Xtreme costra brava running 2013
He finalitzat la xtreme costra brava running. Desconec posició i temps, doncs encara no han sortit. El més important d’aquesta cursa és acabar-la. Dels 140 atletes que vam començar quasi bé la meitat van abandonar.
Divendres a les 14:00 vam donar el tret de sortida a blanes la primera etapa. 25 quilòmetres i uns 1800 dpa ens separaven de tossa de mar. Aquesta primera etapa es coordinava amb la cursa selva marítima de la mateixa distància. Al llarg de l’etapa em vaig donar conte del que ens esperaria en els següents dies, un trenca cames constant. La carrera transcorria entre escaleres i sorra de platja. Vaig arribar a tossa de mar amb un temps de 3h. L’arribada era molt maca, baixant per el castell. Al final de l’etapa em notava amb moltes energies el que hem feia pressentir que podria aguantar sense problemes els pròxims dies. Tothom deia que la primera etapa era la més dura, per tant, la primera part estava aconseguida amb èxit.
Dissabte a les 8:30 vam passar el control de material per posar en marxa la segona etapa de la carrera. Per davant ens quedaven 55 kms i 2000 dpa. El pitjor d’aquesta etapa va ser pensar que seria fàcil. Vam començar l’etapa pujant unes escales interminables. Després de molts quilòmetres plans que es van fer eterns, vam arribar a calella de palafrugell al quilòmetre 28. A partir d’aquí tot va ser patiment era jo contra el patiment. La cursa no parava de pujar i les baixades que hi havien eren tan tècniques i empinades que havies de procurar fer-les en compte per no matar-te. 4 muntanyes ens separaven del final de la cursa, l'última d'elles a Begur. A cada avituallament, trobàvem gent que abandonava estirada al terra. El meu company va petar i a partir d’allà em vaig quedar sol. La última pujada pràcticament vam haver d’escalar la muntanya, més d’una hora per fer 0.5 kms. Finalment, per si no havia estat suficient, 4 quilòmetres per sorra de platja fins arribar a la meta amb 9 h a les meves cames. Vaig arribar bastant desanimat i amb ganes de no presentar-me l’endemà, no volia tornar a patir 9 hores més.
Diumenge, vam sortir de roses. Hem vaig aixecar a les 8:00 del matí per donar voltes a si hi havia de anar o no. Finalment vaig decidir posar-me les bambes i arribar fins on pogués. Vaig decidir dosificar la cursa, primer arribar fins Cadaqués a la meitat i llavors mirar com em trobava. La veritat és que vaig anar molt bé fins a arribar a Cadaqués i amb moltes ganes i confiança en finalitzar la prova. A Cadaqués ens vam trobar amb la primera pujada. Vam estar 1:30 h pujant una muntanya per arribar finalment al port de la selva. Al port de la selva ja podíem veure Portbou, ja quedava menys. Amb un esforç més ens vam situar a llançà i després a colera, ja ho teníem a tocar. Tocava pujar la última muntanya, quedaven poc més de 4 quilòmetres. L’última muntanya era tot escalada i vaig avançar a molta gent que ja anava amb reserva. A dalt de la muntanya ja s’escoltava la música de l’arribada i un somriure em va il·luminar la cara i em vaig posar a córrer com si no estigues cansat. El últim quilòmetre era tot de baixada tècnica, ja ho teníem veia la meta i finalment i després de molt patiment era finisher de la carrera més difícil que he fet mai
Ara ja sé perquè en Carles és LWS, això és molt dur. Només aptes per aquells amb un cocu privilegiat.
18 comentarios
TONI -
M'ha semblat veure'ls molt contents. Potser es decideixen l'any que ve.
Enhorabona!!!!
Pau i herba
RocKo -
- 55.2 km BTT
- +1300 Dpa
- 2H 52 '
- 19'3 Km/h
- Avui he improvitzat sortida , al principi m'he mullat bastant quant estava apunt d'iniciar l'ascens al Corredor per Subirans , així que canvi de plans i cap a Can Jalpí , el Remei , El Pollastre , Sta Mònica ,Pedra Ferradura , el corredor , Arenys
- Desitjar als companys Mallerengos que demà participen a la Half molta sort i que podeu cumplir els vostres Objectius , així que Toni , Marc i Laia Gaaaaaaassssss !!!
TONI -
- 25' carrera.
Avui he tingut la vista extraordinària del gran Màgic. Abans d'entrar a casa meva he seguit el ritual litúrgic: "Senyor, no sóc digne de que entreu a casa meva. Una sola paraula i seré influït per la vostra força".
