Transcatalunya 2012 La crònica
Exec summary
M’he fet amb un pedaç de roba que posa <9h (foto) i que representa que l’hem d’estampar al polo que ens regalen a la Transcatalunya. Dissabte quan ho explicava en Pere al briefing vaig pensar: quina collonada. Avui no paro de mirar-me’l i encara no m’he decidit a quin lloc del polo l’estamparé. És curiós com canvia la perspectiva en unes poques hores. Fins al punt que és molt possible que aquest estiu només em veieu amb aquest polo posat... Ja ho veieu, encara no se m’ha passat la tonteria.
Crònica, versió del director (que normalment entenc com a súper llarga que no acaba mai)
Dissabte tarda: La Mireia, l’Abril i l’Ona em deixen a La Molina a les 19:10. Arribo 10 minuts tard al briefing, però com que aquest any ens donen el track estic la mar de tranquil; fins que recordo que tinc un Garmin i la mare que el va parir. Llavors m’entren els nervis i començo a anotar tots els comentaris d’en Pere fil-per-randa al roadbook. Acaba el briefing i el meu roadbook és intel·ligible amb tants gargots. L’opció GPS torna a agafar força.
Dissabte: M’han posat al refugi Pere Carné (molt acollidor), que queda una mica més amunt del village de Probike (alberg). Serem uns 50 i no conec a ningú. Per una vegada aniré a dormir ben d’hora ben d’hora, penso. Però el tema s’anima a l’hora de sopar i acabo parlant amb un i l’altre fins a quarts d’11. Entro a l’habitació i el meu company ja dorm com un soc. No ronca, anem bé. Preparo la roba, trastos i ginys varis (em pregunto perquè els porto, sóc un zero en mecànica). En Juanma segueix dormint, de manera que decideixo deixar el llum obert i donar un últim cop d’ull als gargots del roadbook. No m’entenc ni la meva pròpia lletra. Ho deixo i em poso a somiar despert: I si la pogués fer amb 9hores? Somiar és gratis, de manera que em poso a calcular els parcials que m’hauria de marcar a cada control per assolir les 9h: C1, 1:30, C2, 3; C3, 4:30; C4, 5:30; C5, 6:30; C6, 7:30 i C8, 9. Sí, m’he deixat el C7. Faig càbales i càbales, no em quadren i no sé què apuntar al C7. Ho deixo, em dic que del C6 al C8 tinc 1:30. Punt. A dormir.
Diumenge 3:00AM: M’aixeco una hora abans d’esmorzar. En Juanma s’ha posat el despertador a les 4AM, just a l’hora d’esmorzar. A les 4:15 ell ja està esmorzat i dalt de la bici, i jo encara he d’anar al WC. Espero agafar un altre ritme a partir de les 5AM.
Diumenge 5:00AM: Vaig a signar ràpid i em faig un lloc a primera fila sota l’arc de sortida. Arriben els mossos, breu ritual d’en Pere i a les 5:03 arranquem. Als 500m en Zamora i company ja ens demostren que els 350 restants només podrem disputar el tercer calaix. Ascensió fins a Masella per asfalt, mantinc contacte visual amb els mossos (impossible veure els dos màquines en la negror de la nit) i començo a despenjar gent. Em noto bé. Es curiós, les bones sensacions les notes de seguida. Prego que durin, em dic.
Amb poc menys d’1h corono el coll de Pal (15km +800dpa). L’últim tram el tornem a fer en asfalt i recupero el contacte visual amb el cotxe d’en Pere (obrint cursa). Merda, amb la foscor no he anat mirant les ppm i, si encara els veig, vol dir que he anat per sobre del què em correspon. Baixada i arribo al C1 tercer. Ara sí que sense rastres per davant (màquines!), però tampoc per darrera.
