18 Marxa BTT De Canet de Mar
Aquest ha estat un cap de setmana molt intens per els membres del MCT.
En Roger Participant a terra de Maquis i en Toni a la Marxa Ciclista 3 Nacions de Puigcerdà.
(Esperem les vostres cròniques Companys)
I per la seva part en Marc en Xavier i L’Andreu han participat aquest matí a la Marxa BTT de Canet de Mar
Recorrègut 100 x 100 corriol Molt dur i Tècnic que els ha portat per els voltants de la creu en un constant puja i baixa sense descans.
Agraïr al Tendo i els companys del club els ànims que han donat durant el recorrègut.
56 comentarios
TONI -
La meva argumentació està basada en el desconeixement del Watssap que en té aquest comitè, o més ben dit, del que subscriu la notícia al Full Parrokial.
D'entrada les meves intervencions al Watssap no superen les 20 en tota la setmana.
La força d'aquest argument, el del desconeixement del que passa en l'entorn d'aquest senyor del comitè que s'autoproclama jutge, queda ben palès en donar per bona l'excusa 264 d'en Rocosa.
Només calia que s'hagués llegit les intervencions, cosa que mai fa, només es dedica a vomitar els seus escrits, per adonar-se que l'excusa d'en Rocosa era la 2310.
Senyor Moyen, també li demano faci dimitir a aquest inepte. No volem ni saber quants fons de l'Uci deu haver malbarat en sopars, viatges, cases de meuques, copes a l'Hol·la, llibres editats per ell mateix, etc, per trobar la inspiració(?) d'uns pensaments, en molts dels casos plagiats(?).
És que és s'es colmo!!!!
Pel que fa a la puntuació d'en Roger, segons la normativa LWS, es puntua en totes les curses on se surti a la classificació, en conseqüència, cal donar-li els punts.
http://www.terrademaquis.com/
Pau i herba
EL FULL PARROKIAL -
En aquestes reunions també sha decidit fer una primera amonestació a en Melcior i en Toni per un us abusiu i desproporcionat del Watssap, si tornen a fer més de deu intervencions en un dia sels penalitzarà amb la minoració de cent punts. Sels hi recorda que lunica mitja oficial per fer manifestacions i publicar entrenament és aquest bloc. Finalment sha donat per bona lexcusa 264 den Roco per no presentar-se a lentrenament de dimecres, llàstima que no haguí donat més detalls del que va succeir en tornar de la platja amb la bellíssima senyoreta que lacompanyava.
Continuarem informant.
FRACASSAT -
Per a tot el que proposes hi ha una solució: MASTERCARD.
Per a tota la resta, fes el que puguis.
COACHFRACASSAT.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Follar agust, com creure amb convicció, és tan un poder com un procés. És curatiu. És plaent. És creatiu.
.- Cap home hauria de tenir permís per morir abans que no li fessin una bona mamada.
.- Jugat-ho tot a una carta: aposta per lamor.
.- Si el desig i el deure coincideixen, comença un estat de benaurança que es fa molt difícil dexplicar.
.- Quan el cervell, la cigala i el cor de tots dos treballen junts, espereu una bona relació de parella.
Carles -
CINC CONVERSES AMB UN PUTOFRACASSAT
1.- A: Ajudat i el món tajudarà
B: "Sort que fa poc vaig treure els calés de Bankia"
A: Fracassat tu que tens cales per enretirar dels bancs?
2.- A: No busquis la felicitat, cerca la plenitud, és més propera i tangible
B: "Per què només em sento ple quan m'he fotut un bon àpat?":
A: Fracassat tu que pots menjar tant com vols?
3.- A:Al cim no hi arribaràs superant als altres, sinó superant-te a tu mateix
B:"I què ho fa que sempre que arribo al cim està ple?"
A: Fracassat tu que cornes el cim com i quan vols?
4.- A: La millor edat de la teva vida és la que estàs vivint ara
B:"Ara entenc perquè em miren dones seixantones. Quines senyores em miraran d'aquí a 20 anys?"
A:Fracassat tu que encara et miren dones en edad de c opular?
5.- A: L'única diferència entre un somni i un objectiu és una data
B:"Els millors somnis són aquells els que no tinc temps de posar-hi data perquè tot queda encartronat en els pantalons del pijama"
A:Fracassat tu que encara pots encartronar el pijama?.
EL FULL PARROKIAL -
Des de fa unes hores hom té la impressió que el Leònides comença a vendre's car, molt car.
Fins avui els aspirants no donaven importància a la puntuació, ni tampoc a les curses que altres anaven fent. Com que el novembre es veu molt lluny, tothom anava deixant el deures per fer.
Però ai las! que avui les pàgines digitals treuen fum mirant de com aconseguir punts.
A l'alçada que estem de la temporada, curses de molts de punts en queden poques, poquetes, així que pel que vagi molt endarrerit les opcions d'aconseguir l'estatueta comencen a esvair-se i ja només té opcions fent "wild cards", altrament dites "mitjanades".
Com és que avui tothom cerca punts per esgarrapar en coses que no són curses ni entrenaments?
Per què avui han de puntuar nines inflables, trios, follamigos, tajar-se més del compte, vomitar i repetir, empalmar-se, perdó, empalmar la nit.
Des de la redacció només ho entenem perquè algú ja s'ho veu magre i vol recuperar el temps perdut fent drecera.
Segons ens consta, l'Uci donarà plens poders a l'Andrew perquè faci els controls que convingui per tal de desemmascarar als que vulguin sumar punts en coses que no són a la llista oficial de la puntuació.
Xavier -
La meva absència al entrenament del Dimecres amb en Carles i en Melcior, totalment Justificada (excusa 2310) la deixat ben Intrigat.
Després que la central Lechera, fès circular uns rumors totalment Infundats que deien que vaig anar a pendre el sol amb 2 mulates i vam muntar una bacanal a la caseta de la creu roja, he de dir que malauradament són falsos.
Només dir que va ser una tarda ben agradable amb molt bona companyia i bones vistes !! que per això anem a la platja no ??? O vosaltres i aneu a posar-vos Morenos ??
Per cert sr Moyen voldría fer una consulta.
- Si avui em tajo, demà empalmo i faig sortida Btt de + de 50 km amb el Mallot oficial i una Bona crònica quants de Punts em reportarà ?
Xavier -
- 130 km
- +2125 Dpa
- 4h 46 Min
- 27 km/h.
- Aquest Matí m'he llevat sense gaires ganes d'anar a la sortida del club em feía molt de pal.
- Mentrés ho romiava ben estirat en el Llit, he sentit unes veus interiors.
- Un dimoniet M'engrescava a quedar-me dins del Llit i llebarme el més tart Posible.
- Al cap d'uns instants ha aparegut un angelet que em deia tot el contrari.
Xavier, hi tens que anar, no hi ha opció ni romanços ni osties, la Transpyr esta a tocar i avui será un gran entrenament de Qualitat.
Així que l'hi he fet cas i m'he preparat per anar cap a la parada del Bus.
Pujant cap Arenys de Munt, notava que em costava fer còrrer la Bici, anava totalment parat, serán les cames ?? tindré algún Problema a la cadena ??
Així que no les tenía totes, pensava amb L'etapa i buuufff no ho veia gens clar.
