Blogia
La llibreta virtual.

L’hem feta grossa

L’hem feta grossa

Ruta de l’Ermità Non-stop 24h

Sortida, 08.08.2009 05:10h; arribada, 08.08.2009 23:45h

Total: 18h35’ (unes 15 hores “reals” sobre la bici)

 

DIVENDRES, 7 D’AGOST

 

Arribada dels ermitans a Castellar de N’Hug sobre les sis de la tarda. Benvinguda per part d’en Leònides amb tempesta intensa i continua; declaració d’intencions: “Si em voleu trobar a la plaça de l’església demà al vespre, no us ho posaré gens fàcil”

 

El briefing comença mitja hora abans de l’hora prevista; no si val a badar, i si es vol assolir l’objectiu, no es pot deixar passar cap detall per alt. Amb les primeres diapositives, es deixen veure les primeres cares d’escepticisme entre els ermitans; amb el xàfec que cau, tothom es pregunta per un pla B.

 

No hi haurà pla B. En el briefing es remarquen dos trams diferenciats: El primer és molt pesat. El segon és molt dur. Punt d’inflexió al km 90 (Pobla de Lillet), amb opció de retorn a Castellar de N’Hug.

 

Es marca l’objectiu de 18 hores, i es limiten els temps de pas per cada refugi: 8:30AM Merolla, 12:00PM Ardericó, 1:30PM Dinar (St. Julià de Cerdanyola), 4PM Erols, 7:30PM Rebost, 11PM Castellar de N’Hug.

 

El briefing dóna pas al sopar a la fonda. Menú de rigor amb poció màgica, regada amb Absolut.  Es deixa escapar algun comentari respecte l’estat del temps: “Amb aquesta pluja, quin esmorzar que ens fotrem demà. No sé si truiteta o botifarra amb seques...” Retirada dels ermitans a les 11PM. L’endemà serà una jornada llarga, pesada i dura. Cal descansar i agafar forces.

 

Amb tot el neguit, alguns ermitans agafen el son ben entrada la matinada;  només una cosa en ment: La glòria de ser els primers en fer la Ruta de l’Ermità non-stop 24h. No hi ha pla B.

 

DISSABTE, 8 D’AGOST

 

A les 4:45 els ermitans es presenten puntualment a boxes per recollir les bicicletes i desfilar cap a la línia de sortida.

 

Contratemps sever: En Toni s’ha deixat les sabatilles a Arenys. Malauradament qualsevol alternativa potencial resulta estèril, sobretot tenint en compte que són les cinc de la matinada. L’organització es presenta del tot inoperativa. No hi ha res a fer; desafortunadament en Toni no podrà prendre la sortida.

 

A les 5:10 es dóna la sortida a la plaça de l’església. La temperatura és força agradable. El cel és serè, els estels i la lluna es deixen veure amb tot el seu esplendor, i s’erigeixen com a únics testimonis de la l’expedició, finalment formada per en Tendo i Santi  (en representació del CC Arenys de Munt), Carles i Roger (en representació del Mallerenga Carbonera Team)

 

Els primers quilòmetres es fan molt lents. És negra nit, enfilem cap a Sant Joan de Cornudell i arribem al Santuari de Montgrony, on la pista deixa pas a un GR molt poc ciclable que es deixa caure cingleres avall fins al Coll de Parnidella. L’expedició corona la Collada de Grats tocades les 7 del matí, després d’afrontar una paret de 100m de desnivell en pujada vertical (bici al coll). Recompensa: Vista impressionant del Collsacabra i el Montseny al sud-est, amb el perfil nítid de les Agudes, Turó de l’home i Matagalls. Foto obligatòria i primera baixada dura amb molta pedra. Al final del descens, carretera fins al primer refugi de pas: Merolla. Segell de pas i esmorzar ràpid. Són les 8:15 quan l’expedició enfila cap a Collet de Fatjaneral; primera pujada mínimament ciclable; curta però exigent. Els 50 metres finals es fan amb la bici al coll, tot seguit planejant per un corriol divertit amb vistes espectaculars des del Bellmunt (a l’est) fins als Rasos de Peguera (a l’oest). Es divisa Sant Jaume de Frontanyà al fons de la vall, als peus de la imponent Serra del Catllaràs; següent repte de l’expedició.  El descens es fa força ràpid, tot i que igual d’exigent que l’anterior degut al terreny pedregós. Deixem l’ermita de Sant Llorenç de Corrubí a la dreta i baixem fins a la baga de les planes per iniciar un breu ascens d’uns 200m de desnivell. El “breu” ascens es converteix en una pujada llarga i dura degut al fang provocat per la intensa pluja de la nit anterior. 

 

A Sant Jaume de Frontanyà toca el segon avituallament. En Santi aprofita per posar oli a la cadena, i l’organització per passar el primer comunicat a Ràdio Ruta: “Són les 10 del matí. L’expedició avança mitja hora per sota del temps previst”.

 

Pujada a la Creu de Melasa de forma no compacte, amb els ermitans rodant ja de forma dispersa. Reagrupament per afrontar, bici al coll, la paret que ens porta fins al cap de munt del pla del Genai. Estem a quota 1500, i ja es respira el Catllaràs més genuí: Prats verds, tranquil·litat absoluta i vistes impressionants del Moixeró i Serra de Montgrony al nord, i els Rasos de Tubau que hem deixat enrere a l’est. Coronat el Collet d’Ardericó, es baixa fins el segon refugi de pas de la jornada. En Kunt ens dóna la benvinguda pertinent, agafem aigua i fem la foto de rigor. Enfilem cap a la Collada d’Arderiu de forma dispersa: Les dures rampes imposen la seva llei, i cadascú agafa la millor cadència.  Arribat al Roc de Lluna, reagrupament i segon comunicat a Ràdio Ruta: “S’avança segons temps de marxa planificat. Alguns imprevistos, com una punxada d’en Roger, s’han menjat la mitja hora esgarrapada fins llavors”. L’organització aprofita per encarregar els entrepans; en una horeta estarem a Sant Julià de Cerdanyola, i el dinar haurà d’estar servit a taula.

