llarg cos que tenia. Va voler ser com ella, així que es va estirar al seu costat. Tant i tant va anar estirant que al final es va partir en dos.

La cursa d'avui ha estat una humiliació, no pas pel que m'han dit, si no pel què he volgut fer i per com m'ha sortit.

Un Ferran, impressionant el temps fet, seguint a roda i després enfilant amunt les rectes pujades fins al Puigmal, després ja l'he perdut. En Marc aguantant com un Jabatu. I en Jose, fent base, sort que has pogut participar.

M'han donat una lliçó de modus. Així és que no queda cap més remei que baixar el cap i admetre la derrota, ridícul i humiliació.

Cal felicitar-los als tres, han fet una molt bona cursa.

He trobat la prova molt dura. El primer tram en bici, cap problema, excepte la cara de babau que m'ha quedat quan m'ha passat en Jordi Rebollo, semblava que havia de perdre el tren.

En la transició molt ràpid, fins i tot m'he deixat el crono, je je je.

Tot seguit, les dures rampes fins al Puigmal m'han fet adonar-me'n que això no seria bufar i fer ampolles.

La baixada fins a Núria ha estat un calvari. Al principi bé, però en un repetxonet me n'he adonat que "no me siento la piernas", així de literal.

La pujada de Núria fins a Fontalba, a peu, 1 hora. Ha estat dura, dura.

I per acabar-ho d'adobar, una punxada poc abans d'arribar.

No obstant he gaudit d'un molt bon cap de setmana, a cavall de la família, dels companys de cursa i de l'ambient que hi havia entre tots els participants.

Acceptant lo inevitable, des de Núria fins a Fontalba, he variat la meva banda sonora, la que us comentava fa uns dies, l'he canviat, veient el resultat, per aquesta: "http://www.youtube.com/watch?v=T_6B_QcDGGc".

Mentre, mentalment, anava escrivint la meva crònica, com una simple rendició i reconeixement de la superioritat dels companys.

De la banda sonora em quedo amb:
"I will go down with this ship,
And I won't put my hands up and surrender
There will be no white flag above my door
I am in race and always will be".

Diumenge que bé ens trobarem a Platea, i després, en moltes més.

Pau i herba