Clàssica Els Pantans '08
Aquest diumenge dia 26 d’octubre es va fer la ruta dels Pantans, un clàssic d’aquesta època de l’any on vam coincidir la colla d’Arenys i la de Calella.
La ruta, preparada per en Ferran Soler i en Joan Gras, era molt divertida, amb trams tècnics barrejats amb pista ampla on quedava clar que a aquesta època la majoria d’arbres canvien les fulles. Un sol fantàstic per ser finals d’octubre va acompanyar tot el dia, tot i que no ens va deixar gaire marge per arribar als cotxes degut al canvi d’hora.
La foto és del moment de la sortida a la presa de Susqueda, l’únic moment on vam passar una mica de fred.
Cal destacar el gran nivell de les dues fèmines (Mary i Rosa Maria) i el bon estat de forma d’en Carles Canals (conegut com Anònim). Molt destacable també l’absència per lesió del poeta Carles Mitjà, qui segur que ens hagúes deleitat amb els seus atacs habituals.
En Toni, com a membre de la parella 38, va retornar l’Escut a en Roger, com a resultat del seu gran estat de forma demostrat a la sortida. D’aquesta manera els dos integrants de la parella 40 acaben la temporada asseguts (i no estirats) damunt l’escut.
Es va acordar atorgar la següent puntuació a en Carles Mitjà: NP*
Salut 
PD: Penseu dates per fer sopar durant Nov/Des.
*Nota revisada.
37 comentarios
Carles -
Onquedem
què
onquedemdemà
ontuvulguis
iells
quevolsdir?
onquedemambells
alCalisaycomsempre
emsemblabe
iquinarutafem
sivolsanemalCorredor
peramiperfecta
peròellsquediran
quediguinelquevulguin
sortimtotsplegats
peramidacord
peramitambé
carles -
Quan et preguntin
no diguis
que no tens mòbil,
ni agenda,
ni corbata
ni fas la planxa,
que no saps perquè escrius versos,
aquests darrers mesos.
Que masses vagades et sents sol,
estan en companyia.
Que lúnic que tenduràs daquesta vida
es lamor que has donat amb alegria.
Que no pots donar altre exemple que aquest:
sigues honrat amb tu mateix.
Anónimo -
Algú te el do de veure en la llum el trànsit de la llum?
Algú ha infantat temps en la gosadia de la consciència?
Algú ha acaronat en qualsevulla ocasió la galta de les hores?
Algú pot dur latmosfera al revés?
Algú sap de quin color son les paraules?
Algú em pot dir on van les idees considerades perdudes?
Carles -
vora el bosc
un cant, han atrapat;
es la mallerenga carbonera
qui parla.
El que diu,
ho sap tothom?
Carles -
Soc tan fràgil,
em sento tan dèbil.
Els pilars de la vida
es poden esfondrà qualsevol dia;
en un tres i no res,
com si res.
La bona salut
es pot esfumar en un tururut.
El forjat de la pròpia identitat,
el moment més inesperat
pot fer xip-xap.
Qualsevol costum
pot esclatar fen patapum.
En un plis plas
puc quedar sense casa ni cabàs
Soc tan fràgil,
em sento tan dèbil
Carles -
em sento afortunat
per practicar un esport
que em permet ser acompanyat
de tota mena docells
en els llocs més bells.
En sortir de casa una gavina menuda
Just a Can Jalpí làguila daurada
En arribar al Pollastre una calàbria grossa
Al Corral hi volava la baldriga cendrosa
Prop del Montalt el xatrac becllarg
Passada la Pedra de la Ferradura el paràsit cuallarg
Tot just a Rupit el corriol camanegre
Poc abans de Collsacreu un martinet menut
Poc desprès de Lourdes un falcó mostatxut.
Avui estic de sort
em sento afortunat
per practicar un esport
que em permet ser acompanyat
de tota mena docells
en els llocs més bells.
Carles -
Poema 111:
Sol matiner, de ta llum clarejant
reneix una nova albada.
Lluny, a lhoritzó marí apareix exultant
aquell que amb rajos anuncia la seva arribada.
Hèlios, fill de lAltura
i de la generació dels titans,
tiba fort les regnes de la quadriga,
guia el carro solar amb zel
de punta a punta pel cel.
Ves sempre de lest cap a loest,
no et desviïs de la teva traçada,
que el lastre diví vol arribar prest
a la fi daquesta jornada.
Carles -
Espartans!! ressonen tambors de combat,
toquen a dansa per lluir lestendard.