 

En Carles fa una primera demostració de potència sobre la bici al Coll de Seba. Se’l veu fort. Els demés el fem tot a peu.  El dinar arribarà en el moment òptim per agafar forces. En el descens, en Santi i en Tendo agafen la iniciativa, com sempre, i ens porten fins a Sant Julià de Cerdanyola a 2/4 de dues del migdia tocades. Seguim l’horari previst, però caldrà ser molt estrictes amb la mitja horeta estipulada per dinar.

 

Finalment ens allarguem amb uns 15 minuts extres (45 minuts totals). Ja anem per sobre del temps previst. A aquest se li sumen 10 minuts per revisar les bicicletes, posar oli, reorganitzar motxilles i canvi de vestimenta: El temps esplèndid del matí sembla que vol deixar pas a una tarda molt ennuvolada. La pluja sembla imminent.  Abans d’enfilar cap al Coll de Jou, parada ràpida al poble de St. Julià per agafar provisions de cara a la tarda. En aquest moments l’expedició acumula més de mitja hora de retard, i comença a ploure suaument però de manera persistent. La pluja ja no ens deixarà fins a les 9 del vespre, en plena pujada al Coll de Pal.

 

La pujada al Coll de Jou es fa llarga, però s’avança amb determinació. Alguns dubtes durant el dinar es dissipen un cop coronat el coll. Un cop passat el Santuari de Falgars, l’expedició enfila cap al punt de “no retorn”: El clot del moro. Sortim de la Pobla de Lillet amb 45min de retard, en direcció a una forta tempesta, però amb el convenciment d’una decisió irrevocable:  “Aquest 8 d’agost la volem fer grossa i serem els primers en fer la ruta íntegra en menys de 24 hores”.

 

La pujada cap a Erols es fa especialment dura. Són 300m de desnivell en poc més de 3 quilòmetres, amb un únic descans al KM 2.5. De la pluja fina passem a una forta tempesta just abans d’arribar al tercer refugi de pas. Això obliga a fer una parada més llarga de la prevista, i tot esperant que minvi la tempesta ens proveïm de més teca. Continuem la marxa a un quart tocat de sis.

 

Coronem el Coll Roig, divisem el Catllaràs que hem deixat enrere i la Serra d’Ensija al fons. Tot baixant per la bonica vall de Gavarrós, la tempesta torna a agafar violència i arribem a peu de carretera cap a Guardiola, xops de cap a peus.  El coll de Pal ens mira de refiló de manera desafiant, amb núvols de tempesta més que temibles (enfilar-se a 2100m un vespre de tempesta d’estiu als Pirineus no sembla la idea més assenyada). Però la decisió està presa i les temptatives per part de l’organització de retallar el recorregut són rebutjades pels ermitans de manera unànime: L’honor d’en Leònides està en joc, i qualsevol intent de vulnerar aquest honor és rebut com una ofensa per part dels ermitans.

 

Abans d’atacar el Coll de Pal però, la ruta ens porta de Guardiola a Sant Joan de l’Avellanet com a preàmbul. La pujada ens depara una panoràmica esplèndida  del Moixeró, el Puigllançada i el temut coll de Pal en forma d’ombra omnipresent que ja no ens deixarà fins que el coronem ben avançat el vespre. Són quarts de set de la tarda, i la negror dels núvols va en augment. La pluja s’intensifica novament, i els llamps i trons fan acte de presència. En Leònides ens posa a prova novament: Els trons ressonen per la vall de Bagà, i els llamps cauen cada cop més a prop. Els ermitans dubten en algun moment, però s’erigeixen més forts i clamen als quatre vents: “Acabarem la ruta i arribarem a Castellar, sigui a l’hora que sigui”.

 

S’arriba a Bagà amb un xàfec molt intens. La temperatura comença a baixar, i el vent també comença a fer acte de presència. Darrera càrrega de provisions. Aquest cop ja no es mira al dietista: Arrasem les magdalenes, bollycaos i merdes vàries. Sortim a fora i la sensació de fred i humitat ens torna a posar a prova. Són les set tocades, anem més d’una hora per sobre l’horari previst i la tempesta no vol afluixar.

 

L’organització avisa: La negror encara va més en augment, a quarts de 10 ja serà negra nit (ell Coll de Pal no el coronarem abans de les 10 del vespre), els 15 graus de Bagà es convertiran en poc més de 5 a 2100 metres, amb vent i fred, i la baixada pel Bike Park de la Molina en la foscor de la nit serà un infern. Però els ermitans, per enèsima vegada, mostren una determinació de ferro: “SEGUIM”. Les primeres rampes es fan molt feixugues, el ritme de marxa s’alenteix alarmantment (“així no coronarem ni a les 11!”). Ara es despenja un, ara l’altre... però d’una manera prodigiosa, els ermitans agafen força i l’ascens es fa cada cop més compacte, i a ritme més viu.  La pluja para i, de manera sorprenent, el cel s’aclareix ràpidament. “En Leònides ens ajuda, i saber que ja el tenim de la nostra part ens dona una energia descomunal.”

 

Comunicat de Ràdio Ruta a les nou del vespre: “Coronarem el Coll de Pal a les 10, i a les 12PM estarem a Castellar”.

 

Arribats al Xalet del Coll de Pal, els últims 2 quilòmetres es fan eterns. L’expedició corona el coll poc abans de les 10PM. La vista sobre la Cerdanya, de nit, és imponent. La temperatura és de 10 graus, i baixa fins a 8 un cop iniciat el temut descens a La Molina. En Tendo i en Santi tornen a agafar la iniciativa, i el descens es fa lentament però amb els quatre ermitans ben agrupats, literalment un darrera l’altre. A La Molina en Leònides ens regala uns focs d’artifici. Només ens queden 20km de carretera; i 10 són de baixada. Sabem que ho tenim a tocar, i en ELL ens espera a Castellar.

 

De la Molina s’encara la Collada del Pedró (a tocar de la Collada de Tosses) per carretera. D’allà enfilem cap al pla d’Anyella per encarar les últimes rampes de la jornada: El coll de la Creueta. Coronem a les 11:25 de la nit. Arribar abans de les 12, i per tant, encara a dia 8 d’agost, és factible. Els descens és lent degut a la falta de visibilitat, però almenys la sensació de fred minva a mesura que deixem els prop de 2000m d’alçada i baixem a quota 1400m.

