SORT - EXISTEIX?
M'agradaria encetar una altre reflexió de les que fa en Carles.
En els comentaris de la jornada d'ahir es fa esment a la sort. Però, realment existeix?
Enceto el debat amb unes paraules del periodista Pere Barthe a propòsit de l'actuació de l'equip espanyol als jocs olímpics:
"La sort no existeix, en qualsevol cas és un element d'influència mínima no controlable, qüestió per la qual cal treballar al límit per evitar que un imprevist, el que molts diuen la sort o la mala sort, destorbi la feina feta."
L'article complet es por llegir a: http://paper.avui.cat/article/esports/136962/controlar/emocions.html
Pau i herba
41 comentarios
Marc -
Avui he fet les 6h de resistència, que han anat molt bé. Bones sensacions, bon entrenament, bona classificació (17/56), a confirmar i bon rotllo. Un bon rotllo que començava ahir amb un sopar fantàstic a can Màgic i que culminarà demà un cop hagueu arribat tots al Calisay.. (on us estaré esperant)
Com veieu, de fet ho veureu demà, ara és tardet. He arribat de Girona, he anat al Xino a sopar i ara he netejat i lubricat la Rocky. Motivació màxima per demà!
Tinc la sensació que avui sóc l'últim a apagar el llum.. i que no cal que m'endugui la llinterna al llit..
Salut i absolut
Roger -
Pau i herba
P.D. A aquestes hores en Marc ja deu haver ampliat el seu brillant palamarès.
TONI -
S'ha de portar l'esmorzar? o s'esmorza en algun lloc?
Roger, envers del manual d'excuses, jo de tu portaria estampetes de verges i sants per anar-t'hi encomanant.
Pau i herba
Roger -
Algú pot portar si us plau el manual d'excuses (versió de butxaca)? Potser demà el necessitarem; més val ser previsors ;-)
Fins demà
-roger
Carles -
Desprès del sopar dahir en que en Toni i en Marc varen fer un seguit de reflexions molt interessants em sento com en Victor Frankenstein, el modern Prometeo, quan sadona de les dramàtiques conseqüències de ressuscitar uns cossos morts o com el Doctor Jekyll quan es transforma en Mister Hyde. Amb les meves bones intencions de pujar la motivació del personal amb un seguit descrits provocadors perquè diumenge féssim una sortida entretinguda, constato que he creat un monstre que no puc dominar. Ara em sento presoner des meus excessos verbals, i no soc un brillant escriptor com Robert Louis Stevenson o Mary Shelley que pugi canviar el final del llibre. Ës més, tinc la certesa que lhistoria se mha escapat de les mans i que daltres escriptors que ja tenen preparats els capítols finals de la novellà en que en Màgic fa el paper de la trista figura.
Tanmateix fare com en Edward J. Smith, el capita del Titanic que el dia 15 dabril de 1912 es va enfonsar amb el seu vaixell;.demà aguantare fins on pugui i despres que Deu majudi.
Avui 74 Km dentrenament amb bici de carretera (Blanes-Hostalric-Vallgorgina-Arenys)
Per cet demà a quina hora quedem?
Salut i fins demà.
Roger -
A mi la ruta que proposa en Toni, més les variants que proposa en Carles, em semblen bé. Proposo quedar a les 7AM al Calisay, no fos cas que es faci tard i no shagin pogut fer tots els atacs previstos.
Marc, gaudeix al màxim demà a les 6h de resistència. Mhe distret mirant la web i mhe permès de xafardejar el palmarès dun tal Marc Torres Badosa: Impressionant!! Sense paraules. Mhe quedat acollonit quan he llegit: 1r classificat equips circuit curt XIII Volta a la Cerdanya
Collons, ara si que he begut oli Jo que em pensava que lobjectiu era acabar... ara resulta que mhe apuntat amb el campió de la darrera edició!! Dues coses: i) Moltes gràcies novament per la generositat dapuntar-te amb mi (això denota molta, molta humilitat); ii) No sé on collons mhe fotut. Ara sí que estic acollonit.
