Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Junio de 2012.

Tracks del Diable 2012

20120603104807-tracks-del-diable-2012.jpg

Ahir el MCT en va fer una de les grosses, atrevint-se a desafiar un recorregut infernal (Tracks del Diable) no només per la duresa del mateix sinó per la calor que vàrem patir.

Sortida puntual a les 6 del matí, amb la primera claror del dia i un grup que s’anava estirant. Els primers quilòmetres, amb corriols en perfectes condicions ens van portar cap a Tavertet, Rupit, Cantonigròs, i d’aquí vam anar a buscar els singles des d’on vàrem guadir de les millors vistes del dia (pels de la curta). 

Repetint un tram que fem a la Càssica dels Pantans, vam passar pel Salt de Sallent. Més tard vindria la ’pujada de la mort’ on la calor ens va acabar d’estabornir. Els 17 últims quilòmetres de la curta, molt tècnics i teòricament de baixada, van ser un calvari però ens en vam sortir fent grupeta mallerenga amb la parella 38, Xavi i Marc.

Felicitar a tots els que van completar el circuit llarg, té un mèrit impressionant independentment del temps. Però especialment a en Roger, que tot i patir un cop de calor i no poder menjar gairebé res, va donar una nova lliçó de potència i coco de la que la resta en prenem nota. Entrava allà les 9 del vespre amb un company de fatigues, en Jordi (maillot Suïssa), que gairebé no havia pogut entrenar. En Melcior, també molt fort rodant entre els de davant, va haver de retirar-se per dolor al genoll.

El guanyador de la llarga va entrar uns 3 minuts més tard que en Marc (curta), allà les 4h30’. En David (MonBike) va entrar 4t i en Martí (CC Arenys de Munt) dels 10 primers, tenint trofeu com a 3r Màster 40.

Felicitats a tots per l’esforç fet i pel bon rotllo habitual durant els dos dies. 

Pau i Herba Guiño


Transcatalunya 2012 – La crònica

20120611203033-transcat2012.jpg

Exec summary

M’he fet amb un pedaç de roba que posa <9h (foto) i que representa que l’hem d’estampar al polo que ens regalen a la Transcatalunya. Dissabte quan ho explicava en Pere al briefing vaig pensar: quina collonada. Avui no paro de mirar-me’l i encara no m’he decidit a quin lloc del polo l’estamparé. És curiós com canvia la perspectiva en unes poques hores. Fins al punt que és molt possible que aquest estiu només em veieu amb aquest polo posat... Ja ho veieu, encara no se m’ha passat la tonteria.

Crònica, versió del director (que normalment entenc com a súper llarga que no acaba mai)

Dissabte tarda: La Mireia, l’Abril i l’Ona em deixen a La Molina a les 19:10. Arribo 10 minuts tard al briefing, però com que aquest any ens donen el track estic la mar de tranquil; fins que recordo que tinc un Garmin i la mare que el va parir. Llavors m’entren els nervis i començo a anotar tots els comentaris d’en Pere fil-per-randa al roadbook. Acaba el briefing i el meu roadbook és intel·ligible amb tants gargots. L’opció GPS torna a agafar força.

Dissabte: M’han posat al refugi Pere Carné (molt acollidor), que queda una mica més amunt del village de Probike (alberg). Serem uns 50 i no conec a ningú. Per una vegada aniré a dormir ben d’hora ben d’hora, penso. Però el tema s’anima a l’hora de sopar i acabo parlant amb un i l’altre fins a quarts d’11. Entro a l’habitació i el meu company ja dorm com un soc. No ronca, anem bé. Preparo la roba, trastos i ginys varis (em pregunto perquè els porto, sóc un zero en mecànica). En Juanma segueix dormint, de manera que decideixo deixar el llum obert i donar un últim cop d’ull als gargots del roadbook. No m’entenc ni la meva pròpia lletra. Ho deixo i em poso a somiar despert: I si la pogués fer amb 9hores? Somiar és gratis, de manera que em poso a calcular els parcials que m’hauria de marcar a cada control per assolir les 9h: C1, 1:30, C2, 3; C3, 4:30; C4, 5:30; C5, 6:30; C6, 7:30 i C8, 9. Sí, m’he deixat el C7. Faig càbales i càbales, no em quadren i no sé què apuntar al C7. Ho deixo, em dic que del C6 al C8 tinc 1:30. Punt. A dormir.

