En Toni triomfa a la Half Challenge
Aquest matí en Pep, en Carles i en Marc hem quedat per veure passar els halfers per Arenys. Allà un quart tocat de nou passava el primer, amb una Cervélo de triatló i a tota pastilla. Mica en mica anaven passant els triatletes, que ja havien fet els 1,9kms nedant a mar obert i es disposaven a completar els 90kms de carretera. Al cap de poca estona, sorpresa! En Toni passava per Arenys, segur que havent adelantat a molta gent de la sèrie anterior.
Després ens hem posat a la pujada de Sant Pol, on animàvem a tots els halfers, que començaven a acusar l’esforç. Al cap d’una estona ha passat en Toni, que ens ha comentat que havia estat involucrat en una caiguda i havia perdut uns cinc minuts. La seva cara era de normalitat total, se’l veia molt bé. Llavors hem anat fins a Calella, on hem trobat en Tendo i companyia del CC.Arenys de Munt. Al cap de poca estona passava en Toni (foto) que començava la mitja marató.
Finalment hem pujat cap el camp de futbol, situat al final d’una forta rampa que, en veure-la, la majoria de triatletes es cagaven en tot. Ha passat en Toni, que ha pogut saludar a la família. Era la zona amb més públic, que animava incansablement, i tothom ha quedat acollonit quan en Toni s’ha agenollat davant en Carles, que l’estava animant.
Toni, has triomfat, el MCT té un nou crack. Moltes felicitats! Ja ens faràs la teva crònica de la cursa..
Salut 
61 comentarios
TONI -
En Ricard m'ha tornat a fotre canya. M'ha tret 4'. Està intractable. Ha fet el 50 de la general de 366. Jo he fet el 121. I del meu grup d'edat he fet el 10 de 44.
Estic content perquè he rebaixat la meva marca de l'any passat en 8'30".
Pau i herba.
EL FULL PARROKIAL - Redacció -
La parella 40 porta definint calendari des del mes d'octubre. Ja hem arribat al tram decisiu i encara no ha definit CAP, i en majúscules, objectiu. Viu de curses escombraria, de paraules, que no de fets.
Com deia Aníbal: "mai es va tant lluny com quan no se sap on es va".
Marc -
La parella 40 ha començat a planificar la part més important de la temporada. A finals de juny es comencen a posar les cartes sobre la taula..
Pep, Carles.. demà al matí no puc sortir. No cal que entreneu gaire, a la terrasseta de cal Serrador s'hi està molt bé.. Espero que ens veiem aviat!
Salut
TONI -
Per aquesta raó, jo no em sento identificat en les teves paraules. Tenint en compte que vaig arribar el 690 entre molts.
Les teves paraules serveixen per homenatge en Carles, que en la seva cursa va fer el 1r, i això sí que és important. S'és heroi quan el resultat és important.
Per a mi els herois són aquells que tenen el talent natural i amb una mica que facin ja en tenen prou per estar per damunt dels altres.
Pau i herba
Marc -
http://picasaweb.google.com/JnBenet/Pasdelslladres2008#slideshow/5242480636387165218
Roger -
Roger -
Ahir vaig tenir locasió de rebre el Barça al port, a tocar de la feina (la rua començava literalment a les portes de loficina). Mentre saludava als tri-campions carregant lAbril i lOna al coll, vaig pensar llargament amb la parella 38. En algun moment, amb el rerefons de la melodia de Gladiator projectada des de lautocar dels homenatjats a tot volum, confesso que vaig tenir moltes ganes de veure en Carles i en Toni a dalt del bus, donant-se el mateix bany de masses; tal vegada només reservat als més autèntics gladiadors, em deia.
Però és en aquell instant que vaig pensar que els herois no acostumen a ser mediàtics; més aviat són figures quotidianes i properes que acostumen mantenir-se en un cert anonimat; que guardem secretament en el nostre interior, i que fem nostres amb gestes que ens omplen dorgull i admiració.
Ahir, mentre escoltava la arxi coneguda melodia de gladiator a peu de carrer, em vaig sorprendre homenatjant interiorment a la parella 38.
