Blogia
La llibreta virtual.

Pas dels lladres

Pas dels lladres

Aquest matí en Roger, en Toni i en Marc han fet la cursa de Pas dels Lladres, que sortia de Planoles (1150m) i ascendia fins al camí que dóna nom a la cursa (2580m), amb un desnivell acumulat total d’uns 1800m.

La sortida d’en Roger ha estat meteórica, mentre que Marc i Toni el seguien darrere. Les vistes eren espectaculars i la dificultat força alta, ja que al desnivell acumulat cal sumar-li alguns trams força tècnics.

El temps d’en Roger ha fregat les 3h 26’, mentre que en Toni entrava amb un temps de 3h 54’. En Marc ha caigut a la baixada, sense tenir cap conseqüència física (no podem dir el mateix de la bici, tot i que no serà res) però havent d’abandonar. Cal destacar que el guanyador de la cursa ha estat Eloi Gispert (TAU-ECP) amb un temps de 2h 59’.

S’acosta la Volta a la Cerdanya i no s’hi val a badar. Tothom està molt fort. Vinga, ja us podeu ’cremar’ amb els comentaris, però recordeu que.. La vida és una actitud..

PD: Cal destacar l’absència del corredor arenyenc Carles Mitjà, qui porta una progressió molt bona últimament.. Cricricricric

Love the ride!

8 comentarios

Joan -

Ostres, molts dies després. El Collet de Sant Salvador es per damunt de la Creu de Maians, final de la pujadeta que puja i ens queda allà mateix a mà esquerra. Hi ha l'indicador en un arbre a la dereta i a sota el de la font.
Després bé una pujada en biaix cap a la dereta i que ens porta a la carena

Roger -

Hola Joan!

Just ara, per pura casualitat, m’acabo d’adonar de la teva aportació (2 mesos més tard!). Ja veus que aquí anem passant pàgina ràpidament, sempre en busca de nous reptes...

Moltes gràcies per la referència de les fotos – Espectaculars! Quins bons records! Tot un detall.

Llegeixo que t’has dedicat a posar senyalitzacions de la ruta? Gran tasca, sobretot tenint en compte que la ruta és una meravella. De les millors que he fet mai. Un pregunta estúpida: El collet de Sant Salvador és passat la creu de Maians (direcció Pas dels Lladres)? Recordo que a partir d’allà hi havia unes rampes infernals...

Si la salut i el calendari m’ho permeten, no dubtaré a repetir el proper any!
-roger

P.D. L’altre dia comentàvem amb la colla que el mallot és molt guapo. I la botifarrada molt a l’alçada de la ruta i de l’esforç realitzat!

Joan -

Les Fotos de la 2na btt "Pas des Lladres" la majoria fetes al collet de sant Salvador, ahir vaig posar-hi el cartell, ara falta posar un indicador de la font del Picassó , a 3 min.
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=124

Roger -

Com que més d’un lector (si és que aquest blog té algun lector passiu :-) a aquestes alçades ja deu pensar que això s’està convertint en un "piloteig" constant, enlloc de tornar a personalitzar les meves lloances més sinceres als meus companys, m’agradaria expressar quelcom que vaig sentir durant la botifarrada d’ahir: Havent temut tots els “pros” amb qui em vaig creuar durant la jornada, vaig tenir la certesa que el nivell del Mallerenga Carbonera Team és altíssim:

- En toni per haver acabat entre els 5 primers de la seva categoria. Això s’ha d’escriure amb majúscules (espero que el jurat ho tingui molt en compte en les puntuacions finals)

- En Marc per haver fet un paper digníssim fins a coronar el pas dels lladres, tot i arrossegar molèsties estomacals que per molt poc el deixen KO abans de sortir (això ell no ho voldrà reconèixer, però segur que ho va passar malament). L’accident posterior és objecte d’una altra discussió paral•lela a aquesta. Sense més comentaris. Tots temem el Marc de les grans ocasions, i per la meva fortuna remarem en el mateix vaixell a la Volta a la Cerdanya.

- En Carles hauria estat entre els millors; això no cal que ho escrigui jo. Carles, digue’m agossarat, però de veritat penso que hauries fet podi en la teva categoria. I hi havia molt nivell (almenys tenint en compte el que jo he vist fins ara per aquests móns de Déu)

I què dir d’en Pep, que el dia que deixi les escales i pugui sortir una mica més (espero que ben aviat!), no serà només un ciclista de carretera al qui deixi enrere (com ha passat avui); si no un grup molt, molt nombrós.

Tinc ganes de que arribin els mallots. Amb jornades com les d’ahir, un s’omple encara més d’orgull per vestir-lo!

Comentari referent a la preparació de la cursa que en Toni menciona – Gràcies, però ahir em vaig adonar que sóc un passerell. Durant la cursa vaig poder intercanviar impressions amb quatre corredors (mentre pedalàvem). Tots quatre havien preparat el recorregut aquest mateix estiu individualment!! No sé si era una tàctica psicològica, però els canvis de ritme dels meus adversaris denotaven un coneixement significatiu del recorregut.

Bona setmana
-roger

TONI -

De la cursa d'ahir destacaria les dificultats tècniques que tenia més que la distància en quilòmetres.

A part de les baixades i trialeres, cal afegir-hi un parell de pujades amb un 15% de desnivell de promig, segons en Roger, que encara la feien més dura.