Fins diumenge
-roger
P.D. Toni, espero veuret el diumenge. Ara ja no sé si és tàctica psicològica, o realment tha sortit una triatló dúltima hora (total, tapuntes a les triatlons com jo em preparo el cafè pel matí)
TONI -
Humilitat, esforç i patiment.
Carles -
-Toc, toc.
-¿Qui és?.
-La Sort.
La sort, Marc, ve per per sorpresa
Quan sen va ho fa sense avisar
Encara que la cridis no et contestara.
Toc toc toc toc toc toc toc
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
-Toct, toc.
-¿qui és?
toc toc toc toc toc toc toc
Carles -
I tu per diumenge quina excusa tens?
Jo diumenge aniré a morir, encara que de salut no estigui massa fi, doncs darrerament he patit, entre daltres, els següents trastorns : Malaltia de pàrkinson. Cardiografia isquèmica amb infart anterosepial i de cara diafràgmica. Úlceres digestives agudes recidivants amb hemorràgies massives reiterades. Peritonitis bacterial. Fracàs renal agut. Tromboflebitis ileusfemoral esquerrà. Broncopneumonia bilateral aspirativa. Xoc endo-tòxic. Atur cardíac.
Així magrada, amb la moral alta, com lorquídia del meu jardí, que lhan atacat arnes, cors,cucs,eruges,escorpins,escarabats,formigues,grills,llagostes, lluernes, mosques, mosquits, puces, neules, vespes i rovells . i continua florida i bella.
Doncs be, fins diumenge a les 8 al Calisay que hem de destrossar en Màgic Jordan.
I sense excuses!!!!!.
Carles -
Últimament tinc la sensació, sinó la certesa, que porto males astrugàncies a aquells que satreveixen a seguir el meu ritme en les sortides que fem a peu o en bici. Primer fou en Toni que fent us de lexcusa 341 es va equivocar de camí i no va poder acabar una cursa a Sant Iscle, o quan ja no podia més a la Pedals de Foc tirava de lexcusa 987 Fem una foto oenviem un missatge. Desprès vingué en Marc que en una sortida pel Montnegre em va confessar estic petat i poc desprès utilitzan lexcusa 748 va fer mitja volta a Collsacreu perquè no tinc bones sensacions; espero que diumenge no facis us de la 553 no tenia la bici arreglada o de la 117 estava cansat de la sortida dahir. Del meu nebot encara ressona lexcusa 23 tinc una pajara o la 124 no puc més.
Fins ara amb en Pep i amb en Roger no he apretat gaire el ritme perquè com sortim junts en poques ocasions no vull abusar. Però aquest diumenge faré una excepció i ja us ho dic ara, per evitar mals entesos, qui pugui que em segueixi, i no penso fer excepcions ni amb en Sam ni amb en Ricard ni amb en Boris ni amb cristo i sa mare. Qui no em pugui seguir es ben lliure de quedar-se a casa.
Si Roger el que corria amb una gorra negra i un camiseta blava a les 5 de la tarda pel passeig de Llavaneres era el Gran Magic; es lògic que em veises borrós pel ritme que portava. Per cert jo també em treure el plat petit seguin el consell den Marc, i no per rebaixar pes, sinó perquè no pugis dir que tenia avantatge.
Si dir les veritats em fa perdre amistats ho sento, però de petit em varen ensenyar a dir els coses pel seu nom, i si els de lUCI em sancionen mala sort, daltres gran campions abans que jo també han perdut punts injustament i han acabat guanyant les competicions.
Encomaneu-vos a Sant Eufeminano, sinó ho teniu molt magre!!.
Marc -
M'agrada aquest ambient 'escalfat'. Diumenge no penso fallar. Dissabte de 15 a 21 participo a les 6h de resistència de Sant Gregori (www.ccsantgregori.com). Corro a casa i s'haurà de fer bé. Espero que em serveixi com a escalfament de cara a diumenge..
Fins demà no tindré la Rocky. Aquests dies he entrenat amb una bici de carretera del meu pare de quan era jove. Una joia que s'ha portat força bé. Avui 35kms, Collsacreu, AMunt, St Pol, Calella i Arenys.