Carles -
TRES RETOLS
- En un manicomi: El silenci és la virtut dels bojos.
- En la barca de vogar: Resa si vols, però no deixis de remar.
- A les oficines municipals: Si no te res a fer, si us plau no ho faci aquí.
Carles -
DUES PREGUNTES
- Que determina el nostre futur les decisions o les circumstancies?
- Que es millor viatjar amb esperança o arribar?
-
Carles -
4 DOCTUBRE 2009
La desillusió es fruit del que som, que és res, i la illusió ho és del que volem ser, que és tot.
Carles -
Carles -
HIPÒTESIS
No és raonable refusar hipòtesis únicament perquè semblin inversemblants. Buscant limpossible es por torbar linesperat.
EL FULL PARROKIAL - UCI (Lausana) -
- 14 de juny:
Trail Medes-Montgrí.
(http://www.triatlotrailmedesmontgri.com/index.php)
Una cursa interessant que pot fer-se per parts.
- 27 de juny:
Duatló Vallnord.
La primera gran d'alta muntanya.
TONI -
http://www.youtube.com/watch?v=zMtGNP724SY
Pau i herba
TONI -
El dissabte sortiré per carretera d'hora al matí per fer pocs quilòmetres. El diumenge vaig a la triatló de Mataró. La setmana vinent també ho tinc un xic complicat. El dissabte tinc tema familiar i el diumenge m'ha tocat estar en una taula.
No obstant, i veient que en Carles insisteix molt en que ja som a la 2a quinzena de maig, continuaré entrenant fort, i perquè també s'acosta Vallnord.
Carles, ja veig que has trobat la teva pastanaga per entrenar a la piscina.
Pau i herba
Carles -
PESIMISTA
Cadascú de nosaltres, un dia o altre, sigui més a prop o més lluny, haurà de reconèixer sense embuts que tot plegat és una merda.
Carles -
PRENDRE ESPOSA
Pare: Fill meu ja tens una certa edat i és hora que sentis el cap.
Fill: Que vols dir pare?
Pare: Doncs que ja és arribat el moment que prenguis una esposa?
Fill: ¿Lesposa de qui vols que prengui?
Carles -
BONA PERSONA
Cada dia intenta començar a fer dieta, cada setmana fa la promesa de deixar de fumar, cada mes te la intenció destalviar, cada any es promet ser-li fidel a lesposa. No obstant ser un infidel, mal gastador, fumador i gras es una bona, molt bona persona.
Carles -
AUTENTICITAT
Lautenticitat es una actitud (virtut?) tan practica, que alguns la confonen amb un vici.
Carles -
SOM TOS UNS INTERESSATS?
Si vols aconseguir que els altres et facin favors, procura fer-los-hi creure que ajudant-te en trauran profit.
Carles -
Carles -
Dijous 28 tarda: 35 Km. bicicleta de carretera i 70 gimnàs.
Divendres 29 matí: 1000 metres piscina.
Comentaris:
- Avui amb els peus dànec, els ulleres daigua, el tub per respirar i el flotador he anat a la piscina dArenys de Mar. El socorrista mha dit que no podia fer servir els peus dànec, però amb la resta de lequip de submarinisme he fet el pena. Amb el temps que en Toni va fer 1.800 metres a mar obert jo no he pogut fer-ne ni 600 a la piscina.
- Crec haver descobert un filo inesgotable de noves experiències, mai havia vist tanta dona per metre quadrat com a la piscina dArenys de Mar. Visca la natació.
- Roger demà a quina hora quedem? Si us ve de gust a tu i en Marc podríem quedar a les 6 al Calisay i fer-ne una de sonada, conec un ruta fins Seva per la muntanya que és molt bonica. Si em lexcusa de problemes familiars et va millor a les 11 jo mhi apunto. Ah!..... recordeu que ja som a la segona quinzena de maig i la temporada ha arribat al seu punt algit.
pep -
Diumenge a les 8h al klsay algú sapunta ¿
Ruta proposarà cal Paraire, can Vives, Casa Vella, Coll de Basses, Sant Martí Montnegre, saccepten deies millors.
Es real o estic somiant amb el Barça i 3 copes,
Salut i desnivells
Marc -
Algú surt el cap de setmana?
