Blogia
La llibreta virtual.

Moltes Felicitats!

Moltes Felicitats!

Avui en Carles Mitjà fa 52 anys. Costa de creure veient com està de fort fruit del seu constant entrenament, però sí.

Sovint, quan pedalo o corro amb ell, em pregunto quina mena d'esport faré quan jo sigui Master 50. Podré entrenar cada dia? Em veuré capaç de fotre canya a gent de 25 anys? Podré fer una Volta a la Cerdanya o una Pedals de Foc entre marató i marató? La meva resposta òbviament és que no, tot i que em fa ràbia pensar-ho. Només amb una mentalitat de ferro es pot fer tot això. Pèrò intentarem aprendre del Mestre per aconseguir-ho..

Moltes felicitats!

salut i herba Risa

PD: diumenge que guanyi el millor.. Ja et deixaré alguna nota als controls..

19 comentarios

LALI -

NO TROBO LA CRONICA DE LA TRIATLO DE BARCELONA :(

Marc -

No us preocupeu que m'ho prenc molt bé jo, qui es queda a casa no li passa res d'això. Tampoc res del que és positiu, que és la majoria. Moltes gràcies de totes maneres!

Toni, demà fes un bon paper i passa't-ho de conya!

Carles, aniré a per tu. Amb en Quim no sé si podré, amb en Jose no crec. En Pep suposo que la farà caminant..

salut i podis!

TONI -

Marc, ànims. Segur que demà es parlarà de tu. Esperem que bé. je je je je

Pel que dieu hi ha gent que entrena d'amagat. A veure si s'animen a escriure.

Que vagi molt bé demà a tothom.

Recordeu que el segon, és el primer que perd.

Pau i herba.

Carles -

Poema 54:

Leeeeeeeeeeeeeoooooooooooonidaaaaaaaaaaaas
Avui s’escolten als quatre vents
Alarits de guerra dels espartans
Aüquen cants de guerra per espantar l’enemic
Avisant que en arribar l’aurora començarà el combat
Agafant l’escut com el tresor més preuat
Assabentats com estant que els espera la gloria o la mort
Al atac per la triatlo de Barcelona i el tres termes d’Arenys de Munt
Leeeeeeeeeeeeeoooooooooooonidaaaaaaaaaaaas

Carles -

Poema 53:

Toca la guitarra bling-blong
Rasca el contrabaix dum-dum
Pica de mans flap-flap
Dringa la campaneta ganing-ganing
Sona la botzina mec-mec
Acaricia el tambor tum-tum
Repica el cascavell ning-ning
Belluga la botella xoc-xoc

Camina banzim-banzam
Veu aigua blub-blub
Els ossos li fan crec-crec
Te una veu fri-frit
Parla en veu baixa xiu-xiu
Es un xarrameca xa-xa-xa
Neda fen xip-xap
El seu riure es estrident ha-ha-ha

Munta a cavall trop-trop
Condueix fent catric-catroc
Li dona dues bufetades flist-flast
La roba li frega fru-fru
Talla amb les tisores xic-xec
Munta a cavall patric-patroc
Dispara l’arma pim-pam-pum
Amb el xerrac talla fusta garric-garrac

Imita el cant de la mallerenga piu-piu
Salta l’alarma pip-pip
Glopeja fent gluc-gluc
Truca la porta pam-pam
Obre la finestra nyigo-nyago
Canta a l’enterrament gori-gori
Li bateja el cor fent bum-bum

Carles -

Comentaris:
-Marc lamento l’averia d’ahir al vespre, però es que plou sobre mullat. El meu pitral es el 1038, he estat a punt de reservar-te el 1040 però no sabia si era apropiat. Alerta amb en Quim que porta una entrenament brutal, amb en José no hi ha res a fer. Estic dubtant si fer o no una segona volta, segons com arribi a la meta decidiré.

Salut i força.

Marc -

Ahir a la nit, amb una temperatura mitja de 5ºC vam pujar al Corredor a sopar amb els companys del CCAM. Un molt bon ambient i comentaris constants de la Volta a la Cerdanya. En Tendo, encara pletòric pel seu gran paper a la segona etapa, i és que no és per menys.