Entrem al Catllaràs. Jugo a casa, em conec aquest indret com en Pep es coneix el seu jardinet. Visualitzo la pujada i entro ràpid en cadència. Sensacions bones. Arribo a Ardericó i faig la última pujada fins al C2... però no hi és! Resulta que l’han mogut fins a peu de la ctra. de St. Jaume de Frontanyà (aquest tram del briefing me’l vaig perdre). Però no s’ha actualitzat correctament en el perfil i m’entren els dubtes. Faig la baixada i amb els dubtes em foto per on no toca (sí, ja sé que aquesta excusa és molt recurrent, però la meva imaginació és molt limitada). A la poca estona, el GPS em diu que estic com un pop en un garatge, que tiri enrere (aquí se’m reprodueixen tots els malsons de la tracks). Desfaig, baixo per on toca i arribo al C2. Allà em cau el món a sobre: el “cuyo-nombre-no-quiero-acordarme” se m’ha colat per davant. Em dic que és un càstig massa sever per haver perdut poc menys de 5min. Just arribo per fitxar que ell surt. No he pogut obrir prou forat en el meu tram favorable, i ara que toca rodar, ni el veuré. El deixo anar i aprofito per fer canvi de roba, preparar barretes i omplir bidó. Surto i just per darrera arriba en Francesc (un tio molt trempat), que gairebé ni para.
Amb en Francesc encarem la riera de Merlès i, entre baixada i baixada, se me’n va perquè jo em torno a dedicar a buscar bidons (sí, l’altra excusa recurrent). El tram rodador fins el C3 se’m fa força feixuc, rodant 5è i una mica desanimat perquè creia que fins el C2 anava força bé. Un cop al C3, em desvio al control per anar a carregar combustible. Mentre carrego veig que pel creuament (uns 300m) arriba un boletbike i ni para. Em dic que aquesta és la meva, m’he d’enganxar a ell. Dit i fet. L’atrapo i l’hi pregunto si és en Raimon. Ens presentem i l’hi explico que en Ricard (boletbike) m’havia parlat d’ell fent bona premsa. Comencem una llarga relació que ens durà junts fins al final (Jordi, si llegeixes això: tranquil, la nostra aventura a la tracks va ser mooooolt més intensa!). Irònicament, en Leònides em torna a ajuntar amb un que porta el mateix model de Garmin i no té cap problema de navegació (com pot ser, si el meu és una p. merda? d’acord, masses coincidències: sóc jo)
Posem velocitat de creuer: Del C3 al C5 mantinc les pulsacions a 140-150ppm, menjo bé (sí, estic aprenent a menjar barretes sense parar!) i el coco es comença a plantejar allò que vaig pensar just abans d’anar a dormir. Del C5 al C6 atrapem en Francesc (ha patit rampes però sembla que es recupera) i rodem junts fins Sant Llorenç Savall, on arribem a les 12:45. Segons el meu somni, 15min per sobre. Aquí em desanimo, perquè no veig factible fer el C7 i C8 en 1:15 (ja no ho veia clar amb 1:30, uff). Però les cames responen, i em noto bé. Passo una mica per davant i quan entro a Castellar del Vallès em perdo pels carrers. Sort que als pocs minuts veig passar en Raimon i en Francesc per uns carrers més avall i ens tornem a agrupar. Arribem al C7 i els hi dic que no parem: Tenim poc més de mitja hora per uns 18km. Haurem de rodar a 35km/h, primer en baixada ràpida i després en “lleugera” baixada. Ens ho creiem i comencem a moure plat a sac. Pujo pulsacions (no m’ho crec, em poso a 175ppm en pla i després de 8h dalt la bici – la ment mou muntanyes). Els últims 8-10km es fan llargs però cada cop ho veig més clar.
Veig el camp de futbol de Ripollet, el reconec perfectament de l’any passat. A uns 500m intueixo el C8. Miro el meu crono: 8:51h, OR. Aixeco els braços i em deixo anar els darrers 200m. Poc menys de 10 segons de dedicatòries personals, records... i somnis; foteses petites, insignificants, però somnis al capdavall.
Roger
PD1. Com sempre, i per sobre de tot, em quedo amb la convivència amb el company de fàtigues de torn, en Raimon. Un autèntic plaer haver rodat amb ell.
PD2. Ara les vostres cròniques, que aquest cap de setmana ningú s’ha quedat a casa!
26 comentarios
Carles -
.- Divendres 16: 92 Km +1100 btt
.- Dissabte 17: 119 +1750 bicicleta de carretera.