Salut
FULL PARROKIAL - Redacció -
Després de la reunió secreta de la parella 38 ahir al matí, un integrant d'aquesta parella es va reunir amb responsables de l'UCI per saber de primera mà les curses programades i la puntuació que atorga l'UCI a cadascuna.
Atenció, atenció que els propers mesos prometen, i hi hauran reptes interessants.
EL FULL PARROKIAL - Redacció -
Segons ha pogut recollir aquesta redacció, algun membre ja surt a córrer. Fins i tot s'especula que podria participar, encara que no estigui en el seu millor moment, en la propera fita, Vallnord.
També sembla que hi ha diverses piscines del Maresme que han rebut peticions d'ofertes per començar l'entrenament de natació d'alguns membres.
Fins i tot s'especula que s'ha vist algun altre membre de l'MCT, carregant una maleta amb la bici en els seus viatges a l'estranger.
Celebrem la motivació de l'equip. O potser tot és una qüestió de no quedar despenjat pel premi Leònides????
Carles -
AL CINEMA
Midentifico tan amb els personatges de les pellícules que magraden, que acabo experimenten els sentiments que em projecten a un ritme de 24 fotogrames per segon
Carles -
Corresponsal a Hostalric:
Ahir al matí al vols de la 10 hi va haver-hi una trobada secreta dels integrants de la parella 38 al Centre cívic de Can LLensa. En un estat deufòria indescriptible ambdós atletes varen fer una planificació detalla dels reptes pendents daquesta temporada. Sembla que el nivell dexigència sha incrementat fins a límits sobrehumans, i tot sembla indicar que properament saltar la sorpresa. Es parlava amb insistència del dia 4 doctubre per fer-ne una de grossa, però de moment no hi ha declaracions oficials.
Carles -
Dijous 28: 35 Km bicicleta de carretera fins Hostalric passant per Colsacreu amb un temps 1h 12
Comentaris:
Diumenge el seguiment de la Half ha increment la motivació per entrenar.
Salut i força.
Carles -
A LA RESIENDIA
Carles: Hola tieta, com va tot?
Tieta: No ho se.
Carles: Però com et trobes?
Tieta: Buida i em sento inútil.
Carles: Va no exageris
Tieta: El cervell sasseca, si pugues renunciaria al que em queda de vida per un setmana de lucidesa.
Carles -
Dimarts 28 tarda: 45 Km. bicicleta de carretera i 65 al gimnàs.
Dimecres 29 matí: 62 Km bicicleta de carretera.
Comentaris:
- Crec que hauré danar al metge, o no, potser al psicòleg...... millor al psiquiatre, be no se qui mha de visitar, tal volta em pugueu aconsellar. Últimament pateixo allucinacions, sento veus del més enllà, he arribat al punt que tinc llargues converses amb la meva cervelo. Sabeu si és molt greu?
- Ahir vaig començar els entrenaments per la duathlo de Vallnord. Per començar vaig inclinar la cinta amb la màxima pendent i a un ritme de 9 Km/h durant 12 minuts. Mai havia suat tan en tan poc temps.
Salut i força.
Carles -
ROBA
Si vols ser pintor, ¡Pinta!
Si vols ser escriptor, ¡Escriu!
Si vols ser lliure, ¡Alliberat!.
Pintant, escrivint, alliberant-te,
robaràs vida a la mort.
Carles -
EN UNA EXPOSICIÓ
El més passat daquests quadres de Jackson Pollock, icona del moviment expressionista abstracte nord-americà, és que he de llegir el títol de cada obra. Certament era un pintor molt imaginatiu, al menys pel nom que posava a les seves teles.
Carles -
NECESITAT DE FER ESPORT
Sense lesport, avui, la meva vida seria un xic més buida. No nhi ha prou de fer esport, a més a més, sha de sentir, sha de viure, sha de revelar. Cal practicar-lo per gaudir de la voluptuositat del cos, per conèixer el llenguatge que ens permet comunicar-nos amb nosaltres mateixos, per aprendre un nou mitja de comunicació entre els homes.