Tornant, a Vallgorguina, em va sortir la coberta i després vam veure que duia l'eix de darrere trencat. Per això, i gràcies a en David, vaig poder tornar amb cotxe fins Arenys. Era la 1 de la nit aproximadament..

Lamento que el prestigi del MCT hagi quedat tocat. Justament abans de l'averia ja havia escoltat 1000 bromes sobre taxis i road-books.. Simplement penso que vaig poder tornar bé a casa i que acumulo moltes ganes de fer bon paper a una cursa. Potser demà serà el gran dia?

Ràdio Makuto informa que hi haurà, a banda del temut Carles, en Jose i en Quim..

CARLES, PORTO EL 1050. Ja ho tinc tot preparat i demà penso córrer al 100%. Que guanyi el millor!

Salut!

Carles -

Comentaris:
-Radio macuto informa que en Marc va tornar ahir al vespre del Corredor en “taxi”. Si es confirma la noticia caldrà fer una trobada amb en Leoonideees per parlar d’Aristodemus, doncs el prestigi de la mallerenga carbonera team es pels terres.
- Avui he anat a la biblioteca d’Arenys de Mar ha redactar PACS hi he sortit amb 4 nous poemes. Tinc la convicció que la qualitat literària del que escric es similar a la dels xurros de Sant Martí.
-Dijous, divendres i dissabte he ingerit dinars on el peix, l’alcohol i tota mena d’excessos dietètics fan que la bona preparació que havia fet per la cursa de demà hagi anat en orris.

Salut i força.

Carles -

Poema 52:

És mol empipador i passat
A tota hora dona la llauna
Sense parar toca els nassos
En el ventre de sa mare ja feia el borinot
Des del bressol dona guerra
Des que el món és món posa malalt
En tot temps dona taba
Nit i dia fa la murga
De sempre dona mala vida
De tota la vida dona la tabarra
Sempre més tocarà les pilotes
Tot el sant dia fa nosa
Sempre ha tingut ganes d’inflar els nassos
En tots els casos porta la proa
Fins a la mort farà la guitza

Carles -

Fins a la mort farà la guitza

TONI -

Carles, sí, es parla de gairebé 2300 inscrits. Cal tenir en compte hi ha vàries modalitats.

Aquest matí he anat amb en Ricard a recollir els pitralls. A 2/4 de 10 ja hi havia cua, afortunadament, la cua era per llogar els neoprens i no per recollir els pitralls.

L'ambient que s'hi respirava era molt motivador: "Serà aquest un pro?", "i aquell altre?, arribaré jo abans". "Ostres quants estrangers que la correran". "Quines bicicletes que hi ha". "Cares desafiadores", demà els hi ensenyaré la meva llança.

En definitiva que estic acollonit, cagat però també tinc l'adrenalina que em surt per les orelles.

En Ricard ja l'hagués fet al moment. Està molt motivat. Només repetia: "demà a mort", "s'ha de sortir en el primer full de la classificació". "Objectiu: ser dels 100 primers".

Les sortides són de 350 en 350 persones, més o menys. Fent una analogia barata puc dir que en la sortida estaré entre els 300 de l'elit. Ja us podeu imaginar quin serà el crit quan se senti el petard de sortida: "LEOOOOOOOOOONIDES".

Demà no vull ser ni l'Aristodemo ni en Dieneces.

En la petita fira que hi ha al Pavelló de la Mar Bella, hi ha un estand de la "Half Challenge" i "Challenge" que faran al Maresme el maig i l'octubre vinent. En la "Half Challenge" (modalitat A o mitja Ironman) hi haurà un límit màxim d'inscrits de 1.500 corredors. Ens han dit que actualment ja hi deu haver uns 1000 inscrits.
Em quedat acollonits. La setmana vinent haurem de planificar a més de 6 mesos vista. Nous reptes, nous propòsits, més vida, més patir, més satisfacció.

Pau i herba

Carles -

Entrenaments:
Dijous 1 hora al gimnàs, divendres res de res. Jo, com en Tonoi, ja estic vetllant l’escut per la cursa de demà, on per a mi solsament hi ha dos corredors i l’altre es en Marc; espero no arribar l’últim.

