Es necessiten préstecs a una taxa d'interès baixa? ¿Li han negat préstecs concedits pel banc No té garantia o té mal crèdit? Està cansat de banc l'estrès? Llavors estàs en el lloc correcte, en contacte amb nosaltres ara halmsfundsplc@gmail.com
Carles -
Pensament 3061
PUJADA A ANDORRA IX
La victòria més important és, sense cap mena de dubte, saber-se conquistar a un mateix. Guanyant cent batalles podrem derrotar molts enemics, vencent les nostres pors i dubtes, la victorià serà nostre i ningú ens la podrà prendre. Ser Senyor d'un mateix dona la llibertat per ser responsables dels nostres actes i amos del nostre destí.
Carles -
Pensament 3060
PUJADA A ANDORRA VIII
Qualsevol experiència amorosa, esportiva i/o laboral no és autènticament nova si no hi sabem incorporar interes i Pascó. Amb aquest dos ingredients vitals fonamentals quelcom nou i enriquidor esdevé en cada instant, el temps deixa de ser una rutina repetitiva de fets ja coneguts, per esdevenir una aventura plena de redescobriments.
Carles -
Pensament 3059
PUJADA ANDORRA VII
Si prens consciencia que allò que existeix és i allò que no existeix no és; podràs veure les coses tal i com són. Si aprens a diferenciar les coses importants de les intranscendents; podràs viure el present. Amb aquesta actitud vital, trobaràs la calma i serenor interior, fins i tot sense buscar-la.
Carles -
Pensament 3058
PUJADA ANDORRA VI
Quan un mallerengo diu que farà quelcom, és com si ja estigues fet. Res el pararà per fer realitat allò a que s'ha compromès. No ha de "donar la seva paraula". No ha de "prometre". El fet de parlar-ne ha posat en moviment l'acte de fer. Parlar i fer esdevenen la mateixa acció. Si no és així és que no és un mallerengo
Carles -
Pensament 3057
PUJADA ANDORRA V
En les situacions compromeses la teva actitud no pot diferir de l'habitual. Tan en els moments conflictius com en els normals i corrents de la vida cotidiana, un ha de saber trobar el seu punt d'equilibri a traves de la calma. Cal saber afrontar les situacions dificils amb serenor i determinació, amb tranqul.litat i sense estridencies.
Amen
Carles -
Pensament 3056
PUJADA ANDORRA IV
Arribar a Andorra és una prova, accepta-la. Arribar a Andorra és un somni, viu-lo. Arribar a Andorra és un joc, juga'l. Arribar a Andorra és un objectiu, aconsegueix-lo.
Carles -
Pensament 3055
PUJADA A ANDORRA III
DEU LLIÇONS
.- El sentit del camí, és donar al camí sentit. .- No crec en un destí per allò que fem, preo si crec en un destí per allò que no fem. .- Reconeiexre un error és humilitat. Pensar que un mai s'equivoca és malaltia. .- Si vols que et respectin, aprèn a respectar-te. .- Al principi les coses pasan de cop, desprès les coses es resolen a poc a poc. .- Leònides no rep respostes amb paraules, i amb paraules tampoc les dona. .- Pensar comporta interioritzar L'essència del pensament. .- Camina o para, però dubtis. .- Mil dubtes són un dubte. Si resols un dubte, desapareixeran els mil dubtes. .- La foscor de l'ombra del pi depèn de la claredat del raig del sol.
Carles -
Pensament 3054
PUJADA A ANDORRA II
Per alliberar la ment n'hi ha prou en contemplar el que t'envolta, estar atent amb els cinc sentits. Aleshores el món apareix pur, proper; el jo interior es fon amb l'allò que l'envolta, envaint-nos una sensació de serenor i plenitud.
cARLES -
Pensament 3053
PUJADA A ANDORRA I
Els cims apareixen i desapareixen, els núvols venen i se'n van, el paisatge canvia de color, la vegetació muda en silenci. Res existeix completament sol, tot és relacionant amb allò que l'envolta, fins i tot els meus pensaments més peregrins.
Carles -
Entrenaments: .- Dissabte 14: 268 Km +3200 pujant en solitari a Andorra amb un temps 11h 40'. Triple puntua-cio homologada per l'UCI: per la primera pujada en solitari a Andorra de l'MCT i del CCAM 300 punts, per haver fet la millor marca de les sis edicions oficials 200 punts, per arribar 2h 30' abans que els altres components del CLub 100 punts. Comentaris: .- Ahir sembla que no estava a alçada dels temps programats per en David Pruna per pujar a Andorra. Amb la consideració i gentilesa que el caracteritzen en tres ocasions em va fer avinent que havia fet perdre uns valuosimis minuts a la resta de companys: Per evitar ser una rèmora que impedís fer els temps estipulats per l'organització de Santa Coloma de Farners fins a Andorra vaig fer la ruta sol. Anant xino-xano i a ritme de Pau i Herba, em vaig plantar a Andorra per la ruta clàssica, es a dir fent la Collada de Toses, en un plis plas. Així la resta de companys varen poder fer el nou itineria amb 800 metres de desnivell positiu més, complint els temps previstos i sense rèmores; però pel que sembla es devien produir moltes panes i averies, ja que es varen presentar a meta amb dues hores i mitja de retard. .- Ja s'han acabat les vacances esportives d'estiu a partir de dimarts els meu preparador m'ha fixat uns entrenaments molt durs i exigents; els porpres reptes requereixen molts de sacrificis. .- Pep ahir em vares sorprendre agradablement; estas en un moment de forma optim, llàstima que no publiquis els entrenaments perquè sinó a més d'un ens caurien els collons per terra. .- Mecior i Xavier moltes felicitats, ahir vareu demostrar ser uns dignes mallerengos. Salut i força
EL FULL PARROKIAL -
Els nostres mallarengus, acompanyats dels companys del CC A. de Munt, han assolit l'objectiu d'arribar a Andorra.
Des de la redacció felicitem i ens sentim molt orgullosos dels nostres mallarengus.
Els nostres corresponsals destacats amb l'expedició ens informen que la ruta ha estat més llarga del que és habitual. Atès que la Pujada comptava amb el gran Josep Lluís, el disseny de l'etapa s'ha fet més dur, variant la ruta, el quilometratge i el desnivell.
Per tot això encara ens hem de sentir més orgullosos dels nostres mallarengus, de tots els nostres mallarengus.
De tots? Segons els nostre corresponsal un mallarengo ha fet drecera i s'ha despenjat del gruix del grup. No se sap ben bé el per què, però segons les fonts consultades podria ser per causa d'una emprenyada, d'una desinflada del globus, que ja estava cansat, o potser perquè la calculadora que portava per sumar tants de punts pesava massa.
Esperem les seves declaracions.
L'Uci ja ha posat fil a l'agulla i s'especula des de Lausanna que el 0 patatero pot ser la puntuació que obtingui.
Sens dubte la normativa és clara, en les sortides de grup, no és només arribar al punt, si no arribar amb el grup, i menys quant es fa drecera.
Romandrem a l'espera de la puntuació setmanal de l'Uci.
TONI -
Entrenament secret: - 35 kms bici carretera.
Estic molt atent a les notícies que arriben d'Andorra. Sembla que la ruta ha fet estralls.
Seguiré amb molta atenció la puntuació de dilluns de l'Uci. Sembla ser que algú no sumarà.
Pau i herba
TONI -
Carles ........
FELICITATS!!!!!!!!!!!!!! i REFELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I ...
oooooooo
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I .....
REMOLTES FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!
Carles -
Pensament 3052
PENSANT AMB EN LEÒNIDES
.- Aquest mots són per a tu, Leònides , que de tant en tant em vens a veure. .- Així en lesport com en el sexe, alliberans Leònides de qualsevol mal. Amen! .- Ens jutja Leònides per laparença? Jo crec que si .- Crec que fou Leònides qui va dir: on hi tinguis els collons no hi posis mai els cigrons .- Com deia un deixeble den Leònides: "Hi ha 36 tàctiques d'Arts Marcials. La d'escapar-se és la millor".
Carles -
Pensament 3051
AMOR DIFÍCL
El seu no és un amor de petons i abraçades, és un amor de cops de puny i atzagaiades.
Carles -
Toni sumo i resumo i torno sumar i ohhhhhhhhhhhhh meravella, miracle, increïble, impossible, impensable.
Sumo per la dreta i resumo per lesquerra, de dalt a baix i de baix a dalt i oooooooooohhhhh no mequivocat.
Altre cop ho torno a comptar, no pot ser, és inversemblant. Siiiiiiiiiiiii el somni sha fet realitat
TONI -
Carles, miro i remiro. Observo i torno a observar. I, ooooohhhh sí, la pujada a Andorra és oficial en el calendaria mallarengu 2012.
M'ho torno a mirar i remirar. Ho torno a observar i reobserva i ... oooooohhhh sí! dóna mega punts ... no, no, són supermegarequetemegapunts!!!!!!!!!!!
Altre volta, miro i remiro, Aquest cop observo d'esquerra i reobservo de dretes ... i ... ???
Pau i herba
Carles -
Pensament 3050
NO ÉS DE FIAR
Ella no es gens de fiar. Abans de conèixer-la ja menganyava amb gent desconeguda que no ha tingut la gosadia de presentar-me encara.
Anónimo -
Pensament 3058
ESPERA I DESIG
Per més lluny que estiguis, sempre ets a prop meu, amb la llibertat que compartim, que em permet esperar pacientment la teva ja propera tornada.
El millor desperar-te és saber que en algun moment sha dacabar aquesta espera
El pitjor de desitjar-te és saber que en algun moment sha dacabar aquest desig.
Carles -
Entrenaments: Durant aquesta setmana: 2h massatge, 1h gimnàs, 40 sauna i jakuzzi, 50 arma secreta i altres no publicables Comentaris: .- Andrew demà no puges a Andorra? La meva idea era, en arribar, organitzar una orgia dionisíaca. .- Martí si la Nit de la Gran Gala vols aconseguir el mallot mallerengo cal que publiquis regularment els teus entrenaments. .- Melcior i Toni si mireu el calendari oficial de les curses 2012 observareu que la pujada a Andorra és sortida oficial mallerenga, amb els mega punts que això comporta. .- Xavier i Pep demà sigueu clements i bons companys; espero que no em poseu en evidencia. Salut i coratge
Carles -
Pensament 3057
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Els lligaires tenim una facilitat innata per defugir compromisos, no acceptar els fets consumats i concentrar totes les nostres energies en caçar la peça desitjada. .- El principal problema de les dones, són les altres dones. .- Detesto cordialment els dissabtes per la nit, és una guerra constant, car és la nit de la setmana en que hi ha més competència en el món dels lligaires. .- El lligaire és una contradicció en si mateix. Creu que no necessita però es passa tota la vida buscant. .- Sovint les dones donen lexcusa que els homes som molt complicats. Tant de bo tinguessin elles les nostres simples complicacions.
Carles -
Pensament 3056
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Ningú que tingues dos dits de cervell deixaria que algú llegís aquests confessions, però jo no soc ningú, car ningú sou vosaltres. .- Si no em dediques a somiar culs i tetes, a inventar-me seduccions impossibles i inexistents, mhauria tornat monjo o practicaria el celibat. Lligar és molt complicat i en el món real genera més disgustos que no pas satisfaccions. .- La meva vida afectiva, eròtica i sexual, deu haver estat molt poc interessant, car totes les confessions que escric, haig dinventar-meles. Afortunadament aquesta vida inventada amb els anys ha anat guanyant protagonisme en detriment de la real, cada cop més previsible i repetitiva. .- Les dones magraden gairebé totes, i daixò que en un sentit pràctic sen podria dir poc criteri, eufemísticament en el meu món en diem eclèctic. .- La maduresa és un estat en que, convençuts dhaver-ho provat tot, ens adonem que no hem provat gairebé res.
Xavier -
Carles demà en principi el meu pare em puja en cotxe a Arenys de Munt
Per cert Carles, en Pep tambè vindrà a Andorra, era imposible que s'ho perdès !!
Setmana de zero entrenaments però ja estic desitjant fer la pujada a Andorra
Carles -
Entrenaments: .- Dijous 12: 70 Qm bicicleta de carretera (encara em queden els 35 de tornada) Comentaris: .- Pep the vist un parell de dies entrenant però no ho has publicat, això es juga amb avantatge. Espero que vinguis dissabte a Andorra i podrem anar junts a la cua del .- Toni la setmana entrant començaré a entrenar la Challenge, espero que puguem sortir plegats a corre o en bici. .- ¿Ja hi ha data pel sopar destiu al xiringuito ? ¿Sabeu quan es farà la LWS 2012? .- Les cases dapostes van boges, sembla que alguns dels candidats més ben situats a comencement de la temporada per endur-se les estatuetes més preuades han baixat moltes posicions i daltres +inicialment absents han acumulat una morterada de punts increïbles. Els propers dos mesos seran els definitius per decidir els guanyadors. .- Xavier si vols dissabte quedem a 2/4 de 5 al Calisay per pujar junts cap el pavelló dArenys de Munt.