Carles -
ESPORT
Lesport es lescultura del cos, com la òptica es la geometria de la llum o la música laritmètica del so.
Carles -
TRISTOR
Magradaria poder deixar en un dels meus pensaments tota la meva pena. Voldria aprendre a fer servir lart de la paraula i la pintura de la veu per desempallegar-me de la tristor.
Carles -
MODALITATS ESPORTIVES
Les diferents modalitats esportives es divideixen, segons la meva perspectiva, en dos categories: les que magrada practicar i les que no magrada practicar. Hi ha altres criteris, però no em serveixen ni minteressen.
Carles -
IMITACIÓ
Crec que era Chateaubriand qui deia que lescriptor original no es aquell que no imita a ningú, sinó aquell a qui ningú pot imitar. Reconec, amb constricció, la meva limitada cultura literària, però amb el poc que he llegit no he sabut trobar encara un escriptor original, al menys en la definició que fa el novellista francès.
Carles -
Dilluns 25 tarda: 10 Km. corrents. Els pollets de la mallerenga ja han sortit de lou i amb el seu cant feble però constant omplen de vida la vall de Ramió.
Dimarts 26 mati: 35 Km. en bicicleta de carretera de Girona a Hostalric passant per Santa Coloma de Farners.
Comentaris:
- Estic planificant la segona part de la temporada; els punts acumulats em donen confiança per fer un bon paper en lentrega dels premis Leòoonides 09.
Salut i força.
pep -
Pensament. La sort es busca, la mala sort es troba
Repesant els resultats de diumenge a Calella, a la cursa es on es guanya o es perd mes temps.
Toni i pensar que varem veure la caiguda i amb la distancia no et varem coneixe, amb ges agradat estar a la arribada però no podia arribar tard a casa
Salut i desnivells
Marc -
Com deia en Carles ahir, el que més em va impressionar en llegir la crònica d'en Toni és el fet que va punxar al caure. Crec que no és fàcil canviar la càmera de carretera.. i nosaltres a uns centenars de metres..
M'ho vaig passar molt bé animant a la Half, alhora que em va motivar a entrenar més.
Salut
TONI -
Així doncs poca cosa a fer, però ja enfocant els propers reptes que ja s'albiren per l'horitzó. Vallnord ens espera. No vindrà ningú més?
Pep, no t'animes? Jose?, on és en Jose?
Pau i herba
Carles -
- Divendres passat, mentre em preparava mentalment per la travessa Todera-Mataró, escoltava les cançons que heu penjat al blog hi un estat deufòria, èxtasis i determinació sapoderava del meu cos, fent-me sentir invencible i menvaïa una seguretat, una fortalesa interior com mai havia sentit.
-Durant la travessa el cos en algun moment em deia que es sentia cansat, que millor que baixes el ritme, que lesforç que estava fent era sobrehumà. Per superar aquests breus moments de defalliment em refugiava en les meves pellícules mentals. La que millor resultat em va donar es escriure cròniques mentals pel blog . Pensava en que explicaria en acabar la cursa, en lorgull que sentiria de poder dir.-vos que havia arribat primer;, de cop i volta tots els muscles es posaven en tensió i el cansament es transformava en illusió per aconseguir limpossible.
- Com més hi penso, més veig que en Toni te tota la raó, si res esperes de la sort esdevindràs senyor de les teves possibilitats. De la teva crònica de la Half el que més mha impactat es la sang freda em que vares resoldre el greu problema de la caiguda i del rebento..... i pensar que des de lluny et varem veure caure, sense saber que eres tu, i et podíem haver ajudat.... ets el més gran.
Carles -
DONA INTELIGENT
No és el mateix veure una dona al treball o de festa, al migdia o de matinada, amb sol o amb pluja, maquillada o natural. Sigui al llit, al lavabo, a la taula o fent esport una dona intelligent només és una dona, i en masses ocasions La valoro més per la seva aparença física que no pas les seves capacitats intellectuals.
Carles -
COPULAR
Crec que era Didedrot qui, mallaven lidea de lestoic Mar-Aureli, descrivia lamor com el fregadís voluptuós de dos intestins. Certament és una aproximació força interessant de lacte de copular.