 

Arribem a Castellar en un bany de multituds. Són tres quart de dotze tocats. La música del ball no deixar de sonar quan fem entrada a la plaça, però tota l’atenció és pels ermitans. Hem sortit un 8 d’agost del 2009 a les 5 del matí, i hem arribat poc abans de mitja nit el mateix 8 d’agost. Han estat 18 hores i 35 minuts totals. Poc més de 170 quilòmetres, i 5500 metres de desnivell positiu acumulat. I com molt bé ens va fer entendre en Santi en el mateix Coll de Pal, aquella sensació de “avui l’hem feta grossa”.

43 comentarios

SANTI -

Hola companys,en el meu mes d'agost estava tranquil·lament de vacances amb la familia quan les vaig tallar per anar a fer una "volta" amb bicicleta. Fins a l'hora del briefing no me'n vaig adonar d'on m'havia posat! sabia que anavem a fer una volta gran però que no l'acabariem... els 5500 de desnivell més els 170km se'm feia gros per mi.
al mati molta prudència i quan s'acabava la prudència.. més prudència ja que els km no passaven. Desprès d'un bon dinar (2 entrepans) i d'una piscina que ens cridava "banyeu-vos, banyeu-vos que no sereu ermitans!" la moral va començar a crèixer i veure possible que ho podiem aconseguir: SER ELS PRIMERS ENS FER-HO EN UN DIA!!! ja hi erem pel troç i ho hi havia ni volta enrera ni plan B, ni C, ni D,.. s'havia de fer!
Entre tots ho vam aconseguir. vam ser un bon equip, ben organitzat i molt solidàris entre nosaltres.
Vull donar-vos les gràcies per poder compartir aquest dia tan especial amb vosaltres.
Continuarem entrenant, ens veiem a la volta a la Cerdanya i perquè no... a l'agost del 2010?

P.D: el 2010 jo també vull entrar a la puntuació i desprès ja en parlarem de qui obra les portes...

MOLTES GRÀCIES!!!!!!

Carles -

Entrenaments:
Dissabte 15: 50 km bicicleta de carretera, 12 km corrents, 1200 nedanta a la mar
Comentaris:
- Marc i Pep demà a 2/4 de 8 al Calisay?
- Roger espero que aviat tornis a casa, si continues entrant al ritme i amb la freqüència que ho fas a la Volta a la Cerdanya ens fotràs una canya descomunal. Malauradament no serè un dels 800 atletes de la cursa a peu estratosfèrica, excusa 978: “estic inscrit en una altre prova”.
- Toni quina por em fa el teu descans familiar, quan tornis estaràs amb unes ganes increïbles.
- Salut i força.

Roger -

... he oblidat d’afegir que el tríptic que us he passat de la volta al Cadí-Moixeró suggereix uns 230km i 5430m totals. Però crec que el desnivell positiu és d’uns 6200m si afegim la variant de pujar al Cap de l’Orri (2375m, a prop de la Torreta de Cadí 2559m) des d’Adraén (1350). Crec que aquesta és la variant “oficial”, tal i com es descriu en el següent enllaç: http://www.parcolimpic.com/btt/cat/r2.html

En fi, queden molts mesos per anar perfilant la ruta ;-)

Roger -

He intentat posar les fotos de la setmana passada en un àlbum-web, però no tinc prou ample de banda des de Castellar. Hauré d’esperar a fer-ho la setmana que ve des de casa.

Avui m’he parat un moment al centre de muntanya i he topat amb un fulletó anunciant una cursa a peu estratosfèrica:

http://www.naturetrails.es/
http://www.cavallsdelvent.com/

“Els pròxims 3 i 4 d'octubre el Parc Natural del Cadí-Moixeró obrirà les seves portes a una cursa que busca la comunió entre esport i naturalesa. Sortida des de Bagà i nit inclosa en carrera amb la companyia tan singular d’ àguiles reals o marmotes, algunes de les més de 30 espècies animals que conviuen en el Parc Natural. La participació està limitada a 800 persones.

80 km de desafiament i 5.800 metres de desnivell positiu; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails. “

Al•lucino quan llegeixo que la participació està limitada a 800 persones... Em pregunto d’on poden sortir tants atletes d’un nivell tan descomunal. És acollonant.

Ara per ara, en tinc més que suficient amb la il•lusió de preparar la Volta al Cadí Moixeró non-stop 24h per l’any que ve: http://www.lleidatur.com/pic//pdf/Triptic_Volta_Cadi.pdf. Segons el tríptic, em decantaria per la variant 2, volta en sentit horari començant per Bagà i, enlloc d’acabar des de la Masella cap el coll de Pal, tirar cap a Castellar de N’Hug per la Creueta (mateix desnivell).

Més informació: http://www.agolpedepedal.com/index.php?seccion=101&apartado=70

Roger -

Entrenaments Secrets:

Dijous 13 d’agost: 60km +1950 btt pel Moixeró, ~22m carrera (darrera l’Abril i l’Ona), 2 o 3 piscines estil lliure
Divendres 14 d’agost: 58km +1300 btt per la Serra de Gisclareny, ~27m carrera (darrera l’Abril i l’Ona), 1 piscina estil lliure

Comentaris:
De les moltes lliçons que un pot aprendre en jornades com les del darrer 8 d’agost, ara em venen en el record les següents reflexions mentre pedalava, i que em resulten fàcilment extrapolables a qualsevol altre àmbit quotidià; ja sigui personal, professional o merament esportiu

- Seny i paciència. Durant el sopar previ al dia D, als ermitans se’ns aconsellava (o potser se’ns pregava) SENY: “Sobretot, tingueu seny i no feu ximpleries”. Durant la ruta interiorment em repetia que el seny és una virtut molt noble, i de gran ajuda en infinitat de situacions. Tanmateix, un “excés de seny” potser et priva de poder superar els teus propis límits, d’assolir les teves petites il•lusions.

Ara recordo una frase en boca d’en Lance Armstrong, i probablement d’algú altre, referent a la paciència: ‘Patience is a polite quality and often appropriate, but it rarely gets things done. Impatience, however, is the hunger for results and intolerance for excuses and delays.’