Carles -
Pensament 3055
CINQUENTENA
Més de cinquanta de ma vida volaren de pressa, i no obstant tots els meus esforços encara em manca molt camí per corre amb l illusió penjada duna branca. Un tros de corda estiro ferm per no despenjar-me massa despullat en un mon esbocat per una realitat incompresa.
Carles -
Pensament 3054
AL LA MEVA CIGALA
La meva cigala adolorida esta desorientada com la corda del gronxador. Sempre hi ha quelcom del que no és possible que prescindim. Potser per això vivim encara.
Carles -
Pensament 3053
PEL PUBIC
¿En tindré prou amb aquest bri del pel púbic teu que encolo al forat del cul xop desperma? ¿En tindré pou amb un sol bri per assedegar la cremor del forat darrer?
Carles -
Pensament 3052
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Si no la pots convèncer, confon-la. .- Si vols que els teus somnis eròtics es facin realitat ¡DESPERTA JA! .- Mai no entendràs autènticament una dona fins que no entenguis les seves mentides. .- Hi ha dones que poden arribar a ser el que un els hi deixi que siguin. .- No pots dedicar-te a la seducció si no assumeix el risc dun 95% de fracàs.
Carles -
Pensament 3051
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- En el món de la parella qualsevol millora requereix un canvi, però no sempre un canvi comporta una millora. .- És molt difícil que un home vegi dels defectes de la seva parella, per molt obvis que siguin, quan la possibilitat de fotré una clusca depèn de que no els vegi. .- Els bons lligaires fan préstecs dillusió a les seves amants. - Algunes dones només tenen dos defectes: el que diuen i el que fan. .- Els secrets amorosos de les nostres amants només són interessants quan els pots compartir amb algú.
Carles -
Pensament 3050
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
En el món de la relació de parella hi poques normes bàsiques que shan de respectar en qualsevol circumstancia. Una delles és la devitar fer ús de les frases prohibides, daquelles expressions grandiloqüents que ens rebaixen com persona i com amant. Aquí en teniu alguns exemples:
Si et perdo em moro. Per favor, mai em deixis. Ja no m'interessa conèixer cap altra dona. Passi el que passi mai em perderàs. Jo mai, però mai, et seria infidel. No sabia el que era l'amor fins que et vaig trobar. Tinc molta por de perdre't. Mai abans havia sentit això que sento per tu. Sense tu no podria seguir vivint. Ets el més important que tinc a la vida.
Carles -
Pensament 3049
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Sembla que Déu volia aprendre a conèixer a les dones i ha avisat a qui millor el pot ajudar. .- El desig genera tensions, lerotisme les relaxa. .- Alguns individus són com els llumins, tan punt sescalfen, perden el cap. .- Nhi ha que volen follar per oblidar i sobliden de follar. .- Practicar el sexe en les seves diverses i polimorfes varietats és la millor manera per ser un mateix. .- On hi ha amor no hi lògica.
Carles -
Pensament 3048
CITES DE LA BIBLIA PEER AGAFAR POR
Alguna passatges de la Bíblia són plens dodi, violència sexual, homòfobia i incitació a la pederastia, fan autentica por. Aquí en teniu una petita mostra:
.- "Benaventurat aquell que prendrà i estavellarà els teus nens contra les pedres." (Salms 137:19)
.- "Vam coure doncs el meu fill, i ens el vam menjar. L'endemà jo li vaig dir: Dóna aquí el teu fill, i mengem-lo. Peró ella havia amagat el seu fill."( Reis 6:29)
.- "I menjaràs pa d'ordi cuit sota la cendra; i ho couràs a la vista d'ells amb els fems que surten de l'home. Maleïts siguin els minusvàlids." (Ezequiel 4:12)
.- "Les dones que escoltin en silenci les instruccions amb sencera submissió. Doncs no permeto a la dona ensenyar ni prendre autoritat sobre el marit; que s'estigui callada. Ja que Adam va ser format el primer, i després Eva." (Timoteo 2:11-15)
.- "Enfadat Moises contra els caps de l'exercit que venien de la guerra va dir "Com heu deixat amb vida a les dones? Mateu, doncs, tots els barons que hi hagués, així com als nens. I degolleu a les dones que no siguin verges, reserveu-vos per a vosaltres solament a les nenes i a totes les donzelles." (Numeros 31:1-18)
Carles -
Pensament 3047
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Pensament 3046
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- En les inicis de les histories damor es parla del futur, a les acaballes del passat. .- Lamor et despulla, no tan sols davant della sinó essencialment davant tu mateix. .- Lligaires del món: sovint és mes profitós desitjar que tenir. .- Un bon lligaire és com un soldat en guerra, amb larma sempre a punt disposat en tot moment per entrar en combat. .- Lengany en el món de la parella és comprensible: el cervell necessita poques coses, el cos moltes.
Carles -
Pensament 3046
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- A la meves amants no les recordo com són, les recordo com eren. .- Procura no ser un amant bojament apassionat si no vols acabar bojament enamorat del defectes de les teva estimada. .- En una relació eròtica profunda els amants intueixen totes les veritats, no obstant quan verbalitzen els seus sentiments tendeixen a creures totes les mentides. .- Si les estimes amb tots els sentits acabaren per decebret, ja que tard o dhora els hi demanares limpossible. .- Si la desitges massa pots caure en el parany de creure que ella no et desitja prou.
Xavier -
Per cert, porteu una bossa auxiliar amb roba de càrrer, tovallola, xancletes i sabò ja que ens dutxarem com sempre a un pavellò D'Andorra.
Xavier -
Pujada a Andorra :
Ahir és va cel.lebrar la reunió de la pujada a Andorra i és van acordar els següents detalls :
- Sortida a les 5h del Matí desde el Pavellò D'arenys de Munt.
- Fer un ingrès de 50 al compte del club (inclou Dinar + Autocar)
- Cadascú s'ha de portar un entrepà per esmorzar, barretes energètiques, gels , càmara de recanvi i una manta per protegir la seva bicicleta per el seu transllat.
Aquest Any en Lluís Fenoy ha preparat una ruta nova, que és preveu espectacular.
Carles -
TÀCTICA TRANSPYR
L'última setmana del mes de juliol per televisió varen passar la pel.licula de l'any 1978 d'en Jackie Chan "el mono borratxo en ull del tigre" on s'explica la tècnica d'arts marcials de kung Fu d'un lluitador que sempre va borratxo. Com que havia disposat del molt poc temps per entrenar la Transpyr em va semblar interessant provar aquesta tècnica en les vuit sortides en btt pel Pirineus. Els tres primers dies de cursa em vaig polir cada vespre una botella de vi negre, els dos posteriors lambruscos, a Isaba sidra i a Elizondo Absolut. La veritat és que aquest nova tàctica d'excesos alcohòlics nocturns em va funcionar en algunes etapes i en altres em va anar fatal. Alguns dies em llevava amb mal de cap i d'altres tard, però la majoria era puntual a linea de sortida amb el cap en condicions. Normalment rodava content i amb un somriure als llavis fent servir la tàctica Anglada, quan les reserves energètiques del cos eren exhaurides anava al fetge a consumir l'alcohol acumulat. Atès que els resultats esportius no han estat massa reeixits en properes ocasions provaré noves estratègies.
Carles -
Pensament 3044
EFECTE TRANSPYR
Desprès de fer una travessa de vuit dies seguits, de llarg recorregut amb importants desnivells acumulats en btt, és normal que el cos sen ressenti amb efectes collaterals; però no ho es tant que aquestes conseqüències generin una transmutació genètica amb resultats sorprens. En el meu cas dos dies desprès dacabar la Transpyr tinc els bessons tibials saturats, els quadriceps femorals carregats, les cames plenes desgarrapades i ferides superficials, el canell de la mà dret adolorit, el braç esquerra copejat, el palmell de la mà esquerra insensible, la columna vertebral del coxis a la cervical plena de contractures i els biceps dambdós braços masegats. Això ho considero ABSOLUTament normal i se que em recuperaré ben aviat. El que em preocupa profundament són uns portentosos bonys que mhan sortit al front, que insinuen unes banyes incipients, fruit possiblement dhaver descuidat en excés els deures conjugals. Aquesta és la mutació genètica que més em preocupa i obsessiona; espero que fent unes series demolidores dentrenaments secrets no publicables aquest estrany virus desaparegui definitivament.
Moltes gràcies a tots pels ànims. Estic emocionat i infinitament agraït per les paraules que em dediqueu aquí dalt. No me les mereixo: Sense la vostra companyia (Melcior, Xavi i Carles) ni els vostres ànims (Marc, Toni, Andreu, Martí, Tendo i tants daltres) ni mhauria plantejat seguir el segon dia. Sempre, i per sobre de tot, em quedo amb la vivència de compartir qualsevol daquestes aventures amb tots vosaltres. El valors que compartim majuden a créixer en molts sentits, i és potser per això que penso que hi estic tant enganxat.
Després de la caiguda del primer dia, sortia de lhospital de Figueres amb instruccions molt clares: Dit immobilitzat amb fèrula durant 8-10 dies mínim. Amb poc més duna hora ja havia canviat el xip i, mentre esperava a la sala de lhospital, em mentalitzava per passar una setmana de vacances a la costa brava amb la família. Els hi devia des de fa molt de temps, i el dit trencat sem revelava com a providencial per saber fer un punt i apart en el moment adequat. Era lexcusa ideal per descansar amb la consciència tranqui-la, i dedicar aquests dies a allò que, en definitiva, tots estimem més: la nostra família.
Quan la Mireia em va a passar a recollir amb les nenes, amb una sola mirada em vaig tenir prou per entendre que no hi hauria volta enrere. Era una daquelles mirades plena de determinació que li he vist en comptades ocasions, però en moments infinitament pitjors que aquell. Jo acostumo a tirar la tovallola fàcilment. Amb els anys i les circumstàncies, la Mireia mha ensenyat a lluitar; seguint aquella màxima de limportant no és no caure, sinó tornar-se a aixecar fins i tot amb petits detalls insignificants com aquest (al capdavall, una simple decisió -abandonar- sense més transcendència). Petits imprevistos per saber afrontar daltres majors que tard o dhora sempre sacaben creuant en el nostre camí.
En Melcior hi va posar la resta. Va compartir amb mi el patiment en cadascuna de les baixades. Amb els dies, aquest patiment es va convertir més psicològic que físic; però ell sempre va saber estar al meu costat animant-me: Anem molt bé. Estem fent una etapa impressionant. La realitat era una altra: les etapes sens escapaven com sorra entre les mans. El subidón de veure que rodàvem amb el grup de davant en els primers controls sesfumava quan veia lexèrcit de corredors que ens avançaven per baixades pedregoses i trialeres. Em deia que no ens podien treure gaire temps, però el coco acabava cedint irreversiblement en les següents pujades (què hi fa acabar 15 o 25?). En Melcior rodava i pujava amb els primers, i a estones em deia que ho havia de fer per ell (i en daltres donava gràcies per anar amb el dit trencat i no haver-lo de seguir!). Estic convençut que, si no fos per mi, hauria entrat dels 3 primers en cada etapa; i hauria rebentat la cursa literalment en més duna. Li agraeixo infinitament la seva espera i paciència. Melcior, em quedo amb la darrera etapa. Gràcies per moure cel i terra per tal daconseguir una tija nova a Elizondo; altrament mhauria quedat amb el mal regust de letapa del fang!
Vull afegir també unes poques paraules a la gran parella 53: Heu fet un paperàs! Ha estat un autèntic privilegi poder compartir cada dia daquesta aventura amb vosaltres. LOna i lAbril encara em demanen per anar a sopar amb els Mallerengos Quan anirem a sopar amb en Carles i en Mitjà? Avui en Xavi vindrà amb cresta? Papa, podré seure al costat dells? Hem rigut molt, i les estones amb vosaltres són els records que sempre memportaré daquesta Transpyr.
Salutacions també a en Jaume i lAlex!
Xavier -
Aquesta nit a les 21:30 al local del pavellò és cel.lebrarà la reunió del club per parlar de la pujada a Andorra.