Com bé diu en Roger, les trialeres eran bastant dretes, els corriols amb molta arrel, que a mi em varen fer parar bastant.

Ara, la vista paga la pena. Des de Montserrat fins a Font Romeu. Des del Puigmal a la Tossa D'Alp.

També vull fer unes puntualitzacions als comentaris que s'han fet.

- A en Roger només el vaig veure a la sortida i a l'arribada. El seu nivell de motivació i físic és tant alt que, ara per ara, és inabastable per a mi. Només començar ja anava amb els de davant.

- A en Marc el vaig anar veient més sovint. Ell també em veia i apretava. Vaig intentar atrapar-lo abans d'arribar al cim de la cursa perquè a la baixada és més ràpid que jo, però està molt fort. A la sortida el nivell de motivació d'en Marc era molt alt. Malauradament no era el mateix a l'arribada.

- Jo tampoc vaig parar massa temps als avituallaments. Només per omplir els bidons, fer un parell de glops de beguda i ja està. És a dir, que la diferència de 20 minuts és brutal, mig minut el quilòmetre.

- Els comentaris a que fa referència en Roger, eren del grupet amb qui jo anava. Si jo anava fort, com anava en Marc? i en Roger? No vull ni pensar amb quin plat pujaven des de la creu de Maians fins al camí del Pas dels lladres.

Gràcies Roger per les teves ensenyances de com preparar una cursa. A part del seu estat de forma, tenia el perfil de la cursa al cap. Tenia apamats cadascun dels quilòmetres, talment com si fos un GPS.

Marc, em sap greu el teu accident que et va fer abandonar i a mi em va fer puntuar en el segon lloc. Celebro però que sigui una reparació senzilla.

A veure quan surten les puntuacions del jurat.

A les preguntes que fa en Carles. Jo sempre anava el tercer, no tenia cap més opció malgrat que vaig intentar seguir en Marc, però de lluny.

El dia va ser perfecte. En els llocs més alts el sol sempre ens va acompanyar. La temperatura perfecta. A la cota màxima només el vent em va molestar una mica.

A l'arribada espero que ningú s'hagi molestat pel meu estat d'eufòria per haver sigut segon. Sort? Existeix?

Pau i herba

Roger -

Entrenament secret diumenge, 24 d’agost: 33km, +800m. Suau, amb bones sensacions.

Carles, ahir varem estar de sort amb el temps: Durant la cursa no hi va haver cap núvol. Tanmateix, a 2600m feia força vent. Insisteixo que per mi la duresa de la cursa va estar en les baixades. A l’arribada les cames i els braços em feien mal per tot arreu.

Bon diumenge
-roger

Roger -

Marc, primer de tot, m’alegro moltíssim que el canvi es pugui reparar sense cap implicació pel quadre. Ara respiro tranquil sabent que tindràs la Rocky apunt per la Volta a la Cerdanya; i a la vegada, m’esperona a seguir entrenant per poder estar al nivell que això implica.

Comentaris de la jornada d’avui:

- Els temps oficials apuntats a la taula crec són de Roger amb 3h34’ i Toni amb 3h55’. Les diferències han estat de 20 minuts. Però si tenim en compte que en Roger no s’ha aturat en el 3er avituallament (senzillament no l’ha vist:-)), les diferències podrien ésser molt menors.

- Jo em torno a sentir molt afortunat d’haver acabat la cursa físicament íntegre, i sense cap problema mecànic. D’això li en dic tenir sort. Malauradament en Marc no l’ha tingut. La veritat és que en algunes trialeres de baixada encara no m’explico com ningú s’ha despenyat 50 o 100 metres avall. Jo anava molt acollonit, de veritat.

- Personalment he notat un nivell molt alt. Tot i haver només 98 participants, crec que en general la penya hi anava. Només un detall: En els dos avituallaments que he parat, absolutament ningú s’ha aturat (molt diferent de, per exemple, la Catllaràs – on l’ambient era evidentment de costellada)

- A l’arribada, tot gaudint de la clàssica botifarrada, he pogut captar alguns comentaris d’altres corredors vers la figura d’en Toni: “Escolta, perdona, només et volíem dir que puges molt fort”. I no ha estat un comentari aïllat.

Agraïr en Marc i en Toni per haver compartit jornada. M’ho he passat molt bé (he de confessar que si no fos per la seva presència, a la línia de sortida i veient el nivell, hauria anat directe a demanar el mallot i cap a casa :-))

Fins ara
-roger

Carles -

En primer lloc felicitar-vos a tots tres per haver anat a la cursa del Pas dels lladres; la veritat es que tenia ganes d’acompanyar-vos, però aquest cop les negociacions familiars no ho han fet possible. Pels comentaris que feu entenc que el nivell tècnic era força exigent, i si en Marc ha caigut jo hagués ensopegat dues o tres vegades. En Roger ha demostrat que es el més fort, però en Toni ha fet un paperàs, prova de que esta en un bon moment de forma. Jo em sento incapaç d’aguantar un ritme de cursa fen un desnivell acumulat de 1800 m

Voldria saber un parell de coses. Quan en Marc ha caigut anava davant o darrere d’en Toni? A l’alçada de 2580 feia molta rasca o si podia anar amb màniga curta?. Quan es faran publiques les puntuacions?

Fins avui no m’he pogut connectar a Internet, doncs a la UCE es impossible aconseguir un ordenador, perdoneu si no he pogut contestar els vostres missatges.

Salut i força.