Comentaris:
.- Amb les pallisses inhumanes que mestic fotent i no acabo de progressar. Avui he intentat seguir la roda de lAlejandro i en Xavier però no hi tinc res a fer, sempre he coronat el darrer tots els ports. Sort que tinc la moral alta i això em permet intentar-ho una i altre vegada.
.- Roger que vagui bé a terra de maquis, Tonin que baixis de les 5 hores a les cinc nacions, Xavier i Marc bona botifarrada a Canet
Salut i força.
TONI -
- divendres: 12 kms carrera + 3.000 mtrs nedant.
- Dissabte: 140 kms carretera.
http://connect.garmin.com/activity/189449782
Avui ha estat penós. De cop i volta les forces se me n'han anat i m'ha costat suor i llàgrimes arriba a casa.
Miquel, disculpa que no t'hagi conegut però anava molt fos i no estava per res. tampoc hem pogut acabar de parlar. A veure si ens veiem una estona, amb una cerveseta, i fem la xerrada.
Ahir vaig veure al tirà Freezer, sembla ja recuperat perquè anava ben assegut a la moto. La veu se li notava una mica més fina. Alguna seqüela haurà quedat.
Ara cap a Puigcerdà. El repte de demà és baixar de les 5 hores.
Que vagi molt bé per Canet. Tendo, podi?
Pau i herba
Xavier -
- 116 km Bici de Carretera
- +1610 Mts Dpa
- 4h 27 Min
- 26.5 Km/h
- Avui sortida amb el company del club L'Alejandro i els Mallerengos Carles i Tendo.
Arenys de Mar - Tordera - Hostalric - Sant feliu de Buixalleu - Coll de Norris - Bigues i Riells - Breda - La Batlloria - Gualba - Campins - Sant Celoni - Arenys de Munt.
Bon entrenament per continuar sumant quilòmetres, i demà a la Butifarrada de Canet haveure si aprenem algún corriol nou.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Perquè la teva dona et facis cas, primer has de saber fer-te cas a tu mateix.
.- En lerotisme no hi ha res bo, ni dolent; és la moral social que ho fa semblar daquesta manera.
.- Sovint no és el més atractiu, el més intelligent ni el més ric el que se la lliga, sinó el que shi atreveix
.- Els bons lligaires saben que la sort amorosa es crea.
.. El fracàs amorós és part del procés de lèxit. El seductor que evita el fracàs també evita lèxit
.- No veiem les dones tal com són, sinó tal com som.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Tant si penses que ella et convé com si penses que ella no et convé, de totes maneres tens raó
.- Els qui creuen que és impossible estimar tota la vida una única dona no haurien dinterrompre els qui ho estan intentant.
.- No hi ha res que se suposi que hagis de fer amb aquesta o aquella senyoreta, només el que tu vols fer-li.
.- Un lligaire expert és un amant que ha comès tots els errors possibles en un camp tant reduït com el de la seducció.
.- Tenir dona no et converteix en amant, de la mateixa manera que tenir un guitarra no et torna guitarrista
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Amb les dones no n'hi ha prou amb saber com lligar-se-les, cal també saber aplicar aquest coneixements. No n'hi ha prou amb voler tenir-hi una relació, també cal fer-ho.
.- En les relacions amoroses la planificació a llarg termini no és pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions presents.
.- Tu ets el guionista, productor i director de les teves imatges eròtiques mentals.
.- La manera com veiem el problema de la relació de parella és el problema.
.- Els problemes amorosos a què ens enfrontem no poden solucionar-se en el mateix nivell de pensament on érem quan sens van plantejar
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Andreu si no tagrada el que et passa a Razzmatazz, tot el que has de fer és canviar la teva consciència i Razzmatazz canviarà per a tu.
.- La confusió que sentim quan hem trencat amb una amant és aquell meravellós estat mental abans de la claredat.
.- Mai no és massa tard per conèixer i lligar-te la dona de la teva vida... nhi has tantes de dones de la teva vida.