Jo el més Problable que faci nit a Andorra i L'endemà m'acosti amb el Lligaire a Pont de Suert, per fer una visita a la cambrera Ucraniana.
Per Cert jo no surto a les clasificacions de L'Uci ??
Potser és una conxorxa amb L'intenció de no conseguir prous punts UCI per rebre L'invitació a la Gran Gala ??
Carles -
Entrenaments: .- Dimarts 10: 70 Km bicicleta de carretera, em queden els 35 de tornada. Comentaris: .- Dissabte no hi excuses possibles, tots els mallerengos hem de pujar a Andorra. Els qui estiguin en forma o cansats, els serens o borratxos, els esforçats o ganduls, tenen una cita que pot decidir més duna estatueta. .- Acabo de consultar la pagina Web de lUCI i trobo ABSOLUTament injust que a en Roger i en Melcior només sels hi doni 40 punts per la Transpyr, corresponent a vuit sortides mallerenges. El senyor dels desnivells va superar amb matricula totes les dificultats que se li varen presentar i en Melcior va aconseguir el mallot de finisher. No pot ser que per una interpretació legalista i esbiaixada de la normativa jurídica es consideri que si no acaben els dos integrants de la parella cap dells puntua. Proposo fer una carta conjunta al TASS reclamant una revisió dels criteris de puntuació. .- En el meu cas estic modestament satisfet que a més dels 500 punts oficials se mhagin concedit els 40 de les vuit sortides mallerenges, els 80 per portar el mallot del MCT i els 120 per anunciar-se cada dia per megafonia larribada del Malerenga Carbonera Team. ¡Triple bonus al sac! Salut i força.
Xavier -
L'Anècdota :
La Primera etapa arrivava a camprodón i vam fer nit a un hotel que és deia els avets encantats.
L'endemà a les 8h començava la 2 etapa (Camprodon - Seu D'urgell) com que teniem l'allotjament a 200 mts de la sortida ens vam confiar i ens vam llevar a les 7:15.
A les 8h en Punt sentiem el petard que indicava la sortida dins del garatge on teniem les bicis.
En Carles no trovaba el Gps així que esperitat va sortir còrrens i va pujar fins l'habitació de l'hotel en temps rècord (Havien 3 escales)però tampoc el va trovar.
Va tornar a baixar al garatge i el Gps estava allà, quant va sentir el petard es va ficar tant nervios que va tirar a terra tot d'objectes que estaven allà guardats (taules, caballets, cadires etc..) causant un gran desgavell brutaal !!!
En Melcior havia anat passant cap a la línia de sortida i jo vaig fer el mateix confiant que en Carles tambè vindria.
Després d'acreditarme a la sortida, espero 2 min i en Carles no apareix ... així que decideixo anar a buscar el Pilot i allà m'el trovo tant trànquil jejeje.
Li dic que tè que anar a la sortida a fer acte de presència i que l'espero en el càrrer on m'el vaig trovar.
Passant els Minuts i en Carles no bè, em foto dels nervis així que decideixo tornar enrere haveure si el veig.
Tot seguit veig dos bicicletes que fan Dracera, en Carles amb la Bici que tancava carrera.
Si no arrivo a tornar enrere, potser no havessim pogut ser finishers.
Xavier -
Agraïments :
- Al Gran Mestre, per fer parella amb mí i complir amb el nostre objectiu arrivar a Donostia i per els grans moments que ens va fer pasar.
- Al Melcior, per donar sempre bons consells i fer-nos el Brieffing express el dia abans de cada etapa.
- Al Roger, per el seu coratge i espèrit de lluita, quant a la primera etapa os vam trovar caminant s'em va caure el Mòn a sobre, veure't al dia següent a la línia de sortida em va reconfortar. ETS MOLT GRAN !!!
A la Mireia, L'Abril i L'Ona, quant anavem restan quilometres a cada etapa anavem pensant que ja quedava menys per retrovar-nos tots i poder gaudir de la vostre companyia d'urant els sopars, crec que això feia que tinguesím forces per encarar l'etapa del dia següent.
Al Marc i la Laia, per venir fins a Camprodon a rebrens a la meta i fer-nos pasar una gran estona al sopar.
Al Alex Sullastres, àmic i company del club, em va salvar la vida quant vaig tenir el problema de la cala, no arriva ser per ell i qui sap que haguès passat.
Al Jaume, tambè em va salvar la vida intentar arreclar-me L'averia de la cala, parant a ajudar-me sense importar-li perdre més de 20 Minuts.
Al Martí, Toni, Andrewww i demés companys del club que ens enviaven ànims via Watsaap o Facebook.
A tots Moltes Gràcies, per tot això estic tant orgullòs de ser un Mallerengo i del C.C Arenys de Munt
Xavier -
La meva Transpyr:
La Transpyr, per mi ha sigut com anar a fer un Máster.
8 dies d'entrenaments intensius de 7,8 o fins i tot 9h de de durada per tot tipus de terrenys i condicions metereològiques.
He Millorat tant físicament com tècnicament.
M'ha sorprès la capacitat de recuperació que podem arrivar a tenir, però tambè he après a sortir amb Bici amb una gran fatiga Psicològica.
Els Primers dies, t'aixeques amb ganes de pedalar, tot el contrari que als últims, on sempre acavavem renegant quant sonava el despertador.
Quan començavem una etapa, em notava que les cames no anaven, però al cap d'uns quilòmetres em trovava en perfectes condicions.
He après que no tenim Límits, fer + de 800 km's de btt per terrenys tant exigents com els del Pirineu, és una animalada.
He après que és L'esperit de superació, en Roger és el màxim exponent.
Xavier -
Pre - Transpyr :
Era el gran repte de L'any, em tenía ben acollonit, la semana abans vaig estar mirant els perfils i km's de les 8 etapes de la prova i vaig pensar on cullons m'he ficat ....
El Dia abans de marxar cap a Roses no podía dormir, estava neguitòs, i com vaig comfessar al Mestre i al Melcior només i va haver una cosa capaç de treurem aquest neguit.
Vaig entrar al Youtube i vaig visionar el video de la Gran Gala 2011 dues vegades.
Al acavar de veure'l, estava convençut que acavaria la Transpyr
Melcior -
TRANSPYR, alguns personatges mes
En Pau Zamora, guanyador de l'edicio passada i de la lite A d'enguany, rebia constants amenasses a carrec del Tira: "ets la roda a seguir, t'atacare!!!"
En senyor Haussssmannnn, d'aquells que quan et sent superior et respecte i et parla, quan no, et menysprea i ninguneja. Enguany, i anant amb en Roger a mig gasss l'hem deixat en evidencia practicament a diari. Curiosament el seu company va lliurar els primers antinflamatoris a en Roger que va prendre al poc de caure.
Els mecanics de probike. Encara estan espantats en presenciar el show que els vam oferir. Divendres a la tarda mentre buscavem solucions per reparar la tija d'en Roger, amic Mitja es va presentar a ls carpa de mecanics amb una ampolla d'ABSOLUT i unes fantes. Va improvotzar uns cubates al mes pur estil "torrente" i en questio de minuts parlava poc clar escopint gran quantitat de capellans. Aquella gent, impressionats.
Els tubeto. Els tubeto son dos germans de Bilbao que enguany repeteixen i son lampistes. Van reparar la tija d'en Roger tallant l'antiga, una nova posada dins a modo de "reduccio" i una llauna de coca cola tallada per guanyar unes micres. Classe magistral de bricolatge.
Fundacion Alberto Contador. Coneguts meus i guanyadors de la present, van tenir un final dur: amb caigues trencant el casc, vomits, etc.
En Franco. Un italia de 57 anys, no he vist mai algu pedalar tant fort amb la seva edat. En trencar tija en Roger vaig deixar-me la vida per enllassar amb algu competent per completar l'etapa, vaig haver de demanar a Haussman i parella si podia seguir amb ells, em van dir que ok. En Raul, responsable en cursa ens va "encolomar" un italia de 57 anys que havia quedat sense parella. Man va voler posar fort ritme en pla, cap problema, en pujada va arribar el meu torn, vaig obrir gass i nomes l'italia em seguia. Passat el 2on control veient l'insultant superioritat el mateix man em va dir: ei, marxeu amb l'italia. En nomes dues ocasions em va demana que anes mes "piano", la resta, a fondo. Admirable. Al 2005 va ser campio absolut d'italia de la seva categoria. Vaig quedar cagat, quin gasss.
En cara pechuga, de valencia. Repetidor de l'any passat, de Valencia, venia fent trio amb dos mes que alla ho guanyen tot, venien a disputar. Al 3e dia unes llagues a zones intimes el deixaven ben indefens i veia com perdia pistonada. En una ocasio, en una llarga pujada li vam arrencar els adhessius, ells es controlaven per wats ( si duien powertap a la btt!! ), quan els vam passar ells anaven a 230w, a quan deuriem pujar??!!
Carles -
PERSONATGES DE LA TRANSPYR III
.- L'AVI
El dia de l'arribada a Donostia, quan s'estava fent la cerimònia d'entregar dels mallots de finisher, va entrar a meta l'ultim corredor, amb més de dos hores de diferencia envers el penúltim. Era un senyor de seixanta i llargs anys, pot ser borejava la setantena; la seva parella, el seu germà dos anys més jove que ell, havia abandonat a poc menys de trenta quilometres de la linea d'arriba exhaust. Aquests dos germans han estan sempre els últims en arribar , i encara s'havien de dutxar, menjar i muntar-se tota la paradeta per dormir als respectius poliesportius. Els autèntics herois d'aquesta Transpyr són, al menys per a mi, aquest dos corredors que han demostrat que amb voluntat, esforç i constància no hi ha cap objectiu impossible d'assolir. El seu exemple em reconforta per pensar que durant els propers deu anys encara tindre cordar per afrontar reptes esportius exigents i atrevits.
.- EN ROGER
En aquest blog s'ha parlat en diferents ocasions sobre la sort i la mala sort esportiva. Per a uns la mala sort no existeix, nomes es manca de previsió o de preparació suficient. Les peripècies desagradables viscudes per en Roger em donen peu a pensar que en situacions extremes si que existeix la mala sort. Com explicar sinó la caiguda tonta trencant-se un dit, la ruptura de la tiga o la pèrdua de la cala? També soc del parer que cadascú es amo i senyor del seu destí i pot decidir si te coratge i valentia suficient fer set etapes de la Transpyr amb un dit tancat o anar a cinquanta quilometres a buscar un peça de recanvi. Ell ens posa cada dia prova, ens envia missatges que en moltes ocasions no captem o som incapaços de desxifrar, però el que ens fa gran com a mallerengos es aquesta capacitat per afrontar les situacions més adverses per sobreposar-nos i decidir arribar al objectiu marcat peti qui peti. Roger tu ets l'exemple a seguir.
Melcior -
TRANSPYR, adversitats superades
Si, ha sigut una transpyr carregada de poca fortuna i adversitats.
El 1e dia la caiguda i dit trencat, condicionaria la resta de la proba.
Una etapa amb mooolt de fang, ens obligava a caminar carregats de fang, i la cirereta va ser que en Roger se li va trencar la cala a mitja etapa mes o menys. En resum, aquell dia varem caminar molt i molt.
Una penultima etapa on la tija de l'Scott d'en Roger va dir que prou, impossibilitant acabar l'etapa a en Roger al poc de comensar.
A totes les adversitats els hi podem dir: proba superada!!!!!!
Melcior -
TRANSPYR, flaixos
Brutal veure en Rocko dormitant amb el despertador pitant i el tira, sense roba amb panduuuulo a l'aire posant-se gairebe a sobre seu per encendre dl llum.
Pacient tancant els ulls i escoltant uns forts roncs en questio de minuts, que nomes s'aturaven amb els cops de palma que feia amic Rocko, unic capas de domar la fera.
Sorprenent veure com el gran mestre a mitja nit apretant podia evaquar.
Predestinat amb en Roger veient com en cursa i fora cursa amic 'man" atertava sempre al nostre costat.
Entranyable veure com l'Ona, l'Abril i la Mireia compartien amb nosaltres lo bo i lo dolent.