Carles -
ACTUAR
En no saber que volia no actuava i això em feia sentir malament. Per posar-hi remei mhe passat temps i temps pensant per saber que havia de fer. Ara que he esbrinat que vull em sento pitjor, doncs se com haig dactuar, però no tinc prou valor per fer-ho.
Carles -
UN PROFESSOR ALS SEUS ALUMNES
Calleu en silenci, agafeu full i paper i feu parelles individuals. Demà hi haurà un examen sorpresa. Ara poseu les taules damunt les cadires i seieu a la paret. La classe en començar sha acabat.
pep -
Avui amb en Carles i Marc en viscut intensament la cursa animant als participants especialment en Toni.
Espero a loctubre animar a mes participants de la Mallerenga.
Salut i desnivells
Carles -
TONI -
En un moment ho he tingut tot enllestit. Però veia que al meu voltant la gent encara anava fent coses i jo pensava: "què em deixo".
Fins i tot un m'ha comentat: "Ja portes el neoprè posat?".
A les 7 es tancaven boxes i l'escalfament a l'aigua. Era l'hora d'anar al calaix de sortida. Molta gent per veure la sortida.
He pogut agafar un lloc davant de tot. Un noi al costat, que era portuguès, em comenta què si estic nerviós, a ell li tremolaven les mans i era el 3r de llarga distància que feia.
Roger, no, no em sentia nerviós. Sé que he entrenat i estava preparat per acabar-ho. I aquesta era la qüestió, la mentalització de que ho acabaria. M'atreveixo a dir que aquest és el 2n factor d'èxit d'avui.
Abans de sortir, passa per davant nostre un triatleta amb gorro vermell (els que sortiran primers), voluntaris de l'organització porten la cadira de rodes a pes. En aquell moment tots els triatletes han començat a aplaudir. Així mateix ha estat el primer a ficar-se a l'aigua, i un segon aplaudiment pel gran atleta que demostra que no hi ha barreres. Això sí que és gran. Han estat dos moments de gran emotivitat.
Surten els del gorro blau, els del calaix del costat i ja sóm a 5 minuts de la meva sortida. Treuen les tanques i queda un minut perquè soni el xiulet, i corro cap a dins. Des del primer moment que m'he trobat molt bé, potser el ritme (1'46" 100mtrs) no ha estat el més ràpid, però hi havia mar de fons. A la mitat del recorregut entre la 1a i la 2a boia, ja he començat a agafar els del barret blau i entremig, alguns de l'anterior sortida (10 minuts abans) els del gorro verd.
En acabar el tram de natació em trobava bé. La sortida i la transició no m'ha anat malament.
I sortida en bici. Quan començava a acostar-me a Arenys, el cor m'ha començat a bategar amb més insistència, no era perquè havia incrementat el ritme, si no perquè sabia que aviat us veuria. Quina emoció quan he passat per davant vostre.
Fins a l'arribada al Carrefour, tothom respectava el dràfting, però un cop a la carretera que va a Dosrius, les distàncies entre ciclistes, cada vegada s'escurçaven més.
Des del Masnou fins a Sant Pol, ha estat molt descarat, perquè s'han anat format pilots i m'he enganxat a la cua d'un per no transgredir el reglament si passava un jutge. La velocitat del grup anava entre 38 i 42 km/h.
Quan he tornat a passar per Arenys he d'admetre que he fet el pagès perquè he anat cridant als que coneixia que veia mirant la carrera, fins que un del pilot m'ha cridat l'atenció.
El moment fatídic ha arribat a la pujada de Sant Pol, un corredor que portava davant meu ha perdut l'equilibri i s'ha enganxat amb un altre fins que han caigut ambdós. No he pogut esquivar-los i també he caigut.
Per un moment me vist desposseït de l'escut. Però llavors ha aparegut en Leònides. Només tenia la roda de davant punxada.
Pep, aquest era un factor que jo no podia controlar però sí que podia anar el més ràpid possible en canviar la càmara.
Quina il·lusió tornar-vos a veure. I sí, anava bé perquè envers de fer servir pinyons baixos he augmentat la cadència i les cames no me les sentia massa.