Collsacreu m'ha costat més del normal, però Collformic, un port que a mi sempre m'ha costat molt... avui l'he pujat francament ràpid.
dels 26 km de Port he aguantat 23 amb el Presi (Que fa por de lo fort que està) i el Colombiano de L'alejandro (Un altre coix)
Apartir d'aqui m'he trovat perfecte, fent a bon ritme (Plat gros) les pujades de Viladrau, Coll de Ravell, Coll de Norri i Collsacreu.
- Graciés Angelet .... Però crec que aquesta nit el Dimoniet vol que fagi Malifetes !!!
Salut i Bona revetlla a tots.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Em preguntes perquè és millor estimar que ser estimat? Possiblement perquè és més segur.
.- Les dones són com el foc... sapaguen si no les cuides.
.- En el llit massa, no sempre és suficient.
.- Les dones són força iguals en les seves paraules, però al llit no tenen res a veure les unes amb els altres.
.- On hi ha bons polvos sempre hi ha bons miracles.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.-Pel caga dubtes el dia per atacar-la mai arriba. Avui és el dia per atacar-la per aquell que ho intenta.
.- El sexe, amb totes les seves variants, és eternament revolucionari.
.- No existeix cap formula ni cap mètode. Aprens a follar follant.
.- Si vols saber si lestimes pensa que sentiries si et deixes.
.- Si vols saber si testima preguntat si et té confiança.
Carles -
.- Dissabte 23: 132 Qm +2200 en companyia den Roco, en Marti, lAlejandro i en Sergi. La ruta ha estat: Arenys de Mar - Sant Celoni - Santa Maria de Palautordera - Coll Formic - Seva - Viladrau -Coll de Ravell Arbucies - coll de Norris - Breda - Sant Celoni - Arenys de Mar
Comentaris:
.- Avui ultim entrenamet de qualitat abns de la Transpyr. Per primer cop en molts mesos en un coll no he estat lúltim de coronar-lo, això mha donat molta moral.
.- Roco, Roco, Roco... encara estic esperant la crònica de laventura amorosa del dimecres.
.- Jordi jo com en Toni, segur que no faré terra de Maquis, massa dura i exigent. Després del que mha explicat avui el Presi penso que és una prova nomes per escollits.
.- Pep, Roger, Andreu i companyia us recordo que shan de publicar tots els entrenaments, sinó lUCI pot imposar sancions.
TONI -
- Divendres: 16 kms carrera.
- Dissabte: 69 kms bici + 48' carrera.
Pau i herba
EL FULL PARROKIAL -
Les travesses entre el mitjans de comunicació i les cases d'apostes en aquest moment estan bullint.
S'especula si el LWS 2012 és a la caixa. L'UCI no ha volgut confirmar ni desmentir res i els rumors són de tot tipus a Lausana.
Sembla que en les properes 3 setmanes podria lliurar-se el títol.
El sopar del xiringuito està previst pel dia 14 de juliol i podria ser que es fes lliurament del guardó.
No obstant aquesta setmana no han sortit puntuacions de l'Uci, però s'espera que el proper dilluns es faran públiques i així veurem qui encapçala la classificació.
L'expectació és màxima. La caverna brama com mai.
FRACASSAT -
.- Ajudat i el món tajudarà.
"sort que fa poc vaig treure els calés de Bankia"
.- No busquis la felicitat, cerca la plenitud, és més propera i tangible.
"per què només em sento ple quan m'he fotut un bon àpat?"
.- Si vols pots canviar la teva vida, només cal que canviïs les teves actituds.
"fa temps que vaig deixar de ser un nen"
.- Al cim no hi arribaràs superant als altres, sinó superant-te a tu mateix.
"i què ho fa que sempre que arribo al cim està ple?"
.- Tingues cura de les coses petites, que sovint són més importants del que semblen.
"www.bostonmedicalgroup.es"
.- Totes les teves esperances són dins teu, és on hi guardes la llavor del teu futur.
"Esperança. Segons l'Idescat, aquest nom no apareixia entre els 20 primers més posats a Catalunya. Quin futur que ens espera doncs"
.- La millor edat de la teva vida és la que estàs vivint ara.
"ara entenc perquè em miren dones seixantones. Quines senyores em miraran d'aquí a 20 anys?"
.- La manera més fàcil daconseguir el que vols és ajudar els altres a aconseguir el que volen
"doncs n'estic content d'haver tret els calés de Bankia, què vols que et digui".
.- L'única diferència entre un somni i un objectiu és una data.
"Els millors somnis són aquells els que no tinc temps de posar-hi data perquè tot queda encartronat en els pantalons del pijama"
.- Si vols canviar primer has de sentir la necessitat de fer-ho.
"El meu veí va voler canviar de pis i ara viu sota d'un pont. Quins canvis més estranys"
.- Limportant no és el que hi ha davant o darrera teu, sinó dins teu.
"amb vaselina i ... amb il·lusió".
Carles -
DEU FRASES FÀCILS DUTOAJUDA
.- Ajudat i el món tajudarà.
.- No busquis la felicitat, cerca la plenitud, és més propera i tangible.
.- Si vols pots canviar la teva vida, només cal que canviïs les teves actituds.
.- Al cim no hi arribaràs superant als altres, sinó superant-te a tu mateix.
.- Tingues cura de les coses petites, que sovint són més importants del que semblen.
.- Totes les teves esperances són dins teu, és on hi guardes la llavor del teu futur.
.- La millor edat de la teva vida és la que estàs vivint ara.
.- La manera més fàcil daconseguir el que vols és ajudar els altres a aconseguir el que volen
.- L'única diferència entre un somni i un objectiu és una data.
.- Si vols canviar primer has de sentir la necessitat de fer-ho.
.- Limportant no és el que hi ha davant o darrera teu, sinó dins teu.
Carles -
.- Dijous: 70 Qm bicicleta de carretera, 30 arma secreta, 2h massatges.
.- Divendres: 70 Qm bicicleta de carretera, els de tornada a casa encara no els he fet.
Comentaris:
.- Estic ABSOLUTament exhaust per les pallisses daquests darrers dies, però per lluir sha de patir.
.- ¿Roco i Melcior demà a 2/4 de 8 a lestació del bus dArenys de Munt per anar a fer la volta amb els del Club?
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Amb la teva parella procura ser-li convenient, però no pas imprescindible. ¡Hi sortiràs guanyant!
.- Cada relació és un món i cada dona un misteri.
.- Si estimes una dona estimes el món sencer.
.- Hi ha sentiments que es fan malbé, si sexpliquen amb massa paraules.
.- És força semblant a una mentida dir veritats que no sents.
Carles -
RECOPILATORI
.- Avui més que paraules, voldria escoltar silencis, llargs silencis de portes obertes.
.- La principal tasca que tinc en aquesta vida es la de continuar vivint fins el dia que ensopegui amb la mort.
.- Les coses no són ni com les veiem, ni com les recordem; les coses són com són, la resta són conjectures o interpretacions.
.- Pots dir que has triomfat en la vida quan només desitges allò que realment necessites.
.- Fins i tot amb els ulls tancats tinc la vista cansada.
.- Només magraden les idees que mosseguen.
