Blogia
La llibreta virtual.

Esperant a la parella 38 (1a etapa)

Esperant a la parella 38 (1a etapa)

29 comentarios

TONI -

Entrenament d'avui:
- 50 kms bici carretera.
Malauradament avui he tingut dos rebentons i no he pogut completar l'entrenament.

Per sort, el segon m'ha passat a prop de casa.

Pau i herba

Carles -

Poema 40:

-Perquè? com? on?
Tot són dubtes?
-Qui ets?
Tracto d’esbrinar-ho?
-Vols oblidar?
El que?
-La meva edat?
Depèn del dia?
-On ets?
Voltant per l’espai?
-Estudies a la Universitat?
A la Universique?
-Que fas?
Visc?

Carles -

Poema 39:


El camí esta lliure
No passa ningú
Silenci
Un raig de sol
Colors verdosos
Olor a terra humida
Sensació d’eufòria

Marc -

Per fi queda clar que això de pedalar és un complement, i que quan tornem d'una sortida hem deixat anar molt més que simples cops de pedal..

Avui aprofitaré per treure el cap per Privat a veure com està el panorama. Si tornés aviat vindria, ja que avui he estat netejant la bici. No m'espereu perquè és poc provable que pugui venir.

Durant la setmana no he fet RES. Res vol dir res. Tot i això tinc ben clar les dates:

-05/10 marxa A Munt
-19/10 duatló Queralbs
-26/10 clàssica Els Pantans
-02?/11 3h A Munt

Toni, has trucat a l'alberg de Queralbs?

Roger, quedo acollonit amb aquests temps que fas. Allò que vam parlar l'altre dia..(top secret) crec que hauràs de buscar un company que estigui més fort.. Sort que aviat tindré més temps per entrenar..

Vinga colla d'Espartans, cuideu-vos!

TONI -

Entrenament d'avui:
- 70 kms bici carretera.

Des de Mataró fins a El Masnou he coincidit amb dos triatletes. El ritme no ha baixat del 40 kms/h.

De tornada, amb vent en contra, m'he tornat a trobar 2 triatletes més. sembla que tothom està preparant Barcelona.

Ricaaaaaaaard !!!! Barcelona ens espera.

Cada vegada que llegeixo els vostres comentaris em vaig quedant més petit. Entre les poesies d'un i les músiques de l'altre, penso que aviat m'hauré de retirar per no fer el ridícul.

Roger, l'altre supervivent de la batalla de les Termòpiles va ser Dieneces. Malgrat que també tenia permís d'en Leonides per no ser a la batalla, quan va saber que els perses havien envoltat als espartans va agafar les armes i se'n va anar a lluitar. El varen fer presoner i va ser indultat per en Xerxes degut al seu gran coratje.

Essent conscient que no podia tornar a Esparta viu, el seu comentari va ser: "Els camins cap el sud m'estan vetats. Jo vaig estar a les Termòpiles. Tanta mort dol, però un home d'Esparta no es queixa".

Esperem que en Dioneces també vingui a Platea i pugui refer el seu honor.

Pep, cuida't. Potser demà seràs la sorpresa de la jornada.

"hi ha un lloc a l'espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova.

No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.

Hi a la vida i la mort immutables.

La resta són paraules.
(Martí i Pol - Obra poètica/1 1948-1971)

Pau i herba

pep -

Avui he començat el dia una mica constipat
però pot mes les ganes de pedalejar al costat
o al darreda de Carles, Ferran, ( ¿ Marc ¿ )
almenys tindre excusa nova.

Carles si portes el melilot el pagaré

a les 8 al Calisay

aaaaaatttttttixs

Roger -

Entrenament Secret dissabte, 27 de Setembre

Clàssic circuit de 27.5km, amb +1030m positius. No em cronometro sovint (entre d’altres coses perquè no m’agrada repetir rutes), però avui tenia la necessitat de provar-me...

Aquesta tarda em trobo en un estat d’eufòria desmesurada. M’he sorprès novament retallant el meu propi crono!