Diumenge 3:00AM: M’aixeco una hora abans d’esmorzar. En Juanma s’ha posat el despertador a les 4AM, just a l’hora d’esmorzar. A les 4:15 ell ja està esmorzat i dalt de la bici, i jo encara he d’anar al WC. Espero agafar un altre ritme a partir de les 5AM.

Diumenge 5:00AM: Vaig a signar ràpid i em faig un lloc a primera fila sota l’arc de sortida. Arriben els mossos, breu ritual d’en Pere i a les 5:03 arranquem. Als 500m en Zamora i company ja ens demostren que els 350 restants només podrem disputar el tercer calaix. Ascensió fins a Masella per asfalt, mantinc contacte visual amb els mossos (impossible veure els dos màquines en la negror de la nit) i començo a despenjar gent. Em noto bé. Es curiós, les bones sensacions les notes de seguida. Prego que durin, em dic.

Amb poc menys d’1h corono el coll de Pal (15km +800dpa). L’últim tram el tornem a fer en asfalt i recupero el contacte visual amb el cotxe d’en Pere (obrint cursa). Merda, amb la foscor no he anat mirant les ppm i, si encara els veig, vol dir que he anat per sobre del què em correspon. Baixada i arribo al C1 tercer. Ara sí que sense rastres per davant (màquines!), però tampoc per darrera.

Entrem al Catllaràs. Jugo a casa, em conec aquest indret com en Pep es coneix el seu jardinet. Visualitzo la pujada i entro ràpid en cadència. Sensacions bones. Arribo a Ardericó i faig la última pujada fins al C2... però no hi és! Resulta que l’han mogut fins a peu de la ctra. de St. Jaume de Frontanyà (aquest tram del briefing me’l vaig perdre). Però no s’ha actualitzat correctament en el perfil i m’entren els dubtes. Faig la baixada i amb els dubtes em foto per on no toca (sí, ja sé que aquesta excusa és molt recurrent, però la meva imaginació és molt limitada). A la poca estona, el GPS em diu que estic com un pop en un garatge, que tiri enrere (aquí se’m reprodueixen tots els malsons de la tracks). Desfaig, baixo per on toca i arribo al C2. Allà em cau el món a sobre: el “cuyo-nombre-no-quiero-acordarme” se m’ha colat per davant. Em dic que és un càstig massa sever per haver perdut poc menys de 5min. Just arribo per fitxar que ell surt. No he pogut obrir prou forat en el meu tram favorable, i ara que toca rodar, ni el veuré. El deixo anar i aprofito per fer canvi de roba, preparar barretes i omplir bidó. Surto i just per darrera arriba en Francesc (un tio molt trempat), que gairebé ni para.

Amb en Francesc encarem la riera de Merlès i, entre baixada i baixada, se me’n va perquè jo em torno a dedicar a buscar bidons (sí, l’altra excusa recurrent). El tram rodador fins el C3 se’m fa força feixuc, rodant 5è i una mica desanimat perquè creia que fins el C2 anava força bé. Un cop al C3, em desvio al control per anar a carregar combustible. Mentre carrego veig que pel creuament (uns 300m) arriba un boletbike i ni para. Em dic que aquesta és la meva, m’he d’enganxar a ell. Dit i fet. L’atrapo i l’hi pregunto si és en Raimon. Ens presentem i l’hi explico que en Ricard (boletbike) m’havia parlat d’ell fent bona premsa. Comencem una llarga relació que ens durà junts fins al final (Jordi, si llegeixes això: tranquil, la nostra aventura a la tracks va ser mooooolt més intensa!). Irònicament, en Leònides em torna a ajuntar amb un que porta el mateix model de Garmin i no té cap problema de navegació (com pot ser, si el meu és una p. merda? d’acord, masses coincidències: sóc jo)