Prepareu-vos a tornar amb lescut, i recordeu
que lúnica agraïment que us espera si caieu
es la corona dels immortals,
que se us lliurarà en els vostres funerals.
Carles -
Tardor:
Em crida latenció,
les fulles cauen
i amb el vent es mouen.
Ho anoto a la llibreta,
en prenc nota discreta;
em reservo lopinió.
Carles -
Plaers, petits palers:
El primer raig de sol al matí
Menjar en família
Dutxar-se, corre
El cinema
El cafè amb llet
El batin
Bones cares
Sortir amb bici
Música al cotxe
Dormir profundament
Ser amable
Buscar bolets
Un bon massatge
Parlar amb el amics
Roba còmoda
El blog
Plaers, petits palers.
Carles -
El temps que es viu de més bona gana,
son les sortides en bici del cap de setmana.
Si fa bon temps, dóna-li passada,
i no esperis la nuvolada.
Al mal temps posa bona cara,
que la cosa pot canviar encara.
i, sinó, temps al temps.
Si vols saber si el temps canviarà
mira el que ha fet fins ara;
doncs el temps es com la mula:
mai no recula.
TONI -
Pau i herba
Marc -
Roger, no t'has de disculpar pas. La teva modèstia diu a favor de tu, no en contra, tot i que a vegades hem de deixar clar que aquesta temporada ens has repassat a tots. Però estic segur que el nivell que tots estem adquirint, acompanyat d'una bona dosi de motivació, ens farà 'disfrutar' molt la propera temporada.
Llegeixo per internet que la UCI està estudiant sancionar als dos membres de la parella 38 pels crits d'exclamació que van fer al control de la Volta a la Cerdanya en què van saber que la parella 40 s'havia perdut.. Es veu que van superar de llarg el nivell de decibels permesos al parc Natural en qüestió.
Salut
Roger -
Benvingut al blog (almenys com a Carles Canals). Malegro molt dhaver-nos retrobat dalt la bici. Vull fer palès aquí que el teu estat de forma és més que formidable, donada la teva inactivitat (o potser es deu a la teva gran Megamo de titani?) Espero que amb això tanimis i tornis a ésser un habitua ben aviat!
Gran poema!
Va, quan tornes a sortir?
-roger
PD Tema sopar, potser millor pel pont de Desembre? Una opció.
Roger -
Tens raó :-( He tornat a llegir el meu comentari daquesta tarda, i ara llegeixo un to pretensiós amb una falsa modèstia insultant. Tal qual volgués generar la reacció del teu escrit, lloant-me, etc. i etc. Molt fàcil i gratuït, sobretot tenint en compte que sempre, sempre mheu posat en un pedestal.
Sense voler-ho fer valer com excusa, crec que, apart que he caigut en lespontaneïtat del moment, no sempre el blog és el millor mitjà. A vegades també em passa amb lemail. Són mitjans extremadament útils, però a vegades no són els més adequats. Amb escrits com les davui, hauria dhaver tingut en compte labsència del to, el context, etc. (quan escrius ho dones per suposat, però quan cliques enviar tot això no senvia). Potser el meu comentari es pot fer en un sopar, dalt la bici, etc. ; en definitiva, en un marc i context indubtablement colloquials.
Jo crec que he entès en Carles: Canya sana, i esperonar-nos a tots. De fet, reafirmo que mencanta la manera i la forma. Manima i em motiva. Em recorda que hi haurà una nova temporada, i em genera la illusió que sigui com aquesta que em deixat.
I sí, em reafirmo i em rendeixo amb levidència: El què heu fet aquesta temporada és excepcional. Es llegeix molt ràpid tot el que publiqueu aquí... però fer-ho? Fer-ho és brutal. Admiro la vostra força mental i motivació.
En fi, que en Marc ha replicat brillantment: Ai lany que ve.. (i jo he necessitat 30 paràgrafs per intentar expressar el mateix :-)
carles canals -
Vaaaaa.... ens enrotllarem una mica més. La veritat sia dita que em va agradar moltissim el dia que vaig passar amb tots vosaltres. Va ésser perfecte, fresqueta al matí, sol a la resta del dia i arribada amb llum solar encara. Bé, al menys quan vaig arribar jo, ja no tocava el sol, que això no vol dir que els primers que varen arribar no estiguessin prenent el sol mentre esperaven a les últimes unitats.