Juny 2:01’
Juliol 1:56’ (abans de vacances)
Agost 1:42 (després de l’stage a Castellar de N’Hug)
Setembre 1:38 (avui)

Carles, tens raó. Avui quan he deixat la bici al garatge i he tornat a mirar el crono, la porta del garatge s’ha obert de bat a bat, deixant entrar una claror que m’ha enlluernat. De seguida he entès que no havia estat un cop de vent. Era ell.

Avui li estic molt agraït, i ara ja no em puc treure el nom de “platea” del cap.
-roger

Roger -

Gràcies Toni pel teu comentari, i per compartir també les teves cançons dalt de la bici. M’encanten. Em quedo amb la darrera, inigualable. La recordo haver-la entonat amb vosaltres al gimnàs d’en Miquel, i recordo haver-la escoltat en algunes ascensions just els primers dies que anàvem amb bici :-)

Seguint amb el toc musical (d’acord, prometo que ja paro)...

... aquests dies he tingut necessitat d’escoltar (no em pregunteu perquè) un parell de cançons que formen part de la vella discografia –

Things have changed - Dylan
http://www.youtube.com/watch?v=WQDeYzUkXOU

Desaparecido – Manu Chao
http://www.youtube.com/watch?v=H2W4wglPW2c

Ahir, mentre llegia que l’UCI està considerant incloure la clàssica dels pantans al calendari oficial, llavors em va venir molt de gust recuperar una de les clàssiques d’en Bowie:

Heroes
http://www.youtube.com/watch?v=YYjBQKIOb-w

I wish you could swim
Like the dolphins
Like dolphins can swim
Though nothing
Will keep us together
We can beat them
For ever and ever
Oh we can be Heroes
Just for one day

Al vespre me la vaig posar una i altra vegada; pensava en Aristodemo i em deia, potser encara podem ser herois; encara que només sigui per un dia :-)

Carles -

Poema 38:

Vull recordar
que no vull oblidar
perquè haig d’entrenar
car vull ser jo mateix

Vull recordar
que vull oblidar
car vull saber-me
digna del meu patiment.

Vull recordar
que no vull oblidar
que vull oblidar
car vull saber
fins on puc arribar.

Car vull millorar
sense haver de patir
car no puc entrenar
sense recordar
que vull estimar
que vull compartir
que vull viure
no vull oblidar
per poder recordar.

Vull recordar
el passat i el futur
el que he entrenat
i el que entrenaré
i vull recordar
que aviat hauré
d’oblidar
perquè se
que aviat jo seré
oblidat.



Carles -

Entrenaments:
Dissabte 27: 20,5 Km. corrents per la muntanya ( Creu de Canet- Sant Iscle- Collsacreu- Lurdes- Arenys) + 650 m. Aquest es el primer entrenament seriós i consistent de cara a la cursa d’Arenys de Munt .

Comentaris:
-Demà a les 8 al Calisay hi serem en Pep, en Ferran ( el veí que ven roba) i un servidor; espero que en Marc es decideixi a venir.
-Ferran per a mi seria un plaer poder sortir algun dia a entrenar corrents. Aquesta setmana m’ho puc combinar dimarts i dijous entre les 5 i les 8 de la tarda, ja diràs quelcom; podríem fer el passeig de mar si et va be.
-Roger i Toni llegint els vostres últims comentaris penso que hem pujat un graó més en el nivell de conèixer els secrets mes ben guardats dins dels vostres cervells. Quan acabi d’escriure escoltaré les cançons que esmenteu, però malauradament la meva carència sobre la bici serà més baixa que la proposada per en Roger.
-Roger a un ateu no se li pot aparèixer Deu ni a un infidel Ala. Perquè en Leoooooonidas et parli has de creure en Esparta; o potser ja se t’ha adreçat com un escolar a Collserola o una cançó a la Volta a la Cerdanya i no l’has sabut reconèixer.

Salut i força.

TONI -

Confessions íntimes:

M'ha frepat llegir les línies d'en Roger. Mai l'havia vist tant intimista.

El seu escut, ple de sana ambició, deixa poques escletxes perquè si filtri llur intimitat o en algun cas cap senyal de cansament. L'he vist mai petat? Jo no.

Seguint amb el que dius de les musiquetes que se't van repetint mentre pedales, t'he de dir que jo en porto unes quantes de memoritzades. Què de què són? Doncs músiques èpiques, de grandesa, no cal que estiguin relacionades amb pel·lícules, tant sols que donin el que necessito en aquell moment.