La sortida en la cursa a peu ja no ha començat bé. He notat que se'm regiraven els budells. Quines ganes d'anar al lavabo. La veritat és que això m'ha acompanyat tot el trajecte. Tenia clar que havia d'acabar la cursa i per aquest motiu he intentat trobar un ritme adecuat.
A la tornada se m'ha fet molt pesat el tram entre Sta. Susanna i Pineda. En el camí he vist un corredor estirat a terra. Un cop he entrat a Calella la veritat és que la gent animava moltíssim i fins a la pujada on us he trobat. La meva cursa d'avui no és res perquè tot just l'he acabat. Mentre que en Carles ahir va arribar primer.
Pau i herba
Carles -
Carles -
3.- EL GERMÀ: lAlbert Mitja, amb el dorsal 1305 ha acabat la Half amb un temps de 6h 3. Tan punt he vist el resultat a internet lhe trucat per felicitar-lo, estava molt content i satisfet i mha explicat mil anècdotes de la cursa: si la mar a Calella estava molt picada, si el vent dificultava el tram en bicicleta, si la calor del tram a peu.... , però el que més mha impactat és quan mha dit que estava inscrit per lironman de loctubre, però desprès del que ha patit avui demà es donarà de baixa.
Quim -
Quim -
Que gaudexis del avui.
Carles -
1.- EL FERIT: Quan estàvem amb en Marc i en Pep a la pujada de Sant Pol hem vist com en dues ocasions un grup compacte de corredors anava per terra, el primer cop un dels triatletes que ha caigut ha patit una bona patacada . Quan ha tornat a muntar la bicicleta ha pujat esperitat , en passar davant nostre he pogut veure que tenia lombro i la clavícula rescats per la topada. A larribada a les pistes datletisme de Calella lhe tornat a veure, sagnava per la boca i pel nas, i a la clavícula se li veia un gran hematoma blau. Sense comentaris.
Marc -
TONI -
els vostres ànims d'aquest matí m'ha ajudat a sentir-me Nike, talment con si tingués ales als peus, de manera metafòrica, perquè el tram de cursa a peu m'ha costat.
Agrair les paraules que heu escrit. Avui he intentat posar a la pràctica tot allò que he après de vosaltres.
Patiment, paciència, explosivitat, humilitat, ser descarat quan cal.
Total que no sabeu com se sent un quan hi ha gent que l'anima.
Carles, he anat bé fins al tram de córrer. En la carrera he hagut de trobat el punt que em permetés arribar al final, que era el gran objectiu. El temps de la cursa a peu és d'escàndol comparat amb els que he fet en les 2 mitges maratons, i ja res a veure amb els teus temps.
El factor d'èxit d'avui ha estat córrer a casa. Poder rebre el ànims de gent coneguda, apart de vosaltres, també dels d'Arenys de Munt, d'en Jordi Rebollo, d'en Pata i en Miquel, etc.
Marc, l'Albert Mitjà ha acabat amb un temps de 6h 03' 21". D'altra banda els 4 que conec d'Arenys han quedat darrera, un petit repte personal i, sí, ple de vanitat, però els resultats són els que queden.
Roger, el teu comentari és talment com em sentia aquest matí i a la línia de sortida, 1 minut abans del xiulet.
Ho sento però no puc fer la crònica ara estic massa emocionat repassant la pel·lícula i llegint els vostres comentaris.
Porto l'MCT al cor
http://www.youtube.com/watch?v=oXK5CrMrJLE
Pau i herba
Roger -
Perquè sempre 38?
Roger -
Al llegir els teus registres m'he quedat sense aire. És acollonant. Brutal. En les tres disciplines. Sense paraules.
http://www.youtube.com/watch?v=BQcU5w915p8
"don't believe in magic, I don't believe in mantra, I don't believe in Jesus, I don't believe in Kennedy, I don't believe in Elvis... just believe in YOU"
Marc -
L'Albert Mitjà sembla que ha hagut d'abandonar, esperem que no hagi passat res.
http://www.halfchallenge-barcelona.com/resultados/intro.php
Carles -
Moltes, moltes felicitats gran Toni