He tingut el gran honor de la seva visita en persona per desitjar-me sort pel diumenge.
I ha estat llavors quan ho he vist clar: "que Déu reparteixi justícia que la sort només la desitgen els perdedors".
Pau i herba
Carles -
CONFESSIONS DUN LLIGAIRE
.- Estic condemnat a la necessitat destimar, malauradament prefereixo ser estimat més que no pas estimar.
.- El xantatge emocional és molt estes en el mon de la parella; les dones volen una cosa, els home una altra.
.- Perquè sha de tenir por de canviar de parella? Tota la vida és un canvi.
.- Ella no coneixerà tot el teu valor fins que no ets puguis mostrar al seu davant tal com ets.
.- Lèxit del lligaire consisteix en capturar el màxim de preses possible, fer-les seves i no deixar una escletxa per la que penetri el penediment o el remordiment.
cARLES -
PATIMENT
.- El plaer esta sobrevalorat. El que mesura la vàlua duna persona és la seva capacitat dafrontar el patiment.
.- El patiment físic es pot curar amb una aspirina, però limaginari no té remei.
.- Fins i tot els patiments imaginaris són reals... al menys pel propi cervell.
.- Qui ho ha patit tot es pot atrevir a tot.
.- El patiment é sord. El patiment és mut. El patiment és sord i mut. Sord perquè només sescolta a ell mateix. Mut perquè no hi ha paraules per comunicar-se amb ell.
.- Posar murs al propi patiment és arriscar-se a que et consumeixi des de dins.
Carles -
.- Dijous 16: 46 Qm bicicleta de carretera.
Comentgaris:
.- Toni: Tic.Tac. Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac-Tic-Tac.Tic-Tac. Tic-Tac.
.- Mark: Tic.Tac. Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac-Tic-Tac.Tic-Tac. Tic-Tac.
.- Laia. Tic.Tac. Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac.Tic-Tac-Tic-Tac.Tic-Tac. Tic-Tac.
Carles -
DESVARIACIONS.
.- Segons Leònides tres eren les virtuts que havia de tenir un espartà: La serenitat, per lliurar-lo de lansietat; la confiança, per lliurar-lo del dubte; i el valor, per lliurar-lo de la por.
.- Ja ho deia Aristotil: Qualsevol es pot enfadar, és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona indicada, en el grau adequat, en el moment just, amb el propòsit correcte, i de manera efectiva No és tan fàcil
.- Aquests pensaments són paraules que mescric a mi mateix per explicar-me coses que daltre manera no podria descobrir.
.- No puc esborrar el que he escrit, ni puc recuperar el temps perdut, però si que puc no escriure el que desprès voldria esborrar.
.- Sovint inverteixo part del meu temps per guanyar-me la vida, per aconseguir diners, daltres, més agosarats, es dediquen a guanyar-se el cel, per aconseguir un lloc de repòs en leternitat.
Andreu -
Gran de grans ho petaràs!!!
TONI -
- 55' carrera
avui entrenament pèssim. A 3 dies de la cursa la motxilla davantera pesa massa i costa arrossegar-la. I la motxilla de dalt fa el que pot, la qual cosa és mala senyal.
Les perspectives per diumenge ara mateix són pèssimes.
Hauré de fer servir l'excusa 289 del manual.
Carles, segons la pàgina web de l'organització de la Moon Bike Race, la primera edició és prevista per la primavera del 2050, una època de l'any que no hi fa ni fred ni calor.
Pau i herba
Roger -
ENHORABONA als dos, Carles i Andreu!
I molta sort Laia, Marc i Toni per diumenge vinent. Estarem amb vosaltres!
Carles -
Sense cap mena de dubte la TransPortugal ha estat la prova esportiva més dura i difícil que he fet en tota la meva vida; i el mateix mexplicaven la totalitat dels altres corredors participants. Les llagues al cul, les durícies a les mans, les contractures a lespatlla, les tiretes als abductors, les cremades als llavis, el dolor als braços o el cansament corporal no era el més difícil de suportar. Lesgotament psíquic, les dificultats per dormir, la gana durant la cursa o les dificultats per recuperar-me muscularment han fet que aquests nou dies haguí esgotat totes les meves reserves energètiques. El cos és una maquina increïble, mentre estava en tensió i sabia que havia de sortir a pedalar es refeia de tots el desgast; tan bon punt va finalitzar la cursa em varen sortir tots els mals: inflamació de mans i cames, refredat, dificultats per caminar, dolor a lespatlla... sembla com si el cervell hagués dit prou, fins aquí hem arribat. Ara toca refer-me, la setmana entrant toca fer la brevet de 400.