Tant a la Pedals de Foc com l'altre dia a St. Joan de l'Erm a mi m'ajuden i força.

Us en deixo un parell d'exemples:

- http://www.youtube.com/watch?v=WjudEF7yobg

- http://www.youtube.com/watch?v=AS70GnuNdn8&feature=related

Però per sobre de totes sempre n'hi haurà una:

- http://es.youtube.com/watch?v=WoLVWvqEwzs&feature=related

Celebro conèixer un Roger tant intimista.

Aquesta setmana m'he de dedicar a fer bicicleta de carretera de cara al diumenge vinent. Ho sento Carles, no sortiré en BTT.

Ferran, celebro la teva participació en el bloc. N'estic segur que ens podràs fer partícips dels entrenaments secrets que fa en Roger per estar en tant bona forma.

També n'estic convençut que amb en Carles no tan sols entrenaràs per a la cursa que esmentes, si no que també et motivaràs.

Pau i herba.

Roger -

Per si hi ha algú interessat, i sense ànims de fer-me pesat, aquí teniu la meva versió musical de la volta a la Cerdanya

Perquè aquesta cançó? No ho sé. Si us quedeu amb el baix i la bateria, passeu-ho a un 2/4 i veureu que la cadència és un plat mitjà, corona 7 o 8; o bé plat petit. Un ritme viu, però no ràpid :-)

Si la voleu escoltar (3min), us recomano aquesta seqüència:

1) Original a l’MTV: http://www.youtube.com/watch?v=Fa_ZjzQF9bw&feature=related
2) Piano, més ràpid. Harmònicament planer, afable (massa melós, i llarg però) http://www.youtube.com/watch?v=kBohWU-DTH0
3) I com no, amb en cello, Aquest ho he d’intentar (tot i que un pèl barroer)
http://www.youtube.com/watch?v=GX1b38LaNmM&feature=related

Res, que pensava que al blog ja només li faltava música.

ai, em sembla que m’ha quedat una dissertació pretensiosa, d’estar per casa...

pep -

diumenge jo si que sortiré, ales 8h al Calisay
intentaré no fer esperar masa temps.a les pujades

La marxa d’Arenys de Munt també i aniré
avui e fet 3/4h corrent a ritme suau amb bones sensacions

Les classificacions per l’any que be tindria que puntuar
La cronoescalada al cementiri.

Salut i pujades



Ferran Vilanova -

Hola,
souc un outsider que ha dedicat uns minuts a llegir el blog i crec que m'heu fidelitzat. Estic impressionat per la qualitat i la intensitat. Segur que el cap de setmana passat va ser especial...
Carles, a veure si un dia podem coincidir per anar a correr. Nomes et podre seguir algun km ja que segur que portes un ritme infernal, pero m'aniria be per que estic entrenant una cursa solidaria. Que per cert hi estas convidat si t'interessa.

Roger -

Confessions:

Quan vaig en bici, sovint se’m repeteix alguna música al cap. És curiós, per en general són cançons més aviat repetitives, sense cap pretensió musical més enllà d’allò que sovinteja en el panorama de pop-rock més convencional i quotidià (vaja, del que se’n diu purament “mainstream”)

Em venen al cap senzillament perquè les escolto en algun moment a la ràdio, se m’enganxen a l’inconscient i, després, segons la cadència de pedaleig, se’m reprodueixen. M’imagino que a molts els passa el mateix. És curiós com el caparró s’encarrega d’escollir, capritxosament, aquells ritmes que s’ajustin a la cadència del moment. Encara és més curiós que, en algun moment que vull “reproduir” alguna cosa més interessant i afable per a mi, el cervell em “matxaca” amb la tonteria de torn.

El repertori és ampli, segons el que soni per al ràdio, etc.