Salut i dissabte a la nit res de... ;-)
Roger -
Anaves de blau i amb gorra negra avui? He recollit als pares a laeroport, i a lalçada de Llavaneres mha semblat veure un non-stopper marcant un ritme infernal. Si el pobre noi que et seguia darrera era el teu nebot, no entenc que encara et parlis amb el teu germà.
Serien les 5-5:30PM, i només he pogut mirar de reüll mentre conduïa i parlava animadament amb els pares. Espero haver-me confós i que aquella locomotora humana no es tracti de tu; altrament, temo haver-me precipitat amb larticle anterior...
Roger -
Tan sols vull fer constar que últimament tinc problemes mecànics i no mentra el plat petit. De fet aquest problema sha agreujat de forma alarmant amb la bici nova. Ja mhe posat en contacte amb els dScott per reclamar, però per diumenge no crec que el problema estigui resolt.
Apa, canya
-roger
Carles -
-Dimecres 27: 49 Km. en bici de muntanya (Corredor-Canyamas-Mataro-Arenys)amb canvis de ritme per preparar propers atacs
propers atacs.
-Dijous 28: 22Km. corrents d'Arenys a Premia. Lexcusa 744 del meu nebot "no puc més" ha avortat l'intent darribar a Barcelona. Un altre fracàs estrepitós.
Comentaris:
-Toni estic un xic desorientat la sortida es dissabte o diumenge?. Es en plan non stoper o es de costellada?. Farem la ruta que tu indicaves o cal afegir-hi els meus suggeriments?. A quina hora i a quin lloc comença el festival d'en Magic Jordan? . Proposo que si quedes davant meu, els punts que et pertoquin els doblis amb els que a mi em restaran.
-Roger i Toni gracies per donar-me suport en la reclamació que he presentat al TAS, però no us penseu que fent-me la pilota aconseguireu que no us foti la pallissa esportiva que us vaig pronosticar en el poema.
- Boris si vens a aquesta sortida serà millor que coneguis la ruta, doncs sinó tens moltes probabilitats de perdret, a no ser que vinguis en moto.
A per vosaltres!
TONI -
Tot ha estat una il·lusió. Estàvem en la fase d'escalfament. Quan han vingut les sèries ha estat brutal.
Proposo que si el dissabte/diumenge en Mitjà acompleix tot el que el seu subconscient ha abocat se li dobli la puntuació.
Per cert, en Boris diu que si sortim dissabte segurament s'apunta. Diu que té moltes ganes de tancar la boca d'un del gimnàs que l'obre en excés.
Pau i herba
Marc -
Comentaris:
He saludat en Toni per la NII, i anava davant d'en Ricard..
Mitjà: m'agrada aquesta motivació que crees pel blog.. ja va bé una mica de 'canya' i no tanta poesia..
Com diu en Roger, no has d'estar amonestat i per això reclamarem al TAS que et torni els pocs punts que tens. Diumenge serà de pau i herba, o sigui d'atacs, ritmes forts des del principi, rutes duríssimes.. I no és maco això?
Salut i vicis..
Roger -
Jo personalment no mhe sentit gens ofès. Més aviat al contrari. Crec que aquest també és lesperit del Mallerenga Carbonera Team. Això és molt saludable.
He dadmetre que, al llegir-lo, no he pogut evitar un cert desencant amb el darrer vers: ... i aquests versos ressonaran; per tenir present quin ha de ser el teu paper; que es el de veure com tothom sescapa sense que res hi pugis fer.
Tota la força i motivació que ens has induït amb els primers versos, ha esdevingut cendra amb aquest final. Aquest no és en Carles dels poemes anteriors... potser és degut al temor a possibles represàlies de lUCI, tal i com malauradament ha passat. Daixò li en dic censura. A mi aquest UCI mai mha transmès bones vibracions...
Però magrada que lUCI hagi decretat el diumenge com a jornada de Pau i Herba. Ara ja sé que mhe de preparar a consciència per una jornada llarga i dura, amb atacs constants :-) Prou de falses modèsties i humilitats! (això evidentment va per mi!). Lesperit de Pau i Herba crec que també implica afany de superació, i competitivitat sana. Això és bo.