.- Un dels principals objectius daquestes confessions és el dampliar les finestres per les quals veiem el món femení
.- Em preguntes que penso del matrimoni? Soc del parer que un error no es converteix en veritat pel fet que tothom hi cregui
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
. - La por de viure sol obliga a molts cors solitaris a buscar noves relacions per embolicarse amb nous problemes
.- Si no t'agrada la teva dona, canvia-la. Si no ho pots fer, canvia la teva actitud. No et queixis
.- Amb les dones fes el que el teu cor et digui que és correcte; et criticaran de qualsevol manera. Algunes et maleiran si ho fas i daltres et maleiran si no ho fas
.- Guanyar en la relació de parella significa no tenir por de perdre
. Els lligaires eficients no semboliquen amb dones amb problemes, sinó amb dones amb oportunitats
Carles -
QUAN NECESSITEM UN COACH?
Tu, si tu, et pensaves que no necessitaves un coach? doncs vas errat. Si et trobes en algunes de les situacions que a continuació us detallo, encara que no ho sabeu, us en cal un:
- quan vols fer un canvi a la teva vida
- quan no saps què vols, però si el què no vols
- quan saps el que has de fer i no trobes les forces necessàries per començar
- quan vols emprendre nous objectius
- quan se't resisteix un objectiu
- quan s'acaben les opcions
- quan vols progressar a la feina
- quan al llarg de la vida es repeteixen situacions indesitjades
- quan vols millorar les relacions amb els altres, tant a la vida professional com personal
- quan vols guanyar seguretat en tu mateix
- quan t'agradaria organitzar-te millor el temps
- quan vols aprendre a regular les teves emocions
- quan et trobes resignat a un estil de vida que no t'agrada
Si això fos cert no podríem ni anar a cagar sense el nostre coach.
Carles -
SIS RECEPTES PER VIURE BE
.- Gibran Khalil Gibran: Estimeu-vos lun a laltre, peròno feu un nus del vostre amor.
.- Seneca: Les nostres pors són més nombroses que els perills que ens envolten, i patim més en la nostra imaginació que en la realitat
.-Mahatma Gandhi: El canvi que volem veure al món comença per nosaltres mateixos.
.- Epictet: No ens afecten les coses, sinó la interpretació que en fem
.- Honoré de Balzac: La resignació és un suïcidi quotidià
.- Carl Gustav Jung: La vida no viscuda és una malaltia de la que ens podem arribar a morir
Xavier -
Demà en Principi farè Carretera amb els companys del club, suposo que serà a ritme trànquil perquè els Cracks com en Martí i en David serán obrint gas a Maquis.
I Diumenge a la Pedalada de Canet, ja tenim dorsal.
Vagi Bè Companys !!
Carles -
.- Dijous 14: 92 Km +1300 btt.
Comentaris:
.- Les ultimes setmanes les cases dapostes semblen un Dragon Kan; els analistes no acaben de comprendre com es que cada cop es postulen nous aspirants que semblaven desapareguts. Hi ha el perill que algú perdi tots els estalvis i fins i tot la salut en aquestes desbocades oscillacions borsàries.
.- Melcior i Xavier hauríem de quedar per lligar detalls de logística per la Transpyr. Per exemple: com anem a Roses, si lloguem habitació a Ainsa o si portem dues o tres botelles dABSOLUT. Us trucaré per quedar.
Salut i força
Carles -
COACHING
Dimarts vaig assistir a uns cursos jurídics per reforçar coneixement en dret tributari i en la darrera sessió va venir a fer una xerrada un coach Ens va parlar de temes diversos sobre aprenentatge, motivació personal, treball en grup o prioritats vitals. Desprès he sabut que el coaching procura alliberar el potencial de les persones, perquè puguin millorar el seu rendiment. Consisteix en ajudar-les a aprendre en lloc d'ensenyar.
Per avançar en la vida, bé professional o personalment, ens explicava el conferenciant, no és el que sabem el que compta, sinó el que fem amb el que sabem i aquí és on la figura d'un coach pot aportar moltíssim, doncs, en lloc de centrar en el que no saps, treballarà amb tu perquè aplics el que ja saps, ho posis en acció i identifiquis que més et fa falta per assolir els teus objectius o millorar en algun aspecte. En la seva dissertació parlava obvietats que tots sabem però que molt sovint no hi pensem i no els hi donem la importància que haurien de merèixer. Que texpliquin coses simples i un les consideri grans descobriments, no deixa de ser un mecanisme dalerta que et diu que hi ha quelcom que no estàs fent correctament.