Carles -
.- Aquest pensament ajuda a superar les agressions de la vida a cops de paraula.
.- Aquest pensament, si larribes a entendre, dona sempre la resposta.
.- Aquest pensament és la destral que et permetrà rompre el mar de gel que portes dins.
.- Aquest pensament és una ànima empresonada a lespera que algú el llegeixi i lalliberí.
.- Aquest pensament carregat de memòria es el sentinella de lesperit.
Carles -
AMANT
Ésser amant: bastir
sempre en el buit, sense fi,
bes a bes una historia
que es perd endins de la memòria
Anónimo -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- En menys de vint anys les noves tecnologies tot ho han canviat, llevat potser duna cosa: el desig per gaudir de les dones belles.
.- És difícil ser imparcial amb allò que es desitja.
.- La veu carnosa del contacte eròtic lentenent totes les llegues.
.- El meu samaler és un pou de paraules amoroses que malden per sortir.
.- Les sensacions plaents són sempre passatgeres, es per això que soc un viatjant que sempre busca nous camins.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- El que mavergonyia de fer, lamor mho ha fet practicar.
.- Un relació eròtica sense decepcions no seria sexe; seria, què en sé jo? Melmelada o música de Llach.
.- Amb una nit esbojarrada amb sis clusques esdevé el mateix que amb les aparicions dels esperits. Tots en parlen, però molt pocs les han vistes.
.- Parlar-se-la, palar-se-la a gust, és un acte damor que cal fer en el recolliment i el silenci.
.- No és el sexe , sinó els seus voltants, allò que de debò paga la pena.
TONI -
Enhorabona.
Llegeixo a la premsa groga que està animant a l'Andrew a rebentar-ho tot. Talment com la caverna mediàtica, la violència verbal demanant sang és espaordidora.
"Ladran, luego cabalgamos".
Pau i herba
Jordi -
http://elmondelyaribtt.blogspot.com.es/2012/06/terra-de-maquis-1a-etapa.html
Si voleu hi podeu donar un cop d'ull
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Tots tindrem el mateix cap de setmana. Alguns, simplement, laprofitarem millor.
.- Quan el cigalot et cridi, segueix-lo, encara que el camí sigui costerut i difícil.
.- Tracta a les teves amants com a pura sangs i mai seran unes mules.
.- La vida amorosa és com el GPS que macabo de comprar; disposa de moltes opcions que mai no faré servir.
.- La trempera matinera és un dels estimulants més potents del sistema immunològic.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Sovint, la diferencia entre una relació de parella que funciona duna altre que va pel mal camí consisteix en saber-se callar tres o quatre coses al dia.
.- Les perversions carnals, els jocs eròtics més desvergonyits, son bells quan es miren a traves de lamor.
.- Copular o és un descobriment constatant de noves experiències i sensacions o nomes es posar-la en un cau.
.- Fer lamor és, sobretot, entregar-se un mateix.
.- Lart de la seducció... és en gran mesura lart de la persistència.
Carles -
.- Dimarts 19: 70 bicicleta de carretera, 32 btt passejant amb en Roco i en Frizzer i 30 arma secreta
.- Dimecres 20: 38 btt +850 en companyia de Gran Melcior.
Comentaris:
.- En la sortida davui em quedo amb la vista panoràmica des de la musclera. ABSOLUTament espectacular la collecció de noies jovenetes banyant-se en pilotes. He estat a punt de baixar i fer un entrenament a mar obert, però per sota laigua, per agafar petxines musclos i ostres peludes.
.- ROco, Roco, Roco... Avui no eres a la línea de sortida, sembla que seguint els consells del lligaire tenies altres objectius a assolir. Espero que ho hagis aconseguit i ens facis una detallada crònica.
Melcior -
Durissima cursa on vull felicitat especialment al gran David i Marti, simplement no teniu sostre, mes i mes i mes, nomes feu que anar mes, esteu suuper forts, ni calors ni dimonis ni bandolers de poca monta, vosaltres gasss!!!
Roger, enhorabona per tu tambe, com l'escrit anterior els teus valors en cursa son el millor podi.
Jordi's, veig que pedalar amb vosaltres no es cosa facil, les mateu callant, pero alla hi sou, pim pam.
Gran de Grans, permete'm la pregunta, tens a punt el discurs per quan se't lliuri el premi??!! Nomes unes suculentes i premonitories declaracions del Tira te'l podrien fotre, clar que com moltes coses, cal complir.
Mica en mica vaig sortint a rodar, la ferida esta infinitament millor que jo en si, no tinc ganes de patir, em costa sortir, vaig alt de pols, arrossego algun quilet extra... En fi, paciencia i constancia!!
Entrenament secret 17: 42km btt,+1200dpa
Entrenament secret 18: 38km btt, +825dpa, amb vigoros Rocko a plat i alegria...
Entrenament secret 19: 32km btt, +650dpa amb Rocko i Tira LWS, del que tinc enregistrades maximes lapidaries...
Entrenament secret 20: 37,2km btt, +853dpa amb Tira LWS a ritme de pau i herba ( 110ppm mitjes ), gaudint de les vistea i la muntanya...
Baixant hem trobat Fuga i Sergi, preparant VC, estan forts i motivats, enguany el nivell sera elevadissim...
Roger -
J'ai appris avec toi que les victoires ne sont celles des journaux mais celles de nos yeux, et ceux de nos proches. (Vaig aprendre amb tu que les victòries no estan en els diaris, sinó en els nostres ulls i en els dels qui estimem)
Adieu Steph
http://www.kilianjornet.cat/en/blog/adieu-steph
Martí -
Roger, espero que t' haguis recuperat.
Carles, aquí es publiquen sentiments que no es poden deixar perdre a l'interespai, s'hauria de fer una publicació en format clàssic, per poder- la ensenyar als nostres nets.
Jordi Maillot Suissa -
Ha estat un plaer conèixer-te a tú, a la Mireia, a les teves filles, a en Martí, l'Àlex, en David, en Jaume... i molts altres dels quals alguns no sé ni el nom!
Espero que lo dels punts del front no sigui res i que et vagi super bé a la Transpyr.
Ens veiem a la propera cursa!!!
Jordi -
Xavier -
Entrenament secret dia 19 :
32 km BTT + 670 Dpa
TONI -
- dimarts: 3.000 mtrs nedant + 11 kms carrera.
Estic emocionat. No tinc paraules. Aquesta darrera crònica m'ha deixat a nivell de terra. La taula amb el teclat semblen l'Everest, impossible d'arribar-hi... impossible?
http://www.youtube.com/watch?v=w8h8c3hfoD8
Pau i herba
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Sha de ser un amant intelligent per tenir lultima paraula i no fer-la servir.
.- Si nomes la veus com és, mai sabràs com podria arribar a ser.
.- Lamor no és el que has estimat, és el que estimes.
.- Ningú sap, ni tan sols aquest humil lligaire, quanta passió cap en un cor.
.- Follar sovint i a gust no fa el mon giri més despresa... ¡però si que ajuda a que el viatge valgui la pena!
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- ¿Els petits detalls?, ¿els petits moments?, ¿els petits desitjos? No són gens petits.
.- No nhi ha prou amb que la desitgis, també has dir-li quan la desitges.
.- Al llit la imaginació eròtica és més important que el coneixement emocional.