Pau i herba, amén
-roger
P.D. Trobo a faltar en Sam. Espero que torni aviat (almenys al blog) i posi les coses al seu lloc :-)
TONI -
40 kms en bici de carretera. Està fortíssim, intractable. Potència descomunal.
He de donar gràcies per la seva paciència i per les seves lliçons.
Humilitat, esforç i patiment
Carles -
La Comissió Executiva de lUnio Ciclista Internacional reunida en sessió extraordinària i urgent a la ciutat de Paris el dia 27 dagost de 2008 ha acordat.
PRIMER: Indicar que la sortida del proper diumenge de 31 dagost dels integrants del grup ciclista Mallerenga Carbonera Team NO ES PUNTUABLE de cara a la classificació de la temporada 2008, doncs ha de prevaldre lesperit de Pau i Herba que es la base filosòfica del grup.
SEGON: Amonestar en Màgic Jordan pels continguts vexatoris del poema satíric número 12, en el que es fan qualificacions ofensives vers altres corredors i sancionar-lo amb la retirada de 5 punts, amb ladvertiment de que si reincideix en aquesta actitud podrà ser desqualificat perpetuïtat.
Carles -
Ha arribat el moment de posar els punts sobres les is.
A la sortida daquest diumenge,
haureu dapretar les dents i calçar el cul sobre el selló.
Estic cansat de Pau i Herba,
de fer veure que anem de bon rotllo i que tots som amics.
Cal demostrar qui és el més fort,
sense complexes ni embuts.
Marc, encara que et dobli ledat
I hagis patit darrerament algunes cures dhumilitat,
El diumenge sense pietat
et tornaré dun sol cop,
totes les pallisses que mhas donat.
Toni, preparat,
ni la teva fama de triatleta,
ni la teva cintura de maniquí,
et salvaran duna derrota,
que et recordarà temporades passades
i que et quedarà ben present de cara al futur.
Pep, taconsello que intensifiquis les pujades per les escales,
doncs diumenge no hi haurà perdó
ni tan sols pels jubilats,
em sap greu perquè em caus be
però aquest cop de clemència no en tindre
Roger, fa vint anys que tinc paciència
i accepto per prudència
la teva discreta superioritat.
Però per fi és arribat el moment de les tornes,
per tant res de fair play ni de falses humilitats,
doncs et robaré la corona amb total impunitat,
i em sap greu per les nenes que et veuran destronat.
Màgic espero que sàpigues el que fas,
ja que no ets conscient del que dius,
doncs diumenge si las cagues
la riota seràs, i aquests versos ressonaran
per tenir present quin ha de ser el teu paper,
que es el de veure com tothom sescapa
sense que res hi pugis fer
Per cert la ruta em sembla bé,
però voldria proposar, de Sant Martí baixar a Riells,
pujar per Fuirosos, i un cop al Corredor, anar a Canyamàs
i tornar a casa passant per la pedra de la Ferradura.,
no fos que algú dies que lhi ha semblat curta
i no ha disposat de temps per atacar.
Salut! I bon vent!
Carles -
Dimarts 26: 50Km amb bici de carretera (Arenys-Montgat-Arenys) a un ritme de 31Km/k. En arribar a Arenys hem coincidit amb en Marc i lhem fet petar una estona. Lhe trobat molt motivat, amb la moral molt alta .
Impressions:
Tinc la sensació que la sortida de diumenge serà força exigent, i voldria equivocar-me, però per si de cas matreveixo aconsellar que durant la setmana no es facin masses excessos i que dissabte es vagi a dormir dhora. La Unió Internacional de Ciclisme te una reunió extraordinària convocada per dijous per decidir si aquesta es una prova puntuable.
Salut! I bon vent!
Carles -
He donat a llegir alguns dels meus versos i
uns mhan dit que soc boig,
daltres que tinc pardals dintre del cap.
Però no els hi faig gaire cas
doncs el que realment importa
no es el que altes pensen
sinó allò que sento quan escric.
Escric per trobar un sentit al mon
i salvar de labsurd un temps que fuig;
doncs cap fada no retorna
les hores finites que cauen
als pous de loblit.
Amb aquest versos unto amb oli de passió el cor
i no hi ha cap pólvora de talc
que pugui llevar-nhi la taca.