Divendres passat, mentre pujava a St. Joan de l’Erm vaig arribar a escoltar a la ràdio una de les últimes de Coldplay fins a 4 o 5 vegades (és obvi que aquesta es porta ara). Durant tot el cap de setmana no me la vaig treure del cap, i se’m reproduïa una i altra vegada. De fet, la cançó em va entrar força bé des del primer moment. Amb les primeres audicions el divendres (encara no l’havia escoltat abans) només em va arribar per atrapar les dues primeres estrofes. Durant la volta, aquesta era la única lletra que el cervell intercalava amb la música:

I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sleep alone
Sweep the streets I used to own

I used to roll the dice
Feel the fear in my enemies eyes
Listen as the crowd would sing:
"Now the old king is dead! Long live the king!"

Diumenge, tot baixant, vaig enganxar-la una altra vegada. Només una vegada, gairebé arribant a casa. Vaig parar atenció a la última estrofa, i després de la jornada viscuda, ja no em va sorprendre que acabés així:

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt, and pillars of sand

Curiós com pot arribar a jugar el caparró. Molt curiós :-)

Mentre escric això, me l’escolto pel youtube i em venen imatges de la Volta.

Que bé que m’ho vaig passar! Quina gran experiència! Gràcies per compartir-la amb mi!

Carles -

Poema 37:

En arribar la tardor,
se’n va l’oreneta.
No li dic adéu,
li dic arreveure.

En finalitzar el setembre,
quan el melons són pels racons,
i es festeja Sant Miquel,
amb dites de pluja i vent,
el raïm te gust de mel.

A les portes de l’octubre
s’albira la darrera gran batalla,
en la que l’honor dels espartans
pot. ser recuperat
per tota l’eternitat.

Carles -

Entrenaments:
Divendres 26: He escrit tres nous poemes, la qual cosa ha deixat de ser un entreteniment per convertir-se en un entrenament.

Comentaris:
- El dia 26 d’octubre serè a la batalla de Platea, per veure en persona com Aristodemus i el seu company ataquen als pantans de Sau i Susqueda i redimeixen el fet d’haver tornat a Esparta, desprès de la batalla de les Termopiles, sense els seus escuts.
- Demà al mati sortiré per la muntanya a corre al mati, doncs a la tarda tinc compromisos familiars. Diumenge a les 8 algú serà al Calisay per anar a fer una volteta amb bici de muntanya?
- No se si m’estic passant amb els meus comentaris satírics desprès de la Volta a la Cerdanya, però tenia tantes coses apuntades a la llibreta que en Marc em va regalar el dia del meu aniversari, que no m’he pogut aguantar.

Salut i força.

Roger -

Toni,

Molt bo! M’agrada això de “Platea”!!! LEOOOOOOOOOOOONIDES! (encara no m’apareix en cap somni)

Malauradament no m’ho puc combinar per venir a Queralbs. Tampoc em veig preparat per una duatló, sincerament; i menys quan el tram de carrera és pujar i baixar el Puigmal des de Fontalba! Gràcies per pensar en mi, de debò.

Roger -

He rebut l’SMS d’en Ferran – Gràcies Marc per reenviar-me’l.

M’alegro de saber que l’UCI ha respectat la clàssica de cada any, la mítica ruta als pantans. Vull felicitar a en Ferran per la seva perseverança; no és fàcil organitzar un esdeveniment d’aquest caire, i menys any rere any. Té molt de mèrit!

Si l’agenda m’ho permet, i al final no he de tirar del llibre d’excuses, espero no faltar-hi.

Llegint el blog ahir a la nit, entenc que ja només resten les engrunes d’ una temporada 2008 que s’ha prestat molt exigent i, que com s’ha indicat reiteradament aquests darrers dies, el resultat de la qual ja està dat i beneït. Les distàncies a la classificació són siderals!

Així que, si l’UCI és justa i s’atén escrupolosament a tot el què ha donat de sí la competició d’enguany, en Toni i en Carles seran proclamats dalt dels altars del Mallerenga Team. Personalment crec que s’ho han ben guanyat, i es mereixen tots els honors.

Potser la ruta als pantans serà la millor ocasió per saber quins dels dos non-stoppers es fa amb la definitiva primera posició. També serà una oportunitat inmillorable per homenatjar els campions i retrobar cares conegudes. En cap cas m’ho voldria perdre.