.- La perfecció sexual no es possible ni necessària.
.- Una dona ben follada és una bona folladora.
CLUB DE FANS -
Un divendres qualsevol, podria ser perfectament el divendres passat, 15 de juny. Des de les 15 h de la tarda que tenim lagenda més que apretada, apretadíssima. En qüestió de dues hores, hem de dinar, fer bosses (per tres! En Roger, per sort, fa temps que se la fa solet!), anar a buscar les nenes a lescola, celebrar al parc de loreneta la festa daniversaris dels alumnes de P5 del trimestre, carregar el cotxe, fer banyeres i sortir per poder estar a Manresa abans de les 19h per a recollir dorsals, obsequis... Cal dir que ja des de les 15 h en Roger el tenim summergit profundament en el seu meravellós món de la bici amb tot el que això comporta! Malgrat tot, aconseguim arribar a lloc quan ens havíem proposat!
Baixem tots quatre del cotxe, i mentre mirem la botiga, les nenes aprofiten per a pintar, jugar... i en Roger per a saludar als Jordis que sha trobat recollint els dorsals. Compra unes barretes i... Ups! Un moment, aneu pujant al cotxe que no els he dit adéu i voldria acomiadar-me! Al cap de 20 minuts (diuen de les dones, però recarai, els comiats dels ciclistes!), puja al cotxe i engeguem cap a Santpedor.
Arribem a la casa rural, desembarquem les 52 bosses que portem (50 pel ciclista i 2 per nosaltres!), ens installem, sopem (molt bé, per cert!) i ens nanem a dormir. Uns més dhora que els altres, és clar!
A lendemà al matí, a una hora intempestiva (és dissabte? És cap de setmana?) sona el despertador del Roger. Malgrat no fa gens de soroll, es dutxa, es veisteix i baixa a esmorzar. Inevitablement una ja sha desvetllat. - Mira, avui, com que farà calor i un ocellet que aprecio mooolt mha dit que el blanc amb la senyera va bé, em posaré el mallot de lArenys i demà, ja em posaré laltre. (Talment com si duna adolescent abans de sortir de festa es tractés!). Queden bé aquests mitjos? I El casc?... La veritat és que mencanta que sigui tan perapunyetes en aquest sentit!. Un petó i...
Enviem un darrer SMS dànims i.., seguim dormint!
Per a nosaltres el dia transcorra meravellosament: ens llevem tard, esmorzem com a tres reines, anem a les mines de sal de Cardona, les visitem, anem a veure el castell... dinem entrepans i decidim tornar perquè, malgrat que ens ha dit que no arribaria abans de les 16h, sabem, perquè el coneixem, que això pot canviar! Per si un cas, agafem el cotxe i ens plantem a Castellnou a les 15h. Només faltaria que, després dhaver mogut cel i terra per anar amb ell, ara no hi fóssim quan arribés!
Cau un sol de mil dimonis, però (estic dacord amb en Martí i amb en Roger, un 10, per a lorganització!), les nenes no senteren del sol perquè els han muntant un mini circuit de golf (no els agrada massa!), un inflable gegant (fantàstic!) i uns patinets. Com que no hi ha ningú, sembla una festa privada per a elles dues. He donat 15 voltes per la fira. Mhan fet una pena! No hi havia ningú més que nosaltres 3 i la gent de lorganització!
Arriben les motos i diuen que els primers estan a punt darribar. En una mitja hora i ja els tenim aquí, diuen. El cor sem dispara i, no pas perquè cregui que en Roger sigui un dells, sinó perquè memociona saber que darrera dells, arribarà ELL! Nervis, passejades a munt i avall... Narriben dos! Sospitosament el primer és de Cyclery i el segon, no sé pas don! Arriben tercers, quarts, cinquens, deuens... i sonen ja, en el meu rellotge (no pas en el campanar de Castellnou!), les 16 hores. Fins ara, no hem vist a ningú conegut! Començo a preocupar-me i a estar pendent. A Castellnou no hi ha ni un bri de cobertura, Scheisse!
Arriba en Martí el 16è o potser, segur, que abans. He perdut ja el compte! Maixeco ràpid en veurel i el començo a fotografiar talment com si den Roger es tractés. Surt de dins! Mentre li faig les fotos rebo senyal i mavisa que tinc trucades perdudes del TOT. El truco, però no aconsegueixo comunicar-me. Ara SI que comença el nostre VIACRUCÍS (oi, Laia?). Per fi em sona el telèfon i puc parlar amb ell. Entretallat, mexplica que en Jordi està malament i que ell no el vol deixar sol, vol fer-li costat... Em comenta que vagi cap a la casa i que ja arribarà, no mai abans de les 19h. QUINA RÀBIA! Haguéssim pogut visitar el castell per dins, haver anat al recorregut històric de Cardona de les 16h... Però en el fons, sem dibuixa un somriure a la cara i, en el cor, un... Si senyor, les curses són per això, per aquests moments!
Anem cap a la casa, les nenes gaudeixen perquè fan una festa de final curs i, poc abans de les 18,30h, les enredo per anar tirant de nou cap a Castellnou. Mare, NO! Ara, no! Que ens ho estem passant bé! - Si, reienes! Només anem a recollir al pare i tornem! Us ho prometo! Pugen al cotxe morrudes, però sense dir ni mu. Agafem el cotxe i enfilem cap a Castellnou. Agafem les corbes com si fóssim de la Fórmula1 i... frenada! En mig dun revolt, ens trobem en Roger amb la bici i el pitem! Baixem els vidres i li preguntem que què li ha passat. Ens diu que res, que sha PERDUT i que vol arribar a larribada. Li diem que està just abans de la casa de colònies i que més endavant ja hi és. Anem tirant, a poc a poc, i lanem esperant. Ostres, Tu, no arriba! Girem el cotxe i lesperem. Estem just davant la casa! Dos, tres, quatre.. minuts i no arriba! Haurà agafat un trencall? Shaurà acabat de petar?... Decidim seguir i arribar a Castellnou. Mentre aparquem, veiem que el famós Jordi baixa dun cotxe. Sembla talment el cadàver de la vida és bella, pàlid, prim com un secall... Parlem i em diu que sembla que es trobi millor. El deixo penjat (em sap greu!), i vaig a veure què sen sap del Roger. Ostres tu, torna a començar el neguit! Les nenes sen van cap a linflable i jo resto esperant-lo a larribada! Mentre preparo la càmera, el neguit sapodera de mi! Mentre espero, apareix, de no se sap on, en Roger. QUINA FELICITAT! Indescriptible! Però... Per què nassos no passes per sota larc? The estat esperant! Mexplica que fa ja uns quants minuts que ho ha fet i, el primer que fa, en lloc dun petó, és dir-me què en sé del Jordi! LI han dit que se lhan emportat a lhospital i vol saber com està. Per la seva tranquillitat li explico que lacabo de veure baixar dun cotxe i que semblava bé... El vol anar a veure! PASSA DE NOSALTRES, I SEN VA A BUSCAR-LO! INCREÏBLE!
Es troben i jo, collant-me entre la zona privada dels pros, també els trobo! Els faig fotos i... aprofito per deixar-los una estona sols. Vaig a buscar a les nenes i a preparar-les per anar marxant.
