Blogia
La llibreta virtual.

Esperit Nadalenc

Esperit Nadalenc

Dissabte 20 de desembre. Temperatura força agradable. Les 10,30 al Calisay i en Roger proposa un Sant Martí. Automàticament en Carles diu que es pot pujar per les escombraries de Calella i en Toni afegeix que es podria escalfar fent la Creu per començar. L'objectiu estava clar: humiliar a un Marc força desentrenat..

El resultat ha estat un Roger intractable, com és habitual, un Toni atacant fort a la Creu i deixant-se anar una mica més després, un Marc que ha respòs molt bé al 'repte', i un Mitjà que ha tirat de dòpping al final de la sortida.

Les dades: 50kms, 1260m de desnivell positiu i una mitjana de 17,5 km/h, potser la dada que reflecteix millor el gran esperit nadalenc que s'ha viscut en tota la sortida, a la que només s'ha parat en bifurcacions complicades i per fer la foto. Per cert, moltes gràcies a la Mireia (per la idea) i a en Roger (per la logística) per fer possible aquesta foto tan xula!

Bones Festes i un gran 2009! Sonrisa

3 comentarios

Marc -

Gràcies Toni, però penso que només en algunes sortides de bici de muntanya et puc donar canya, i gràcies. Estàs molt més fort que jo globalment. Pujant a la Creu ni et veia, i em vaig témer una repassada majúscula.

Gràcies Roger. Estàs a un nivell superior però ens esperones a millorar. La teva roda (conec força més la de darrere) és la referència. Per estar prop d'un KO tècnic a l'arribada anaves com una moto.. jiji.

No sé què vaig fer després, suposo que vaig poder aguantar la roda d'en Roger i vaig agafar un bon ritme. Un cop a casa vaig necessitar posar-me una crema relaxant a les cames que tinc per les grans ocasions.. em bullien.

Però de la sortida no em quedo amb això, sinó amb el bon rotllo (com sempre) que es va viure en tot moment. Ens passem l'estona comentant entre nosaltres que ens fa mal tot, que ja no podem més, que queda encara un bon tros de pujada.. mentre ens anem ensenyant la roda i esperem a la mínima per atacar. I no és maco això? Aquest és el vertader esperit Mallerengo!

Per cert, durant el primer tram de sortida, en Carles ens va preocupar a tots dient que no sentia el cant de la Mallerenga. Automàticament la vam sentir.. tot en ordre.

Bones Festes i res de moderar-se amb el menjar!

Roger -

Encara avui noto les conseqüències de l’esperit nadalenc de la sortida d’ahir.

La veritat és que al final vaig estar molt al límit d’una “pájara” i KO tècnic. El tram de tornada, St. Martí – Arenys, va ésser un infern. En Marc va imposar un ritme impressionant, anant cada cop a més. Això em confirma novament que els seus últims resultats (Queralbs. 3h Arenys Munt, Vilobí, etc.) no són casualitat. Celebro el teu estat de forma Marc, i sé que no has tocat sostre.

Comentaris: Crec que vaig ser jo qui va proposar la Creu. És evident que no era gens conscient de l’autèntic esperit “nadalenc” que vindria després. Un altre dia millor que m’abstingui de propostes.

TONI -

Avui no hi ha excusa. La humiliació no se l'ha emportat en Marc.

Marc, gràcies per la teva lliçó. Avui he après que mai es pot subestimar el contrari.

Només una apreciació de l'article. Jo no he proposat pujar per la Creu.

Avui toca callar i aguantar. La veritat és que ja no se què fer per poder estar davant.

No obstant, estic content perquè mai he abaixat els braços. Ho he intentat, fins que les cames deien prou.

Res que serà qüestió d'entrenar més.

Felicitats Marc.

Roger, la iniciativa ha estat un gran detall per part teva, i també de la Mireia. Llàstima que no poguem donar-li les gràcies d'una altre manera.

Pau i herba.