- La tempesta. Sobre la tempesta i la infinitat d’elements externs que un no pot preveure ni controlar, sovint pensava en aquella dita que diu “A la vida, el 10% és el què et passa, i l’altre 90% com reacciones”

Carles -

Pensament 1123:

EL PRÍNCEP QUE VA PERDRE LES SABATES

Fa uns dies vaig viure en primera persona una colpidora història d’un esportista que tenia molta il•lusió en fer una travessa però que en oblidar-se les sabates de ciclista no va poder prendre la sortida. Aquell lamentable infortuni em va inspirar una conte sobre un príncep que va perdre les sabates. Avui us el volia explicar, però encara dubto sobre quin final donar-li; espero polir-lo abans de publicar-lo, doncs encara no tinc clar si la mala sort realment existeix. Dubtes de principiant m’impedeixen acabar aquest relat.

Carles -

Pensament 1122:

VIDA SALVATGE

Acabo de llegir un informe elaborat l’any 1998 amb dades colpidores sobre el comerç mundial de vida salvatge. En aquell any foren capturats cinquanta mil primats vius, es varen comercialitzar deu milions de pells de rèptil, ens varem cruspir dos-cents cinquanta milions de granots en restaurants, s’engabiaran cinc milions d’ocells, es varen vendre sis-cents milions de peixos ornamentals, es tallaran cent quaranta mil ullals d’elefants africans... El preu d’un orangutan era de trenta mil euros,el d’un goril•la cent mil euros, el d’un abric de tigre de quanta cinc mil euros, un quilo de banya de rinoceront es cotitzava a quanta mil euros. I desprès parlem de defensa del medi ambient i de protecció de la natura. Ric de ràbia per no plorar de pena.

Carles -

Pensament 1121

GENERÓS O GARREPA

Voldria ser generós en tot, amb la família, amb els amics, amb la natura, en l’esport, en els meus pensaments...., però no deixo de ser un miserable garrepa incapaç d’oferir res desinteressadament. Ser generós en excés et porta a confondre un favor amb una obligació, ser garrepa en extrem fa que tot siguin obligacions, dons ets incapaç de fer cap mena de favor.

Carles -

Pensament 1120:

FELICITAT O ALEGRIA

Cada dia que passa crec menys amb la felicitat i més amb l’alegria. El concepte de felicitat se m’apareix com a quelcom distant, inabastable i mal•leable en excés; en canvi la sensació d’alegria es quelcom real i tangible, que es viu en el moment. Enlloc de quimeres filosòfiques abstractes prefereixo realitats vivencials concretes.

Carles -

Entrenament:
Dijous 13 tarda: 35 km bicicleta de carretera, 1h gimnàs, 2400 metres nedant a mar obert.
Divendres 14 matí: Descans, descans, descans,descans,descans......
Comentaris:
- Aquest matí el preparador m’ha deixat venir a treballar amb cotxe, que n’és d’agradable no haver de pedalejar per anar fins a Hostalric. Per la tarda no ha tingut pietat, però solsament hauré de nedar.
- Marc em comences a fer por, has passat del sedentarisme a la motivació extrema amb un tres i no res, espero que diumenge tinguis pietat d’un pobre vellet. Per a mi la ruta que tu vulguis.
Salut i força.

Marc -

Entrenament d'avui:

43kms carretera amb la btt, dues voltes a Sant Pol, Sant Iscle, Arenys de Munt. 1h 35', 26km/h. Bones sensacions.

Carles, Pep, Jose.. diumenge 7,30 al KLY. Sant Martí, Fuirosos, Sant Celoni, Corredor??

Fins aviat,

Carles -

Pensament 1119:

EM SENTO BUIT

Em sento total i absolutament buit. Practicar esport amb moderació ajuda a renovar-te, elimina tensions acumulades i genera un estat d’optimisme. Fer esport en excés provoca una mena de buit mental, ennuvola el cervell i limita el grau de sociabilitat. És com si estiguessis en un altre món on no hi preocupacions ni neguits, en el que egocentrisme fa entrar en comunió el cos amb el jo. Et passes tantes hores sol amb el teu esforç que tot es va empetitint fins quasi desaparèixer. El buit ho envaeix tot.

Carles -

Pensament 1118:

BON ADVOCAT

Un advocat ha de conèixer les lleis, un bon advocat coneix les excepcions. Un advocat ha de saber que tots som iguals davant la llei, un bon advocat sap que no tots som iguals davant els encarregats d’aplicar la llei. Dixit lex

Carles -

Pensament 1117

AUTOBIOGRAFIA

Si em decidís per escriure la meva autobiografia, l’explicaria en tres volums. El primer seria el llibre dels fets, el segon seria el llibre dels amors i el tercer seria el llibre del somnis. Possiblement en tindria prou amb tres fulls; més curt encara, amb bastarien sis paraules: he viscut, he estimat, he somiat.

Carles -

Pensament 1116:

CONTINUARÉ ENTRENANT

Cansat
nedaré vers noves mars.
Afeblit
pedalejaré vers nous cims.
Fatigat
correré vers nous camins.
Cansat, afeblit i fatigat
continuaré entrenant.

Carles -

Pensament 1115:

AVUI L’HEM FET GROSSA

Sol
absolutament sol
sota la tempesta,
per vèncer el darrer obstacle,
davant la innocència primigènia
feta nostàlgia.
Enfront el coll de Pal
imponent obstacle natural
per assolir l’objectiu impossible
de ser un ermità que la fa sense parar.
Poc a poc les forces m’abandonen
amb cada cop de pedal m’afebleixo
un intens cansament s’apodera del meu cos.
Exhaust per una gesta èpica
a fregar el defalliment
m’adono que no estic sol,
som un equip
el caliu dels companys
m’ajuda a recuperar l’alè
fins coronar el cim:
Avui l’hem fet grossa

Carles -

Entrenaments:
Dimecres 12 tarda: 35 Km bicicleta de carretera, 7 km corrents, 20’ gimnàs.
Dijous 13 matí: 35 km bicicleta de carretera.
Comentaris:
- Estic molt cansat de tants entrenaments. El preparador cada cop m’exigeix més i més i més i el meu cos està arribant al límit. Si abans eren 4 hores diàries, ara ja són 5 i a partir de la propera setmana ja m’han ha marcat 6. M’agradaria molt poder fer com en Pep: “ una setmana de descans”, estic per enviar-ho tot a fer punyetes.
- Marc a mi em va be quedar diumenge a 2/4 de 8 al Calisay, espero que en Pep si apunti.