Només espero que l’organització sigui benèvola i no inclogui cap tram d’orientació – A part dels mals records del darrer cap de setmana, encara tinc present la última edició en què jo vaig participar (farà 15 anys?); aquella que tothom tenia dinar familiar i ens varem presentar a Arenys a quarts de sis de la tarda :-)

Carles -

Poema 36:

Quan l’hivern i l’estiu s’esgarrapen
es senyal que ha arribat la tardo
i som a les portes de l’octubre.
Tots els ocells d’hivern ja son aquí,
i el pagès sembra els camps de sègol, ordi i blat.
Si l’octubre es mullat i assolellat
de ben segur sortirà el bolet,
i si es fred matarà l’eruga i el cuquet
Si l’octubre mai venia, llana no hi hauria,
però cal estar alerta i amatent
perquè cauen castanyes i creixen banyes.
A Arenys de Munt corren els tres termes,
i esperem que enguany en pobre Marc
no torni ha quedat cagat
perquè en Màgic l’ha guanyat.



TONI -

El bloc s'ha convertit en una salsa xinesa: l'agredolça.

Llegeixo comentaris dolços, d'algú que està en estat de gràcia, que altre cop a tornat a escoltar el caminar de les formigues mentre pujava cap a Rubió.

D'altres comentaris són més agres. El regust àcid que queda després de l'esforç fet que gairebé et porta a tocar el cel blau del Pirineu amb els dits, però finalment has de tornar pel camí amb taxi.

La Uci està a punt de fallar el veredicte de la temporada d'enguany.

La temporada s'acaba a finals d'octubre i qui no ha gastat totes les energies en les proves que s'han anat fent, que ha anat acumulant "patateros", reclama, i potser amb raó, poder cremar tota l'adrenalina i les toxines agres que li reclamen venjança.

Aristodemo va ser un dels dos únics supervivents de la batalla de les Termòpiles. Al tornar a Esparta va ser rebut com un covard.

Fins a la batalla de Platea no va poder rentar el seu honor

Així és que ens toca cercar una "Platea".

I ves per on que abans no acabi la temporada hi ha una darrera oportunitat, o "Platea".

En Ferran confirma que la sortida dels pantans es farà el dia 26 d'octubre. Prepareu-vos perquè hi ha zona tècnica. Però no taxis per tornar-vos als cotxes.

Pau i herba

Carles -

Poema 34:

Voltare, oh oh oh
Guanyare, oh oh oh oh oh

En la Volta a la Cerdanya
era feliç d’estar allí.
Em preparava a la sortida nervios
i sense saber com corria, corria content.
De sobte venia una rafaga de vent
i començava a voltar pel cel infint.
Mentres el mon lentament desaparexia
una música dolça sonava per a mi.

Voltare, oh oh oh
Guanyare, oh oh oh oh oh

Roger -

Entrenaments secrets
Dimarts 23.09 – 8km suaus, suaus, ben remullats d’aigua. Després varem anar a Probike amb en Marc, no sense una certa dosi de masoquisme.
Dimecres 24.09 – 20km, +550m. Em vaig perdre, però uns escolars que estaven pasturant em van tornar a bon port.

Aquest cap de setmana ho tinc malament. Estic de penitència, compensant la frivolitat de desaparèixer 48 hores el darrer weekend...

P.D. Em costa molt publicar avui... potser hi ha massa activitat. Què hi ha algú nerviós, i potser encara massa excitat? :-)

Roger -

LEOOOOOOOOOONIDES!!!!!!!!!!

Carles, encara no m’ha aparegut en Leonides en cap somni! És greu? Més aviat al contrari, només tinc malsons: No sé perquè, últimament somio que em perdo al mig del bosc, i em desperto amb una suor freda cridant MAAAAAAAAAAAAAAAAAMAAAAAAAAAAAAAAA! Després m’adono que no ha estat un malson, i el que és pitjor, em consta tornar a dormir tot pensant amb la parella 38, i aquell somriure d’orella a orella que se’ls va quedar des que al C5 els van informar de l’abandonament de la parella 40...