.- Toni saps quan es fa la moonbikerace? No mhan havien parlat i sembla molt interessant.
Melcior -
Andreu, tens fusta i ets jove, ara començes a despegar i treballar la part més difícil: el cap. Estàs molt fort, no paris, tens recorregut.
Carles, enhorabona. Pintes la cursa com si hagués sigut un passeig de res, però imagino has tingut moments durs i de patiment, superats com de costum, amb èxit. Acollonant.
Grandissim Gran de Grans, vols un mocador?? estàs més fort que el vinagre!!!!! ets temut a les grupetes...
Rocko, ara que tornes a estar bé, fes-me cas i fes alguna cursa!!!! a maquis encara hi ha lloc...
Encara cal lligar alguns temes d'esponsorització però... si tot segueix igual, enguany ( ho tenia totalment descartat ) és possible que torni a fer la transpyr amb el senglar Pons, el repte no és la Transpyr, sinó aguantar la seva roda lo màxim possible.
Truiterada o sopar, tan li fot, a veure si ens veiem tots plegats!!!!
Andreu -
Proposo que fixem un dia per fer una truiterada i que el gran Carles ens expliqui les seves experiències a Portugal, les seves noves muses, etc..
Salut i kms!
SANTI -
Heu de buscar un forat a les vostres atapaides agendes per poder fer la gala i entregar-vos els premis.
Toni si decideixes quedar-te amb l'opció PEP pensa que encara ens veurem, i sino quan pensi amb tu ja miraré la LLUNA.....
SALUT a tots els mallerengos, pels que esteu tant actius i pels que no ho estem tant.
TONI -
Repeteixo, moltes felicitats perquè és molt difícil igualar-te.
O potser no...
... el meu proper objectiu, pel que ja he començat a estalviar, i properament a entrenar, és la Moon Bike Race (www.moonbikerace.lun) que es disputarà al cap de 6 mesos de que sigui instal·lada la primera base fixe a la lluna.
Estic meditant de retirar-me al Pirineu a fer d'ermità o bé de pastor. O potser sortir amb en Pep.
Roko, el que queda clar és que estàs molt, però que molt fort. El teu entrenador, en Sino Mel, és brutal.
Pau i herba
Carles -
.- Andrew moltes felicitats, com molt be diu en Toni has entrat per la porta gran a les nominacions del Leònides 2013.
.- Quan vas a una cursa on la majoria dels participants són molt curtits en proves extremes un té la temptació de preguntar quina serà el seu proper repte o quina és l'experiència que els ha resultat més gratificant. De les moltes que m'han explicat em quedo amb aquestes cinc:
.- L'IronBike que fan del 20 al 28 de juliol al Piamont: http://www.ironbike.it/
.- La BC Bike race que fan del 29 de juny al 6 de juliol aL Canada: http://www.ironbike.it/
.- L'Absa Cape Epic que faran del 23 al 30 de març del 2014 a Sud Africa: http://www.ironbike.it/
.- La Sevilla Marrakech que faran del 28 de setembre al 6 d'octubre de 2013: http://www.ironbike.it/
.- La Douro Bike Race : http://www.blogdourobikerace.com/2013/03/douro-bike-race-2013.html
RocKo -
Això em fa pensar , després de acabar aquestes animalades .... que serà el próxim ???
Entrenament dia 13 :
- 33.4 km BTT
+ 875 Dpa
- 18.7 km/h (1h 47 ')
- Avui no tenia previst sortir a entrenar , però per la ràdio han dit que demà i Dimecres , el més segur és que plogui.
- Així que he decidit sortir a fer BTT , ja de començament amb pèssimes sensacions , però he intentat exigir-me bastant , donant el poc que em quedava després de 2 dies seguits d'entrenament , he patit força i amb la sensació d'anar petat.
Al arrivar a casa i veure els resultats al Strava , he quedat alucinat.
Segons aquesta aplicació en alguns trams he anat força ràpid
Salut !!
TONI -
Entres a la nominació d'enguany per la porta gran.
Em trec el barret davant la teva determinació i capacitat per afrontar els reptes i acabar-los
Enhorabona. Enguany el LWS tornarà a ser un manu-a-manu.
Pau i herba