Paro, ja no escric més,
ara que se segur
que dintre de molt poc
aniré a fer esport.
I es llavors quan sabre que tot te sentit
i res es absurd.
Amunt i crits!!!
Roger -
Entrenament secret davui dimarts, 26 dagost: Sortida matinal (6:30AM), 30km, 1100m. Dutxa i cap a loficina. Mha agradat; llàstima que el dia sescurci i saixequi cada cop més mandrós.
El diumenge crec que poder sortir, ho estic negociant. El dinar familiar és el dissabte, però intentaré negociar un pack de cap de setmana a Arenys de Mar :-)
Pau i herba,
-roger
P.D. Em decideixo finalment a escriure Pau i herba, com a mostra inequívoca de la meva conversió total a lesperit del Mallerenga Carbonera Team... i perquè he llegit alguns comentaris que aquest esperit potser sestà perdent... Espero que no sigui així. Segur que el diumenge serà un gran dia de pau i herba :-)
Roger -
Però has tingut un malson. La realitat és força diferent: Només cal que permutis Marc per Roger. Prova-ho i torna a llegir la crònica amb aquesta permuta. Crec que sajustarà a la realitat; almenys tal i com la percebo jo.
Jo em sento molt illusionat i motivat, i no hauria de ser cap secret a aquestes alçades que en el darrer mes/mes i mig he entrenat com mai ho havia fet abans. I don surt aquesta illusió i motivació? Den Marc, el referent; den Toni, lintractable triatleta; del gran Màgic: i den Pep. Vosaltres sou el secret.
Jo somio en poder sortir el diumenge al vostre costat. Somio en poder pedalar al costat den Marc a la Volta a la Cerdanya, i comentar després la jornada amb la parella 38.
-roger
P.D. Dacord, admeto que les meves aportacions al blog sestan convertint en un serial de novella rosa mentre sense anar més lluny, el gran mestre ens regala un decàleg de poemes (amb acròstics i tot!). Però és tal i com ho sento, per més inversemblant, petit i insignificant que soni...
TONI -
Hem fet 10 kms al meu ritme, evidentment. El seu era molt superior però ha tingut la gentilesa d'acompanyar-me. mentre ell anava parlant, jo només podia contestar amb sí i no.
Els meus esbufecs m'han portat a l'excusa 97 "jo em quedo aquí, que de tornada ja faig els kms".
Impressionant el seu nivell de córrer. De nedar ja no en parlem i demà tastaré el de bicicleta.
Pau i herba
TONI -
Si vares arribar a Courtalets, vol dir que no vares fer el cim del Canigó. No era l'objectiu inicial? Així, es pot donar com acomplert amb tots els punts?
No ho sé, no ho sé ...
Marc, el teu somni, lluny de ser premonitori, és un malson que es repeteix després d'una experiència que deuria ser traumàtica. Jo ja he patit el teu somni, en Roger em va agafar 20 minuts el dissabte passat. Per diumenge ja tremolo i estic a punt de deixar d'entrenar, a lo millor funciona.
Però penso que hi ha altres factors que fan que en Roger gaudeixi d'aquest impressionant estat de forma com ara la sopa de la fonda, i ves a saber què més (si la Mireia parlés).
Pep, ja cal que pugis i baixis escales de cara a diumenge.
En Sam no podrà venir té mal de coll (excusa 876 del manual).
Potser en Jose també s'apunta.
Entrenament migdia:
- 2.000 mtrs nedant.
Pau i herba
Carles -
Visc la vida en cercles creixents
Que sestenen sobre les coses
I es complementen en el temps
Per viure bé la vida he après a jugar-hi a sobre
A la terra quieta li dic: Jo flueixo
A laigua impetuosa li recordo: Jo soc
No em deixo enganyar
Perquè la vida dura poc
No vull esperar
Perquè el temps es escàs.
No se que restarà de ma vida
Quan sigui una desferra,
Quan la salut faci fallida
I els anhels siguin tots per terra.
Però de moment tinc un antídot
Per fer front al defalliment
Que es resumeix en aquest manament:
Sigues pur!
Salut! I bon vent!