Acollonit de veure la calma interior que te en Rocko: ha sobreviscut mooltes hores pedalant amb el tira, mitjanades, cops de fuet, minutades esperant en coronar ports, etc.
l'Alex de Sant Cebrià i en Jaume de Premia són amics d'en Roko. En les diferents etapes de la travessa hem coincidit un munt de vegades fent part d'algunes etapes junts. Qui em coneix sap de les mitjanades però els qui ignoren aquesta modalitat esportiva, consistent en atacar uns pocs minuts per quedar fos al cap de poca estona, els sorprèn aquesta mena de tàctiques inusuals. La primera mitjanada a l'Alex no el va complauran en excés i em va fer arribar la seva estrenyes per aquesta mena d'atacs. El quart dia de cursa, en una rampa exigent dels primers quilometres de l'etapa, varem coincidir amb aquestes dos companys i li vaig demanar permís a l'Alex per fer una mitjanada; ell em broma em va contestar que si volia podia atacar i que ja ens trovariem abans de coronar el cim. Aquestes sabies paraules varen fer un efecte balsàmic i transmutador que em va durar la resta de la cursa. Per una vegada la mitjanada va er de llarga durada i amb en Roko ens varem passar més de quatre hores a un ritme alt que ens va permetre passar un munt de corredors i aconseguir fer un molt bon temps. Vull agrair aquests dos companys que quan varem tenir problemes mecànics en trencar-se la cala de la sabata d'en Rioko varen ajudar-nos, donat-nos recanvis i esperant-se a que arregléssim l'averia. És aquesta mena de solidaritat entre companys de cursa que compateix per un lloc a la general el que fa gran el món de la btt.
.- LA CAMBRERA D'EL PORT DE SUERT.
El tercer dia de la Transpyr en Melcior, en Xavier, la Mireia, en Roger, l'Abril, L'Ona i un servidor varem anar a sopar plegats a un restaurant de Port de Suert. Allà un a cambrera d'uns trenta anys que semblava originaria d'algun país de l'est ens va servir el menjar. Vestia uns pantalonets curts que permetien gaudir de les seves cuixes generoses i un escot prominent que deixava a la vista uns pits voluminosos i ben contornejats. Aquella noieta era el que vulgarment es coneix com una escalfa bregetes, la mena de dones que els hi agrada exhibir-se per gaudir del plaer de ser contemplares amb desig eròtic, i la veritat és que, al menys en el meu cas, va aconseguir el seu propòsit. Aquella nit el de menys va ser el menjar o la conversa, ja que els meus cinc sentits varen estar única i exclusivament pendents dels pits de l'Esvetalana. Estic pensat contractar els seus servies perquè la nit de La gran Gala serveix ella el sopar al nou de nou.
Melcior -
TRANSPYR, personal i intransferible
Be, en lo personal poc a dir. M'he sentit super ple i realitzat amb el dia a dia que hem anat visquent. Repetiria ara mateix. Superar aquests obstacles i veure les llissons que tots m'heu anat donant crec que em donen un plus.
Esportivament i despres d'unes setmanes de baixon i sobrentreno, sense saber-ho, estava en un genial moment de forma. El 1e dia ho vaig mig comprobar, despres de la mala sort de la caiguda vaig pedalar amb rabia fins a camprodon, contrariat, en cas d'haver punxat, trencat cadena o qualsevol contratemps hagues plegat, no tenia cap motivacio per continuar. De fet, vaig dir-li a la meva dona que la cursa havia acabat, que dissabte dormiria a casa. El capritxos desti no ho va voler aixi.
M'he trobat mooolt i moooolt be, he quedat sorpres de com he recuperat i amb la facitat que m'he vist pujant i baixant. Es obvi que en Roger no m'ha pogut apretar, de fer-ho hagues acabat ben socarrimat cada dia, pero almenys crec que li hagues aguantat be la roda, tasca gens facil ates el seu nivell. Em quedo amb moolts moments, pero sobretot el darrer dia quan ell empaitava literalment el cotxe que obria cursa en solitari, doncs, pensant, aguanta, aguanta, li deus per tot el que ha suportat i sofert vaig aconseguir quedar-me a no mes de 20-30 metres al llarg de tota l'ascensio, que era ben llarga i dreta.
Res, que m'he trobat be i espero poder rendir aixi en properes ocasions. Espero Volta a la Cerdanya amb especial motivacio, i no per l'amic "man", que tot i que va fort ha quedat una mica com un ninotet de drap tot i les circumstancies, sino per poder obrir gasss com el darrer dia i arribar exhaust a meta, treient el FUUAAAAAAA!!!!
Melcio -
TRANSPYR, Roger, capitol a part: dedicatoria.
Vull agrair moolt especialment al gran Roger l'esfors sobrenatural que ha fet per romandre junts en tot moment i malgrat les adversitats patides: tant ell com jo amb una mirada haviem parlat, sino arribavem junts a San Sebastian, no arribavem.
Quan a les 3hores de ressistencia em va proposar fer parella amb ell vaig sentir quelcom molt especial, jo ja estava inscrit a la Titan i Andalusia Bike Race, pero, el repte i la il.lusio eren tan grans que el si va sortir immediatament de la meva boca.
Se de l'esfors i les hores invertides per arribar en el millor estat de forma. Tots sabiem que en Roger havia afinat molt i que podia pressumir d'una brutal punta de forma.
El primer dia pedalavem facil, alegres, capdavanters, guardant i sabent que tindriem opcions i el que el nostre millor moment arribaria. Quan vaig sentir que em cridava en un tram de baixada i facil, el to de veu no pressagiava res bo, el to de veu aixi m'ho feia intuir. Malauradament el dit estava trencat, i ell, amb forsa decisio i gran valentia se'la va posar a lloc. Ens va caure el mon a terra en aquell moment, varem caminar potser una hora fins que el varen poder recollir, miravem de convencens i buscar arguments que atenuessin aquella sensacio d'impotencia i dolor. Per lo pitjor anava per dins, els dos ho sabiem.
Un raig d'esperansa vaig sentir quan sol, ofuscat, vaig seguir per mirar de completar la darrera etapa i al darrer habituallament em van dir que igual havia seguit, que no tenien noticies d'ell.
A camprodon veure'l em va recomfortar, i sobretot sorpres per l'esperit de lluita: ha decidit pedalar fins a san sebastian amb un dit trencat, no tinc paraules. Egoistament m'alegro, se que patira, se que no sera facil, pero junts ho aconseguirem.
Dia a dia, amb un gran valor i un esperit invulnerable ha anat sortint etapa rere etapa drmostrant que quan creus molt fermament en algo, ni res ni ningu t'hi poden pribar. He patit veient-lo patir, m'he angoixat veient-lo baixar descensos perillosos, pero estic molt content d'haver pogut estar amb ell. Aquesta transpyr era una clara proba de supervivencia, de pit i collons, i l'hem superat amb nota. Hem tingut mals moments, hem pedalat desmotivats i males sensacions en ocasions, pero hem pedalat. Aixo per a mi, el mes important.
En lo esportiu em guardo per dins el lloc de la classificacio, es una opinio meva, cadascu pot posar-nos alla on cregui, jo se com arribava ell i com anava jo i se del cert on ens hauriem classificat en condicions normals, dit queda.
Roger se lo impotent i abatut que et senties veient que no podies baixar, que per molt rapid que pujessim rapidament a la baixada ens atraparien, pero el missatge va mes enlla. La teva classe sobre la bici, el teu alt nivell de pedalada, els que et patim i coneixem be ho sabem, no haviem de demostrar res a ningu, fa de mal dir, pero sobradament gaudiem del respecte del pilot, i el mes important, hem demostrat el qur calia demostrar als protagonistes d'aquesta historia: nosaltres mateixos.
Tot els patiment te recompensa. Interiorment em sento molt ple i satisfet, i la darrera etapa ja ens va apropar al nostre ritme habitual i ens va deixar un genial sabor de boca.
Roger, moooltes gracies. Ho recordarem per sempre mes, ens ho hem guanyat.
P.D: estas fet una puta bestia perdoneu l'expressio malsonant, no tinc dubte que ben aviat i plegats farem moolt de mal. Gasssss
Carles -
PERSONATGES DE LA TRANSPYR I
.- ELS KAPUT
El primer dia de la Transpyr va fer aun calor infernal. A les dues del migdia de dissabte 30 de juny, mentre feia un port amb pendents de més del 20%, amb una temperatura que superava els quaranta-dos graus, vaig patir un cop de calor descomunal. Tenia ganes de vomitar, estava terriblement marejat i pedalar era un suplici inhumà. A fi de recuperar forces volia descansar en L'única ombra que hi havia en aquella pujada plena d'altres corredors noquejats. Allà, un parella de sud-africans que també estaven tocats, en veurem demacrat em varen dir: "Kaput". Després de dormir vint minuts reinciarem la pujada plegats generant-se una mena de solidaritat amb aquella parella de desconeguts que varem mantenir durant la resta dels dies de travessa. Sempre que varem tornar a coincidir en cursa, en hotels o restaurants una mena de química inexplicable feia que amb una mirada i amb poques paraules del meu angles macarrònic compatíssim sensacions i pensaments. Aquest dos corredors de cinquanta anys han fet cinc vegades la cap èpic i eren a la Transpyr per preparar-se la Transalpina que faran la propera setmana. Per conèixer gent com aquesta val la pena fer btt.
.- EN HOFFMAN
En Roger i en Melcior m'havien parlat un munt de vegades d'un tal Hoffman amb qui han coincidit en un munt de curses. El segon dia de la travessa, abans de la sortida, em varen assenyalar un persona d'uns quaranta anys i força corpulent que era el personatge en qüestió. Sense pensar-m'ho dos cops el vaig saludar tot comentat-li que era per a mi un mite, una llegenda viva, que les seves proeses esportives em tenien impressionat. Es va estarrufar com un gall d'indi, per un moments semblava un home feliç. Varem creuar uns poques paraules la resta dels dies de la Transpyr. El que va impactar era que el seu neguit per quedar entre els capdavanters; les ganes boges que tenia per demostrar als altres corredors el fort que és, el feien un desgraciat, presoner de la seva sobervia. Era el típic corredor que necessita quedar entre els millors per sentir-se important, que pateix per donar-ho tot només per destacar i fer-se veure. Lamentablement hi altres esportistes que pateixen el mateix mal.
Melcior -
TRANSPYR, conclussions.
Be, mirare de no extendre'm per no avorrir-vos en exces. Tinc mooltes idees i sensacions pel meu cap, algunes mes dificils que altres de definir.
Vull agrair la Mireia, l'Ona i l'Abril pel costat i el caliu que ens han brindat dia a dia, aixi com els constants detalls que ens han dedicat.
En Carles i en Rocko per ser uns grans companys d'habitacio ( be, els roncs de l'amic Mitja,capitol a part ) i de travessa, constantment provocant riures i bon rotllo que fan que oblidis allo que estas fent, sigui bo o dolent.
A tots als que per watsapp ens heu fet costat i donat suport en noments dificil, jo almenys us he sentit molt a prop.
Gracies a tots de tot cor, amb vosaltres al costat, qualsevol muntanya, qualsevol obstacle es fa mes facil de superar.
TONI -
Brutal!!!! Us he seguit durant tota la setmana i cada dia em treia el barret pel que fèieu.
Té molt de mèrit acabar una cursa d'aquesta exigència, les etapes diàries ja són dures, doncs anar-li fotent durant tota una setmana.
Heu tingut molts imprevists que heu anat solventant cada dia. Roger, potser que aquesta vegada sí que podrem parlar de mala sort. Ell t'ha posat a prova.
He quedat acollonit amb l'estat de forma que teniu, sempre davant la cursa. No he sabut trobar classificacions però pel que explicàveu en cada etapa heu donat la cara. Brutal!!!!
I també felicitar-vos per l'ambient que s'ha viscut en aquestes mallarengu-kolònies, com molt bé les ha batejat en Marc.
Felicitats a tots i enhorabona per tenir una cursa tant dura en el vostre palmarès.
Esperant el dia del sopar al xiringuito perquè sigui un festival.
Pau i herba
Melcior -
Toni, gran de grans, grandissim Triatleta, felicitats!!!!!! Estic content i a la vegada acollonit pel teu estat de forma, com qui no vol la cosa has completat una proba durussima, que ja havies fet i de ben segur has millorats els teus registres en les tres disciplines, espectacular. Espero cronica ben detallada, admiro el teu estat de forma. Aquest any despres d'arrossegar-me com una cuca a la half he entes i descobert que la triatlo es molt exigent. Aixo em demostra que estas bruutal, enhorabona!!!!!