Comentaris:
-Moltes gràcies per les felicitacions, però em fan molta basarda algun dels afalacs que immerescudament se m’adrecen, dons he après que quan es parla massa d’algú es que ja esta amb un peu a l’altre barri, i jo encara vull donar-vos molta guerra.
-Toni avui a la Vanguardia hi ha una noticia sobre la triatlo de demà a Barcelona i parla de 2.000 atletes inscrits. Se que no et farà falta, però et desitjo sort.
- Ara ja em toca fer PACS per la carrera de Ciències Polítiques que he començat enguany i escriure el treball de final de carrera d’Humanitats, per la qual cosa baixarà el ritme de les meves intervencions al blog, d’entrenaments i també de “poesies”, o no?.
-Roger no se si en Leooonideees s’ha tornat apareixia, però tinc la impressió que ara ho esta fent en forma de música, per motivar-te a recuperar l’escut a la batalla de Platea.
- Marc que demà arribi primer el més fort.

Salut i força.

Roger -

Més coses

Fent un google amb “volta cerdanya” he anat trobant coses força interessants. Per exemple, el següent blog:

http://locurasdelanoe.blogspot.com/

(recentment ha penjat el video de les fotos, però la crònica està força més avall – crec que val la pena, així com totes les altres!)

Una de les coses que més em va cridar l’atenció de la volta és la quantitat de parelles mixtes que ens varem trobar, i sobretot, sobretot, el nivell de les noies. Brutal.

Hi ha moltes coses que un sent i experimenta sobre la bici. Però malauradament a molts, com a mi, se’ns escapen un cop acabem la jornada. Crec que moltes cròniques d'aquest blog que us adjunto copsen moltes de les sensacions que jo mateix experimento; sobretot les no tan bones.

En el mateix blog hi ha enllaços a d’altres parelles que crec haver vist per St. Joan de l’Erm. Tampoc tenen pèrdua, per exemple http://salutirauxa.blogspot.com/, etc.

El fet que els autors d’aquests blogs siguin noies pot ésser purament anecdòtic. Però és interessant veure com, en cròniques fetes per nois (com jo mateix), costa més veure aquest nivell de detall, i aquest poc complexe de treure les “males sensacions”.

TONI -

Roger, els teus comentaris m'esperonen a donar el màxim que pugui en la cursa del diumenge.

Tinc l'hora de sortida a les 8. Serem 350 triatletes. I el que més m'esperona ... en la primera línia 18 triatles definits per l'organització com "elit". I per acabar-ho d'adobar ... el campió del món sortirà en la meva sèrie.

Estic més cagat i més acollonit que el dimecres passat.

Aquesta tarda he parlat amb el gran triatleta Ricard. El veig molt confiat en les seves forces i amb la possibilitat de fer un bon paper. Això sí, vivint del rebuf.

En Ricard em diu que us esperoni a fer la mitja Ironman del maig del 09 a Calella.

Espero que no li fallareu.

Espero que finalment s'hagi pogut fer la sortida al Corredor. Abans de les 9 plovia amb ganes i feia fresca. Espero la crònica d'en Marc amb delit. Segur que haurà deixat ben alt el pavelló de la Mallerenga Absolut Team.

Me'n vaig a repassar mentalment la cursa de diumenge i que no em deixi res.

Demà vaig amb en Ricard a recollir el pitrall. Començarem a sentir el nervis a l'estomac. Al vespre, seguint l'estil Toni Manero a "Febre del dissabte nit" seguiré el ritual i vetllaré l'escut.

Salut a tots els espartans. Platea ens espera.

Pau i herba.

Roger -

Carles,

Molta sort pel diumenge. Però sincerament, vist el teu estat de forma actual, no crec que la necessitis.