Arribem a la casa, sopem amb prou feines,... pomadetes per tot arreu (no nhi havia hagut de posar mai!), replantejaments de la situació, un radi trencat (truquem a la botiga de Manresa si cal anar-ne a buscar un...) i... a dormir!
Lendemà... es repateix la història amb la diferència que aquesta vegada anem a piscina de Santpedor! Ens trobem, alegra sorpresa, amb en Jordi i lÀlex, i sortim a esperar als primers. Decidim tornar cap a la piscina i anar a dinar. Mentre ho fem, veiem al Jordi, des de la finestra del bar, que sembla que busqui a algú. Ens deu buscar a nosaltres?... Abril, reina, lamic del papa em sembla que ens busca... Ves-lo a cridar!. Entra i ens diu que ja ha arribat però wue no tespantis sha fet una rascadeta al front!. Sortim que no ens prenem ni les postres.. però en Roger ja està de camí. El veig i... no li veig res. HA ARRIBAT! HA ACABAT! ESTÀ BÉ! AIXÒ ÉS TOT! HO HA ACONSEGUIT!
(...)
Després, minuts democió quan veig que parlen amb en Jordi, lÀlex i en Martí. El David també hi és. Això és el que val la pena! Veurel somriure, content... però amb el cap ben obert!
No és fins a Arenys que me nadono que ni el braç ni el cap tenen bona pinta i... en el CAP, mho acaben de constatar!
Però... Ja des de 2007 que formem part del Club de Fans dels Mallerengos i tot el que vivim és perquè ho volem! Aquesta és una crònica que podria haver estat la de Torelló o la de la TransCatalunya o la de la... NO HO CANVIAREM PER RES DEL MÓN! Saber patir, compartir, esperar, emocionar-se, desesperar-se, angoixar-se, plorar, somriure, alegrar-se pels altres... són infinitius que formen part daquest club. GRÀCIES A TOTS VOSALTRES estem aprenent tot això i no hi ha cap agrupament escolta que ens ho pugui ensenyar! Mentre ens deixeu, seguirem aprenent de tot els que ens seguiu ensenyant! Seguirem, també, lluitant, al vostre costat! Sou UN CLUB IMMILLORABLE! GRÀCIES PER TOT EL QUE ENS HEU DAT i ENS DONAREU!
Mil petonets i mil abraçades encoratjarodes de les vostres fans (en nom, espero que també, de les Annes, la Clara, en Marc, la Mònica, la Montse, la Pilar, la Míriam, la Laia...).
De fet, el club de fans creu que en la nova gala hi haurien dassistir també els Jordis, els Martins, els Andreus, els Ricards, els Raimons, els Xaviers... i tants i tants noms... SOU TOTS COLLONUTS!
ENDAVANT! PAU i HERBA SEMPRE!
TONI -
Roger, no ase falta disir nada más. No només les teves cames són privilegiades, també el teu coco.
Martí, felicitats una vegada més. En 15 dies has acabat dues curses molt dures.
També en David, aquest però en lloc pro.
Brutal!!!!
Pel que fa a les 3 nacions, si hi aneu vosaltres, la fareu en temps d'or. No tindreu cap problema. Martí vares enganxar mal dia, però tu te la fas fumant.
Com que veig que no tinc cap possibilitat de créixer, em sembla que m'he de cercar una alternativa, que no una mitjanada.
He estat mirant com pot ajudar-me un coach. Per cert Carles, hi ha coach que t'ajuden sexualment? és que aquests no surten a la llista que vares publicar.
Pau i herba
Jordi -
Feia gràcia per què jo anava a la meva i cada poca estona ens reuniem, 4 paraules i foties el cam. Al poc de res..ep Roger!que fas per aqui?..i tu dius...mira, una volta pel Bages, jaja.
Que més et pot passar? jo ja feia estona que hauria tirat la bici barranc a baix.
No se que dir, podem quedar un dia i t'explico 4 coses del GPS, no és difícil home...
A la Transpyr treuràs fum, estasmolt fort i tens una potència que més d'un voldriem.
Fins aviat crack!!!
Xavier -
Acavar una prova tant dura com aquesta esta a l'abast de pocs.. molt pocs només escollits.
és una d'aquestes proves que tant saval a quina Posició acaves o el temps empleat en recòrrer les dues etapes ... es el de menys.
Si ja de per si la prova era dura, heu tingut que soportar una forta calor i altres entrebancs, però res os pot aturar
Així que ús voldria expresar la meva total admiració i dir-vos que sou un exemple a seguir.
Ara Toca començar a pensar amb la Transpyr que esta a tocar.
- Carles demà ens veiem al Calisay a les 16:30.
Carles -
FILL DEL VENT
Ahir, que em tocava treballar per la tarda, vaig anar a la feina amb bicicleta. La reunió de la Junta de Govern es va allargar més del previst i va acabar a 2/4 de 9. Un cop canviat i llest per tornar a casa quedava poc per començar a fosquejar i em va tocar posar un ritme alta. Un cop passat Tordera els cotxes ja portaven les llums encesos i els carrers eren illuminats. Per por a la fosca la cadència del pedaleig va esser notòriament reforçada fins al punt de tenir la impressió que un potent vent amic mempenyia en tot moment. De Malgrat fins a Sant Pol un impresionant tifó em va permetre millorar la meva marca personal; quan mirava el compte quilometres em sentia com el Gran Triatleta o el Tira Frizzer. En arribar a Arenys el vent va parar de cop i en la meva vanitat em vaig imaginar que aquest cop en Leònides se mhavia aparegut, no en forma llum, sinó fent-me sentir fill del vent.
Carles -
.- Dilluns 18: 77 Qm bicicleta de carretera, 1h arma secreta.
Comentaris:
.- Xavier i Melcior: ¿Us va bé que demà quedem a 2/4 de 5 al Calisay per fer una sortida plegats i comentar temes de logística de la Transpyr?
.- Roger no canviïs el Gramin, aquesta és la meva única esperança de cara al repte que ens espera als Pirineus; sembla que també has presentat la teva candidatura al premi Aristodem 2012, possiblement aquesta sigui lestatueta mes cobejada aquesta temporada.
.- Martí ets gran , molt i molt gran.
.- Toni quan punts són la proba de les cinc nacions?. Encara no sha actualitza la llista oficial de punts de lUCI i tinc la impressió que en aquest moments hi ha un triple empat en la classificació provisional.
Roger -
ETAPA1
Dissabte vaig tenir el luxe de fer els primers quilòmetres amb en Martí a ritme de pau i herba (o més ben dit, en gentleman den Martí va tenir lamable gest dacompanyar-me una estona) . Llàstima que va durar ben poc degut a la meva poca traça. Martí, gràcies per la màster class.