Va ser comentada en ruta i també en aquest bloc, la bellesa i la bona traça en la elecció del recorregut. Per molts anys puguin en Ferran i en Joan seguir fent-nos de "Cicerones". Moltes gràcies. I,per acabar, diré que estava una mica preocupat abans de arrancar, per si seria capaç de seguir el ritme de la pedalejada. Tants "pedals de Foc" hi havia, que m'havia obsessionat amb que tot el recorregut seria en camí de "terra cremada". No n'hi havia per tant, fins hi tot vaig intentar comprovar quin era el meu nivell envers el demés. Ràpid ho vaig comprovar. El nivell era inversament proporcional al desnivell que anàvem trobant. A la primera rampa, adéu a la majoria, a mirar la roda del devant i procurar regular les forces. Ara entenc una mica més al ciclista-poeta: la bellesa també pot ésser en la observació del pas constant i continu dels tacs de la roda. I en un excés de sinceritat, os diré que la tornada vaig arribar molt just de forces:
Stamina- 0
Armor- 0
Punts- 0
Cocos energètics-0
Qualsevol pedreta, pal, bufada de vent en els últims metres, hauria significat "Game Over" . El nen per terra, esperant el carretó dels ferits de guerra. Per sort, no va passar hi estic per intentar sortir una mica més.
Apa, siau.
Provaré acomiadar-me amb una poesia. A veure:
De ocells, rius i turons
quan no queden forces
acabes fins els collons.
Peró, sense saber perquè,
al cap d'uns dies
segur que hi tornaries
amb aquella bona fe.
TONI -
Aquest any ens has fotut una canya bestial a tots. A parer meu, en Marc només et va aguantar la primera sortida. No sé com t'ho has fet, m'he de creure la famosa recepte de la sopa de l'hostal, però en poc temps ets agafat una forma brutal.
Aquestes darreres tres setmanes he tingut la fortuna de poder compartir alguns metres amb tu al cap davant de la sortida, fins i tot, fotent-li canya a en Marc.
Per uns moments vaig creure que el tomb s'estava produint, que el messies ja havia arribat, però quan ha convingut, ets canviat el ritme i adéu, aquí et quedes.
T'agraeixo que hagis fet que la meva motivació no minvés ni un minut, només els moments quan m'has fotut tanta canya.
Fins i tot ara, que són dies de descans, tinc el mono d'entrenar per intentar poder seguir les teves roderes.
Això sí, la propera temporada ho tornaré a intentar:
"I won't put my hands up and surrender"
"there will be no white flag above my door"
Pau i herba
Roger -
Carles, gràcies per posar les coses - millor dit, a tothom al lloc que li pertoca De tant en tant és higiènic i necessari. Mhauràs de permetre que discrepi en un punt, però: Personalment crec que en Marc no ha rebut cap bany de ningú aquest any. Jo li agraeixo que el bany no me lhagi fotut cada jornada a mi. Això ha permès engrescar-me dia a dia i mantenir la màxima motivació per sortir amb vosaltres.
Sé que lescut se mha tornat per misericòrdia, potser per no sentir-me rebutjat pels meus propis companys del MCT ;-) També sé que el què la parella 38 ha fet aquesta temporada sha descriure en MAJÚSCULES (faré mans i mànigues per poder assistir als premis Leònides denguany i poder homenatjar-vos en persona). I sé prou bé que el teu comentari és per esperonar-nos de cara la nova temporada que aviat encetarem. A mi em teniu engrescat al màxim, i ja estic fent càbales en el meu calendari per poder seguir-vos en les vostres aventures el 2009 (dacord, almenys en algunes)
Llarga vida al Mallerenga Carbonera Team!
-roger
TONI -
Sí, a l'albert de Queralbs va ser curiós que t'haguessis deixat el sac i "per sort" portessis una manta al cotxe. Je je je je je. N'hi ha que se les penses totes. O potser és pels entrenaments nocturns a Collsacreu.
Qui està bé, La Maria o el catàleg?
Jo no podré venir aquest dissabte a Girona. És una cursa en bici de carretera? Esperem que no plogui.
Oh Mitjà, gran Mitjà.
Quins són els nous reptes
que hem d'afrontar?
Pep, no miris l'hora que he escrit això. El rellotge del bloc és el que no va bé.
Pau i herba
Marc -
Daquí una estona faré una mica de bici aprofitant que tinc la tarda lliure. Fa rasca però com diu en Toni, tinc una manta! Va riure molt en Toni quan la va saber que duia una manta al cotxe, però és que no havia pujat sac de dormir a Queralbs.. Per cert, ànims al teu cosí! Encara no entenc com més no vam caure o punxar en aquella baixada de pedres soltes..
