20080527223702-img061.jpg

Després de llegir tanta cabil·lació tinc la sensació de no ser res. Aquest matí el meu cervell barrinava si, realment, puc estar a l’alçada d’aquests companys. Seré capaç de poder seguir en Roger? Podré aguantar el fort ritme d’en Marc? Em matxacarà en Pep a la propera sortida? Podré aguantar el ritme de respiració d’en Carles? Llora


Però quan la desesperació ja havia fet forat en la meva moral, he trobat el leif-motive per anar a fer els 2.000 mtrs de piscina i els 7 kms de carrera: "Pain is only temporary. Victory is forever !!!!!".

 

En carrera, m’he posat en els temps que feia el mes de març abans de l’aturada forçosa.

Tornaré Todo bien


Pau i herba