Blogia
La llibreta virtual.

Sortida en família

Sortida en família

Aquest dilluns de Paqua Toni, Carles i Marc han fet una sortida suau passant per el Remei, St. Vicenç de Montalt, St. Martí del Balís, can Bruguera, Canyamars (esmorzar), Creu de Rupit i Arenys.

Fora d'algun atac puntual la sortida ha estat de pau i herba però deixant clar que aquí tothom entrena i que ningú està disposat a quedar-se enrere. A l'hora de l'esmorzar hi han hagut alguns comentaris motivadors de cara a les properes cites puntuables...

A l'arribada foto de família.

Salut i dopping Sonriente

4 comentarios

marc -

Sortir amb bici a les 8 del matí a 3ºC i havent dormit 4 hores ha de tenir alguns valors afegits al que és pròpiament anar amb bici, i un d'aquests és les 'històries' d'en Mitjà. Com aquest conte, molt bo per cert.

Avui he sortit treient la llengua perquè en Toni sempre surt molt fort i en Mitjà està darrere esbufegant però no te'n pots refiar perquè a la que pot t'ensenya la roda encara que vagi mort. Ni que sigui com un atac psicològic.
Després he pogut fer algun atac, cada cop costa més, i m'hauré d'espavilar per estar davant. Aquí el que no fa spinning fa doble sessió tres cops per setmana, i l'altre 100kms corrents en un dia..

Salut i dopping

pep -

Com puc veure la motivació
es mol alta.
Ja veix que no puc adormir-me
si vui com a minim seguir roda
salut

Carles -

Com es pot veure a la

fotografia avui ha estat un dia de germenor i familia es per això que us explicare un conte, per si en Toni el vol explicar a la Clara.Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos un d'ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el pensament dels homes i les dones vinguessin d'on vinguessin. El rei, impressionat per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s'afanyà a preguntar-li:
- És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
- Sí, Majestat - va ser la resposta.
- És cert que escolteu els ocells i n'enteneu el cant?
- Sí, Majestat.
- Que sabeu llegir la forma dels núvols?
- Sí, Majestat.
- I, tal com m'han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
- Sí, Majestat.

El rei encara tenia una última pregunta...

I tu Clara, quina pregunta li faríes a aquell savi entre els savis?El rei va mirar-lo desafiadorament, com si el volgués posar a prova, i li llançà l'última pregunta:

- A les meves mans, que tinc ara amagades a l'esquena, hi tinc un ocell, home savi. Respon-me: és viu o és mort?

Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la seva resposta, el rei podia matar l'ocell. Va mirar el rei i s'estigué en silenci una llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:

- La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

Lliço del dia: La resposta als dubtes, resptes i objectius que ens marquem son a les nostres mans.
I vet aqui un gat i vet aqui un gos aquest conte s'ha fos.

TONI -

He intentat atacar en varies ocasions i no he reixit.

Veig que els vostres entrenaments són millors que els meus. M'ho hauré de rumiar això del preparador.

He hagut de fer servir l'excusa 298 "parem a esmorzar" per tal que en Mitjà no em passés.

Aquesta setmana hauré de treballar molt per intentar seguir-vos la roda el proper diumenge.

Per sort en Mitjà no hi serà i pujaré un esgraó en el podi.

Pau i herba.