Carles -
Entrenaments: .- Del 30 de juny al 7 de juliol 834 Km +18475 a la Transpyr ( Roses, Camprodon, El Pont de Suert, Ainsa, Jaca, Isaba, Elizondo, Donostia) en companyia d'en Roko, en Roger i en Melcior. Comentaris: .- Primer de tot vull agrair a en Xavier Rocosa el plaer i el privilegi que ha estat per a mi ser la seva parella a la Transpyr. Durant aquest vuit dies pedellajanat pels Pirineus hem compartit vivències, patiments, aventures i mil i una anècdotes. Ell ha sabut esperar-me quan estava esgotat, ajudar-me quan estava fotut i sobre tot donar-me la seguretat que, passes el que passes, nosaltres arribaríem a Donostia. .- La Transpyr es considerada la cinquena prova més dura del món de btt. Si un xixarel.lo, poca pena i desmanegat com un servidor pot en quatre setmanes prepar-se per fer la travessa i quedar de la meitat cap a munt de la classificació general això em dona coratge per intentar en properes anys fer les altres quatre proves que són més exigents que la Transpyr. .- Ha estat un orgull com a integrant de l'MCT escoltar cada dia per megafonia a l'arribada, en creuar la meta, que els mallerengos d'Arenys, els integrant de la Mallarenga Carbonera Team, havien completat l'etapa. ¡Glòria a Leònides!
58 comentarios
HENSHEW -
Es necessiten préstecs a una taxa d'interès baixa? ¿Li han negat préstecs concedits pel banc
No té garantia o té mal crèdit? Està cansat de banc
l'estrès? Llavors estàs en el lloc correcte, en contacte amb nosaltres ara
halmsfundsplc@gmail.com
Carles -
PUJADA A ANDORRA IX
La victòria més important és, sense cap mena de dubte, saber-se conquistar a un mateix. Guanyant cent batalles podrem derrotar molts enemics, vencent les nostres pors i dubtes, la victorià serà nostre i ningú ens la podrà prendre. Ser Senyor d'un mateix dona la llibertat per ser responsables dels nostres actes i amos del nostre destí.
Carles -
PUJADA A ANDORRA VIII
Qualsevol experiència amorosa, esportiva i/o laboral no és autènticament nova si no hi sabem incorporar interes i Pascó. Amb aquest dos ingredients vitals fonamentals quelcom nou i enriquidor esdevé en cada instant, el temps deixa de ser una rutina repetitiva de fets ja coneguts, per esdevenir una aventura plena de redescobriments.
Carles -
PUJADA ANDORRA VII
Si prens consciencia que allò que existeix és i allò que no existeix no és; podràs veure les coses tal i com són. Si aprens a diferenciar les coses importants de les intranscendents; podràs viure el present. Amb aquesta actitud vital, trobaràs la calma i serenor interior, fins i tot sense buscar-la.
Carles -
PUJADA ANDORRA VI
Quan un mallerengo diu que farà quelcom, és com si ja estigues fet. Res el pararà per fer realitat allò a que s'ha compromès. No ha de "donar la seva paraula". No ha de "prometre". El fet de parlar-ne ha posat en moviment l'acte de fer. Parlar i fer esdevenen la mateixa acció. Si no és així és que no és un mallerengo
Carles -
PUJADA ANDORRA V
En les situacions compromeses la teva actitud no pot diferir de l'habitual. Tan en els moments conflictius com en els normals i corrents de la vida cotidiana, un ha de saber trobar el seu punt d'equilibri a traves de la calma. Cal saber afrontar les situacions dificils amb serenor i determinació, amb tranqul.litat i sense estridencies.
Amen
Carles -
PUJADA ANDORRA IV
Arribar a Andorra és una prova, accepta-la.
Arribar a Andorra és un somni, viu-lo.
Arribar a Andorra és un joc, juga'l.
Arribar a Andorra és un objectiu, aconsegueix-lo.
Carles -
PUJADA A ANDORRA III
DEU LLIÇONS
.- El sentit del camí, és donar al camí sentit.
.- No crec en un destí per allò que fem, preo si crec en un destí per allò que no fem.
.- Reconeiexre un error és humilitat. Pensar que un mai s'equivoca és malaltia.
.- Si vols que et respectin, aprèn a respectar-te.
.- Al principi les coses pasan de cop, desprès les coses es resolen a poc a poc.
.- Leònides no rep respostes amb paraules, i amb paraules tampoc les dona.
.- Pensar comporta interioritzar L'essència del pensament.
.- Camina o para, però dubtis.
.- Mil dubtes són un dubte. Si resols un dubte, desapareixeran els mil dubtes.
.- La foscor de l'ombra del pi depèn de la claredat del raig del sol.
Carles -
PUJADA A ANDORRA II
Per alliberar la ment n'hi ha prou
en contemplar el que t'envolta,
estar atent amb els cinc sentits.
Aleshores el món apareix pur, proper;
el jo interior es fon amb l'allò que l'envolta,
envaint-nos una sensació de serenor i plenitud.
cARLES -
PUJADA A ANDORRA I
Els cims apareixen i desapareixen,
els núvols venen i se'n van,
el paisatge canvia de color,
la vegetació muda en silenci.
Res existeix completament sol,
tot és relacionant amb allò que l'envolta,
fins i tot els meus pensaments més peregrins.
Carles -
.- Dissabte 14: 268 Km +3200 pujant en solitari a Andorra amb un temps 11h 40'. Triple puntua-cio homologada per l'UCI: per la primera pujada en solitari a Andorra de l'MCT i del CCAM 300 punts, per haver fet la millor marca de les sis edicions oficials 200 punts, per arribar 2h 30' abans que els altres components del CLub 100 punts.
Comentaris:
.- Ahir sembla que no estava a alçada dels temps programats per en David Pruna per pujar a Andorra. Amb la consideració i gentilesa que el caracteritzen en tres ocasions em va fer avinent que havia fet perdre uns valuosimis minuts a la resta de companys: Per evitar ser una rèmora que impedís fer els temps estipulats per l'organització de Santa Coloma de Farners fins a Andorra vaig fer la ruta sol. Anant xino-xano i a ritme de Pau i Herba, em vaig plantar a Andorra per la ruta clàssica, es a dir fent la Collada de Toses, en un plis plas. Així la resta de companys varen poder fer el nou itineria amb 800 metres de desnivell positiu més, complint els temps previstos i sense rèmores; però pel que sembla es devien produir moltes panes i averies, ja que es varen presentar a meta amb dues hores i mitja de retard.
.- Ja s'han acabat les vacances esportives d'estiu a partir de dimarts els meu preparador m'ha fixat uns entrenaments molt durs i exigents; els porpres reptes requereixen molts de sacrificis.
.- Pep ahir em vares sorprendre agradablement; estas en un moment de forma optim, llàstima que no publiquis els entrenaments perquè sinó a més d'un ens caurien els collons per terra.
.- Mecior i Xavier moltes felicitats, ahir vareu demostrar ser uns dignes mallerengos.
Salut i força
EL FULL PARROKIAL -
Des de la redacció felicitem i ens sentim molt orgullosos dels nostres mallarengus.
Els nostres corresponsals destacats amb l'expedició ens informen que la ruta ha estat més llarga del que és habitual. Atès que la Pujada comptava amb el gran Josep Lluís, el disseny de l'etapa s'ha fet més dur, variant la ruta, el quilometratge i el desnivell.
Per tot això encara ens hem de sentir més orgullosos dels nostres mallarengus, de tots els nostres mallarengus.
De tots?
Segons els nostre corresponsal un mallarengo ha fet drecera i s'ha despenjat del gruix del grup. No se sap ben bé el per què, però segons les fonts consultades podria ser per causa d'una emprenyada, d'una desinflada del globus, que ja estava cansat, o potser perquè la calculadora que portava per sumar tants de punts pesava massa.
Esperem les seves declaracions.
L'Uci ja ha posat fil a l'agulla i s'especula des de Lausanna que el 0 patatero pot ser la puntuació que obtingui.
Sens dubte la normativa és clara, en les sortides de grup, no és només arribar al punt, si no arribar amb el grup, i menys quant es fa drecera.
Romandrem a l'espera de la puntuació setmanal de l'Uci.
TONI -
- 35 kms bici carretera.
Estic molt atent a les notícies que arriben d'Andorra. Sembla que la ruta ha fet estralls.
Seguiré amb molta atenció la puntuació de dilluns de l'Uci. Sembla ser que algú no sumarà.
Pau i herba
TONI -
FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!
i
REFELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I ...
oooooooo
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I .....
REMOLTES FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!
Carles -
PENSANT AMB EN LEÒNIDES
.- Aquest mots són per a tu, Leònides , que de tant en tant em vens a veure.
.- Així en lesport com en el sexe, alliberans Leònides de qualsevol mal. Amen!
.- Ens jutja Leònides per laparença? Jo crec que si
.- Crec que fou Leònides qui va dir: on hi tinguis els collons no hi posis mai els cigrons
.- Com deia un deixeble den Leònides: "Hi ha 36 tàctiques d'Arts Marcials. La d'escapar-se és la millor".
Carles -
AMOR DIFÍCL
El seu no és
un amor de petons
i abraçades,
és un amor de cops de puny
i atzagaiades.
Carles -
Sumo per la dreta i resumo per lesquerra, de dalt a baix i de baix a dalt i oooooooooohhhhh no mequivocat.
Altre cop ho torno a comptar, no pot ser, és inversemblant. Siiiiiiiiiiiii el somni sha fet realitat
TONI -
M'ho torno a mirar i remirar. Ho torno a observar i reobserva i ... oooooohhhh sí! dóna mega punts ... no, no, són supermegarequetemegapunts!!!!!!!!!!!
Altre volta, miro i remiro, Aquest cop observo d'esquerra i reobservo de dretes ... i ... ???
Pau i herba
Carles -
NO ÉS DE FIAR
Ella no es gens de fiar.
Abans de conèixer-la
ja menganyava
amb gent desconeguda
que no ha tingut la gosadia
de presentar-me encara.
Anónimo -
ESPERA I DESIG
Per més lluny que estiguis,
sempre ets a prop meu,
amb la llibertat que compartim,
que em permet esperar pacientment
la teva ja propera tornada.
El millor desperar-te
és saber que
en algun moment
sha dacabar
aquesta espera
El pitjor de desitjar-te
és saber que
en algun moment
sha dacabar
aquest desig.
Carles -
Durant aquesta setmana: 2h massatge, 1h gimnàs, 40 sauna i jakuzzi, 50 arma secreta i altres no publicables
Comentaris:
.- Andrew demà no puges a Andorra? La meva idea era, en arribar, organitzar una orgia dionisíaca.
.- Martí si la Nit de la Gran Gala vols aconseguir el mallot mallerengo cal que publiquis regularment els teus entrenaments.
.- Melcior i Toni si mireu el calendari oficial de les curses 2012 observareu que la pujada a Andorra és sortida oficial mallerenga, amb els mega punts que això comporta.
.- Xavier i Pep demà sigueu clements i bons companys; espero que no em poseu en evidencia.
Salut i coratge
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Els lligaires tenim una facilitat innata per defugir compromisos, no acceptar els fets consumats i concentrar totes les nostres energies en caçar la peça desitjada.
.- El principal problema de les dones, són les altres dones.
.- Detesto cordialment els dissabtes per la nit, és una guerra constant, car és la nit de la setmana en que hi ha més competència en el món dels lligaires.
.- El lligaire és una contradicció en si mateix. Creu que no necessita però es passa tota la vida buscant.
.- Sovint les dones donen lexcusa que els homes som molt complicats. Tant de bo tinguessin elles les nostres simples complicacions.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Ningú que tingues dos dits de cervell deixaria que algú llegís aquests confessions, però jo no soc ningú, car ningú sou vosaltres.
.- Si no em dediques a somiar culs i tetes, a inventar-me seduccions impossibles i inexistents, mhauria tornat monjo o practicaria el celibat. Lligar és molt complicat i en el món real genera més disgustos que no pas satisfaccions.
.- La meva vida afectiva, eròtica i sexual, deu haver estat molt poc interessant, car totes les confessions que escric, haig dinventar-meles. Afortunadament aquesta vida inventada amb els anys ha anat guanyant protagonisme en detriment de la real, cada cop més previsible i repetitiva.
.- Les dones magraden gairebé totes, i daixò que en un sentit pràctic sen podria dir poc criteri, eufemísticament en el meu món en diem eclèctic.
.- La maduresa és un estat en que, convençuts dhaver-ho provat tot, ens adonem que no hem provat gairebé res.
Xavier -
Per cert Carles, en Pep tambè vindrà a Andorra, era imposible que s'ho perdès !!