Marc -

Mireia, amb aquests detalls no hi ha repte que no s'assoleixi.. La parella 40 et necessita aquest setembre!

Roger, no et preocupis pas. Entreno per poder-te seguir jo a tu, i a veure si, a part d'acabar-la, podem fer un bon paper.

Diumenge sortida llarga.. ??

pep -

Com diu en Carles la pujada desde Arbúcies fins Santa Fe pasant per el coll del Rabell es molt dura jo vaig sortir ½ h mes tard fent la ruta del ccArenys de Munt ells encara l’allargaren pasant per el Turo del Home

Entrenaments descans 1 setmana de relax

Espero fer una sortida de pau i herba amb esmorzar inclòs per escoltar amb mes detalls les anècdotes del dia 8

Salut desnivells

Acròstic de la Mireia, dissabte 08.08.10 4:45AM -

S - Són les cinc del matí i heu de començar, amb alegria, a fer camí.
O - Ostres, què bonic! Aneu amb frontals; el sol encara no ha sortit.
R - Res millor que per donar una volteta; fer la “Ruta de l’Ermità” en una estoneta.
T - Tingueu bon dia companys, no us rendiu; i prepareu-vos que quan arribeu, farem festes i balls!

Vosaltres podeu!
Abril, Ona i Mireia

Roger -

Entrenament secret, dimecres 12 d’agost: 30km, +1100

Primer contacte amb la bici després de la gesta non-stop. Bones sensacions, tot i que al mirar el crono al final he tingut una certa frustració: avui no he fet ni un 20% del què varem fer dissabte; des de llavors les comparacions em resulten inevitables...

Comentaris

Gràcies de nou a tots per les felicitacions. Però gràcies sobretot per haver-me deixat gaudir tant preparant la ruta non-stop, i pedalar al vostre costat.

Amb els dies m’adono que amb l’estat del temps potser fins i tot varem tenir sort. Fins avui ha plogut amb molta intensitat cada matinada, amb tempestes elèctriques importants. Penso que si dissabte haguéssim començat així, potser hauríem optat per l'esmorzaret amb truiteta o botifarra d’entrada... i n’hi hauríem començat.

Marc, a la Volta a la Cerdanya jo no et podré seguir a 19.2km/h. No pots mirar d’entrenar a 15km/h? Potser així podrem anar juntets una estoneta ;-)

Marc -

Diumenge a les 7,30 al KLY per fer una bona volta? (Prometo anar a dormir aviat el dia abans..). Proposeu rutes..

-Marc.

PD: Dilluns tarda 32kms btt (pista corredor) a 19,2km/h. Dimarts matí 1h30' corrent/caminant per anar agafant tacte al córrer per muntanya.

Carles -

Pensament 1114:

LA VIDA

La vida és una sèrie de sorpreses, una llosa de somnis, un teixit d’hàbits i una cadena de fracassos. La vida és això i moltes, moltes coses més; però no serveix de res saber en que consisteix la vida si un no sap viure-la.

Carles -

Entrenaments:
Dimarts 11 tarda: 35 km bicicleta de carretera, 20’ gimnàs, 12 km corrents a un ritme intens, 1h massatge relaxant.
Dimecres 12 matí: 35 km bicicleta de carretea.
Comentaris:
- Tinc una mena de consciència de culpa de publicar cada dia entrenaments quan tothom esta enfeinat o de vacances. Espero que aquest cap de setmana puguem fer una sortida plegats Pep, Marc, Jose i companyia.

Carles -

Pensament 1113

VAL LA PENA


He gaudit embogit aquesta nit
del teu cos dolç ple d’amor.
Per viure una nit com la passada
val la pena esperar el que faci falta.
Jo, solitari pescador dels teus desitjos,
he vist passar la vela blanca de la recompensa.

Carles -

Pensament 1112

COM SOC !!

Soc baixet
em manquen les forces.
No puc tocar la lluna
ni viure en el país dels somnis.
Em posseeixen les neurones i les cèl•lules
com si fos un conglomerat dispers d’àtoms.
Tinc unes ganes terribles de viure
encara que sigui per dir bestieses.
AMEN !!

Carles -

Pensament 1111

SOMNIS

Anit vaig inventar una nova paraula, un nou estil literari i una nova forma de fer l’amor. En despertar del somni em vaig adonar que no entenia el significat de la paraula, no sabia com utilitzar el nou estil literari i no tenia amb qui practicar la nova tècnica amorosa. Davant el desencís inicial m’he decidit per continuar somiant tot potenciant les meves aptituds com inventor d’impossibles.

tendo -

Diuen que voler és poder,i efectivament, ens ha costat però ho hem demostrat.
Després d'estar a punt de engegar-ho tot a rodar...pit i collons!ara som aquí,doncs ho fem!!
En Roger va estar pletoric,tan pedalant com amb l'organització,FELICITATS!!!!
En Carles espectacular(quan sigui gran vull ser com tu!!!)
En Santi,prudent però imparable.
En Toni,la força moral(cues de pansa).
I de mi que us he de dir si era el primer en pensar que no ho faria.
Tot plegat genial,fantàstic,una experiència inoblidable i per tornar a repetir.
SOM UN EQUIP!!!!!!!

PD.Dir-vos també que us he plagiat en el blog del CCarenys de munt,ja que el teu escrit(Roger)expresava exactament el que vam viure tots plegats.

Carles -

Pensament 1010:
EXISTEIX LA SORT?

A: Tu creus que existeix la sort?
B: Els triomfadors tenen molta sort, sinó em creus pregunta-ho a un fracassat.
A: Doncs jo soc del parer que la sort únicament afavoreix aquells que s’han preparat a consciència, per tant no existeix llevat d’en els jocs d’atzar.
B: Pot ser la mala sort és l’absència de fortuna o l’èxit dels altres, potser la bona sort no és més que la eterna manifestació de la probabilitat, però ambdós existeixen

cARLES -

Pensament 1099:

COSES QUE HI HA AL MÓN
En el món hi ha flors i ortigues, rius i muntanyes, bens i llops, bons i dolents. Hi ha moltes coses en el món; també hi soc jo, però no se ben be que hi faig en aquest món on sobren tantes coses.