Carles -
-Toni si no em puc inventar cap excusa convincent diumenge seguiré la rodera de les vostres bicis en la ruta que has proposat. No tinc proves fotogràfiques dhaver arribat al refugi de Cortalets, solsament puc oferir el testimoni dels versos que afloraven en contemplar el paisatge pirinenc.
-Roger si et decideix a venir diumenge jo per esmorzar vui truita que espero no estigui molt freda quan arribi al restaurant.
-Pep diumenge no pots fallar, al menys una vegada hem daconseguir sortir tots junts.
Salut i força.
Marc -
En Toni estava entrenant triatló, fent 2500m de piscina i 10kms corrent gairebé cada dia, combinant-ho amb llargues quilometrades de bicicleta. Anava a curses i feia molt bon paper..
En Carles feia una 'mitjanada' darrere l'altra, pujant al Canigó, tornant des de Barcelona corrent, anant a treballar cada dia amb bici (>70kms), cada dia al gimnàs..
Jo intentava sortir amb bici tot el que podia, anant sovint a la piscina i a córrer..
Mentrestant en Roger, prou ocupat entre les 'obligacions' familiars i la feina, no sortia gaire a pedalar. De piscina i footing, res de res.
Llavors anàvem tots quatre a una cursa i, des de la sortida, en Roger ens 'matxacava'. Ens treia més de mitja hora a tots.
Era un somni, em sembla..
Diumenge espero que ens veiem tots. La ruta d'en Toni fa bona pinta, sobretot perquè des d'aquest diumenge sé que tot i que es pacti 'Pau i herba' a la sortida, res de res..
Pep, ves demanant els permisos corresponents..
Salut i dopping
TONI -
- 1500 mtrs nedant.
- 6 kms carrera,
Ho sento Carles però no podré seguir el teu ritme. En aquest moment estic en d'altres coses.
Marc, pensava que no tindries la bici fins d'aquí a uns dies. Tenia l'esperança de poder recuperar un xic de la distància que ens separa, però veig que no, que demà ja estaràs pedalant com un boig per recuperar forma.
Carles, entenc que qui té gana somia pa. Per cert, vares arribar a coronar el Canigó? Ja saps que els jutges demanen fotos, o si més no, algun testimoni.
Estic content d'haver fet la cursa del Pas dels Lladres. Ja no per la puntuació si no pels bells paratges que si albiraven, pedres i més pedres a terra. Xeregais i arrels a les trialeres.
Gràcies Marc i Roger per motivar-me i convence'm per anar a Planoles.
Proposta per diumenge: Creu Canet, St. Iscle, Can Vives, Coll de Basses, St. Martí, Vallgorguina, Corredor, a decidir.
Pau i herba
Carles -
Amb lesforç de les cames corono el cim.
A la muntanya buida no se sent sinó leco del repòs,
gaudeixo escoltant el cacau del silenci.
Sobtadament, irromp el sol
xiscle locell al torrent feréstec.
Sol, assegut al seient de la bicicleta
escolto el cant tranquil de la mallerenga que ha post els ous,
al fons el bosc ple de vida.
Lluny de tothom em fonc amb la natura,
minunda una sensació de pau i herba.
Magrada la illusió de llibertat que em dona aquesta solitud
i em plau saber que el meu viatge es sense desig
i soc asserenat per tanta tranquillitat.
El sol que es desperta em parla com un pare
i escolto atentament els seus consells.
Si, estic agraït,
per sort, dun temps ençà,
la vida més fàcil. Em dona
flors i fruits la terra en
abundància.
Salut i força.
Marc -
Carles, no em quadren les puntuacions de la cursa del pas dels lladres.. em sembla que t'ha traït el subconscient.. Veig a venir impugnacions al TAS per part d'en Toni..
Ja diré algo per dimecres, demà espero tenir la bici. Gràcies. Per cert, a en Roger la ombra li faig jo a ell, ja que està molt fort!