Més coses:

- A mi tothom també em diu que m’he aprimat massa. Tanmateix, crec que mai m’havia sentit tan bé físicament. Recordo un anunci de la Nike fa molts anys: Sortia una noia corrent sota un xàfec d’aigua. Mentre corria sentia les veus (en el seu cap) d’aquells incrèduls que se la miraven com una boixa. I ella es deia “boja?, són ells els que estan realment tancats en el seu món”

- Música. Seguint amb l’èpica de ‘Gladiator’ i l’eloqüència de la música d’Enya (sincerament crec que aquesta és el millor que a fet, de llarg), et proposo la música de ‘The Mission’ (1986) per després de la cursa del diumenge (probablement més que coneguda, i repetida)
Gabriel´s Oboe (2:30min) http://www.youtube.com/watch?v=jmax47l2hLU

Et proposo el següent exercici: Després d’escoltar aquest primer fragment, segueix amb aquest

River (2 min) http://www.dilandau.com/download_music/_River_(The_Mission)-Ennio_Morricone-1.html

I llavors, para un moment i tracta d’imaginar-te com el primer I el segon es poden ajuntar; amb un resultat que sigui harmònicament possible, és clar.

http://www.youtube.com/watch?v=nye62rh7aaQ&feature=related

Fa molts anys que la vaig sentir per primera vegada, i des de llavors encara no deixa de sorprendre’m la conjugació melòdica i rítmica de quelcom aparentment contraposat. No sempre s’ha de recórrer als grans clàssics per aprendre música. El mateix Morricone, per sempre etiquetat en els spaguetti westerns, em dóna una gran lliçó de grandesa, amb senzillesa i humilitat.

Millor no ens demanis més música. Cada vegada em surt una dissertació més pretensiosa, i a la vegada més d’estar per casa...

Roger -

ESPARTANS!!!!

Us ha arribat el gran cap de setmana. Tot i no ser-hi físicament present, estaré amb vosaltres a Barcelona i a Arenys de Munt!

Toni, no ho dubtis: A les pel•lícules sempre guanya el bo. El diumenge et sortiràs. N’estic segur. Gran article dimecres – Els escriptors de l’escola Dickens (entre els meus preferits contemporanis, Irving i Roth) diuen que el secret d’una novel•la no està en la seva història, sinó en el detall. M’agrada el detall dels teus articles, i la intensitat. Creu-me que amb les teves línies em fas viure el repte del diumenge gairebé com si hagués d’anar-hi jo mateix. Molta sort campió. Sé que és un dels teus grans reptes de la temporada. M’atreviria a dir “el gran repte”. Serà un èxit.

Marc, m’imagino que hores d’ara l’Absolut ja corre pel santuari del Corredor. Espero que us ho passeu molt bé (amb els d’A. Munt segur!) , però guardis totes les energies pel diumenge.

Pep, Jose, Sa Marruga i qui s’apunti, us esperem el 26 d’Octubre!

Roger -

Carles,

PER MOOOOOOOOOOOOOOLTS ANYS!

http://www.youtube.com/watch?v=0s90b7n4NjY

Ara penso en fa dos anys, quan vas celebrar el teu 50è aniversari. Gràcies a en Toni, vaig tenir el plaer de poder venir i retrobar-me tot un munt de velles cares conegudes. Us trobava a tots molt a faltar, i és un privilegi poder tornar a anar amb bici al vostre costat. I per molts anys més!

pep -

Primer felicitar a Carles per complir anys i tenir
La il•lusió de superació intacta, que serveix de
referent i motivació a molta gent.

Jo aquesta setmana encara estic refredat tos mal de coll etc
Marc divendres no sortiré a par del refredat també tinc la bici
arreglan cadena cable canvi etc.

Diumenge espero venir a la marxa, (caminant rapit).

El 25/10/2008. el grup de muntanya pujada Montserrat
El 26/10/208. Ruta pantans
Si em trobo be estic pensant fer les dues

Salut a tots

TONI -

Felicitats Songoku.

Molts vegades em pregunto fins quan podré seguir entrenant per poder estar a la teva alçada. L'esforç és gegant però val la pena.

Vols dir que quan tingui 52 anys estaré amb la mateixa forma que tu? O potser m'arrossegaré pels Hospitals amb les anàlisis del colesterol?

De moment porto l'escut ben ferm.

Per molts anys.

Pau i herba