Carles -
.- Fa uns dies que no puc escriure, quan obro el bloc i em trobo la cara den Roger alegre, satisfet per ser un gold-pro, un fora de sèrie, em sento empetitir i poc a poc noto com em faig cada cop més i més menut. Tot allò que voldria escriure no te cap sentit, perd qualsevol mena dimportància davant el poder del Gran Roger.
Perdoneu però no puc continuar, soc tan diminut que no arribo al teclat.
TONI -
- 47 kms carretera.
http://connect.garmin.com/activity/188809637
Avui entrenament Mitjà, ben d'hora ben d'hora.
Veig que això s'està posant d'allò més interessant.
Al tomb inesperat, per collons, que ha fet la temporada, provoca que les cases d'apostes hagin guanyat un munt de calés.
Jo ja m'he afanyat a fer una altre aposta.
Fins i tot sembla que el lliurament del premi el mes de juliol, queda en suspens. Voleu apostar-hi?
El novembre encara queda lluny.
Pau i herba
Jordi Maillot Suissa -
EL FULL PARROKIAL -
Dies abans de la primera gran diada d'aquesta temporada, l'UCI obsequia la gran temporada mallarenga amb una prova.
http://triatlodelsarenys12.wordpress.com/?ref=spelling
Tots hi sou convidats. Inscripcions ja!!!
Xavier -
Avui sortida curteta per raons Metereòlogiques, quant ha començat a espornejar he girat cua ben ràpid per si acàs.
Demà més !!
TONI -
- 48 kms bici carretera.
http://connect.garmin.com/activity/188257358
Andreu, veig que has pres nota de les tàctiques d'en Melcior i abans d'una cursa en vares emborratxar.
Enhorabona pel temps de cursa i també pel paissatge, sens dubte, el més interessant.
Vares apuntar-te a aquesta cursa per anar a fer esport o perquè necessitaves purgar algun pecadillu?
Pau i herba
Andreu -
Dilluns: 2000 m nedant
Dimarts: spinning
Dimecres: 10 km + 400 dpa running
Dijous: 15 km running
Dissabte: 2 h matí btt i competició a la 2ona edició de les ànimes del prugatòri.
El dissabte vaig participar a la meva primera cursa pròpiament de m ntanya de la meva vida i per si era poc vaig decidir buscar una competició nocturna, així doncs, em vaig apuntar a les ànimes del prugatòri. Una competició que surt d'Aiguafreda i que transcorre per paisatges del montseny. La competició començava a les 9 i mitja de la nit i jo venia de una barbacoa on les cervezes i els gintonics havien corregut com l'aigua. La competició van ser 1800 metres de desnivell cruel i uns 17 km a les fosques. Vaig quedar entre els 50 primers amb un temps de 1h 55'. La veritat que correr a les fosques per el bosc a les tantes de la nit i sense anar begut no té preu.
Roger: Lo teu no té preu per lo demés mastercar!
Melcior -
Olé, olé i olé. Constància, classe, patiment i motivació s'han posat d'acord per ocupar el 4rt lloc de la general, brutal.
P.D: sóc acollonit. Veig la transpyr negre, no sé si faré maquis o no, ja és lo de menys. Patir, patir i patir.
Xavier -
En Només una setmana en Carles ha aparegut entrevistat al Programa Temps D'aventura del Canal Esport3.
En Melcior apareix a la revista Temps Esport com guanyador de la marxa BTT de Cabrils.
Avui en Roger és un ídol de mases al Facebook després de la seva actuació estelar a la Transcat.
Será per això que TV3 vindrà a enregistrar Terra de Maquis ??? Per el seu Programa Bike Attack ???
Es cert que volen començar a negociar per adquirir els drets televisius per emetre la Gran Gala ??
Jordi -
Felicitats
Xavier -
Ara a per Maquis i d'aqui res la Transpyr.
Jordi -
Ets el meu idol, ens veiem a Maquis, però no corris que el meu GPS no dura molta estona
TONI -
Com bé diu en Melcior, llegint la teva crònica m'he quedat petit, petit, petit.
Pau i herba