Carles -

Pensament 1098:

ÈXIT O FRACÀS

Assolir un objectiu aparentment difícil pot fer reflexionar sobre la subtil barrera que separa l’èxit del fracàs, i ens pot fer adonar que en el fons són dos extrems que es complementen. Crec que era Churchill qui deia que l’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desparar-se. En una línea semblant per Sainte-Beuve l’èxit consisteix en vèncer la por al fracàs. Com ens recorda M. Saatachi en general no n’hi ha prou en aconseguir l’èxit, els altres han de fracassar. Tanmateix convé tenir present que segon T, Edison les persones no són recordades pel número de vagades que fracassen sinó pel numero de vagades que tenen èxit.

Carles -

Entrenaments:
Dilluns 10 tarda: 35 km bicicleta, 1800 nedant a mar obert, 35’ gimnàs.
Dimarts 11 matí: 35 km bicicleta.
Comentaris:
- Roger i Marc el dia 22 d’agost no podré acompanyar-vos al Pas dels Lladres, no si serveix però utilitzo l’excusa 744: “l’entrenador m’ho ha prohibit”. Tanmateix em faria molta il•lusió que abans de la Volta a la Cerdanya tots els mallerengus féssim una sortida plegats, si les respectives agendes ens ho permeten.
- Pep la ruta que vares fer diumenge es brutal, el tram que va d’Hostalric a Santa Fe em fa molt de respecta doncs s’ha de dosificar per no pagar-ho car, com em va passar a mi al Coll de Pals. Felicitats per la teva determinació.
- M’estranya que ni en Tendo ni en Santi no publiquin res en el bolc, m’agradaria tenir noticies seves. Enguany els haurem de convidar al sopar de l’entrega dels premis Leòoonides 2009.
Salut i força.

TONI -

Comentari apart es mereix la Mireia. Gràcies per estar sempre per nosaltres. Quan més plovia en el camí i ens vàrem posar sota un arbre tot esperant que amainés una mica la tempesta, la teva trucada va ser providencial.

Gràcies pels ànims i per tots els detalls.

També gràcies a l'Abril i l'Ona per fer-nos l'espera dels 4 magnífics més amena tot ballant amb nosaltres.

Pep, txsssss, és veritat però no ho volia reconèixer, va ser la darrera excusa. Tot el previst anteriorment va fallar, però el pla B no. Precisament en no preparar-ho tot al detall és on vaig fallar.

entreneu perquè quan torni no hi haurà pietat.

pau i herba

pep -

Toni es broma imagino la frustació que vas sentir despres de preparar tot amb detall que et descuidis una cosa imprescindible

pep -

Acabo de llegir la crònica i vull felicitar-vos a tots perquè els que em pedalejat amb pluja sabem que encara es molt mes difícil i es un mèrit afegit, impressionant la determinació per acabar.
Toni les sabates no serà l’excusa Nº 1289

Entrenament diumenge Malgrat, Tordera, Hostalric, Arbúcies, Coll de Ravell , St. Marçal, Santa Fe, Sant Celoni, Vallgorguina, i Arenys de Munt, total 125 km 5h 35m

Espero el dia que ens veurem perquè expliqueu mes detalls de la volteta

Salut i desnivells

TONI -

Vaig estar molt content el dissabte a la nit quan vàreu arribar a la plaça de Castellar. Vaig sentir una gran alegria, perquè la ruta era de les fortes, alhora però la frustració m'anava per dins. Sou uns grans ciclistes i, al nostre nivell, heu demostrat que les fites es poden assolir, ara, cal treballar-les i no deixar-les a la sort.

Vaig sentir una gran enveja mentre, entre cullerada i cullerada de sopa miraculosa, anàveu relatant totes les anècdotes d'una jornada èpica per a l'MCT.

NO vaig dubtar ni un moment, ja des d'acabat el sopar que "aconseguiríem" la gesta.
La il·lusió que en Roger hi havia posat fent la ruta, la presentació i la seva cara a l'hora del briefing varen ser molt convincents de que la gesta era possible. També, quan vàrem mirar la previsió del temps al restaurant vaig pensar que aquest ens respectaria.

Durant el dia, cada vegada que parlàvem notava que a mesura que passaven els quilòmetres, malgrat el cansament acumulat a les cames, les pujades i rampes desmoralitzadores, la pluja, el fred, la nit, etc., la convicció de que acabaríeu anava creixent per moments i, talment com les endorfines inunden el cervell per fer-nos oblidar el dolor, la vostra moral i el saber-se escollits per en Leònides, feia que a cada cop de pedal, a cada percentatge vençut a Coll de Pal, a cada metre fet, creixés en vosaltres la determinació de fer història, car la glòria era a tocar.

Em va sorprendre que en Tendo tirés la tovallola tant aviat. No podia ser. Després va demostrar el seu caràcter guanyador. I què dir d'en Santi, ara mateix, només dues paraules: "im presionante".

Els únics dubtes que tenia eren en mi mateix, i així un altre contratemps, aquest sí que ja insalvable, va fer que no pogués sortir.

Carles, continuu pensant que la sort, bona o dolenta només existeix en els jocs d'atzar. Si jo m'hagués preparat bé les coses i amb l'atenció que calia, això no hagués passat.

Felicitar-vos a tots per la gran sortida. Aquesta trigarà temps a ser superada per l'MCT.

En Leònides va ser a la plaça fins que vàreu arribar. Els que estàvem sopant el vàrem veure, vosaltres estàveu massa atrafegats quan vàreu arribar per veure'l. Ell va donar el vist i plau a la vostra gesta i us a posat al capdavant de la línia de combat perquè us mereixeu la seva confiança.

PD: Aquest matí he sortit a córrer una mica (30'), que poca cosa.