Salut
Carles -
Dilluns 25: 62Km. +600 a un ritme de 26.5 Km/h amb bici de carretera (Hostalric-Arbucies-Sant Hilari de Sacalm-Santa Coloma de Farners-Sils-Massanes-Hostalric)
Propostes:
Dimarts i dimecres per la tarda estic disponible per sortir, magradaria anar amb el cotxe fins Aiguafreda i pujar al Pla de la Calma i si queden forces atacar el Matagalls; o be qualsevol altre ruta que us sembli millor, si algú sapunta podríem quedar. Dijous tinc previst sortir a les 4 de la tarda de casa per pujar amb tren a Barcelona i tornar corrents pels diferents passejos marítims, hi esteu convidats, es molt probable que vagi acompanyat del meu nebot.
Comentari
-Marc amb sort o sense ets el més fort, tant sols en Roger et pot fer ombra, però és bo que hagis passat per una petita cura dhumilitat, això et farà més segur.
_La UCI ja ha fer publiques les puntuacions de la sortida del pas dels lladres amb el següents resultats: Roger 20 p., Marc 18 p. Carles 15 p.. Sorprenentment la classificació provisional esta encapçalada per en Màgic, per la qual cosa sestà estudiant canviar el sistema de puntuacions de cara a la propera temporada, no fos que un xitxarello quedes primer classificat..
Salut i força.
Carles -
La bicicleta a lentorn
de les muntanyes
Els núvols entorn
dels núvols
Les meves sensacions entorn de
vosaltres
Jo a lentorn de linfinit
Linfinit entorn meu.
Les meves sensacions a lentorn
delles mateixes
Vosaltres a lentorn de les meves
sensacions
Linfinit al vostre entorn
La bicicleta a lentorn
del infinit
Els núvols al meu entorn.
Jo a lentorn de les meves
sensacions
Els núvols al vostre entorn
La bicicleta entorn
dels núvols
Les muntanyes entorn
de la bicicleta
Linfinit a lentorn de les muntanyes.
Els núvols entorn dells
mateixos
La bicicleta a lentorn
della mateixa
Vosaltres entorn de vosaltres mateixos
Jo entorn de mi mateix
Lentorn de tot a lentorn de
lentorn.
Salut i força.
Carles -
Escolti, senyoreta, mha entés bé?
Me-lle-ren-ga Car-bo-ne-ra
Li diré lletra per lletra
M de Millorar
E dEsperança.
Ll de Llibertat
E dEmoció
R de Raó.
E dEros.
N de Nit.
G de Guanyar.
A dAmant
C de Cel.
A dArgent
R de Repòs.
B de Bondat.
O dOlor.
N de Nedar.
E dEscalar.
R de Reviure.
A dAlegria.
Ja ho ha escrit? Doncs ara
segueixi escrivint.
Salut i força.
Carles -
Respiro,respiro,respiro,respiro.
Enmig dels cims de la meva vida,canto xisclo, corro i pedalejo tot fonent-me amb la terra i el cel.
Respiro.
Que bell es viure entenent el mon com un llibre, sentint-lo com un cant damor.
Respiro.
El be i el mal son un tot sòlid. Amunt el cor.
Respiro.
Em prenc molt seriosament la vida perquè no tinc cap altra cosa a fer excepte viure.
Respiro.
Cal arriscar-se a provar la follia i el plaer del desconegut.
Respiro.
A mesura que avanço per la vida cada cop sento més intensament la necessitat denganxar-mi com si fos una heura.
Respiro.
Soc un hom que vol viure. Les meves cames son plenes de desig, força i esperança.
Respiro.
Es lícit revelar-se contra els qui han convertit en dolor les ganes de viure.
Respiro.
Avui el cel es mes pur que mai, tan pur com la nit, els meus ulls no es cansen de mirar-lo.
Respiro.
No es que jo suí ni que parli, es que el cel plora i la terra brama.
Respiro
Respiro, respiro,respiro,respiro.
Salut i força.
pep -
23/08/08. sortida familiar pasan per can Gelpi, pont autopista
i passeig marítim fins Llavaneres, 27 Km tranquils
24/08/08. sortida manteniment, Vallgorguina, Corredor,
Rupit, Pedra Ferradura, i baixada per la carretera de
Torrent Bo 30 Km.