A Rajadell enllaço amb els Jordis i comença la primera pujadeta digna. Manimo i començo a remuntar posicions, fins que encaro una baixada tècnica (trialera xunga) i trenco un radi amb alguna branca mal posada. No nhavia trencat mai cap, de manera que em porta estona posar-hi algun remei (com que no el puc treure, al final, amb lajuda dun amable company decidim embolicar-lo amb el del costat). Afortunadament puc seguir, però em mentalitzo que les baixades tècniques les hauré de fer a peu per no provocar lefecte domino amb els altres radis (això sumat a que no sóc bon baixador)
A empentes i rodolons (literalment) van passant els Kms i, mica en mica, puc començar a entrar en cadència amb alguns trams menys trencats per pista. Remunto posicions, sempre amb el dubte si em quedo amb els que atrapo o segueixo sol de la mà de la meva destresa orientativa. Arribo al dinar de Castelltallat (km90) amb bones sensacions. Segueixo i enllaço amb dos més que em porten fins a lAV de Font de Ferro (km105). Ens diuen que rodem sobre els 20 primers. Em resulta força encoratjador tenint en compte que en cap moment mhe trobat còmode. Queden 30km i poc menys de +600. Els 10km que queden fins a Callús semblen trencats en el perfil, però després tinc una pujada continuada fins a meta on em dic que pujaré pulsacions. Per primera vegada en tota la cursa em noto bé i em veig animat.
Arribar a Callús es converteix en una odissea. Primer encarem un llarg corriol de baixada pronunciada però no gaire tècnic. Algun tram amb força desnivell i algun sotrac mal posat em fa perdre roda dels altres dos. De cop i volta em trobo sense corriol, ni sender, ni res que sassembli. Com sempre, el track em diu que no estic lluny, però acabo invertint un munt remuntant (escalant) la vessant enmig darbres i matolls per anar parar a una pista per on feia molta estona que havíem passat. Estic totalment desorientat. El meu coco ja està fora de cursa, i ja no hi haurà manera de reanimar-lo. Torno a enllaçar amb el grupet den Jordi A. i anem fent junts una altra poca estona. Sens dubte és un bon grupet, porten bon ritme i, sobretot, sembla que no es perden! Em dic que seguiré amb ells, però amb tant de corriol puja-baixa no és fàcil anar compactes. Ens estirem, passo per davant i enllaço amb un dels dos amb qui anava abans del fiasco. Ell també sha perdut no sé on. Ens quedem sols i, sorpresa, ens perdem. Fem-desfem-fem-desfem fins a marejar-nos tot el que podem. Arribem a lAV de Callús amb una quarantena més per davant i enllaço amb en Jordi S. (el gran Jordi, linconfusible mallot Suïssa!).
Em comenta que no va fi i, com que el meu coco fa estona que està fora de cursa, decidim dedicar uns minutets més a fer un bon berenar (magafa per devorar coca sense parar, més per la depre que porto que altra cosa). En Jordi no ho acaba de veure clar. Sem reprodueix lescena de la tracks, i evidentment, ens animem a continuar! A la poca estona però simposa la prudència i, en un atac de gran maduresa esportiva (dacord, daltres en diuen sentit comú), en Jordi decideix parar. Decidim passar la sufocant calor de la tarda sota lombra dun arbre, molt ben posicionats per exercir de control improvisat i anar comptant lexèrcit de bicicletes que venen per darrera. Tornem a provar trampejant fins a contactar amb un altre que també sha muntat un picnic sota un arbre. Amb la confiança que ells dos es poden ajudar lun amb laltre en cas de mals majors, em convenço que el millor que puc fer és seguir i donar avís al pròxim avituallament, on em prometen que els baixaran a buscar i continuo fins a meta entrant tocades les 7PM. Als pocs minuts porten en Jordi. Tots tranquils. Acte seguit pregunto als mecànics si tenen algun radi, però res de res. Truco a la botiga de Manresa, i tampoc. No mauguren un gran futur, però penso que lendemà em presentaré a la línia de sortida i ho provaré.
ETAPA2
Igual que el dia anterior, en Martí em deixa que lacompanyi una estona. Aquest cop comença amb pujada i el grup es pot anar estirant millor. Arribem al primer AV amb un grupet de 5-6 i seguim per una baixada tècnica. Aquí comença el meu via-crucis perquè només faig que pensar amb el radi i vaig amb molta por. Baixo de la bicicleta masses vegades, i en Martí bonament em va esperant. Per acabar-ho darreglar, a la que passem per un corriol més ràpid, em salta el GPS no sé on. Paro, i em dedico a caminar una bona minutada enrere en busca del GPS. Afortunadament el trobo, però el suport sha trencat i lhauré de guardar a la butxaca (en el meu cas un mal menor, sens dubte). Segueixo, ara ja sense en Martí (si marriba a esperar més encara hi seriem!). El coco està tocat i em deixo anar passant per varis grups fins que enllaço amb la grupeta den Jordi A (ells sempre acaben passant, tal qual un tren a tota màquina que sempre va en hora!). Travessem lasfalt, entro en una pista força bruta i memporto mig bosc per davant. Mhe clavat un matoll gegant al front i als dos segons em trobo amb una cortina de sang que baixa a banda i banda de les ulleres, tal qual thriller de terror. Mama pupa. Torno enrere i agafo lasfalt en busca de civilització. Uns nois del creuament em diuen que em porten al CAP de Navàs, i si no nhi ha a Balsareny. Haig de fer molt mala pinta perquè la seva cara és un poema. Decideixo anar-hi amb bici per carretera, llavors crec que em prenen per boig i em deixen estar (no fos cas que sigui un psicòpata, que aquella sang no sigui la meva i estigui en busca de més víctimes). Arribo a Navàs en busca del CAP o alguna farmàcia de guàrdia oberta. Res. Provo de buscar lavituallament que els nois mhavien dit que estava a lentrada, però tampoc. Men vaig cap a Balsareny però amb lestona veig que ja no raja tant i dono mitja volta. En Leònides em dona un cop de mà i tornant a Navàs em senyala el camí cap a lavituallament (Melcior, a la Transpyr deixo el Garmin a casa i aniré tirant de la meva fe infinita cap a ELL). Em posen aigua oxigenada i a córrer. I per acabar-me danimar em diuen que vaig entre els 100 primers (segur que han sortit tants aquest matí?)
La pujada cap a Cornet/Avinyó és pot fer a bon ritme i em retrobo amb les sensacions a les cames. Gràcies a això manimo a continuar i començo a passar un munt de gent. Per primer cop en dos dies aconsegueixo posar ritme de creuer i em noto amb ganes dexprimir les cames. Passo lAV del Cornet, arribo al dHorta dAvinyó i segueixo fins a Artés. Arribant a Calders agafo un trencant que no toca i foto una mega volta per arribar al que serà el meu últim control. Baixo una trialera i afronto la paret del dia sobre el Km77. La paret és espectacular, em dic que espero que hagin filmat els primers pujant-la (jo no tinc collons de fer-la). Un cop a dalt, intento seguir un grup que tinc per davant (segueixo passant del GPS) però no hi ha manera datrapar-los. Entro en una pista i els perdo de vista. Decideixo no deixar aquella pista, intueixo que baixa fins a Navarcles (poble que veig als meus peus). Dallà recupero el track però madono que he fotut un tall de collons i mhe saltat lúltim control. Tal és el tall que he fotut que quan torno a agafar el track i arribo a lúltim avituallament, encara no han passat els primers! Quan em mentalitzo per tornar per carretera (si vas dillegal, fes-ho honestament, em dic), arriben els tres primers i acte seguir el quart, al qual mhi enganxo. Resulta que sha quedat sense bateria del Garmin, i com que és el mateix model que el meu, li dic que es colloqui el meu. Flipo com sorienta el collega, sembla que porti un GPS dúltima generació amb tots els mapes carregats. Corriol per aquí, corriol per allà... Segur que no lhas fet mai? No, la primera vegada. De veritat que estàs seguint el meu GPS? I tant, mho indica tot perfectament; va de puta mare. Arribem a meta i em dóna les gràcies per haver-li salvat lúltim tram. Mestàs dient que el meu GPS tha salvat la cursa? Però si porto quatre caps de setmana convençut que mestà boicotejant les meves!