Pau i herba

Marc -

Llegeixo aquests textos, que traspuen un munt de sensacions que un es pot imaginar però mai podrà dir que les ha viscut. Tinc la sensació que, mentre jo faig els últims esforços abans de llicenciar-me, aquests quatre bikers s’han doctorat. I no ho han fet només en un sentit de força física, que és molt lloable i el fruit de moltes hores de patiment (gairebé sempre ben recompensada), sinó que ho han fet en un sentit de força mental.
Ara que tothom parla de la importància de les intel•ligències que no són només la intel•lectual, aquests quatre bikers han posat al límit la seva força mental i l’han vençut.
Us vull felicitar enormement a tos quatre, perquè em coneixeu bé i sabeu com m’alegro que ho hagueu aconseguit. També vull enviar una forta abraçada a en Toni. Un esportista amb la teva progressió i del teu nivell no mereixia no poder sortir el dissabte. Com diu en Carles, la mala sort sí que existeix. D’altra banda tenim la Volta a la Cerdanya a tocar i en Roger ja ha marcat un repte pel 2010 tan o més espectacular. Que bé que saps motivar al personal...
El dia 22 d’agost seré a la Pas dels Lladres, espero que també hi pugueu ser. La Volta a la Cerdanya s’acosta, i el que m’agrada més és el bon rotllo que hi haurà. De què serviria sinó tan patiment?

Una abraçada a tots, tinc moltes ganes de pedalar altre cop amb vosaltes!

-Marc.

Carles -

Entrenaments:
Dilluns 10 d’agost matí: 35 Km amb bicicleta de carretera. Estic sorprès de la meva capacitat de recuperació
Comentaris:
La crònica d’en Roger de la ruta de l’ermità non-stop és un cant encisador a la terra pirinenca i un glosa èpica de la determinació de quatre il•luminats que creien en l’impossible. Ara, que començo a donar-me de lo grossa que l’hem fet, voldria explicar quins varen ser al llarg del dia les meves sensacions.
Fase A: PRESA DE CONTACTE
Les cinc primeres hores de la sortida (de 5 a 10 del matí), per les dificultats tècniques del terreny i el respecta que m’inspirava la ruta vaig anar tota l’estona a remolc del grup, xino-xano i anar fent. Els trams on ens varem penjar la bicicleta a l’esquena em varen provocar algun que altre ensurt doncs el genoll es va ressentir en un parell d’ocasions, però la cosa no va anar a més. A Sant Jaume de Frontanyà tenia molt bones sensacions
Fase B: DEMOSTRACIÓ DE FORÇA
Les tres hores següents ( de 10 a les 13), en el tram de pujada de la Creu de Melasa fins al Coll de Seba, em sentia pletòric i ple d’energies. La inconsciència em va dur a fer algunes demostracions de força innecessàries; al llarg de la tarda-nit aquestes excentricitats em passarien factura. En aquells instants creia en l’impossible, fins i tot somiava en la possibilitat de guanyar el premi Leòoonides,. El miratge es va acabar poc abans d’arribar a Sant Joan de Cerdanyola, l’hora de dinar em va salvar d’un primer cao tècnic.
Fase C: TRANQUILITAT QUE EL DIA ÉS MOLT LLARG
De les 13h 30’ a les 20 h s’imposa el seny i agafo un ritme constant però sense excessos, em col•loco novament en darrera posició mentre els quilometres cauen sense adonar-me’n. L’esforç fet em provoca un estat de catarsis on ja pedalejo com un robot, una mena d’embriaguesa estimula la capacitat de patiment, res no em cansa, però ja no estic per tirar coets.
Superat el Coll de Jou i un cop hem passat La Pobla de Lillet descansem 20’al refugi d’Erols. Aquí en Roger ens explica sobre un plànol el que encara ens queda per fer i les cames em començant a tremolar, tinc dubtes seriosos que amb la tempesta que cau puguem fer la ruta complerta. La determinació d’en Tendo i en Santi no deixa lloc a vacil•lacions, solsament si val fer-la tota i sense trampes. Coronat el Coll Roig baixem per la vall de Gavarròs i ascendim a Sant Joan d’Avellanet on la intensitat de la pluja ens acompanya fins a Baga.
Fase D: PIT I COLLONS
Les últimes tres hores i mitjà, de les 8 a les 11h 40’ són, en alguns instants, un autèntic mal son. La pujada al Coll de Pals és un suplici, especialment en el seu segon tram, doncs he gastat les poques energies que em quedaven en un atac estèril que l’únic que ha fet es debilitar-me i extenuar-me. Comença a fosquejar, cada quilòmetre són 65 metres de desnivell , i cada 10 minuts la temperatura baixa un grau. Quan corono els 20 Km del Coll ho faig tremolant de fred i absolutament esgotat. La baixada per les pistes negres de la Molina són un perill descomunal, amb els dos frens no aconsegueixo parar la bicicleta, tremolant i cagat de por no se com arribem a la Molina. Poc a poc recupero les forces i em sento amb ganes de llençar un darrer atac abans de coronar el Coll de la Creueta. El descens a Castellar de N’Hug es fa a ritme de Pau i Herba.
Fase E: LA DOLÇA ARRIBADA
L’entrada dels quatre magnífics a la plaça de Castellar de N’Hug es apoteòsica. Música en viu, aplaudiments i felicitacions, la satisfacció d’haver complert com a bons espartans. En Toni ens explica que el Leòoonides esta satisfet i mengem afamats la sopa de la fonda per recuperar les forces desprès de més de 18 hores amb el cul enganxat al seient de la bicicleta. AVUI L’HEM FET GROSSA.

Roger -

Tendo i Santi, ha estat un plaer rodar al vostre costat. Comparteixo plenament el comentari d’en Carles: La clau de l’èxit va estar en el gran treball en equip i el molt bon humor durant tot el dia, fins i tot ens els moments més crítics. Moltes gràcies per venir, i per ser sempre els primers en animar-nos a acabar.

Carles, he de confessar que sempre que vull organitzar alguna sortida, sempre et tinc a tu en ment: La teva presència em resulta capital, i així em platejo un repte cada cop més exigent per tal de poder estar a la teva alçada. Durant la jornada del dissabte vaig témer una sola frase una i altra vegada, amb unes paraules en boca teva que em ressonaven al cap: “Ja està? Ja s’ha acabat la ruta??!!”

A l’arribada, tot sopant, la Montse em va agafar apart i molt amablement em va demanar el següent: “Roger, si et plau, no n’organitzis cap més com aquesta”. Em sap molt de greu, perquè no podré complaure a la Montse. Per l’any que ve ja tinc en ment fer la volta integral al Cadí, en menys de 24 hores. I mentre organitzi el traçat, penso en els avituallaments, i en tots els altres detalls de l’organització, tot girarà en torn a la figura d’en Carles i una pregunta: “Li serà un repte prou atractiu?”