Baixant per la carretera Torrent-Bo en direcció contraria
me creuat amb en Carles, perdona que no pares, acabava
de adelantar un ciclista de carretera que intentava torna
a pasar cosa que no ha aconseguit.
Desprès de llegir les postres opinions sobre la sort
Jo crec que la sort existeix.
però influeix molt poc i casi sempre el mes fort i millor
preparat es el nº 1.
Guanyar sense patir no produeix cap satisfacció
la satisfacció esta en guanyar patin.
Espero aviat fer una sortida de pau i herba tots
Impressionant la crònica de la sortida da dissabte
Marc malegro que la caiguda sols ha estat un petit ensurt
Salut i pujades
TONI -
La meva opinió respecte de la sort és que aquesta no existeix i estic plenament d'acord amb la frase d'en Barthe.
Sí que pot passar quelcom però ,com diu ell, es tracta de minimitzar les possibilitats o de tenir una alternativa al que pugui passar.
Se'm pot punxar una roda. Perquè vaig molt de pressa o bé perquè passo per entre les bardisses.
En la primera tinc la possibilitat d'evitar-ho anant més a poc a poc o perfeccionant la meva tècnica en les baixades.
En la segona, no puc evitar-ho perquè he de passar per allí, així és que val més que m'emporti una càmara i practiqui com canviar-la.
Se'm pot trencar la cadena. Però, ja he repassat l'estat de la bici abans? Ja tinc cura de la bici?
En la meva opinió hi ha factors controlables que són responsabilitat d'un mateix. Si entreno aniré davant.
D'altres factors no són gens controlables, però com puc evitar-los, o, si passen, què he de fer?
Darrerament tinc la sensació que sóc el que menys entrena. Estic espantat amb els entrenaments que feu.
Pau i herba
Marc -
Vaig caure i tan sols estava preocupat per la bici, ja que una averia greu em faria perdre temps d'entrenament..
Respecte el que planteja en Toni, de qui m'alegro de la seva eufòria a la línia d'arribada, penso que hi ha coses que es controlen i coses que no. Jo positivitzo la cursa de diumenge i surto encara més motivat. Potser un 'bon resultat' m'hagués fet confiar en excés.
Penso que la sort sempre hi és en un tant per cent més o menys elevat, i tot i que no ha de servir d'excusa, tampoc se la pot obviar com si tot fos dominable per nosaltres. I que consti que vaig caure per un error meu, però com diu en Carles, haguéssim pogut punxar o trencar la cadena.. i això ja no és tan 'controlable'.
Salut i motivació
Carles -
Es evident que en lesport, com en daltres camps de la vida, la fortuna afavoreix el més preparats, però també estarem dacord que es una gran sort no tenir el que colloquialment anomenem mala sort, com la den Marc abans dahir a la cursa del pas del lladres, on anava motivat i preparat, però va caure, com podia haver punxat en Toni o haver-se-li trencat la cadena a en Roger.
Per a mi la sort es tenir allò que es busca i tant en Marc com en Roger i en Toni varen tenir molta sort perquè varen gaudir duna daquelles diades esportives que amb el pas del temps es mitifiquen, i no era això el que tots tres buscaven?.
Salut i força.
Carles -
-Dijous 21: res de res.
-Divendres 22: 56 Km. +2000 amb atac al Canigó des de Prades passant Vallirach i tornada per Turinya, la qual cosa mha permès assolir un dels objectius de la temporada, llàstima que nos fos uns prova puntuable en el circuit professional. La pujada fins al refugi de Cortalets en un principi ha estat a ritme de pau i herba gaudint dunes vistes espectaculars, quan faltaven 8 Km un altre ciclista mha fet pujar de pulsacions mentres una fina pluja banyava el meu cos amarat de suor.
-Dissabte 23: 25 Km. +700 amb un atac frustrat al Pic del Rosselló passant per Eus. En un moment de la ruta he agafat un desviament equivocat que era pitjor que un camí de cabres i mhe carregat la bici a lesquena quasi 6 Km, desesperat de tanta pedra i pujada costerurada he fet mitja volta cap a Prada passant per Mousset.
-Diumenge 24: 46 Km amb bici de carretera (Sant Pol-Sant Iscle-Mataro-Arenys).
Salut i força.