EL LEÒNIDES JA ÉS A LA VITRINA

Un col·laborador del Full Parrokial és testimoni de la posada a la vitrina del Leòoooooonides 2010.

En Toni, guanyador del prestigiós trofeu de les LWS posa l’estatueta del Leònides en un lloc preferent en la vitrina dels records.

Acte següent uns moments de pregaria interior agenollat davant l’estàtua, en un acte de respecte i reverència al màxim impulsor de la nostra actitud davant la vida, explica.

El guanyador relata la nit viscuda com un moment de molta alegria, d’una nit vestida de màgia, molt entranyable. Se’l veu especialment emocionat quan explica  que rebre la màxima distinció de l’MCT de mans d’en Roger, guanyador precedent, i en presència del gran Rei Forever, “omple d’orgull i et fa sentir molt especial”.

Fins aquí molta humilitat. Li canvia quan parlem de la propera temporada. A la pregunta de quin reptes més cal superar per tornar a assolir la tant preuada estatueta, la cara és de preocupació i seriosa. “No sé què hauré de fer per poder estar a l’alçada altre cop”. “Vist el nou sistema de puntuació hauré de millorar en altres coses. A partir de dilluns planificarem bé la temporada”. Se li escapa un petit comentari: “cal planificar bé, tenint en compte el punts i no els fulls que cal estripar de la llibreta”.

No pot contenir-se quan li recordem els guants que se li varen llençar durant el sopar: “com deien els nostres avis el vi afluixa moltes boques”. I afegeix: “no hi ha motivació més gran que veure que et volen passar”. I rebla el clau: “que es preparin, que no estamos tan mal”.

Després de fer un brindis amb el nou Leònides, ens acomiadem amb la impressió que la moral torna a estar pels núvols. Que dilluns, malgrat el fred, tornarà a sortir a córrer, i potser ho fa endarrere per entrenar la nova disciplina de córrer les maratons d’esquenes.

Ens ha sobtat veure la quantitats de postits penjats per la casa. A la pantalla de l’ordinador, al lavabo, al mirall, al sostre de l’habitació, al menjador, en el calaix del pa. I què hi posa? “No tot està guanyat. Hi ha moltes boques per tancar”. I recorda, perquè no tot és córrer una marató d’esquenes, cal recuperar l’escut.

La temporada comença i promet.