Setmana de zero entrenaments però ja estic desitjant fer la pujada a Andorra
Carles -
.- Dijous 12: 70 Qm bicicleta de carretera (encara em queden els 35 de tornada)
Comentaris:
.- Pep the vist un parell de dies entrenant però no ho has publicat, això es juga amb avantatge. Espero que vinguis dissabte a Andorra i podrem anar junts a la cua del
.- Toni la setmana entrant començaré a entrenar la Challenge, espero que puguem sortir plegats a corre o en bici.
.- ¿Ja hi ha data pel sopar destiu al xiringuito ? ¿Sabeu quan es farà la LWS 2012?
.- Les cases dapostes van boges, sembla que alguns dels candidats més ben situats a comencement de la temporada per endur-se les estatuetes més preuades han baixat moltes posicions i daltres +inicialment absents han acumulat una morterada de punts increïbles. Els propers dos mesos seran els definitius per decidir els guanyadors.
.- Xavier si vols dissabte quedem a 2/4 de 5 al Calisay per pujar junts cap el pavelló dArenys de Munt.
Carles -
CINQUENTENA
Més de cinquanta de ma vida volaren de pressa,
i no obstant tots els meus esforços encara em manca
molt camí per corre amb l illusió penjada duna branca.
Un tros de corda estiro ferm per no despenjar-me massa
despullat en un mon esbocat per una realitat incompresa.
Carles -
AL LA MEVA CIGALA
La meva cigala adolorida esta desorientada
com la corda del gronxador.
Sempre hi ha quelcom del que no és possible
que prescindim.
Potser per això vivim encara.
Carles -
PEL PUBIC
¿En tindré prou
amb aquest bri
del pel púbic teu
que encolo al forat
del cul xop desperma?
¿En tindré pou
amb un sol bri
per assedegar
la cremor del
forat darrer?
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Si no la pots convèncer, confon-la.
.- Si vols que els teus somnis eròtics es facin realitat ¡DESPERTA JA!
.- Mai no entendràs autènticament una dona fins que no entenguis les seves mentides.
.- Hi ha dones que poden arribar a ser el que un els hi deixi que siguin.
.- No pots dedicar-te a la seducció si no assumeix el risc dun 95% de fracàs.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- En el món de la parella qualsevol millora requereix un canvi, però no sempre un canvi comporta una millora.
.- És molt difícil que un home vegi dels defectes de la seva parella, per molt obvis que siguin, quan la possibilitat de fotré una clusca depèn de que no els vegi.
.- Els bons lligaires fan préstecs dillusió a les seves amants.
- Algunes dones només tenen dos defectes: el que diuen i el que fan.
.- Els secrets amorosos de les nostres amants només són interessants quan els pots compartir amb algú.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
En el món de la relació de parella hi poques normes bàsiques que shan de respectar en qualsevol circumstancia. Una delles és la devitar fer ús de les frases prohibides, daquelles expressions grandiloqüents que ens rebaixen com persona i com amant. Aquí en teniu alguns exemples:
Si et perdo em moro.
Per favor, mai em deixis.
Ja no m'interessa conèixer cap altra dona.
Passi el que passi mai em perderàs.
Jo mai, però mai, et seria infidel.
No sabia el que era l'amor fins que et vaig trobar.
Tinc molta por de perdre't.
Mai abans havia sentit això que sento per tu.
Sense tu no podria seguir vivint.
Ets el més important que tinc a la vida.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- Sembla que Déu volia aprendre a conèixer a les dones i ha avisat a qui millor el pot ajudar.
.- El desig genera tensions, lerotisme les relaxa.
.- Alguns individus són com els llumins, tan punt sescalfen, perden el cap.
.- Nhi ha que volen follar per oblidar i sobliden de follar.
.- Practicar el sexe en les seves diverses i polimorfes varietats és la millor manera per ser un mateix.
.- On hi ha amor no hi lògica.
Carles -
CITES DE LA BIBLIA PEER AGAFAR POR
Alguna passatges de la Bíblia són plens dodi, violència sexual, homòfobia i incitació a la pederastia, fan autentica por. Aquí en teniu una petita mostra:
.- "Benaventurat aquell que prendrà i estavellarà els teus nens contra les pedres." (Salms 137:19)
.- "Vam coure doncs el meu fill, i ens el vam menjar. L'endemà jo li vaig dir: Dóna aquí el teu fill, i mengem-lo. Peró ella havia amagat el seu fill."( Reis 6:29)
.- "I menjaràs pa d'ordi cuit sota la cendra; i ho couràs a la vista d'ells amb els fems que surten de l'home. Maleïts siguin els minusvàlids." (Ezequiel 4:12)
.- "Les dones que escoltin en silenci les instruccions amb sencera submissió. Doncs no permeto a la dona ensenyar ni prendre autoritat sobre el marit; que s'estigui callada. Ja que Adam va ser format el primer, i després Eva." (Timoteo 2:11-15)
.- "Enfadat Moises contra els caps de l'exercit que venien de la guerra va dir "Com heu deixat amb vida a les dones? Mateu, doncs, tots els barons que hi hagués, així com als nens. I degolleu a les dones que no siguin verges, reserveu-vos per a vosaltres solament a les nenes i a totes les donzelles." (Numeros 31:1-18)
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
Pensament 3046
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- En les inicis de les histories damor es parla del futur, a les acaballes del passat.
.- Lamor et despulla, no tan sols davant della sinó essencialment davant tu mateix.
.- Lligaires del món: sovint és mes profitós desitjar que tenir.
.- Un bon lligaire és com un soldat en guerra, amb larma sempre a punt disposat en tot moment per entrar en combat.
.- Lengany en el món de la parella és comprensible: el cervell necessita poques coses, el cos moltes.
Carles -
CONFESSIONS D'UN LLIGAIRE
.- A la meves amants no les recordo com són, les recordo com eren.
.- Procura no ser un amant bojament apassionat si no vols acabar bojament enamorat del defectes de les teva estimada.
.- En una relació eròtica profunda els amants intueixen totes les veritats, no obstant quan verbalitzen els seus sentiments tendeixen a creures totes les mentides.
.- Si les estimes amb tots els sentits acabaren per decebret, ja que tard o dhora els hi demanares limpossible.
.- Si la desitges massa pots caure en el parany de creure que ella no et desitja prou.
Xavier -
Xavier -
Ahir és va cel.lebrar la reunió de la pujada a Andorra i és van acordar els següents detalls :
- Sortida a les 5h del Matí desde el Pavellò D'arenys de Munt.
- Fer un ingrès de 50 al compte del club (inclou Dinar + Autocar)
- Cadascú s'ha de portar un entrepà per esmorzar, barretes energètiques, gels , càmara de recanvi i una manta per protegir la seva bicicleta per el seu transllat.
Aquest Any en Lluís Fenoy ha preparat una ruta nova, que és preveu espectacular.
Carles -
L'última setmana del mes de juliol per televisió varen passar la pel.licula de l'any 1978 d'en Jackie Chan "el mono borratxo en ull del tigre" on s'explica la tècnica d'arts marcials de kung Fu d'un lluitador que sempre va borratxo. Com que havia disposat del molt poc temps per entrenar la Transpyr em va semblar interessant provar aquesta tècnica en les vuit sortides en btt pel Pirineus. Els tres primers dies de cursa em vaig polir cada vespre una botella de vi negre, els dos posteriors lambruscos, a Isaba sidra i a Elizondo Absolut. La veritat és que aquest nova tàctica d'excesos alcohòlics nocturns em va funcionar en algunes etapes i en altres em va anar fatal. Alguns dies em llevava amb mal de cap i d'altres tard, però la majoria era puntual a linea de sortida amb el cap en condicions. Normalment rodava content i amb un somriure als llavis fent servir la tàctica Anglada, quan les reserves energètiques del cos eren exhaurides anava al fetge a consumir l'alcohol acumulat. Atès que els resultats esportius no han estat massa reeixits en properes ocasions provaré noves estratègies.
Carles -
EFECTE TRANSPYR
Desprès de fer una travessa de vuit dies seguits, de llarg recorregut amb importants desnivells acumulats en btt, és normal que el cos sen ressenti amb efectes collaterals; però no ho es tant que aquestes conseqüències generin una transmutació genètica amb resultats sorprens. En el meu cas dos dies desprès dacabar la Transpyr tinc els bessons tibials saturats, els quadriceps femorals carregats, les cames plenes desgarrapades i ferides superficials, el canell de la mà dret adolorit, el braç esquerra copejat, el palmell de la mà esquerra insensible, la columna vertebral del coxis a la cervical plena de contractures i els biceps dambdós braços masegats. Això ho considero ABSOLUTament normal i se que em recuperaré ben aviat. El que em preocupa profundament són uns portentosos bonys que mhan sortit al front, que insinuen unes banyes incipients, fruit possiblement dhaver descuidat en excés els deures conjugals. Aquesta és la mutació genètica que més em preocupa i obsessiona; espero que fent unes series demolidores dentrenaments secrets no publicables aquest estrany virus desaparegui definitivament.
Roger -
https://picasaweb.google.com/mallarengacarbonera/Transpyr2012#slideshow/5763462748283266274
Moltes gràcies a tots pels ànims. Estic emocionat i infinitament agraït per les paraules que em dediqueu aquí dalt. No me les mereixo: Sense la vostra companyia (Melcior, Xavi i Carles) ni els vostres ànims (Marc, Toni, Andreu, Martí, Tendo i tants daltres) ni mhauria plantejat seguir el segon dia. Sempre, i per sobre de tot, em quedo amb la vivència de compartir qualsevol daquestes aventures amb tots vosaltres. El valors que compartim majuden a créixer en molts sentits, i és potser per això que penso que hi estic tant enganxat.
Després de la caiguda del primer dia, sortia de lhospital de Figueres amb instruccions molt clares: Dit immobilitzat amb fèrula durant 8-10 dies mínim. Amb poc més duna hora ja havia canviat el xip i, mentre esperava a la sala de lhospital, em mentalitzava per passar una setmana de vacances a la costa brava amb la família. Els hi devia des de fa molt de temps, i el dit trencat sem revelava com a providencial per saber fer un punt i apart en el moment adequat. Era lexcusa ideal per descansar amb la consciència tranqui-la, i dedicar aquests dies a allò que, en definitiva, tots estimem més: la nostra família.
Quan la Mireia em va a passar a recollir amb les nenes, amb una sola mirada em vaig tenir prou per entendre que no hi hauria volta enrere. Era una daquelles mirades plena de determinació que li he vist en comptades ocasions, però en moments infinitament pitjors que aquell. Jo acostumo a tirar la tovallola fàcilment. Amb els anys i les circumstàncies, la Mireia mha ensenyat a lluitar; seguint aquella màxima de limportant no és no caure, sinó tornar-se a aixecar fins i tot amb petits detalls insignificants com aquest (al capdavall, una simple decisió -abandonar- sense més transcendència). Petits imprevistos per saber afrontar daltres majors que tard o dhora sempre sacaben creuant en el nostre camí.
En Melcior hi va posar la resta. Va compartir amb mi el patiment en cadascuna de les baixades. Amb els dies, aquest patiment es va convertir més psicològic que físic; però ell sempre va saber estar al meu costat animant-me: Anem molt bé. Estem fent una etapa impressionant. La realitat era una altra: les etapes sens escapaven com sorra entre les mans. El subidón de veure que rodàvem amb el grup de davant en els primers controls sesfumava quan veia lexèrcit de corredors que ens avançaven per baixades pedregoses i trialeres. Em deia que no ens podien treure gaire temps, però el coco acabava cedint irreversiblement en les següents pujades (què hi fa acabar 15 o 25?). En Melcior rodava i pujava amb els primers, i a estones em deia que ho havia de fer per ell (i en daltres donava gràcies per anar amb el dit trencat i no haver-lo de seguir!). Estic convençut que, si no fos per mi, hauria entrat dels 3 primers en cada etapa; i hauria rebentat la cursa literalment en més duna. Li agraeixo infinitament la seva espera i paciència. Melcior, em quedo amb la darrera etapa. Gràcies per moure cel i terra per tal daconseguir una tija nova a Elizondo; altrament mhauria quedat amb el mal regust de letapa del fang!
Vull afegir també unes poques paraules a la gran parella 53: Heu fet un paperàs! Ha estat un autèntic privilegi poder compartir cada dia daquesta aventura amb vosaltres. LOna i lAbril encara em demanen per anar a sopar amb els Mallerengos Quan anirem a sopar amb en Carles i en Mitjà? Avui en Xavi vindrà amb cresta? Papa, podré seure al costat dells? Hem rigut molt, i les estones amb vosaltres són els records que sempre memportaré daquesta Transpyr.
Salutacions també a en Jaume i lAlex!
