L'experiència Zarauz
... la segona transició la faig una mica més ràpida. Vorejo un edifici i baixo una rampa. Ja sóc al "malecón". Quedo acollonit. Impactat. Un altre passadís de gent aplaudint, animant, cridant... ostres, avui em sento el rei.
Una primera passejada pel "malecón" i altre cop cap a dins del poble. Un altre bany de masses. L'adrenalina em surt per les orelles. No sento cap mena de dolor. Vaig a ritme de 4'15", "però si jo no he corregut mai així", penso.
Els carrers a vessar de gent. Els hi miro les cares, estan contents, motivats. No importa que siguis un xixarel·lo, t'animen com al primer. A la fi surto del poble i puc baixar el ritme. A aquest pas hagués abandonat a la primera volta. Hi ha una zona deserta d'un parell de quilòmetres i m'agafa el mono de gent. He abaixat el ritme i necessito motivació. Torno a entrar al malecón, aquesta vegada per la banda contrària i altre cop gent i més gent fent un passadís. Les terrasses dels restaurants i bars plens de gent, no fa mal temps, aplaudint i animant. Agafo la primera goma de les 3 que s'han de fer. I torno a entrar al poble. Qué gran que és això. No puc fallar, he d'acabar. La veritat és que em trobo bé, no abandonaré perquè física i mental estic bé. Torno a omplir el dipòsit d'energia emocional i enfilo la segona volta. Quan veig la tercera goma, la darrera, sento una gran emoció. Ja només em queden 2 quilòmetres per acabar. La gent va cridant el meu nom: "aupa, aupa, Antoni, que ya estàs macho. Eres un campeón". Ja em queda poc per sortir del somni i tornar a la crua realitat de ser un xixarel·lo. Abans de tornar a entrar al poble trobo un noi que des que he sortit en bici no ha parat d'animar amb un megàfon. És fàcil reconeixe'l. Em paro i l'aplaudeixo i li dono les gràcies, s'ha passat 5 hores animant al corredors. Em respòn: "eso vosotros, que sois los grandes".
Quan la gent et veu que portes la goma de color blanc, la darrera, et felicita, t'aplaudeix, et fa sentir únic, et sens gran. El millor estimulant via l'oïda. El més gran calmant via la vista. No sento el dolor, no estic cansat, el meu cervell està embriagat d'emoció, d'alegria. Les endorfines m'han pujat al núvol, corro un pam per sobre l'asfalt. Em resten 500 metres, els vull assaborir, aquest seria l'estat ideal. Estic borratxo, sí, ho admeto, borratxo de glòria malgrat que el meu temps final, 5h 17' és molt alt. Volia baixar de les 5 hores. No ho he aconseguit i altre cop en Leònides ha marxat cansat d'esperar. Malgrat tot, vaig millorant. He corregut el tram a peu sense parar-me cap cop, ni als avituallaments, i sense caminar. És la primera vegada que ho faig en una cursa de mitja/llarga distància.
Continuo en estat de xoc emocional. Descriure l'experiència de Zarauz és difícil sense sentir tota una glopada de sensacions al cervell. Sense que l'estomac faci un tomb cada vegada que hi penso. Una vegada a la vida s'ha de gaudir de l'experiència Zarauz.
Al vespre, sopar amb l'equip. Un bon "chuleton" per començar a recuperar, i després festa. (http://www.youtube.com/watch?v=P1XnnewhM1k)
2 comentarios
Melcior -
Avui he sortit tard, sense masses ganes, amb males sensacions al principi i millorant al final. Creuant-me un rapidíssim Marc en cap de carrera seguit de la resta de companys, per tant doncs, marcant territori... al final prou bé, corredor+pedra i algun bucle 31km 1h37'
TONI -
- Divendres: 8 kms carrera.
- Dissabte: 9 kms carrera.
Tinc la sensació d'haver-me recuperat bastant bé després de la cursa de la setmana passada. Malgrat aquesta sensació, no vull forçar, que de vegades enganya.
Estic acollonit amb els vostres entrenaments, ho reconec. M'he d'anar buscant excuses per no sortir amb vosaltres perquè si no quedaré en ridícul, presumint de tanta triatló, i al final el darrer.
Carles, he llegit la crònica de'n Jordi Roig. Coincideixo amb ell. La sensació que tens quan aconsegueixes allò pel que has estat treballant durant molt de temps pot fer-te sentir coses desconegudes dins d'un mateix, i que esdevenen un gran descobriment.
Roger, n'estic segur que demà faràs altre cop un top 10. Això només està a l'abast dels escollits, dels dignes d'estar a primera fila amb en Leònides. Que vagi molt bé!
Mallarengos tots, vull pensar que les pallisses d'entrenaments que us feu només són perquè heu d'anar a curses i no perquè realment desitgeu alguna estatueta.
Jo continuaré tirant d'excuses per dissimular la meva por a sortir amb vosaltres.
Demà sortiré amb la cabra.
Pau i herba