Roger, repeteix en veu alta: No és el Garmin, no és el Garmin, no és el Garmin, ....
Roger -
Dissabte 16, 136km +3900
Diumenge 17, 106km +2400, em salto lúltim control
A la segona etapa vaig patir una bona esgarrinxada al front, i al veure que amb la cursa no podria sumar tots els punts que voldria, al vespre vaig decidir passar pel CAP a que men posessin un parell. Total: 2 puntets més al sarró.
Go Outside by Cults
http://www.youtube.com/watch?v=TPKbG1CCLx8
Roger -
Martí, ets mooooooooolt gran! Em passa com daltres mallerengos que de tan petit que em faig, amb prou feines arribo al teclat per seguir escrivint (dixit Carles, boníssim!). Enhorabona per la gran cursa que has fet, només pels escollits!
Em sumo a les teves paraules, només puc parlar bé de Maquis: Està molt ben organitzada, el tracte/ambient són fantàstics, i que el recorregut/paratge són senzillament espectaculars. Amb la Transpyr en ment, vull pensar que a mi mha agafat amb el peu canviat amb un recorregut trencador i exigent tècnicament. Més que dur, se mha fet feixuc; però estic segur que amb una preparació adequada al seu perfil pot ser molt divertit. A la mínima que pugui, lany que ve hi tornaré (però sens dubte amb alguna tendoterapia de més!)
Martí -
Aquest cap de setmana hem estat a Terra de Maquis, i només la mala sort ha fet que no obtingués un bon resultat, en els pocs moments que vam compartir he pogut veure lo fort que està i amb la facilitat que roda. Ahir vaig tenir remordiments quan ens vam separar, i quan el vaig veure a la arribada encara em va saber més greu. Espero que em perdonis. A la Transpyr els trinxaràs a tots.
Només vull dir, que vosaltres Mallerengos, que sou gent de reptes, lheu de fer!. És una prova molt dura però a lhora molt satisfactòria, i lorganització és de 10.En cap moment tens la sensació que estàs sol i es desviuen per ajudar-te.
El dissabte quan vaig arribar, una noieta que feia dos pams menys que jo, em va portar la meva bossa (15 Quilos)fins les dutxes, en veurem tan cansat. Fins i tot em feia vergonya.
Heu de tenir aquest repte al vostre currículum, ara prepareu-vos per patir. Que allà fins i tot el més pintat, pateix.
Moltes vegades penso amb en Carles, que és un gran, i la voluntad que té per acabar les coses per més dures que siguin.
I d'en David que puc dir, estic molt content que un gran amic, rodi amb els grans.
Per el que fa a mi, aquesta cursa és de les que et marquen, vaig patir molt, però alhora disfrutar de un circuit dels més currats pels mai he rodat. En fi un molt bon cap de setmana.
Toni, les 3 nacions és una cursa que em fa pànic, lany que i vaig anar amb en Lluís Fenoy, quan vam arribar a dalt estavem a 0 graus, felicitats per acabar-la.
Molta empenta a tots!
Xavier -
- 36 km BTT
- +670 DPA
- 2h 04 min
- 17.4 Km/h
- 1411 Kcal
- Avui sortida amb el Gran Melcior, amb molta calor i a ritmillo alegre, movent durant tota la ruta el plat gran.
- Arenys - St Mònica - Santuari del Corredor - Escales - Riera Subirans i Arenys.
- Carles i Melcior en Principi demà m'hès imposible quedar per sortir a rodar junts i parlar del tema Logistic de la Transpyr.
- ús Aniría bè el Dimecres o el Dijous ??
Bona Setmana.
Carles -
A CERTA EDAT
A certa edat
el sexe ja no condiciona lestat dànim
en força,
les forces es concentren a estimular el sexe.
Carles -
RFELEXIONS D'UN MORT
.- Era i soc un calavera.
.- Si la mort fos un atribut, Déu no seria immortal.
.- Quan estigui mort, si que serè fred.
.- Viu no he pensat en la mort, mort no crec que pensi en la vida.
.- Quan sigui mort, talment com Sòcrates, només sabre que no se res.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Quan ataquis sigues sempre positiu, et pot ajudar per exemple la pregunta: ¿ Que puc fer jo ara mateix perquè aquesta relació millori i me la pugui endur al llit?
.- Lèxit en el mon de la seducció depèn en bona mesura de la capacitat descollir encertadament entre les diferents opcions que et dona la vida en cada moment.
.- El gran moment del desig és el dabans de començar. La prehistòria de la passió.
.- La passió, perquè sigui passió, sha de viure a poc a poc.
.- La curiositat en tots els aspectes de les relacions carnals és un dels secrets dels bons amants.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- La por a que ella els hi digui que no impedeix a molts indecisos viure noves relacions que podrien resoldre alguns dels seus problemes.
.- Sempre que sobre les experiències eròtiques comencis a pensar com la majoria es arribat el moment de parar-te a reflexionar.
.- No vinculis el teu èxit personal únicament a lèxit acadèmic, professional o esportiu, tingues en compte també lèxit afectiu i eròtic.
.- Pobre noia una cosa tan bonica com la vida i haver-se-la de guanyar a peu de carretera.
.- Les dones són com són, per tant de qui poc no seran com avui són.
Andreu -
Dilluns: 2000 m nedant
Dimarts: 10 km running (series)
Dimecres 15 km running+ 700 dpa
Dijous: spinning
Dissabte: Canet race 10 km
Diumenge: Pedalejada de canet
Un bon cap de setmana de competicion, assolint baixar dels 40 minuts en la canet race i aconseguir acabar sencer la meva primera cursa de BTT.
El nivell dels mallarengus està espectacular, Rocosa ha demostrat el seu poderio en bici i en Marc ha demostrat que està molt i molt fort. Jo (encara) no sóc ningú.
Felicitar al gran dels grans per acabar aquesta prova tan dura amb un bon temps i a en Roger per acabar maquis ets un machine.
Pròximament parlarem amb el de different bikes pk ens porti les nenes a la gran gala... corren els rumors que té contactes amb totes les ties bones del maresme.
Salut!
Anónimo -
- 140 kms bici en el 3 Nacions de Puigcerdà
http://connect.garmin.com/activity/189998411
Ahir a la tarda estava destrossat. La sortida en bici amb l'equip, m'havia deixat ben cansat.
El repte per l'endemà no era res de l'altra món, però degut als excessos vaig començar a dubtar-ho.
Per postres, la nit no ha estat de massa repòs.
A les 8 es dóna la sortida. Vora 800 ciclistes corrent cap a la Seu, ocupant els 2 carrils de la carretera, fins que els Mossos no hi han posat ordre.