Xavier -
Jo el més Problable que faci nit a Andorra i L'endemà m'acosti amb el Lligaire a Pont de Suert, per fer una visita a la cambrera Ucraniana.
Per Cert jo no surto a les clasificacions de L'Uci ??
Potser és una conxorxa amb L'intenció de no conseguir prous punts UCI per rebre L'invitació a la Gran Gala ??
Carles -
.- Dimarts 10: 70 Km bicicleta de carretera, em queden els 35 de tornada.
Comentaris:
.- Dissabte no hi excuses possibles, tots els mallerengos hem de pujar a Andorra. Els qui estiguin en forma o cansats, els serens o borratxos, els esforçats o ganduls, tenen una cita que pot decidir més duna estatueta.
.- Acabo de consultar la pagina Web de lUCI i trobo ABSOLUTament injust que a en Roger i en Melcior només sels hi doni 40 punts per la Transpyr, corresponent a vuit sortides mallerenges. El senyor dels desnivells va superar amb matricula totes les dificultats que se li varen presentar i en Melcior va aconseguir el mallot de finisher. No pot ser que per una interpretació legalista i esbiaixada de la normativa jurídica es consideri que si no acaben els dos integrants de la parella cap dells puntua. Proposo fer una carta conjunta al TASS reclamant una revisió dels criteris de puntuació.
.- En el meu cas estic modestament satisfet que a més dels 500 punts oficials se mhagin concedit els 40 de les vuit sortides mallerenges, els 80 per portar el mallot del MCT i els 120 per anunciar-se cada dia per megafonia larribada del Malerenga Carbonera Team. ¡Triple bonus al sac!
Salut i força.
Xavier -
La Primera etapa arrivava a camprodón i vam fer nit a un hotel que és deia els avets encantats.
L'endemà a les 8h començava la 2 etapa (Camprodon - Seu D'urgell) com que teniem l'allotjament a 200 mts de la sortida ens vam confiar i ens vam llevar a les 7:15.
A les 8h en Punt sentiem el petard que indicava la sortida dins del garatge on teniem les bicis.
En Carles no trovaba el Gps així que esperitat va sortir còrrens i va pujar fins l'habitació de l'hotel en temps rècord (Havien 3 escales)però tampoc el va trovar.
Va tornar a baixar al garatge i el Gps estava allà, quant va sentir el petard es va ficar tant nervios que va tirar a terra tot d'objectes que estaven allà guardats (taules, caballets, cadires etc..) causant un gran desgavell brutaal !!!
En Melcior havia anat passant cap a la línia de sortida i jo vaig fer el mateix confiant que en Carles tambè vindria.
Després d'acreditarme a la sortida, espero 2 min i en Carles no apareix ... així que decideixo anar a buscar el Pilot i allà m'el trovo tant trànquil jejeje.
Li dic que tè que anar a la sortida a fer acte de presència i que l'espero en el càrrer on m'el vaig trovar.
Passant els Minuts i en Carles no bè, em foto dels nervis així que decideixo tornar enrere haveure si el veig.
Tot seguit veig dos bicicletes que fan Dracera, en Carles amb la Bici que tancava carrera.
Si no arrivo a tornar enrere, potser no havessim pogut ser finishers.
Xavier -
- Al Gran Mestre, per fer parella amb mí i complir amb el nostre objectiu arrivar a Donostia i per els grans moments que ens va fer pasar.
- Al Melcior, per donar sempre bons consells i fer-nos el Brieffing express el dia abans de cada etapa.
- Al Roger, per el seu coratge i espèrit de lluita, quant a la primera etapa os vam trovar caminant s'em va caure el Mòn a sobre, veure't al dia següent a la línia de sortida em va reconfortar. ETS MOLT GRAN !!!
A la Mireia, L'Abril i L'Ona, quant anavem restan quilometres a cada etapa anavem pensant que ja quedava menys per retrovar-nos tots i poder gaudir de la vostre companyia d'urant els sopars, crec que això feia que tinguesím forces per encarar l'etapa del dia següent.
Al Marc i la Laia, per venir fins a Camprodon a rebrens a la meta i fer-nos pasar una gran estona al sopar.
Al Alex Sullastres, àmic i company del club, em va salvar la vida quant vaig tenir el problema de la cala, no arriva ser per ell i qui sap que haguès passat.
Al Jaume, tambè em va salvar la vida intentar arreclar-me L'averia de la cala, parant a ajudar-me sense importar-li perdre més de 20 Minuts.
Al Martí, Toni, Andrewww i demés companys del club que ens enviaven ànims via Watsaap o Facebook.
A tots Moltes Gràcies, per tot això estic tant orgullòs de ser un Mallerengo i del C.C Arenys de Munt
Xavier -
La Transpyr, per mi ha sigut com anar a fer un Máster.
8 dies d'entrenaments intensius de 7,8 o fins i tot 9h de de durada per tot tipus de terrenys i condicions metereològiques.
He Millorat tant físicament com tècnicament.
M'ha sorprès la capacitat de recuperació que podem arrivar a tenir, però tambè he après a sortir amb Bici amb una gran fatiga Psicològica.
Els Primers dies, t'aixeques amb ganes de pedalar, tot el contrari que als últims, on sempre acavavem renegant quant sonava el despertador.
Quan començavem una etapa, em notava que les cames no anaven, però al cap d'uns quilòmetres em trovava en perfectes condicions.
He après que no tenim Límits, fer + de 800 km's de btt per terrenys tant exigents com els del Pirineu, és una animalada.
He après que és L'esperit de superació, en Roger és el màxim exponent.
Xavier -
Era el gran repte de L'any, em tenía ben acollonit, la semana abans vaig estar mirant els perfils i km's de les 8 etapes de la prova i vaig pensar on cullons m'he ficat ....
El Dia abans de marxar cap a Roses no podía dormir, estava neguitòs, i com vaig comfessar al Mestre i al Melcior només i va haver una cosa capaç de treurem aquest neguit.
Vaig entrar al Youtube i vaig visionar el video de la Gran Gala 2011 dues vegades.
Al acavar de veure'l, estava convençut que acavaria la Transpyr
Melcior -
En Pau Zamora, guanyador de l'edicio passada i de la lite A d'enguany, rebia constants amenasses a carrec del Tira: "ets la roda a seguir, t'atacare!!!"
En senyor Haussssmannnn, d'aquells que quan et sent superior et respecte i et parla, quan no, et menysprea i ninguneja. Enguany, i anant amb en Roger a mig gasss l'hem deixat en evidencia practicament a diari. Curiosament el seu company va lliurar els primers antinflamatoris a en Roger que va prendre al poc de caure.
Els mecanics de probike. Encara estan espantats en presenciar el show que els vam oferir. Divendres a la tarda mentre buscavem solucions per reparar la tija d'en Roger, amic Mitja es va presentar a ls carpa de mecanics amb una ampolla d'ABSOLUT i unes fantes. Va improvotzar uns cubates al mes pur estil "torrente" i en questio de minuts parlava poc clar escopint gran quantitat de capellans. Aquella gent, impressionats.
Els tubeto. Els tubeto son dos germans de Bilbao que enguany repeteixen i son lampistes. Van reparar la tija d'en Roger tallant l'antiga, una nova posada dins a modo de "reduccio" i una llauna de coca cola tallada per guanyar unes micres. Classe magistral de bricolatge.
Fundacion Alberto Contador. Coneguts meus i guanyadors de la present, van tenir un final dur: amb caigues trencant el casc, vomits, etc.
En Franco. Un italia de 57 anys, no he vist mai algu pedalar tant fort amb la seva edat. En trencar tija en Roger vaig deixar-me la vida per enllassar amb algu competent per completar l'etapa, vaig haver de demanar a Haussman i parella si podia seguir amb ells, em van dir que ok. En Raul, responsable en cursa ens va "encolomar" un italia de 57 anys que havia quedat sense parella. Man va voler posar fort ritme en pla, cap problema, en pujada va arribar el meu torn, vaig obrir gass i nomes l'italia em seguia. Passat el 2on control veient l'insultant superioritat el mateix man em va dir: ei, marxeu amb l'italia. En nomes dues ocasions em va demana que anes mes "piano", la resta, a fondo. Admirable. Al 2005 va ser campio absolut d'italia de la seva categoria. Vaig quedar cagat, quin gasss.
En cara pechuga, de valencia. Repetidor de l'any passat, de Valencia, venia fent trio amb dos mes que alla ho guanyen tot, venien a disputar. Al 3e dia unes llagues a zones intimes el deixaven ben indefens i veia com perdia pistonada. En una ocasio, en una llarga pujada li vam arrencar els adhessius, ells es controlaven per wats ( si duien powertap a la btt!! ), quan els vam passar ells anaven a 230w, a quan deuriem pujar??!!
Carles -
.- L'AVI
El dia de l'arribada a Donostia, quan s'estava fent la cerimònia d'entregar dels mallots de finisher, va entrar a meta l'ultim corredor, amb més de dos hores de diferencia envers el penúltim. Era un senyor de seixanta i llargs anys, pot ser borejava la setantena; la seva parella, el seu germà dos anys més jove que ell, havia abandonat a poc menys de trenta quilometres de la linea d'arriba exhaust. Aquests dos germans han estan sempre els últims en arribar , i encara s'havien de dutxar, menjar i muntar-se tota la paradeta per dormir als respectius poliesportius. Els autèntics herois d'aquesta Transpyr són, al menys per a mi, aquest dos corredors que han demostrat que amb voluntat, esforç i constància no hi ha cap objectiu impossible d'assolir. El seu exemple em reconforta per pensar que durant els propers deu anys encara tindre cordar per afrontar reptes esportius exigents i atrevits.
.- EN ROGER
En aquest blog s'ha parlat en diferents ocasions sobre la sort i la mala sort esportiva. Per a uns la mala sort no existeix, nomes es manca de previsió o de preparació suficient. Les peripècies desagradables viscudes per en Roger em donen peu a pensar que en situacions extremes si que existeix la mala sort. Com explicar sinó la caiguda tonta trencant-se un dit, la ruptura de la tiga o la pèrdua de la cala? També soc del parer que cadascú es amo i senyor del seu destí i pot decidir si te coratge i valentia suficient fer set etapes de la Transpyr amb un dit tancat o anar a cinquanta quilometres a buscar un peça de recanvi. Ell ens posa cada dia prova, ens envia missatges que en moltes ocasions no captem o som incapaços de desxifrar, però el que ens fa gran com a mallerengos es aquesta capacitat per afrontar les situacions més adverses per sobreposar-nos i decidir arribar al objectiu marcat peti qui peti. Roger tu ets l'exemple a seguir.
Melcior -
Si, ha sigut una transpyr carregada de poca fortuna i adversitats.
El 1e dia la caiguda i dit trencat, condicionaria la resta de la proba.
Una etapa amb mooolt de fang, ens obligava a caminar carregats de fang, i la cirereta va ser que en Roger se li va trencar la cala a mitja etapa mes o menys. En resum, aquell dia varem caminar molt i molt.
Una penultima etapa on la tija de l'Scott d'en Roger va dir que prou, impossibilitant acabar l'etapa a en Roger al poc de comensar.
A totes les adversitats els hi podem dir: proba superada!!!!!!
Melcior -
Brutal veure en Rocko dormitant amb el despertador pitant i el tira, sense roba amb panduuuulo a l'aire posant-se gairebe a sobre seu per encendre dl llum.
Pacient tancant els ulls i escoltant uns forts roncs en questio de minuts, que nomes s'aturaven amb els cops de palma que feia amic Rocko, unic capas de domar la fera.
Sorprenent veure com el gran mestre a mitja nit apretant podia evaquar.
Predestinat amb en Roger veient com en cursa i fora cursa amic 'man" atertava sempre al nostre costat.
Entranyable veure com l'Ona, l'Abril i la Mireia compartien amb nosaltres lo bo i lo dolent.
Acollonit de veure la calma interior que te en Rocko: ha sobreviscut mooltes hores pedalant amb el tira, mitjanades, cops de fuet, minutades esperant en coronar ports, etc.
M'emporto mooooooolts moments!!!!!! Leoooooooooooooonidessss!!!