Roger, diu la parella 38 que ens ha fotut un bany? Només per no haver-se perdut un diumenge de setembre? Ai lany que ve..
Tema sopar, què tal dissabte 29 de Nov o dies 5, 6 de Des (Pont)?
Aquest matí la Maria Wille dSkinfit mha portat a la botiga el nou catàleg de Tardor-Hivern. Està bé, alguna novetat respecte el que ja tenim. Es nota que som clients VIP!
Dissabte tinc intenció de participar a una cursa de carretera que fan a Girona. Farem una mica de base, no? Diumenge intentaré sortir. Es podria fer alguna volta al circuit de les 3h de resistència.
Salut!
TONI -
Entrenament d'avui
- 9 kms carrera.
Pau i herba
Carles -
Som a les portes de novembre
època de torrades i castanyades
quan el camp es laura i sembra
i es cull el nap, que pel juliol sha sembrat.
Daquí poc serem Sant Martí
quan el hivern be de camí
i la pluja ja es aquí.
veurem com la pinya cau del pi
En acabar el més arribarà Sant Andreu
aleshores cap mosca veureu
llarga serà la nit i el dia breu
i sinó teniu manta, patireu.
Carles -
Quan mor la nit i neix el dia
a punt de desvetllar-me,
els rajos de la primera llum
sescolen per la ventalla
besant amorosament la meva carn.
Encara protegit dins el llit
escolto udolar la tardor
amb un bram que brolla
del fons de la terra.
Bapulejo la memòria dur,
desperto somnis del passat.
Cerco amb coratge aferrissat,
desperto somnis del futur.
Recordo qui soc
Se que soc
Conec on soc
Ja em puc llevar.
Carles -
Les hores dedicades a lesport
són de les bones daquesta vida
estic agraït de la sort
de poder gaudir-ne cada dia.
Carles -
El teu cor de tigressa
esgarrapa sentiments
provoca patiments
i genera gran tristesa.
Sigues compassiva, si us plau,
no facis tan de mal
comportat, si pots, com cal
i sinó deixem en pau.
Carles -
-Pep si estic en condicions el 9 de novembre podríem fer parella a la cursa de resistència de 3 h. dArenys de Munt. Diumenge sortiré en bici, si sha curat be la ferida i tu hi estàs dacord, ens inscrivim.
-Recuperats els escuts en el camp de batalla , Marc i Roger, espero molt de la parella 40 la propera temporada. No sempre els resultats esportius son justos, però enguany la parella 38 us ha fotut un bany.
-Tinc mono per sortir a corre, desitjo poder-ho fer la setmana que be.
Salut i força.
Aristodemo (amb l'escut) -
Gran jornada el diumenge. Jo també vull agrair novament en Ferran i en Joan per la gran organització, i per una ruta molt complerta. Malauradament no puc comentar gaires coses del paisatge. Jo sóc dels que no va poder gaudir del salt de Sallent En Toni no em va donar cap oportunitat per fer-ho. I al final vaig tenir prou feina per poder seguir en Marc.
Em quedo amb el bon ambient de la sortida, i sobretot, el retrobament de cares conegudes. Espero que no hagi de passar tant de temps per tornar-ho a repetir!
Tal vegada, pot ser una sortida molt pausada, digne de Pau i Herba. Sí, dacord, vaig trobar a faltar en Màgic :-)
Agraeixo les paraules amables de la parella 38. És tal ladmiració i el respecte que em mereixen, que només ells em podien tornar lescut perdut a Soriguera.
Pel tema sopar, crec que a mi potser maniria millor a finals de Novembre, principis de Desembre. Altrament, ara per ara ho tinc complicat. Però compteu amb mi. Els premis Leònides denguany prometen molt, i han despertat molta expectació mediàtica.
Bona setmana a tots
-roger
P.D. 1 Toni, lamento el contratemps del teu cosí. Espero que es recuperi ràpidament i sanimi a sortir amb nosaltres ben aviat.
P.D. 2 Avui he obert larxiu (del blog) del Pas dels Lladres i he observat (dos mesos més tard) que un amable lector va tenir a bé de fer-nos arribar un enllaç amb fotos de la sortida. Aquí us el passo: http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=124
TONI -
De tota manera, el més important ara mateix penso que és fixar una data pel sopar.
Com bé dius, penso que el MCT va estar aguantant l'escut en tot moment i va estar a l'alçada de la batalla de Platea, sobretot els il·lustres Roger i Pep.