Apunteu: “Volta al Cadí-Moixeró, non-stop 24h”. 220 KM, + 6200m. Agost 2010. Sortida i arribada a Castellar de N’Hug. Seran més quilòmetres, i més desnivells. Però molt més rodables.

Propers objectius: Pas dels Lladres, dissabte 22 d’agost. Volta a la Cerdanya, 18-20 de setembre.

Roger -

Breus comentaris:

- És molt encomiable l’enteresa d’en Toni el darrer dissabte. Toni, et vull agrair que hagis pogut fer un forat en la teva agenda i pujar a Castellar aquest darrer cap de setmana, tot i estar totalment contraposat als teus objectius esportius i entrenaments descomunals de triatleta. T’agraeixo la teva companyia, i la teva gran “escalfor” en la línia d’arribada, participant en tot moment de la nostra alegria malgrat el pal descomunal del matí. Un gran exemple.
- Penjaré les fotos en el flickr. Ja us passaré l’enllaç quan ho tingui enllestit.
- Aniré afegint més comentaris durant els propers dies.

Carles -

Les grans gestes són plenes de petits detalls i aquests petits detalls en ocasions és poden resumir en fotografies visuals que concentren en un instant moltes histories. Aquí en teniu cinc exemples:

AVUI LA HEM FET GROSSA
En Santi a les 10 de la nit, poc abans de coronar el coll de Pals, sabedor que un cop vençut aquest imponent obstacle natural, quasi ja havíem fet realitat la non-stop em va dir: “Avui la hem fet grossa”.
Al llarg del dia la voluntat i força física d’aquest súper atleta em va deixar astorat. Sabedor de la duresa de la prova va començar conservador per acabar pletòric, com els més grans esportistes. En cap moment va dubtar de la possibilitat d’assolir l’objectiu impossible que ens havíem marcat.
NO PUC MÉS
En Tendo a les 12 del matí, metre enfilàvem una forta pujada fangosa on s’enfonsaven les rodes de les nostres bicicletes va confessar: “No puc més”. En aquell moment estava petat i es plantejava la possibilitat d’abandonar, però amb el suport dels tres companys d’aventura va vèncer el defalliment per esdevenir un exemple a seguir.
Quin coratge i força de superació va demostrar tenir aquest ciclista de pro que quan es va plantejar en tres ocasions, davant les adverses condicions meteorològiques, la possibilitat d’escurçar la ruta fou qui ens va donar coratge per fer la volta complerta tot dient: “encara que sigui sol i arribi a les cinc de la matinada jo l’acabo”

ON SÓN LES SABATES?

Hi ha imatges colpidores que queden gravades en el record per tota la vida. A 2/4 de 5 de la matinada quan el gran triatleta Toni es va adonar que s’havia descuidat les sabates a casa, feu una cara de frustració i decepció que es impossible descriure. Quan va pregutar-se: “On són les sabates” el món li va caure a sobre com una forta garrotada. Possiblement passat un temps d’aquesta anècdota en farem broma, però en calent va ser com una estocada de mort. Totes les il•lusions que havia posat en aquesta sortida es varen esfumar amb un tres i no res. Jo no se si la sort existeix, el que si puc certificar es que la mala sort és ben real.

AVUI HE PUJAT A LA CREU DE CANET.

A la 1 del migdia, poc abans d’arribar al lloc on varem dinar, en Roger ens va llegir un missatge que havia rebut d’en Marc on ens encoratjava a fer la ruta de l’ermità i que començava així: “Avui he pujat a la Creu de Canet”. Tots els participants varem fer vots perquè el 19 i 20 de setembre pugem compartir plegats novament aquesta travessa en la Volta a la Cerdanya en companyia de la parella 40 al complert.

COM VAS?

EN Roger, digna guanyador de la primera prova dels premis Leòoonides 2009, va demostrar ser un excel•lent organitzador, un gran company i un esportista excepcional. En tot moment de la ruta va estar pendent de l’estat físic i de les necessitats dels altres ermitans. Quan un defallia ell era al seu canto per donar-li ànims i coratge tot preguntant: Com estàs? Sobrat de forces de principi a fi va fer gala una vagada més de les seves grans qualitats com a persona.
Roger moltes gràcies per tot.




Carles -

Les estadístiques esportives són fredes i no sempre ajuden a copsar la carrega humana que hi ha al seu darrera. Tanmateix, per si és del vostre interès, aquí teniu algunes de les dades objectives de la ruta de l’ermita non-stop del 8 d’agost de 2009:

Km totals: 178
Desnivell positiu acumulat: +550 metres
Temps total: 18h 30’ ( sortida 5h 10’ arribada 11h 40’)
Temps real pedalejant: 15 h ( 3h 30’ d’intendència)
Temps pedalejant plovent: 5 h
Integrants de la sortida: 4 (Roger, Tendo, Santi i Carles)
Característiques del terreny: Pedregós i amb fortes pendents
Litres d’aigua consumits: 5 litres
Llaunes de coca-cola begudes: 6
Elements sòlids ingerits: 3 entrepans bimbo, 2 entrepans grans, 3 bollicaos, 1 platan, 100 grams de fruita seca, 4 barretes energètiques, 3 gels, 1 pastilla de xocolata, 3 magdalenes, 1 glucoesport....
Pipis d’en Carles: 8
Trucades per telèfon durant la sortida: + de 30
S.M.S. 4
Temperatura màxima: 31 graus
Temperatura mínima. 6 graus.

Carles -

Publico novament els comentaris d'ahir a la nit
Entrenaments:
Dissabte 8 d’agost: 178Km +5500 en btt fent la ruta de l’ermita non-stop.
Comentaris:
Ahir vaig viure a les muntanyes pirinenques que encerclen Castellar de N’Hug una jornada èpica que s’ha guanyat un lloc de privilegi en el meu palmeres esportiu.
De ben segur que el més important a destacar és que en Roger, en Tendo en Santi i en Carles varem formar de principi a fi un equip que tenia un objectiu aparentment impossible, però que creia bojament en les seves possibilitats. Us vull agrair que em deixeu formar d’aquesta alineació d’elit i estic convençut que els seguidors d’en Leòoonides ja són dos més.