Carles -
.- L'ALEX I EN JAUME
l'Alex de Sant Cebrià i en Jaume de Premia són amics d'en Roko. En les diferents etapes de la travessa hem coincidit un munt de vegades fent part d'algunes etapes junts. Qui em coneix sap de les mitjanades però els qui ignoren aquesta modalitat esportiva, consistent en atacar uns pocs minuts per quedar fos al cap de poca estona, els sorprèn aquesta mena de tàctiques inusuals. La primera mitjanada a l'Alex no el va complauran en excés i em va fer arribar la seva estrenyes per aquesta mena d'atacs. El quart dia de cursa, en una rampa exigent dels primers quilometres de l'etapa, varem coincidir amb aquestes dos companys i li vaig demanar permís a l'Alex per fer una mitjanada; ell em broma em va contestar que si volia podia atacar i que ja ens trovariem abans de coronar el cim. Aquestes sabies paraules varen fer un efecte balsàmic i transmutador que em va durar la resta de la cursa. Per una vegada la mitjanada va er de llarga durada i amb en Roko ens varem passar més de quatre hores a un ritme alt que ens va permetre passar un munt de corredors i aconseguir fer un molt bon temps. Vull agrair aquests dos companys que quan varem tenir problemes mecànics en trencar-se la cala de la sabata d'en Rioko varen ajudar-nos, donat-nos recanvis i esperant-se a que arregléssim l'averia. És aquesta mena de solidaritat entre companys de cursa que compateix per un lloc a la general el que fa gran el món de la btt.
.- LA CAMBRERA D'EL PORT DE SUERT.
El tercer dia de la Transpyr en Melcior, en Xavier, la Mireia, en Roger, l'Abril, L'Ona i un servidor varem anar a sopar plegats a un restaurant de Port de Suert. Allà un a cambrera d'uns trenta anys que semblava originaria d'algun país de l'est ens va servir el menjar. Vestia uns pantalonets curts que permetien gaudir de les seves cuixes generoses i un escot prominent que deixava a la vista uns pits voluminosos i ben contornejats. Aquella noieta era el que vulgarment es coneix com una escalfa bregetes, la mena de dones que els hi agrada exhibir-se per gaudir del plaer de ser contemplares amb desig eròtic, i la veritat és que, al menys en el meu cas, va aconseguir el seu propòsit. Aquella nit el de menys va ser el menjar o la conversa, ja que els meus cinc sentits varen estar única i exclusivament pendents dels pits de l'Esvetalana. Estic pensat contractar els seus servies perquè la nit de La gran Gala serveix ella el sopar al nou de nou.
Melcior -
Be, en lo personal poc a dir. M'he sentit super ple i realitzat amb el dia a dia que hem anat visquent. Repetiria ara mateix. Superar aquests obstacles i veure les llissons que tots m'heu anat donant crec que em donen un plus.
Esportivament i despres d'unes setmanes de baixon i sobrentreno, sense saber-ho, estava en un genial moment de forma. El 1e dia ho vaig mig comprobar, despres de la mala sort de la caiguda vaig pedalar amb rabia fins a camprodon, contrariat, en cas d'haver punxat, trencat cadena o qualsevol contratemps hagues plegat, no tenia cap motivacio per continuar. De fet, vaig dir-li a la meva dona que la cursa havia acabat, que dissabte dormiria a casa. El capritxos desti no ho va voler aixi.
M'he trobat mooolt i moooolt be, he quedat sorpres de com he recuperat i amb la facitat que m'he vist pujant i baixant. Es obvi que en Roger no m'ha pogut apretar, de fer-ho hagues acabat ben socarrimat cada dia, pero almenys crec que li hagues aguantat be la roda, tasca gens facil ates el seu nivell. Em quedo amb moolts moments, pero sobretot el darrer dia quan ell empaitava literalment el cotxe que obria cursa en solitari, doncs, pensant, aguanta, aguanta, li deus per tot el que ha suportat i sofert vaig aconseguir quedar-me a no mes de 20-30 metres al llarg de tota l'ascensio, que era ben llarga i dreta.
Res, que m'he trobat be i espero poder rendir aixi en properes ocasions. Espero Volta a la Cerdanya amb especial motivacio, i no per l'amic "man", que tot i que va fort ha quedat una mica com un ninotet de drap tot i les circumstancies, sino per poder obrir gasss com el darrer dia i arribar exhaust a meta, treient el FUUAAAAAAA!!!!
Melcio -
Vull agrair moolt especialment al gran Roger l'esfors sobrenatural que ha fet per romandre junts en tot moment i malgrat les adversitats patides: tant ell com jo amb una mirada haviem parlat, sino arribavem junts a San Sebastian, no arribavem.
Quan a les 3hores de ressistencia em va proposar fer parella amb ell vaig sentir quelcom molt especial, jo ja estava inscrit a la Titan i Andalusia Bike Race, pero, el repte i la il.lusio eren tan grans que el si va sortir immediatament de la meva boca.
Se de l'esfors i les hores invertides per arribar en el millor estat de forma. Tots sabiem que en Roger havia afinat molt i que podia pressumir d'una brutal punta de forma.
El primer dia pedalavem facil, alegres, capdavanters, guardant i sabent que tindriem opcions i el que el nostre millor moment arribaria. Quan vaig sentir que em cridava en un tram de baixada i facil, el to de veu no pressagiava res bo, el to de veu aixi m'ho feia intuir. Malauradament el dit estava trencat, i ell, amb forsa decisio i gran valentia se'la va posar a lloc. Ens va caure el mon a terra en aquell moment, varem caminar potser una hora fins que el varen poder recollir, miravem de convencens i buscar arguments que atenuessin aquella sensacio d'impotencia i dolor. Per lo pitjor anava per dins, els dos ho sabiem.
Un raig d'esperansa vaig sentir quan sol, ofuscat, vaig seguir per mirar de completar la darrera etapa i al darrer habituallament em van dir que igual havia seguit, que no tenien noticies d'ell.
A camprodon veure'l em va recomfortar, i sobretot sorpres per l'esperit de lluita: ha decidit pedalar fins a san sebastian amb un dit trencat, no tinc paraules. Egoistament m'alegro, se que patira, se que no sera facil, pero junts ho aconseguirem.
Dia a dia, amb un gran valor i un esperit invulnerable ha anat sortint etapa rere etapa drmostrant que quan creus molt fermament en algo, ni res ni ningu t'hi poden pribar. He patit veient-lo patir, m'he angoixat veient-lo baixar descensos perillosos, pero estic molt content d'haver pogut estar amb ell. Aquesta transpyr era una clara proba de supervivencia, de pit i collons, i l'hem superat amb nota. Hem tingut mals moments, hem pedalat desmotivats i males sensacions en ocasions, pero hem pedalat. Aixo per a mi, el mes important.
En lo esportiu em guardo per dins el lloc de la classificacio, es una opinio meva, cadascu pot posar-nos alla on cregui, jo se com arribava ell i com anava jo i se del cert on ens hauriem classificat en condicions normals, dit queda.
Roger se lo impotent i abatut que et senties veient que no podies baixar, que per molt rapid que pujessim rapidament a la baixada ens atraparien, pero el missatge va mes enlla. La teva classe sobre la bici, el teu alt nivell de pedalada, els que et patim i coneixem be ho sabem, no haviem de demostrar res a ningu, fa de mal dir, pero sobradament gaudiem del respecte del pilot, i el mes important, hem demostrat el qur calia demostrar als protagonistes d'aquesta historia: nosaltres mateixos.
Tot els patiment te recompensa. Interiorment em sento molt ple i satisfet, i la darrera etapa ja ens va apropar al nostre ritme habitual i ens va deixar un genial sabor de boca.
Roger, moooltes gracies. Ho recordarem per sempre mes, ens ho hem guanyat.
P.D: estas fet una puta bestia perdoneu l'expressio malsonant, no tinc dubte que ben aviat i plegats farem moolt de mal. Gasssss
Carles -
.- ELS KAPUT
El primer dia de la Transpyr va fer aun calor infernal. A les dues del migdia de dissabte 30 de juny, mentre feia un port amb pendents de més del 20%, amb una temperatura que superava els quaranta-dos graus, vaig patir un cop de calor descomunal. Tenia ganes de vomitar, estava terriblement marejat i pedalar era un suplici inhumà. A fi de recuperar forces volia descansar en L'única ombra que hi havia en aquella pujada plena d'altres corredors noquejats. Allà, un parella de sud-africans que també estaven tocats, en veurem demacrat em varen dir: "Kaput". Després de dormir vint minuts reinciarem la pujada plegats generant-se una mena de solidaritat amb aquella parella de desconeguts que varem mantenir durant la resta dels dies de travessa. Sempre que varem tornar a coincidir en cursa, en hotels o restaurants una mena de química inexplicable feia que amb una mirada i amb poques paraules del meu angles macarrònic compatíssim sensacions i pensaments. Aquest dos corredors de cinquanta anys han fet cinc vegades la cap èpic i eren a la Transpyr per preparar-se la Transalpina que faran la propera setmana. Per conèixer gent com aquesta val la pena fer btt.
.- EN HOFFMAN
En Roger i en Melcior m'havien parlat un munt de vegades d'un tal Hoffman amb qui han coincidit en un munt de curses. El segon dia de la travessa, abans de la sortida, em varen assenyalar un persona d'uns quaranta anys i força corpulent que era el personatge en qüestió. Sense pensar-m'ho dos cops el vaig saludar tot comentat-li que era per a mi un mite, una llegenda viva, que les seves proeses esportives em tenien impressionat. Es va estarrufar com un gall d'indi, per un moments semblava un home feliç. Varem creuar uns poques paraules la resta dels dies de la Transpyr. El que va impactar era que el seu neguit per quedar entre els capdavanters; les ganes boges que tenia per demostrar als altres corredors el fort que és, el feien un desgraciat, presoner de la seva sobervia. Era el típic corredor que necessita quedar entre els millors per sentir-se important, que pateix per donar-ho tot només per destacar i fer-se veure. Lamentablement hi altres esportistes que pateixen el mateix mal.
Melcior -
Be, mirare de no extendre'm per no avorrir-vos en exces. Tinc mooltes idees i sensacions pel meu cap, algunes mes dificils que altres de definir.
Vull agrair la Mireia, l'Ona i l'Abril pel costat i el caliu que ens han brindat dia a dia, aixi com els constants detalls que ens han dedicat.
En Carles i en Rocko per ser uns grans companys d'habitacio ( be, els roncs de l'amic Mitja,capitol a part ) i de travessa, constantment provocant riures i bon rotllo que fan que oblidis allo que estas fent, sigui bo o dolent.
A tots als que per watsapp ens heu fet costat i donat suport en noments dificil, jo almenys us he sentit molt a prop.
Gracies a tots de tot cor, amb vosaltres al costat, qualsevol muntanya, qualsevol obstacle es fa mes facil de superar.
TONI -
Té molt de mèrit acabar una cursa d'aquesta exigència, les etapes diàries ja són dures, doncs anar-li fotent durant tota una setmana.
Heu tingut molts imprevists que heu anat solventant cada dia. Roger, potser que aquesta vegada sí que podrem parlar de mala sort. Ell t'ha posat a prova.
He quedat acollonit amb l'estat de forma que teniu, sempre davant la cursa. No he sabut trobar classificacions però pel que explicàveu en cada etapa heu donat la cara. Brutal!!!!
I també felicitar-vos per l'ambient que s'ha viscut en aquestes mallarengu-kolònies, com molt bé les ha batejat en Marc.
Felicitats a tots i enhorabona per tenir una cursa tant dura en el vostre palmarès.
Esperant el dia del sopar al xiringuito perquè sigui un festival.
Pau i herba
Melcior -
Carles -
.- Del 30 de juny al 7 de juliol 834 Km +18475 a la Transpyr ( Roses, Camprodon, El Pont de Suert, Ainsa, Jaca, Isaba, Elizondo, Donostia) en companyia d'en Roko, en Roger i en Melcior.
Comentaris:
.- Primer de tot vull agrair a en Xavier Rocosa el plaer i el privilegi que ha estat per a mi ser la seva parella a la Transpyr. Durant aquest vuit dies pedellajanat pels Pirineus hem compartit vivències, patiments, aventures i mil i una anècdotes. Ell ha sabut esperar-me quan estava esgotat, ajudar-me quan estava fotut i sobre tot donar-me la seguretat que, passes el que passes, nosaltres arribaríem a Donostia.
.- La Transpyr es considerada la cinquena prova més dura del món de btt. Si un xixarel.lo, poca pena i desmanegat com un servidor pot en quatre setmanes prepar-se per fer la travessa i quedar de la meitat cap a munt de la classificació general això em dona coratge per intentar en properes anys fer les altres quatre proves que són més exigents que la Transpyr.
.- Ha estat un orgull com a integrant de l'MCT escoltar cada dia per megafonia a l'arribada, en creuar la meta, que els mallerengos d'Arenys, els integrant de la Mallarenga Carbonera Team, havien completat l'etapa.
¡Glòria a Leònides!