Primers quilòmetres per prendre posicions, observar pilots que es van fent i seleccionar el correcte.
Un cop passat Bellver, i de baixada cap a Martinet, fotu atxaço, un grup bastant gran està marxant i on jo estava no reacciona. Sprint fins a connectar.
He romangut amb aquest grup fins a la Seu. Agazapado entre los matojos, com fa algú conegut.
Abans d'arribar a la Seu frenada. Hi ha hagut una caiguda i 6/8 ciclistes estan a la vora. Sembla que, malgrat prendre mal, no és res seriós.
Comença la pujada a Andorra, i aquí ja he de començar a regular. Perdo el grup i vaig a remolc, lent, d'algun altre corredor, però em comencen a passar-ne de darrera.
Apareixen els primers dubtes.
Entrem a Andorra. Passar Andorra se'm fa molt llarg. Ja comença a pujar.
Havia planificat saltar-me els avituallaments 1 i 3 i m'ha sortit bastant bé. En el primer hi havia overbooking, i en el 3r m'ha permès avançar algú.
Em començo a ennuvolar. No ho veig clar. La forma no és l'òptima i els dubtes es fan més grans. Alguns corredors em passen, van forts i molt sobrats.
De sobte se m'apareix la cara d'en Freezer: "estàs acabat. Uneix-te al meu exercit i et donaré el que vulguis".
No pot ser. Ara ja no són dubtes, el cul em fa mal, no m'he posat vaselina i el somriure del tirà Freezer és descomunal, quan m'empali em farà molt de mal.
Però heus aquí que surto d'Andorra direcció a Encamp. Aquí les primeres rampes piquen i trobo algun conegut que ja no pedaleja tant lleugerament.
Passat Encamp, començo a avançar gent. Que els avanci jo en pujada és que deuen anar malament. Vaig recuperant posicions. Em retorna la confiança.
Un cop ja ens desviem per fer el port, envers d'anar pel túnel, que no us penseu, que ja he estat temptat d'anar cap al túnel, allà, canvia l'escenari. Ja portem vora 85 quilòmetres i les cames em comencen a respondre. Fins i tot puc baixar algun pinyó.
I aquí trobo mooolts corredors que m'havien passat a Andorra. Talment com guerrers de l'exèrcit d'en Freezer, van caient un a un. Fins a dalt.
Al port d'Envalira, veig que el temps de 5 hores és molt difícil d'assolir, em queden 40 quilòmetres i ja porto 4h 15'. Serà missió impossible.
Ara ja només queden de pujada els 5 quilòmetres del Coll de Puimorens, després de baixar per Pas de la Casa.
I allà encara em permeto baixar algun pinyó més i anar cruspint-me corredors, fins a dalt.
Ja només queda la baixada fins a Bourgmadame i aquí és la meva. M'agafo a les banyes i començo a divisar objectius. Un, una parella, un altre. Al girar una corba, un altre més avall. A per ell. Fins a Latour de Querol.
Allà m'he girat i només quedaven 2 bicis darrera i els hi he demanat un relleu.
Ja fins a Puigcerdà.
No he pogut baixar de les 5 hores, però he agafat bastanta moral de cara a Les Angles. Només falta millora en carrera.
Aquesta tarda en Freezer treia foc pels queixals.
La música de la jornada:
- http://www.youtube.com/watch?v=9Ldo1rQGD9E
- http://www.youtube.com/watch?v=ae25iSx6cDM&feature=related
Pau i herba
Marc -
Respecte les noies que hi havia avui a la zona de 'boxes', no faré gaires comentaris per por a represàlies ;-). Només dir que s'ha superat el nivell exhibit a la sortida de la Half..
Xavi, estàs molt fort, però això d'avui no ha estat res per tu. Em quedo amb la pujada que has fet quan després de fer el corriol llarg que ens agrada de baixada ens han enviat de nou amunt, fins dalt de tot de la Creu. Has deixat a tothom i has marxat sol, espectacular.
Jo després d'una setmana de penitència alimentària, no em veia amb moltes forces però m'he dedicat (per un dia) a sortir a passar-ho bé sense apretar. He anat trobant-me bé, sobretot també a la primera part del circuit que és el que ens agrada. Trobar a en Xavi ha estat com una aparició, ja que he sortit pensant que faria la curta però no he vist el desviament i he acabat fent-la tota. Em surten uns +1030m dpa.
també felicito a l'Andreu, amb qui per pèls no arribem junts (crec que ha anat de 2 minuts).
Hem fet un temps discretíssim, de fet al poc d'arrribar en Fuga m'ha preguntat: -No deus arribar ara, oi?
M'han sobrat alguns corriols oberts a última hora a cop d'aixada, massa tècnics. Però globlament és una gran pedalada per gaudir-la i conèixer camins nous al costat de casa.
Esperem llegir les cròniques de Maquis i de les 3 Nacions.
Salut,
Carles -
.- Diumenge 7: 54 Km btt, 2000 piscina, 30 sauna i jakuzzi, 30 arma secreta.
Comentaris:
.- Felicitats a tots tres: Xavier, Marc i Andreu un munt de punts al sac i en Xavier deu més per vestir el mallot oficial. Roger i Toni esperem crònica.
.- Àngel ja tens els resultats del Tac? Saps que has de fer per evitar les molèsties que timpedeixen fer esport?
Xavier -
- 35 km BTT
- +1070 mts Dpa
- 2413 Kcal
- 18 Marxa BTT De Canet de Mar:
A les 8:40 em arrivat a Villa Flora, ràpidament amb L'Andreu em quedat completament extasiats tot admirant L'Stand que Different Bikes tenia allà Montat i no especialment per les Bicicletes exposades, si el Mestre Lligaire ho haguès vist..... bufff IM-PRESSIONANT
A les 9h a cop de petard s'ha donat la sortida i em començat a rodar per un rial que enllaçava amb un senderillo de pujada que ens ha portat cap a Can Sala de Dalt.
La primera part de la pedalada ha estat el que m'ha agradat més.
Rodant per els senderillos que acostumo a fer quant surto a entrenar.
A La meitat de la Cursa, he notat com la roda de darrere s'em Bloquejava.
He baixat de la bici i he comprovat que s'em havia tret la roda del pasador.
Per sort m'ho he pres amb calma tot i ser un negat de la mecànica i veure com tot deu m'avançava.
Al sortir del corriol, m'he trovat en Tendo i els companys del club i depàs he aprofitat per demanar-li al Tendo que em revises la roda així podía estar més Trànquil per que no les tenía totes.
Tot comprovant la roda, ha aparegut en Marc i em seguit la marxa junts fins el final de la pedalada.
Els últims km's no els he disfrutat gaire, moltes trialeres i jo apart de no ser un prodigi de tècnica no he volgut arriscar ni un pel, La Transpyr és a Tocar.
Marc : Moltes Felicitats, avui has demostrat caràcter i un Punt D'honor brutal, Durant la setmana no has estat massa fí, però ara res et pot aturar.
Andreu : Impresionant, gran actuació a la teva primera pedalada Btt i a sobre debutant a canet una pedalada High Level arrivant a meta només 1min darrere Nostre.
Tambè destacar l'actuació d'en Fuga asolint la 15 Posició Final