Posem velocitat de creuer: Del C3 al C5 mantinc les pulsacions a 140-150ppm, menjo bé (sí, estic aprenent a menjar barretes sense parar!) i el coco es comença a plantejar allò que vaig pensar just abans d’anar a dormir. Del C5 al C6 atrapem en Francesc (ha patit rampes però sembla que es recupera) i rodem junts fins Sant Llorenç Savall, on arribem a les 12:45. Segons el meu somni, 15min per sobre. Aquí em desanimo, perquè no veig factible fer el C7 i C8 en 1:15 (ja no ho veia clar amb 1:30, uff). Però les cames responen, i em noto bé. Passo una mica per davant i quan entro a Castellar del Vallès em perdo pels carrers. Sort que als pocs minuts veig passar en Raimon i en Francesc per uns carrers més avall i ens tornem a agrupar. Arribem al C7 i els hi dic que no parem: Tenim poc més de mitja hora per uns 18km. Haurem de rodar a 35km/h, primer en baixada ràpida i després en “lleugera” baixada. Ens ho creiem i comencem a moure plat a sac. Pujo pulsacions (no m’ho crec, em poso a 175ppm en pla i després de 8h dalt la bici – la ment mou muntanyes). Els últims 8-10km es fan llargs però cada cop ho veig més clar.

Veig el camp de futbol de Ripollet, el reconec perfectament de l’any passat. A uns 500m intueixo el C8. Miro el meu crono: 8:51h, OR. Aixeco els braços i em deixo anar els darrers 200m. Poc menys de 10 segons de dedicatòries personals, records... i somnis; foteses petites, insignificants, però somnis al capdavall.

Roger

PD1. Com sempre, i per sobre de tot, em quedo amb la convivència amb el company de fàtigues de torn, en Raimon. Un autèntic plaer haver rodat amb ell.

PD2. Ara les vostres cròniques, que aquest cap de setmana ningú s’ha quedat a casa!




18 Marxa BTT De Canet de Mar

20120617184950-marxa-btt-canet-2012.jpg

Aquest ha estat un cap de setmana molt intens per els membres del MCT.

En Roger Participant a terra de Maquis i en Toni a la Marxa Ciclista 3 Nacions de Puigcerdà.

(Esperem les vostres cròniques Companys)

I per la seva part en Marc en Xavier i L’Andreu han participat aquest matí a la Marxa BTT de Canet de Mar

Recorrègut 100 x 100 corriol Molt dur i Tècnic que els ha portat per els voltants de la creu en un constant puja i baixa sense descans.

Agraïr al Tendo i els companys del club els ànims que han donat durant el recorrègut.


Entrenament Pre-Transpyr al Plà de la Calma i Masterclass d'en J.Pons

20120624161111-collformic.jpg

Aquest Matí Sortida Impresionant amb en Melcior que em va enredar (Gràcies per fer-ho) en Uri (Campió Junior D’enduro) i en Joan Pons un autèntic crack que crec que no necesita gaire presentació....

A les 7:50 del Matí ens em trovat amb en Melcior a la parada del Bus hi hem pujat fins a creu de Rúpit a Buscar en Pons i L’Uri.

Desde allà em continuat pujant cap al corredor, fins agafar el cami que porta a la Pista asfaltada que Puja de Llinars cap el Santuari.

Després d’un llarg descens i una Trialera que feía por, on en Pons ha fet una exhibició de tècnica Impresionant, em arrivat a Llinars del Vallès on em continuat la marxa travessant algunes urbanitzacions fins arrivar a Sant Antoni de Vilamajor.

On em fet una parada Tècnica a una fleca per menjar algo , i em seguit uns quants km per asfalt fins arrivar a la Pista que pasa arràn del Pantà de Vallfornès.

Al Principi pista planera amb algún bon repetxonet, però ben aviat em començat a veure que la pista s’enfilava i Moooolt.

Em tingut de superar un port d’uns 12km i fent una ascensió de +1000 mts Dpa amb molta pedra i molt dur.

Un cop coronat, em tingut la recompensa del dia El Plà de la Calma a 1280 mts D’altitut.

És Tant impresionant que fà que tant de patiment per arrivar-hi sigui el de menys, com ha dit en Pons..... sóm uns priviliejats per poder-hi pujar en Bici.

De seguit baixada ràpida fins a Collformic on em fet un Bon esmorzar.

Després d’esmorzar em agafat un cami de baixada preciòs i llarg on em tingut que pasar per unes Trialeres de pedra solta acollonants.

Per acavar amb en Melcior, em tornat per Carretera passant per St Esteve de Palautordera, Sant Celoni i Collsacreu i en Joan i companyia han seguit fent de les seves per el Montseny.

Un Gran entrenament Pre-Transpyr, on em patit la duresa de la sortida, Molta calor i L’acumulament d’entrenaments dels últims dies

 




Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris
Plantilla basada en el tema iDream de Templates Next