Marc, molt bona selecció de fotos. En aquesta última, el nostre diàleg crec recordar que va ésser quelcom així:

Marc – Que bé que s’està aquí al solet
Roger – Sí, s’està de p. mare. Només que jo ja començo a preocupar-me per la parella 38. Haurien de ser aquí. Potser hauríem de trucar a l’helicòpter del RACC.
Marc – No et preocupis, va anem a dutxar-nos
Roger – Potser en Toni haurà decidit tornar nedant per algun riu. I en Carles, per no ésser menys, haurà decidit venir des del C3 corrent. Total, aquests de Probike pensen en tot i els hi portaran les bicis amb les furgonetes.
Marc – Potser tens raó. Això de la Volta a la Cerdanya els hi queda molt petit. Després de tots els quilòmetres amb cotxe, segur que volen aprofitar una mica el temps aquí dalt.
Roger – Escolta, i si tirem el pla B endavant i demà fem un abandonament digne. Conec un restaurant a Sort on es dina molt bé. Només hem de tenir en compte que s’ha d’agafar taula abans de les dues... això vol dir abandonar entre el C3 i el C4. Es tracta d’anar “compactes” amb la 38, i després desaparèixer. Com ho veus
Marc – mmmmmmmm, segur que es dina bé a Sort? Tan fotut estàs?
Roger – Estic petat, però intentaré que la 38 no ho noti durant el sopar. Ostres, que arriben. Corre Marc, fem veure que sortim de les dutxes!!!

O potser m’ho estic inventant per justificar ara un fracàs anunciat?

TONI -

Marc, ja estic entrenant per BCN.

Per cert, no sabia que en Roger també corria. Pot agafar el número de'n Carles i ens veiem tots a Queralbs i que acabin de decidir els de la UCI.

Només està punxada la roda?

Ja comentarem lo de l'estada a Queralbs. Tinc lloc a l'alberg però pujo amb la família.

Pau i herba.

Marc -

Molt bo Carles.. si els de la UCI tenen dubtes poden venir a la marxa d'Arenys de Munt, al duatló de Queralbs o a les 3h d'Arenys de Munt per acabar de decidir.. tot i que el qui hauria de guanyar no hi serà.. (Roger).

Carles, dissabte tarda entreno de correr per muntanya? O algo de bici.. Encara la tinc amb la roda de davant punxada.

Estic llegint cas Everest, realment interessant. Conclusions després de segona lectura.. ;-)

Us heu fixat el nom de la bici d'en Mitjà? Attitude (Klein). Life in an attitude. Gran, Mitjà, gran.

Toni, a quin triatló vas aquest cap de setmana? O ja prepares el de BCN?

Pep, ens veurem a la marxa?

xauu

TONI -

Carles, davant el teu magnífic estat de forma, he decidit tirar de l'excusa 423: "aquest cap de setmana sortiré per carretera".

Pau i herba

Carles -

Entrenaments:
Dijous 25: 1h. al gimnàs intentant guanyar volum muscular. 13 Km corrents fins a Sant Pol en un dia nuvolós en que la pluja ha regat els corriols de vora mar. Em sento en un estat de forma privilegiat en el que no hi ha cap objectiu impossible d’assolir.

Comentaris:
-Dissabte o diumenge algú pensa sortir ja sigui en bici o a corre?.On és en Roger que no diu res?. Que no entrena en Marc? Toni ja has anat a la modista a fer el brodat del mallot? Jose continues fent base?. Pep que vindràs a la cursa d’Arenys de Munt?.

-Un company de la Federació Catalana de Ciclisme m’ha comentat que els de la UCI ja han començat a deliberar sobre els premis de la temporada d’enguany. Sembla ser que en la reunió del Comitè Executiu de dimarts passat es varen fer un tip de riure en decidir atorgar el premi a la regularitat al corredor que ha aconseguit més “0” patateros. Espero que en Marc no arribi a saber els comentaris que es varen fer en aquesta trobada.

Salut i força.

TONI -

Estic content d'haver acabat en el lloc 38 de 63 parelles que varen acabar. I més content encara de ser una de les 63 parelles que varen acabar de les 100 que varen prendre la sortida.

Com bé diu el comentarista d'aquest article, en la foto es veu la parella 40 esperant l'arribada de la 38. Aprofiten el temps per fer uns estiraments. Jo diria que els deurien acabar just quan va arribar la parella 38.

De fet, fixant-me més en la posició dels dos integrants de la parella 40 se'ls veu com esgotats després de la llarga jornada del dissabte.

Potser era premonitori del diumenge.

Pau i herba