Pau i herba
Carles -
El lleó deixà caure a la guineu:
distingit i reputat soc,
amb lhonor i la fama que jo tinc
em ric del món: els homes tots
son uns admiradors del meva força i valor.
La guineu li va respondre:-Ho crec
però jo, que la cuina vigilo sovint,
un reconec que lhome admira el lleó
però al fons se li endevina
que prefereix la gallina...
Carles -
Dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, dimarts 0 patatero.
Comentaris:
-Primer de tot demanar disculpes per la pluja de poemes que inunden el blog. Com disposo de molt temps lliure, en no poder practicar esport, em dedico de tot cor a fer versos diversos.
-Radio macuto informa que la màfia rusa esta pressionant el jurat de lUCI que ha de fallar els premis Leooonideees, per potenciar ABASOLTament una marca de vodka. Pretenen que un corredor conegut per ser un fan daquesta marca guanyi aquest premi.
Fortíssim. Tenim un topo a la m.c.t.
-Felicitats de tot cor als espartans que han lluitat a Platea; el pavelló de la m.c.t. ha quedat ben enlaire.
Salut i força.
Carles -
El teu cos nu, sensual
amb passió
mespera.
Quanta bellesa
plena dharmonia;
natges perfectes,
ulls profunds,
cintura divina
I els teus pits! oh, els teus pits!
Esguardant el teu cos
el desig creix i creix
acaronat damor infinit.
Testim!!
Carles -
Prop de lhort
trobaren el mort
amb el coll tort
per un cop fort.
Quina dissort!!.
El cos era al port
direcció a laeroport
on para el transport.
La víctima, un camatort
sense passaport
aparentment bocatort
caminava a retort.
Fou assassinat a Tor
per la seva consort.
Quina dissort!!.
Carles -
Passeu, Passeu! les portes són obertes
de ma casa pairal.
Amics! comença la subhasta
de les meves poques idees.
Passeu, Passeu! hi sou convidats
qui les vol?
venc a tan poc preu.
Nhi ha de tota mena,
blanques i grogues,
grosses i primes,
podeu triar i remenar.
No tingueu por dofendrem
amb una oferta irrisòria!
Quin valor poden tenir
unes simples idees!!
Jo venc perquè vull
quedar sense idees
que siguin totes vostres
i així buidar el bagul
per posar-ne de noves.
Passeu, Passeu!! sou a casa vostre
feu la vostre oferta
locasió sho val.
Carles -
Una espurna ha encès
dins un futur vers
que escriure,
si tot va be,
desprès.
Encara no se
quan, on i com
però el foc
a pres
i no hi puc fer res.
Estic sorprès
un espurna ha encès.
Carles -
Els silencis
a voltes,
expliquen coses
que un sap
però no vol dir-les.
I les diu
en silenci.
TONI -
La ruta va ser variada, amb tota mena de camins i, fins i tot, es va poder veure el Salt del Sallent, sec, això sí. Vista de la que molts no varen poder gaudir. Estaven cercant castanyes mirant la roda de davant.
Com a membre de la parella 38, em sembla que cal fer constar que no se li ha tornat l'escut a ningú. En Marc se'l va guanyar solet la setmana passada a Queralbs. I en Roger, el va recuperar ell mateix aquest diumenge, sempre va estar davant marcant el ritme, tant de pujada com de baixada.
Personalment vaig poder estripar algun full de la meva llibreta. Aquesta vegada la Mari no va arribar abans que jo, llevat de la primera pujada. En Josep Lluís Fenoy tampoc em va passar, però s'ha de remarcar que amb lo poc que entrena sempre va fer mans i mànigues per estar davant.
Un record pel meu cosí que va caure. Porta dos punts al genoll i té una fissura a l'espatlla que el farà estar aturat 3 setmanes com a mínim.
Espero que no sigui la primera i la darrera vegada que ve.
Pel que fa al zero patatero d'en Charly. Penso que si no es participa en la sortida no es pot tenir un zero. Això sí, no ha estat en les dues darreres grans cites, el que suposo que la UCI tindrà en compte a l'hora de les puntuacions finals.
Aquesta setmana descans. La propera temporada es presenta llarga.
A veure si trobem una data pel lliurament dels premis Leonides.
Pau i herba
Carles -
Aquell corredor
que arrenca decidit
es refia de la medalla
de la Verge de Montserrat
que porta al coll.
A pocs segons de la sortida
no tinc a qui encomanar-me,
haure de fer ben sol i ben nu
aquesta llarga travessa
sense laixopluc
duna gràcia divina.