GRAN GAL·LA
http://www.youtube.com/watch?hl=en&v=u0xtEmv-67w&gl=US
"Quina gran gal·la!", era l’opinió unànime de les persones que varen omplir el Calisay, la plaça de l’Ajuntament i la plaça de les Palmeres tot seguint el desenvolupament del lliurament de premis en pantalles gegants.
Desafiaven el fred, però la temperatura va pujar i pujar. Algun mal pensat diu que per l’alcohol que havien pres els nominats durant el sopar. Altri cridava: "que els hi facin la prova de l’alcoholèmia".
Res d’això, la gal·la va superar les expectatives i amb molt d’escreix la de l’any anterior.
Els preparatius varen se sobervis. Gran feina de l’atrezzo. Insuperable el presentador Carles, després que en Toni s’hagués equivocat de discursos.
Els detalls de la Mireia molt cuidats i en línia. Una gran feina, per variar.
La Laia també va contribuir-hi amb un detallet. Molt ben pensat. El seu regal però, han aixecat tot tipus d’especulacions. El regal està inspirat en els versos del lligon? Ha comprat els "ous" a Andorra? En fi, algun dia ho sabrem.
La festa va estar a punt de patir un daltabaix quan un espontani va colar-se en el sopar i va desenmascarar al gran lligon. "Poseu una frase de les que publica el lligon, i veure què us surt. Està tot copiat". Per un moment l’organització va témer el pitjor. Si bé és cert que ja corrien rumors que hi ha un negre treballant a l’ombra del gran lligon, es va desfer l’encís. Esperem que remonti aviat amb els desitjos somiats.
Els mallarengos de munt varen contribuir a la gal·la amb la seva sorpresa inesperada. Com sempre, agafant a contrapeu a l’organització i fent emocionar a més d’un mallarengo. Què gran el regal del calendari.
Tothom va estar a l’alçada del seu paper. I tots van ser superats per la mestressa de cerimònies.
L’Uci va saber recollir en un gran audiovisual tots els nominats.
Dos grans moments de la nit. La incertesa dels guanyadors dels premis. Fins a l’últim moment no es varen escriure els noms a les paperetes. L’emoció va estar molt continguda. Els nervis no es veien però es palpaven, "només vinc a aplaudir". El moment del vídeo es va fer un silenci en el menjador, que de ben segur un infant s’hi hagués pogut ben adormir.
L’altre gran moment va ser el lliurament d’un premi per part del gran Rei Forever Jeremi. Quin gran paper el seu. El pensament és unànim, el desig inapelable: "Jeremi, has de tornar".
I un any més s’han tornat a encendre les llums de Nadal. Avui tot són desitjos i compromisos a la vista del nou calendari de les LWS ’11.
Esperem que ningú decaigui. Malgrat que enguany les estatuetes seran encara més cares d’aconseguir.
-Redacció del Full Parrokial